Font: SEGRE, divendres 5 de setembre del 2008 (enllaç)

Font: LA MAÑANA, divendres 5 de setembre del 2008 (enllaç)

El dissabte al matí, Sort ja va acollir mig centenar de vehicles antics participants a l'onzè Rally des Zazous que va sortir de França i va recórrer les comarques de la Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà. L'expedició, formada per vehicles dels anys trenta als seixanta, va ser rebuda al Poliesportiu Els Til·lers.
El Grup de Sardanistes de Sort va organitzar, el dissabte a la tarda, una ballada de sardanes a la Plaça Major, mentre que el diumenge i el dimarts es va oferir cinema gratuït, amb la projecció del film Algo pasa en Las Vegas i Cobardes.
La revetlla de Sant Joan es va celebrar a la plaça Caterina Albert, amb ball de nit i música en viu a càrrec de Club Tropicana Quartet.

Premis de Recerca

Un altre dels actes organitzats el dilluns va ser l'entrega de la segona edició de Premis de Recerca Josep Moragues. Aquests premis, impulsats per l'Ajuntament de Sort i l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, tenen l'objectiu de reconèixer l'esforç dels alumnes de secundària que duguin a terme un treball de recerca sobre algun tema relacionat amb una d'aquestes dues poblacions. El guanyador de la segona edició dels Premis va ser Joan Font, amb el treball La Mina Solita de Peramea. En segon lloc es van repartir el premi Ares Prat i Sandra Reina amb els treballs La vara i les manilles i La vall d'Àssua mig segle enrere respectivament.
En el mateix acte va tenir lloc la presentació dels llibres Burg a la vista de Maria Carrera Massa, Nant-li'n fotent i nant-li'n refotent d'Antoni Xavier Barbal Espot i La nena de les trenes de Pepita de Rodrigo. Un centenar de persones van assistir a la presentació dels llibres que es van dur a terme al Cinema Els Til·lers.

Xollada d'ovelles

Com cada any per la diada de Sant Joan, va tenir lloc la Xollada d'Ovelles. El mateix dia, el Parc del Riuet va acollir una fira de productes d'artesania. A la fira s'hi podien trobar productes de tota mena, des de formatges i embotits a artesans que treballen amb la fusta o la llana.

Mètodes tradicionals

La xollada d'ovelles, que aquest any ha celebrat la dinovena edició, va comptar amb la participació d'uns sis professionals que es van encarregar d'ensenyar aquest ofici. La peculiaritat d'aquesta esquilada és que es porta a terme de manera tradicional, amb estisores. Encara que ja són pocs els pastors que esquilen ovelles amb aquest mètode, a Sort es continua mostrant com s'esquilava fa uns temps aquest animal. Un total de set ovelles xisquetes van ser esquilades. Antigament els xolladors podien arribar a esquilar fins a cinquanta ovelles al dia amb aquest mètode.
Turistes i veïns de Sort van assistir al acte, que va estar acompanyat de la música del grup d'acordionistes pallaresos Mai Tant!

EXPOSICIONS - MOSTRA D'ARQUITECTURA TRADICIONAL EN MINIATURA

L'artesà Joan Escolà va exposar a l'antiga oficina de turisme una mostra de l'arquitectura tradicional del Pirineu en miniatura. L'exposició, que va romandre del dissabte al dimarts, mostrava cases i portalades de pobles de la comarca i esglésies de diferents punts del Pirineu, tot treballat amb pedra, pissarra i fusta que es troba per la zona. Escolà compta amb una exposició permanent de les seves obres a Ribera de Cardós.
Una altra exposició organitzada va ser la mostra de Mandales a càrrec de Concha Candelas. Les Mandales són unes làmines circulars, que procedeixen de la cultura budista, amb uns dibuixos amb els quals es pot treballar la creativitat i l'atenció. Es pot visitar fins el 6 de juliol, a l'Espai Cultural del Cafè Pessets.

Crònica de Mariona Canals des de Sort
Font: SEGRE-PIRINEUS, núm. 724, 01/07/2008 (enllaç)

Més informació: 400 auvelles, 400 meravelles
Crònica de Mariona Canals des de Les Planes de Son
Font: SEGRE, dissabte 28 de juny del 2008 (enllaç)

Crònica de Marta Lluvich des de Llessui
Font: LA MAÑANA, dimarts 24 de juny del 2008 (enllaç)

La Vall d'Àssua es una de las zonas en las que se concentra una de las poblaciones más importantes de la comarca de oveja xisqueta. La venta de la lana de oveja, en décadas pasadas, suponía una fuente de ingresos importantes para una familia. Actualmente es difícil poder colocarla en el mercado y es mucho más caro el esquilo de las ovejas que la venta de la lana.
Con el objetivo de dar la vuelta a esta situación y convertir en una vía de desarrollo local un recurso totalmente devaluado como la lana se han organizado unas jornadas. Se celebrarán los próximos días 27 y 28 en Llessui y están organizadas por la empresa mOntanyanes.
Estas jornadas tendrán dos vertientes; una la lana como forma de aislamiento y la segunda la lana como artesanía.
Para abordar la primera de las cuestiones se han programado para el día 27 un seminario en les Planes de Son en el que se debatirá este tema. Este seminario va dirigido especialmente a arquitectos y constructores que quieran conocer esta forma de aislamiento en los edificios y a ganaderos y gestores de espacios naturales. Para hablar de la instalación de la lana como aislamiento, su uso profesional y autosuficiente habrá especialistas del territorio y otros de diferentes países que aportarán su experiencia. Las jornadas del día 28 han de servir para analizar las posibilidades de la lana de xisqueta como artesanía y convertirlo en un elemento de desarrollo local. Sus capacidades quedaron totalmente probadas en 3 cursos que se organizaron hace pocos meses y en los que participaron más de 70 personas.
Las jornadas en las que se analizará también la situación del sector ovino y de las razas autóctonas, el fenómeno de la transhumancia o la industria y la transformación de la lana también contarán con una muestra de lana y artesanía. Además también habrá la demostración de algunas de las posibilidades y utilidades de la lana como el oficio de realizar colchones, la de hiladoras o la técnica del fieltro. Acompañando a la demostración de oficios y técnicas basadas en la lana habrá una exposición de artículos confeccionados con la lana.

Crònica de Marta Lluvich des de Llessui
Font: LA MAÑANA, dimarts 17 de juny del 2008 (enllaç)

La fenologia és l'estudi científic de la influència dels canvis cíclics sobre la natura. El canvi climàtic pot retardar-los o alterar-los, però la primavera sempre acaba arribant a tot arreu. Sincronitzats amb el cicle natural, els pastors de la Ribagorça han perseguit l'estació florida des del segle XII fins fa ben poc. Austers, artesans, caminants i artistes de la supervivència es traslladaven juntament amb els seus ramats allà on la primavera estigués en forma de pastures verdes.
Els pastors transhumants són actualment una espècie en perill seriós d'extinció, a conseqüència, com sempre, de la pressió humana. D'una banda, no hi ha relleu generacional, i de l'altra, cada any en queda algun menys, vençut per l'edat. Les amples cañadas, com en diuen a Castella, les cabaneres (més estretes) de la Ribagorça o les carrerades, com en diuen a la Cerdanya, havien estat el seu hàbit natural. No obstants, aquests camins per on marxaven darrere de la primavera seguits d'una sorollosa comitiva anunciada per esquelles i bels estan avui envaïts per carreteres o zones agrícoles. Els ramats ja no poden travessar les ciutats, i ningú ha buscat ni ha trobat vies alternatives.
Les lleis collen els pastors, alguns grans ramaders especulen amb les subvencions i els preus van a la contra, de manera que expulsen els petits del mercat.
La llana d'ovella, per exemple, costa avui dia el mateix que fa 60 anys. «Els pastors em pregunten quan s'inventarà alguna cosa perquè els caigui sola», diu el veterinari Elifio Feliz de Vargas, escriptor especialitzat en temes de pasturatge, autor de Días de cierzo. També és un dels promotors del Congrés Nacional de Pastors que se celebra a Terol.
La seva va ser la presència estel·lar de la inauguració de la Ruta dels Pastors i la Transhumància (www.larutadelpastor.com), que va arrencar la setmana passada al Pont de Suert, la capital de l'Alta Ribagorça. En realitat no és una ruta, sinó diverses, que s'adapten al temps i les possibilitats físiques de cada participant. Hi ha variants d'un a quatre dies, que es poden contractar amb mitja pensió en diferents cases rurals. L'empresa local La Petjada, que ha dissenyat aquests itineraris, està treballant en la recuperació d'un tram a la Ribagorça aragonesa, que complementarà la proposta de quatre dies i l'ampliarà a una setmana. Aquests itineraris són ideals per als mesos de maig i juny o per la tardor.
Al juliol i l'agost, quan el sol castiga especialment en aquestes serres aèries, els caminants es poden decantar per excursions d'un dia cap a les pastures d'estiu. La ruta es complementa amb l'elaboració d'un herbari digital com a via per conèixer la flora autòctona.

Ecomuseu del Pastor

També a l'estiu, encara que l'opció és vàlida per a tot l'any, s'ofereix l'opció de visitar l'Ecomuseu del Pastor de la Vall d'Àssua, a la comarca del Pallars Sobirà. Es troba a Llessui, entre Sort i Rialp, i està gestionat pel Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquest centre mostra com ha evolucionat l'ofici de pastor, de la xollada o esquilada manual d'abans a la mecanitzada, del sarró de pell de be als teixits tecnològics per a la muntanya. Es rendeix homenatge a la raça xisqueta o pallaresa, la petita ovella autòctona de la zona, i els gossos que les cuiden, com el mastí o el tradicional gos d'atura.
Els itineraris es concentren en alguns dels racons més autèntics de les serres prepirinenques interiors de Catalunya, menys acostumades al turisme que els seus veïns de la Vall de Boí, just al nord. Pot coincidir en alguns trams amb la travessia en bicicleta Pedals de Foc i travessa dos espais PEIN (Pla d'Espais d'Interès Nacional). Per una part, el conjunt de la Vall Alta de Serradell i la serra de Sant Gervàs. Per un altre, la Faiada de Malpàs i Combatiri. A prop, al nord, queda el Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici.

8.000 ovelles el 1991

La biòloga Judith Mira, directora de La Petjada, assegura que el 1991 encara travessaven els carrers del Pont de Suert de 5.000 a 8.000 caps de bestiar. Avui, la transhumància tal com es coneixia en l'edat mitjana ha desaparegut, encara que el paisatge guarda la memòria de la seva existència i l'explica a qui vulgui escoltar-la.
Per l'estret pas del Portús, que acaba ens uns precipicis panoràmics, passaven les ovelles d'una en una per ser comptades. La peculiar poda del freixe que franqueja alguns camins i és utilitzat com a farratge per a animals marca el nivell de l'activitat ramadera de la zona. Com la suculenta planta de regalèssia, tan valorada pels pastors.
També parla molt la toponímia de la zona: Massivert reivindica el color dels prats, mentre que l'Hostalet de Massivert recorda que aquell lloc va ser fonda de transhumants. La Torre de Tamúrcia guarda, potser, el record d'una antiga borda per guardar el bestiar (al veí Aragó, les bordes són torres). Multitud de racons esperen el record de les travessies dels vells pastors.
El rastre de les cabaneres, camins que es tornen a guanyar al boix i els esbarzers, s'obre pas entre poblets de pedra que van ser abandonats pels seus veïns i pel rellotge dels temps, com és el cas d'Igüerri, Malpàs, Gotarta, Castellars, Adons, Tamúrcia o Toralla. Mira es va instal·lar al Pont de Suert fa cinc anys, durant els quals ha treballat per guanyar-se la confiança dels pastors i escoltar les seves històries sobre una forma de vida i una saviesa que s'esvaeixen. «Ells no creuen que el seu ofici i les seves coses puguin interessar a ningú. Se'n riuen de mi. Aquí hi ha tot un treball al cafè que m'ha costat la meva panxeta - explica en to de broma -. Però a l'estiu, amb les rutes, ja la perdré», afegeix.
Al contrari que altres guies de la zona, alpinistes que dirigeixen grups entre expedició i expedició, Mira no ofereix un senderisme exigent. S'adreça, principalment, a aquells que vulguin escoltar històries i interpretar el territori. També està pensat per a famílies. La biòloga prepara la recopilació escrita de les seves converses amb els pastors per oferir-la als seus clients com a complement d'aquesta prospecció de paisatge. Després de caminar, ofereix la possibilitat d'omplir les tardes a la casa rural amb algun dels tres tallers que s'hi ofereixen. Els participants poden aprendre a confeccionar un totxo o bastó de pastor, un sarró de llana o una cullera de pastor amb fusta de boix.

Embotit propi

Les rutes també són una excusa per tastar algunes de les receptes típiques de pastors. Al Pont de Suert és típica la girella, un embotit fet amb be i arròs que compta amb fira pròpia a la ciutat. L'apicultura, amb gran tradició a les Terres de Lleida, és una altra activitat habitual de la transhumància, i també s'han de tastar els formatges. No deixeu de prendre un cafè de la zona o alguna cerveseta. A veure si tenen sort i els expliquen alguna cosa.

Signat per Eva Melús (Escapada per a un cap de setmana)
Font: EL PERIÓDICO-QUADERN DEL DIUMENGE, diumenge 4 de maig del 2008 (enllaç)

El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha creado libros genealógicos de las razas ovinas xisqueta y aranesa, y de la equina cavall pirinenc català, y ha aprobado las reglamentaciones específicas y estándares raciales, según se publica en el último número del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Con esta herramienta, la Generalitat protegerá estas razas autóctonas y facilitará su reproducción.
Con el fin de coordinar las acciones de mejora y mantenimiento y establecer un efectivo de ganado selecto que mantenga el patrimonio genético, el Govern considera necesario establecer el prototipo de estas razas y crear los correspondientes libros genealógicos.
La creación de los libros genealógicos tiene los objetivos de permitir el control técnico de las razas y de disponer de los datos que permitan desarrollar un programa de mejora para la conservación, la selección y la evaluación genética de los animales que pertenecen a estas razas, mediante el control de rendimientos, con el objetivo de destinarlos a la reproducción.
Los libros genealógicos de las mencionadas razas los llevarán las asociaciones de criadores que tengan por objeto colaborar con el mantenimiento y la promoción de estas razas y que hayan sido reconocidas oficialmente por el director general de Agricultura i Ramaderia para gestionar el libro.
La raza ovina xisqueta forma parte de las razas del tronco ibérico y tiene gran valor zootécnico porque se trata de una variedad ovina muy antigua, que ha evolucionado poco, y que se mantiene con un alto grado de pureza. La raza ovina aranesa tiene un gran valor zootécnico, por su rusticidad, gran adaptación a las condiciones ambientales adversas y temperamento tranquilo pero vivo, sin problemas de manejo y elevado instinto gregario.
En cuanto a la raza cavall pirinenc català, ésta también tiene gran valor zootécnico por su rusticidad, la elevada precocidad sexual, la buena fertilidad, la gran facilidad de parto y las notables aptitudes maternales. En los últimos años se ha trabajado esta raza para conservarla, potenciarla y mejorarla.

Font: LA MAÑANA, dijous 1 de maig del 2008 (enllaç)

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 1 d'abril del 2008 (enllaç)

L'Ajuntament de Sort en colaboración con el Centre de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat y la empresa FUSIC comenzarán en los próximos días el proyecto Tallers per a la festa. Se trata de unos talleres que quieren recuperar algunos bailes y canciones características de algunas poblaciones del municipio, como serían bailes originarios de Enviny o de Altron. La intención de Tallers per a la festa es que los jóvenes del municipio aprendan estos bailes y posteriormente se puedan exhibir en las fiestas y ferias de la zona. Potenciar el Grup de Rigodons, que baila el día de la Festa Major de Sort, es uno de los trabajos de estos talleres. En este campo pretenden consolidar el grupo y las exhibiciones y reconstruir esta típica danza.
Otra de las líneas de estos talleres en la consolidación del Grup de Joves Geganters con la construcción de nuevos gigantes y cabezudos, aprender bailes y rúas de gigantes y potenciar el grupo de grallers y de percusión para acompañar a los gigantes los días de fiesta. Una tercera línea de los Tallers per a la festa que se realizarán en Sort es la potenciación de los símbolos identitarios del municipio como son la oveja xisqueta o el marrà de raza, a través de la construcción de gigantes, para dar a conocer estos dos animales emblemáticos e incidir en su promoción como elementos gastronómicos.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 25 de març del 2008 (enllaç)