Dia i hora: dijous 17 d'abril 2008, a les 21:00 hores.

Lloc: CEIP Bogatell - C/Ramon Turró, 74-76
Si t'interessa aprofundir en aspectes com la dependència, l'autonomia, la independència, la interdependència i l'aïllament, t'oferim la possibilitat de treballar-ho amb altres pares i mares.

A partir d'una representació teatral s'introduïrà el tema (desenvolupament de l'autonomia, les relacions familiar i afectives, valors, normes, etc) buscant la proximitat, el trencament, l'obertura........ Posteriorment es crea un espai de participació e intercanvi.

RESSENYA XERRADA

Com ajudar els infants a resoldre relacions de conflicte amb els companys.- Per Dora Ortiz, psicòloga.
CEIP Brusi. 6 de març, 21.00 hores.

Els conflictes formen part de les relacions humanes. No els hem de defugir, ni intentar tapar-los o evadir-nos-en. Entre els nens n’hi ha sovint i, en principi, hem de deixar que els resolguin entre ells. Costa d’afrontar-los perquè normalment associem els conflictes amb violència, però si no s’aborden, sembla que tenen vida pròpia, i es pot arribar a estats de màxima tensió o d’abús de poder, i és llavors quan els adults hem d’intervenir.
Millor que els intentem resoldre quan la tensió hagi minvat, i sempre amb empatia, és a dir, intentant posar-nos en el lloc de l’altre, escoltant activament, demanant aclariments quan calgui. Si els pares tenim una posició dominant, a la llarga això es reflectirà en el nen.

Preguntem-los pel dia a dia i donem la nostra opinió perquè vagin provant; ajudem-los a posar nom a les emocions; premiem més que castiguem. I si hem de castigar, que tingui sempre a veure amb la malifeta (per exemple, si s’han negat durant deu minuts a apagar la tele, descomptem-los aquests temps el proper dia).
No generalitzem ni posem etiquetes. Cal saber trobar la gràcia que té cada fill per tal de fer-los sentir únics i valuosos.

El conflicte forma part de les relacions i no l’hem de veure només com una font de frustració, sinó com una oportunitat per créixer. Resoldre els conflictes de la forma més adient a casa i establir-hi una bona comunicació ajudarà els nostres fills a sentir-se més segurs de si mateixos, a ser capaços de redreçar els malentesos amb els companys, evitar les baralles innecessàries, acceptar els demés i fer-se acceptar.

Què llegim és una activitat adreçada a pares, mares i educadors on es recomanen llibres infantils que tracten temes diversos, com és el cas de L'escola. També se'ls dóna pautes per triar els llibres, a més d'explicar la importància de la lectura en el desenvolupament dels infants i com transmetre l'interès pels llibres als més petits.

En acabar la xerrada, hi haurà un espai de preguntes i consultes.

Paral·lelament es farà una sessió de contes on els pares poden deixar els seus fills.

Som el que mengem o som el que pensem ?
Sempre se’ns diu que pensem en positiu per tal de tenir una millor qualitat de vida, però està clar que, per a assolir-la, també cal menjar en positiu. Cal menjar coses senzilles.

S’ha comprovat, per exemple, que l’excés en el consum de sucre, de rebosteria industrial i de fregits, contribueix a crear nens violents. O que l’abús de productes transgènics està relacionat amb un augment de les al·lèrgies alimentàries.
Cal menjar, tant com puguem, aliments ecològics. Potser sí que són cars, però com més en mengem, més demanda tindran i els podrem trobar més barats. Rebaixem el consum de sucres, de rebosteria i de fregits. I, en canvi, augmentem el consum d’oli d’oliva, dels productes integrals (que poden anar des del pa fins a la carn), dels ous de casa, de les fruites fresques i seques, dels llegums, i d’una alternativa emergent a l’alimentació actual: les algues.

Malgrat que la diversitat forma part de la nostra vida quotidiana, de vegades, la capacitat de donar afecte no la té en cap cas disminuïda, un discapacitat. El que sí que nota és la incomoditat de la mirada dels altres; des de la nostra tranquil·la talaia, hem de saber com la fem, aquesta mirada. Normalment, el que més ens crida l’atenció d’un discapacitat és allò que no pot fer, més que no pas la persona que ho comparteix tot al seu costat.

Els valors socials actuals (l’individualisme, el materialisme, l’èxit personal, el culte al cos...) són un obstacle a l’hora d’acceptar les diferències. En canvi, valors com l’empatia, la tendresa, la tolerància, la flexibilitat, la compassió ben entesa, són els que hem de transmetre als fills. I de manera informal, amb la nostra manera d’actuar, perquè som el seu primer model. Siguem coherents, no intentem jutjar els altres, intentem escoltar-los. Perquè no hi ha benefici més gran per a una persona, discapacitada o no, que sentir-se escoltada.

La gelosia és un sentiment que forma part de l'ésser humà; no és enveja, o rivalitat, és dubte. I afecta tots els germans. De la mateixa manera que, quan neix un germà, el nen se sent destronat, hi haurà un moment que el petit se n'adonarà que, a diferència del primer, ell no ha estat mai exclusiu, únic, dels seus pares, i anirà sempre a remolc del gran.

Des del punt de vista del germà gran, quan n'apareix un altre, pensa "Ara qui sóc jo? (pel papa i la mama)" o bé "si m'estimen tant, per què un altre?". De vegades apareix una regressió cap al bebè (pit, cullera, xumet, incontinència). Cal recordar-li que ell també ha estat un bebè (ensenyar-li l'àlbum de fotos i/o vídeo).

Així les coses, cal considerar normals les baralles. Els germans, barallant-se, busquen saber de part de qui estan els adults. També es van diferenciant per trobar la seva identitat i lluiten per l'espai propi. En aquest sentit, la intervenció dels pares ha de ser prudent, de contenció. Entendre que cada fill és diferent, té valor per ell mateix. I que enfadar-se no significa deixar d'estimar.

No els renyem ni castiguem, consolem-los, parlem-los de sentiments, que barallar-se no és divertit; sentit de l'humor, imaginació. En situacions límit, separem-los, escoltem les dues versions, negociem i apliquem conseqüències. Que aprenguin de la renúncia, que retrobin la complicitat de germans.

Cal saber negociar i aprendre a compartir. Quan hi ha conflicte/baralla, millor no definir-se sobre qui té raó, car serà difícil en calent. Millor intervenir de forma prudent (si cal, aturar el conflicte) i més tard tractar de resoldre'l (per exemple, en assemblea familiar).

En síntesi, si sobredimensionem el problema només farem que agreujar-lo. És importantíssim centrar-nos en les relacions entre els infants perquè aquesta època condicionarà el seu futur com a adult.

1. El paper de l'escola en un moment de canvi social
2. De la Societat industrial a la Societat de la Informació: noves professions per a noves
necessitats
3. Viure un moment de canvi social
4. La informació: era un recurs escàs i ara és sobreabundant
5. La velocitat de la informació accelera el cicle biològic dels coneixements
6. La ruptura de la Societat Industrial amb la Societat del Coneixement: cap a un nou model
de convivència
6.1 Cap a la desmaterialització del consum
6.2 Cap a la no coincidència del binomi espai-temps del lloc de treball
6.3 Cap a l'augment de l'autonomia personal

Vegeu-ne la transcripció completa aquí: tic-i-educacio-joan-majo.pdf