xile « WordPress.com Tag Feed

Andrea Muñoz

masaoms — Wed, 25 Jun 2008 07:40:06 +0000

"CREANDO JOYAS.., los minimos detalles, la belleza de la practica constante. Cada pieza elaborada en absoluta y clara conciencia..., con el oficio de ya casi 16 años, el LOCO AMOR por cada cosa que envuelve este milenario arte. SUS HERRAMIENTAS ...cada una absolutamente precisa..., las mismas que usaron los antiguos, y cada una atesorada en mi taller..., cada una en su lugar...., con disciplina en las manos, con el ojo agudo y preciso en los minusculos laberintos del viaje hacia la construccion de cada pieza.... y asi se tornan PRECIOSAMENTE VIVAS, y asi con una humildad secreta vienen a representar mi sentir, mi vision de la vida y mi verdad."

El post-"¿¡Por què no te callas!?" - Merchandising de lo barroer

estay — Mon, 26 Nov 2007 15:01:59 +0000

Ahir, a la capital de Castella al Palacio de los Deportes de Madrid es va fer un concert multitudinari per part del nord-americà Bruce Springsteen i els prínceps d'Astúries (Na Felipe i Na Letizia) i també les infantesses Elena (de recent separació) i Cristina van anar veure el concert amb l'expectació a sobre que açò produix amb la que ja hi havia; com molts VIP està gent s'assenten a les llotges. Fins a qui tot normal. Els prínceps esbalaïts per la música d'este artista van anar a vore-lo. La qüestió va ser quan a meitat més o menys del concert ens trobem amb un públic o part d'ell a la pista que mogut per l'eufòria del moment es dirigeix a la tribuna al crit de "¿Por qué no te callas?" (en un to festiu com relaten els diaris), el príncep Felipe va respondre com no amb un salut i agraïment per el gest amb la monarquia.

Si analitzem bé la tercera intervenció de Zapatero a la Cimera Iberoamericana de Xile, podem vore com no és tant com Chávez interompre a Zapatero sinó com que el fa apunts i objeccions concretes al discurs tal volta extralimitant-se -però no tenia més torn de rèplica-, per a rebre després tan desproporcionada resposta i de facinerós. Una anècdota que va encimbellar la cimera i el seu contingut general, sobretot als pobles del estat espanyol per part de les mass media. Ara mateix no vull més que destacar com l'anomenat poble espanyol i per ende el poble castellà que està sent educat amb falta de tota mena de valors o bé les expressions sense cap educació són beneïdes pels seus dirigents sempre que puguen mantindre la seua quota de poder i patrimoni.

Tal volta ara en la meua entrada està fent un embolic d'un petit detall i ocultant el fet d'un concert de més de 15.000 persones, i es que de segur açò és producte i conseqüència de la mala ombra "d'uns pocs", tant de bo siga així i la societat sapiga diferènciar les accions i les actuacions apropiades front als fets no manipulats. No podia haver sigut altra frase més moderada?. Sens dubte este no és un bon camí per la monarquia.

Ha mort, però...

valencianna — Sun, 10 Dec 2006 22:23:29 +0000

El Dictador August Pinochet és mort. A les 18 hores d'un diumenge de pont, fred, sense massa notícies més enllà del trànsit de sempre, les morts oblidades a la carretera i els gols de la jornada futbolística. El cor li ha fallat, curiós d'un home que mai ha exercitat les bondats d'aquest òrgan. La notícia m'ha enganxat mentre redactava una columna per a una assignatura de la universitat (si, els profes també han fet la carta per als reis...i vaig una mica de bòlit amb tant de regal), he parat la columna, després m'hi tornaré a posar, perquè parlava d'una altra cosa i he cregut convenient reaccionar com tothom. O potser si que parlava d'una cosa semblant, o del mateix, versava sobre la memòria republicana que si tot segueix com fins ara pot quedar oblidada en un calaix d'aquí a 4 dies.

No m'ha produit una alegria excessiva ho reconec. Entenc les imatges d'eufòria desbordada que els mitjans han donat de places i carrers de Xile, però des d'aquí, lluny de la dictadura de Pinochet, del mal que ha fet a tants i tant xilens, i des d'una posició més reflexiva, la prudència m'aborda. No és la desaparició del dictador (avui he sentit a dir què a tot porc li arriba el seu Sant Martí), sinó la impunitat amb què quedarà la seua obra. Em preocupa l'arxiu de totes les causes que tenia pendents i que podrien suposar el rescabalament de la memòria de més de tres milers de represaliats.

La casualitat macabra, ha volgut que el Dictador, Pinochet, "Don Augusto", Pinocho, com vosaltres vulgueu, ha volgut que expire el Dia Internacional dels Drets Humans. Uns drets contra el quals havia atemptat tantes i tantes vegades sense pagar res a canvi que unes curtes vacances forçades a casa amb totes les comoditats del seu estatus més que benestant (també dit arrest domicialiari).

Aquesta mort, m'ha fet tornar a pensar en la llei de la memòria històrica. Sé que n'he parlat moltes vegades i potser em repetesc però la setmana entrant serà clau per caure en la justícia o el punt i final. Avui hi havia la foto del Joan Tardà al diari, a sota parlava de anul.lar les causes sumaríssimes i emetres certificats per a les families de represaliats, i emetre una igual amb un destinatari diferent, el president de la Generalitat, on quedara anul.lada la causa del President Companys. A més tractava la museització del Valle de los Caidos, i la localització de l'ubicació de les fosses i la identificació de les víctimes.

Fa unes setmanes en un sopar republicà a València en Tardà ja parlava de tot això, uns dies més tard l'Empar Salvador, president del Fòrum per la Memòria del País Valencià, en una xarrada a la universitat, tornava sobre aquestes mateixes fites, i ens deia que és el sentit majoritari entre les organitzacions de represaliats de la dictadura franquista, ja que la proposta de llei la consideren una llei de punt i final que no rescabala l'honor dels caiguts. Un altre dels punts clau és el reconeixement de l'estatus de víctima. Malauradament el projecte del govern,no contempla ni tant sols la possibilitat d'assenyalar els botxins, ni de dir els seus noms públicament. Així s'impedirà que ministres franquistes en vida (i en poltrona) siguen processats i condemnats per tants crims.

Pels 26.300 soterrats a les fosses de valència, per les decenes de milers de represaliats per la dictadura, no deixem que la dignitat es quede en forma d'esmena a la totalitat. Per la dignitat dels 3000 xilers assasinats, i per tants altres que van partir la repressió de la dictadura de Pinochet, cal que seguim lluitant per la seua memòria (si la justicia ens falla).