xarxes « WordPress.com Tag Feed

Dades de venda de música en català

xarxes — Tue, 22 Jul 2008 11:46:16 +0000

Avui el Vilaweb parla dels principals resultats de l'Anuari 2008 de la Música i l'Espectacle als Països Catalans, fet pels d'Enderrock. És una obra de referència per veure les tendències comercials de la música en català. Diuen les dades que s'escolta més música que mai i es va a més concerts que mai. La música no està en crisi. Però a la vegada les indústries discogràfiques perden vendes i més vendes. Fins i tot anuncien la mort de les discogràfiques en dos anys. Realment, el panorama musical seria diferent sense les discogràfiques com a intermediàries entre la música i l'oient.

La presència de la música en català, amb tot, és molt baixa, tot i que creix l'oferta

Segons l'informe, més de mig milió de persones consumeix habitualment música en català, l'audiència de música en aquesta llengua als concerts arriba al 21,6% i la producció de discos en català s'ha incrementat un 10%, amb un nou rècord de 525 treballs produïts en català el 2007.

Els més venuts són:

Serrat & Sabina – Dos pájaros de un tiro: 160.000
El Disc de la Marató (TVC): 127.000
Lluís Llach - Verges 2007: 77.000
Benvinguts al Club (TVC): 42.975
Els Pets - Com anar el Cel i Tornar: 20.000
Antònia Font - Coser i cantar: 15.000
Lax'n'Busto – Relax: 15.000
Obrint Pas: 14.450

Els tres primers han acompanyat als principals diaris (Serrat a El Periódico, La Marató a diversos diaris i Lluís Llach a l'Avui). I dos són produccions musicals que neixen des de la televisió. Així, qui s'ha guanyat les vendes a pols ha estat a partir de la cinquena posició: Els Pets, Antònia Font, Lax'n'Buston i Obrint Pas. Dos de catalans, un de balear i uns valencians. La música en català, però, no copsa el panorama dels més venuts.

Nova filtració de la Llei de llengües

xarxes — Tue, 22 Jul 2008 10:21:47 +0000

L’Heraldo anuncia avui per on anirà l’avantprojecte de Llei de llengües a Aragó. Cap novetat. Lo text es troba en la linia que el PSOE marca des de fa temps: no hi ha valentia per assegurar la pervivència de les llengües. Intentant contentar a sectors que mai es podran reconciliar i sense assegurar que la població sap utilitzar català o aragonès. El moviment es fa en la màxima ambigüitat. Intenta apaciguar qualsevol soroll al voltant del debat de llengües. Si hi ha soroll, perd força la majoria silenciosa. I és impossible mantenir sense soroll el debat, perquè el PAR, soci de govern, fa molt soroll amb les pitjors companyies que podia triar.

El punt clau de la política lingüística del català i l'aragonès és l'ensenyament. Ho defenso arreu. Si el català no entra a l'escola com a llengua vehicular, ens espera un procés de substitució lingüística entre la població que ara té menys de 20 anys de la Ribagorça, Llitera i fins i tot Baix Cinca. I la Llei de llengües diu molt poc sobre este tema. Alguna porta s'obre, però és excessivament laxa. El govern no assegurarà l'alfabetització en català i aragonès de tots els escolars: serà opcional. La classe que alfabetitza en la llengua pròpia serà tan opcional com les classes de religió catòlica. Però segons es diu es mantindrà el dret a l'ensenyament en català o en aragonès. Això serà positiu a Fraga, on podrien consolidar-se els projectes bilingües que ja funcionen i amb tant bons efectes. Però amb molta voluntat política per fer-ho. No només legislant-hi. I a la Llitera i la Ribagorça, on la llengua viu en situació més precària entre la població jove, la política real farà que desaparega el dret a aprendre en la llengua . Perquè a una vila no es faran dos línies escolars quan estan a punt de tancar-se algunes escoles. Una política d'ambigüitat seguirà sent letal.

La principal novetat d'este anunci és que no es dona cabuda a cap posició acientífica: les llengües son català, aragonès i castellà. Cap altre invent lingüístic com proposa el PAR. Peró se'ls fa una concessió : la delimitació de municipis catalanoparlants no ve per Llei (com es feia i de manera molt ben feta a l’anterior proposta, de 2001) si no que serà posterior. Per tant, la negociació de si a Fraga o a Vall-de-roures es parla el català o el castellà (o l'aragonès) entra dins de les possibilitats. A més, també es marquen les zones de recepció, com pot ser Montsó, Alcanyís, Casp o Saragossa, amb força parlants immigrats, els quals podrien gaudir d'alguns drets i reconeixement.

L'aragonès i el català no seran llengües oficials. Però ni ho pot fer una Llei ni és un tema cabdal. Tocava fer-ho als debats de l'Estatut. I només CHA va defensar fins el darrer moment eixa posició. Ni PSOE, ni PAR, ni PP, ni IU. I a Madrid, tampoc CiU, ni ERC, ni ICV. Però les relacions ciutadà-administració no poden canviar la situació del català ni de l'aragonès. No han fet fins ara, i no ho faran.

Novament apareix el Consell Superior de les Llengües d'Aragó (amb nomenaments de 15 membres per part del Govern, el Parlament i la Universitat de Saragossa), que a més proposar línies d'actuació, també podria "elaborar las reglas de normalización del aragonés y el catalán". En el cas del català, que compta amb l'IEC com entitat normativa de referència per al Govern Aragonès, això pot ser molt perillós i obrir les portes a vies poc clares.

En definitiva: la llei necessita centrar els debats menys en l'oficialitat i més en alfabetitzar tota la població de la Franja en català i de l'Alt Aragó en aragonès. Si no, la política lingüística no resoldrà l'incipient substitució de la Franja i les fases tan avançades en que es troba l'aragonès.

Fa un any van segrestar El Jueves

xarxes — Mon, 21 Jul 2008 17:35:34 +0000

I res millor que celebrar-ho amb bones portades alternatives :-D

I en fa 5 del tancament d'Egunkaria per Garzón.

Besa'm. Sóc sociòloga

xarxes — Mon, 21 Jul 2008 14:16:45 +0000

Amb les tires còmiques que portàvem estos dies los sociòlegs escomençàvem a estar una mica deprimits. Ara, almenys les sociòlogues, poden pujar-se la moral individualment durant l'estiu. Per 19 dolars (i el transport) podeu lluir una samarreta que diu "Besa'm. Sóc sociòloga". Esperem que aviat n'apareguen per a els/les crítics/ques literaris/ries ;)

Vist per la Tretze

Poca ciència 2.0 (???)

xarxes — Mon, 21 Jul 2008 13:58:03 +0000

Tal com vaig dir, avui anava a a veure part de la Jornada sobre Nous models de divulgació científica mitjançant internet (a la sessió de 10 a 11 h). La presentació de la plataforma Recerca en Acció no ha estat el que m'esperava. Una web a on un comitè selecciona uns projectes amb els que es fa arribar a la gent els resultats de recerca. Però no hi ha res del que esperava. Pensava que hi hauria propostes de difusió 2.0, és a dir, que investigadors voluntaris fan difusió de la seua recerca i el portal (o la pròpia comunitat) filtren i potencien la difusió ben feta de les recerques ben fetes. Però no, és un plantejament totalment vertical: algú selecciona què es difon als usuaris.

El segon ha estat un projecte que, tot i que llunyà de les coses que em poden ser útils, era molt interessant. Nature's Calendar és un projecte que arreplega dades de diferents voluntaris d'arreu de Gran Bretanya sobre la floració de plantes. A partir de les dades sobre floració a diferents parts del territori, treuen conclusions com que cada dècada l'estiu arriba 2,5 dies abans. Evidentment, tot lliga amb el escalfament de la Terra. Fins i tot parlaven de les dades no vàlides o de l'efecte dels capsdesetmana en l'arreplega de les dades.

Després haig fet una volta per les exposicions públiques del Congrés. Tot exclusivament a la part pública era sobre ciències naturals, incloses les dos xarrades a les que haig anat. La ciència social no arribar per a fer totes eixes innovacions ;)

PS: També cal dir que la Jornada no tenia el nom publicat a la web, estava a un lloc diferent d'on s'havia anunciat i els d'informació no sabien res dels canvis ni d'on s'havia d'anar. Però gràcies als horaris mediterranis, no m'haig perdut res ;)

Sociolingüística a la Ribagorça

xarxes — Mon, 21 Jul 2008 11:47:08 +0000

Durant la Jornada Eines per a treballs de memòria oral que es fa dissabte vinent (26/07/08) a Pont de Suert, Jordi Suïls parlarà sobre “Anàlisi sociolingüística i de continguts a l’Alta Ribagorça”. Un tema interessant.

Quants segons es triga en detectar que algú no és expert en sociolingüística

xarxes — Fri, 18 Jul 2008 10:06:18 +0000

Quin sociòleg no s'ha trobat mai amb un crític fulminant. És aquella persona que suposadament té cabet i controla mínimament el medi, i diu "per a arribar a eixes conclusions no cal fer tanta enquesta, que ja es veu anant pel carrer"... En fi, que al Xkcd (A webcomic of romance, sarcasm, math, and language) ho han retratat genialment, i a més, des de la lingüística i la sociologia.

El meu hobby: seure amb estudiants de postgrau i veure quant temps triguen per veure que no sóc un expert en la seua matèria.

Enginyers: "El nostre gran problema és la dissipació de la calor". "Heu provat amb els logaritmes?". 48 segons.

Lingüistes: "Ah, aleshores això de la família ugrofinesa inclou, per exemple, el klingon?." 63 segons

Sociologia: "Sí, el meu darrer treball consisteix en classificar a la gent de la millor a la pitjor." 4 minuts.

Crítica literària: "Veuràs, la desconstrucció és inextricable no només del text, també de l'ésser." 8 papers i 2 llibres i encara no se n'han adonat.

Webcòmic en castellà

Tancaments de cinema i reconversió de les indústries culturals (a un poble;)

xarxes — Wed, 16 Jul 2008 11:23:50 +0000

Fa alguns dies em van demanar una breu opinió per a l'Heraldo de Aragón sobre l'amenaça de tancament del cine de Vall-de-roures (Matarranya). Un tema amb tan poc relleu per a la cosmòpoli que fins i tot també és simptomàtic de la reconversió de les indústries culturals. Les indústries discogràfiques, el cinema o la premsa veuen com ha canviat el seu camp en poc temps. I en breu, la televisió hi entrarà. De fet, la recent demanda de Tele5 a Youtube indica l'inici del debat amb les televisions. Però el futur és molt més clar. Alguns de la classe mitja d'estudiants universitaris ja no esperen a veure els capítols de la nova temporada de la sèrie preferida un any més tard, fins que la cadena local compra els drets. Simplement se la baixen (en anglès) i la veuen per Internet. Poc falta per a que la productora de sèries negocio els drets d'emissió NO amb infinites emissores locals (T5, A3 o Cuatro), si no simplement amb Youtube i a nivell internacional. Clar, en el tancament d'un (i únic cinema privat) al Matarranya hi juguen el la reconversió de la indústria cultural i les carències en la ruralitat. El segon factor és més evident i necessitava més espai per a desenvolupar-se.

La notícia: El único cine que queda en Valderrobres podría cerrar sus puertas en septiembre

L'opinió d'un servidor:

La reconversión de las industrias culturales

En pleno periodo de omnipresencia, la televisión ha llegado a tener niveles de penetración universales. Por el contrario, la radio, la prensa, el cine, los libros, la música, la pintura, los videojuegos o los teatros han encontrado nichos de mercado mucho más particulares. Y aún así, todos sin excepción desarrollaron una potente industria cultural y suculentos beneficios económicos alrededor del bohemio artista. Algunos cobraban por el consumo del producto cultural. Otros, como la televisión, aprovecharon la economía de la atención y dejaron en paz el bolsillo del consumidor. Revendían cada minuto de atención otorgada por la audiencia al mejor precio de la publicidad.

La tecnología y la llegada de Internet han roto esos esquemas del siglo pasado y se ha acortado la distancia entre el artista y el consumidor. No es tan caro difundir la obra. Y eso ha mejorado la posición de los creativos. La creatividad no está en crisis, ni mucho menos. Pero sí lo están los intermediarios que existen entre el artista y el consumidor. El cambio de paradigma obliga a los intermediarios a reconvertir el modelo de negocio, como lo hizo la televisión privada con la publicidad. Y la administración se encuentra en la disyuntiva de gestionar los recursos con tiento, entre el impulso a la creatividad local y por velar de la buena oferta privada en este proceso de reconversión.

La sociologia està a la cua de la puresa científica!

xarxes — Thu, 10 Jul 2008 09:51:38 +0000

Traducció lliure!

La sociologia a la cua. Psicologia "la sociologia no és més que psicologia aplicada". Biologia "la psicologia només és biologia aplicada". Química "la biologia només és química aplicada". Física "que no és més que física aplicada. Està bé estar al damunt de tot". Matemàtiques "Ei, quasi no us havia vist de tant lluny".

En fi, la sociologia pareix que està a la cua de la puresa científica... i íntimament relacionada amb la matemàtica aplicada ;) Ho estic veient ara mateix des d'un curs d'anàlisi de xarxes socials dinàmiques. Matemàtica aplicada a veure per què els grups de crios canvien de comportament. I és complicat, complicat.

Teniu les tires també en castellà.

Ciència 2.0. Xarrades a Barcelona sobre difusió per Internet.

xarxes — Wed, 09 Jul 2008 11:40:30 +0000

L'Atka Kevlarsjal em fa arribar el programa de la Jornada Nous models de divulgació científica mitjançant internet que es fa a Barcelona el matí del 21 de juliol. I al programa hi apareixen temes més que interessants. Sobretot em criden l'atenció les dues conferències de primera hora: la capacitat del científic pot transmetre els seus coneixmenents per Internet i la possibilitat de recopilar dades col·laborativament. Tot això s'emmarca en el Euroscience Open Forum, amb un extens programa sobre temes científics.

Pírcings i corbates

xarxes — Sat, 05 Jul 2008 11:33:12 +0000

Bono necessita el calor de les càmeres i qualsevol excusa és bona per a eixir als telenotícies. Fa uns dies va dir que era il·legal la bandera republicana (l'espanyola) i darrerament va fer arribar una corbata a un ministre perquè havia dit que fins que no baixaren les temperatures no se la posaria. Siga com siga, la polèmica ha evolucionat cap a on ha volgut. I em recorda els meus conflictes no només amb la corbata, si no també amb la jaqueta americana. Aplaudeixo la tasca divulgadora de qualsevol de les persones amb càrrecs que prescindixen de corbates, i si pot ser, de l'americana també. No és un problema de calor. Ni tampoc de qüestions de formalitat. Crec en la formalitat, i sé que la forma de vestir transmet una visió sobre la persona. I, clar, aquella intenció per transmetre una imatge, possiblement no té res a veure amb la realitat. Però la roba ajuda a aproximar-se o a allunyar-se de diferents cercles socials. Siguen executius, bars de pihos, concerts de música sinistra o colles d'adolescents punks. Però precisament pel que em transmet una persona amb corbata, costa de trobar-li la part positiva. La corbata és el final d'una tradició que per més generalitzada que estiga, és la més carca de les formalitats socials. És una manera de vestir que pràcticament no ha canviat des del XIX, quan encara no s'havien inventat les bombetes de la llum. I ha plogut bastant des d'aleshores. I suposo que en empalagosa només la superen lo jaqué i el frac. Una persona amb corbata i americana em transmet una sensació de carca, superficialitat, trepa i desconfiança que poques altres maneres de vestir em creen. Avaluo molt més una persona senzilla amb samarreta negra, texans, pírcing i barba. Perquè la simplicitat en vestir és símbol de "avaluam pel que faig, no pel que parec". Quanta menys ornamentació i exageració, més proximitat hi sento. I si algun dia haguera de triar amb dos persones amb qui treballar, a iguals capacitats, el casual guanyava per golejada. Evidentment, de males persones n'hi ha a tot arreu, entre corbates i entre pírcing. Que per sort, l'hàbit no fa el monjo.

PS: Este tema serà el pròxim Viles i gents que signo, que eixirà el 1 d'agost.

Foto de julianrod

La presentació de "L'evolució sociolingüística sense llei de llengües. El català a la Franja."

xarxes — Thu, 03 Jul 2008 09:22:47 +0000

Ahir la presentació va anar molt bé. Hi havia qui venia a signar per als crèdits de lliure elecció del curset i marxava, i hi havia molta gent molt interessada. El curset va despertar molt interès entre molta gent. Es va preguntar sobre la situació històrica de comptar amb un president catalanoparlant a Aragó per aprovar la llei, però també vaig desmitificar el tema mostrant que a l'agenda presidencial els drets dels catalanoparlants estaven molt a la cua. Sobre l'efecte de la capitalitat de Lleida en l'àrea central de la Franja. I la pregunta que es repeteix sempre en les presentacions, sobre la identitat aragonesa o catalana de la població de la Franja. És una cosa que no tracto mai a les presentacions perquè no és el meu camp, però evidentment, en parlem i exposem la situació. La identitat bàsica és l'espanyola, i dins d'esta, l'aragonesa, per a quasi tota la població. Els debats identitaris no tenen cabuda en les preocupacions socials del territori. Penjo la presentació i gaudiu-ne ;)

[slideshare id=496354&doc=2008-el-futur-del-catal-a-la-franja-juliols-de-la-ub-slideshare-1215024338311637-9&w=425]

Premi Pedraforca als blogs escrits en català

xarxes — Mon, 30 Jun 2008 08:09:27 +0000

M'arriba des de El Cadafal un Premi Pedraforca, que es dona als blocs escrits en català i dona dret a cada premiat a atorgar 3 premis més. Un bloc mantingut per una persona que se sent de Vilafranca del Maestrat havent passat gran part de la seua vida a Móra i (actualment) residint entre setmana a Barcelona, se'm fa, si més no, bastant familiar :-D Les normes diuen:

-S’atorgarà a blocs escrits en Català, que a opinió del que l’atorgui sigui un bloc de qualitat, pels seus continguts, tant literaris, personals o d’entreteniment.

-Cada premiat podrà fer entrega de 3 premis .

-La imatge del premi si és possible es penjarà al bloc.

Amb 3 me quedo curt, però van per a :

- De l'Holocè estant: bicicletes, geologia, programari lliure, llengua... Està immers davant un procés per no presentar-se a una taula electoral. Per motius de consciència no considera que no té que presentar-se a les taules per a eleccions al parlament espanyol.

- Taxidriver: un taxista explica curiositats de les seues nits de conducció pels carrers de Barcelona. Tinc que dir que m'haig tronxat en alguna de les seues històries.

- Amb certa calma: és un bloc d'un sociolingüista força especial per a mi. Tot i els llaços que mos unixen, és dels primers sociolingüistes en obrir un bloc per a compartir experiències i coneixement. Me pareix que és suficient per a atorgar el premi Pedraforca.

S'ha quedat fora de la selecció de 3 bloc el de Mails per a Hipàtia. Suposo que rebrà moltes més nominacions, perquè deu tenir algunes visites més que els tres anteriors. És lo bloc del director de Vilaweb, Vicent Partal. Valencià amb una visió molt positiva de la realitat. Fins i tot en plena campanya d'espanyolisme amb el triomf de la selecció, ell, independentista, hi veu la part positiva.

Un corredor francòfon entre Brusel·les i Valònia

xarxes — Sat, 28 Jun 2008 19:35:27 +0000

Strange Maps, una web de mapes de la que rebo el rss i que em pareix molt interessant, parla sobre les discussions territorials a Bèlgica respecte un corredor francòfon. La proposta transcorre pel territori flamenc i uneix els francòfons de Valònia amb la ciutat bilingüe de Brusel·les. Bèlgica actualment es divideix en Valònia i Flandes, i Brusel·les, la capital, és oficialment bilingüe. Tot i que forma una illa dins de Flandes. D'aquí naix la proposta. Desconec a fons la situació sociolingúística belga. Suposo que es pot explicar la situació sociolingüística de tot l'estat a partir del mapa.

Lo valor de la informació per a assaltar una frontera

xarxes — Sat, 28 Jun 2008 16:45:27 +0000

La informació ha tingut un valor bestial sempre. Actualment s'han superat moltes barreres gràcies a la tecnologia, es considera que té un valor bàsic per a fer funcionar els engranatges estructurals (llegiu coses sobre la Era de la informació de Manuel Castells). Fa dies que li dono voltes a la importància d'este fet en la immigració. Conec de prop los casos d'immigrants que consideraven que vivien al país de les possibilitats. I marxaven de vacances al país d'origen sense assegurar-se el treball a la tornada. No temien canviar d'empresa. Perquè amb els sous tan baixos, entre els empresaris se'ls rifaven per contractar-los. No hi havia problema per trobar faena a la cua del mercat laboral.

Però estos immigrants desconeixien les crisis econòmiques, l'esclat de les bombolles immobiliàries i resta de situacions que han retallat greument les ofertes laborals a la cua. Només era una questió d'informació... però potser no la tenien per decidir quan marxar, quan invertir en una casa nova... I llixgo avui al bloc de Manel Guerra que la informació ha estat clau per al darrer assalt a la tanca de Melilla: no ha estat un assalt aleatori en un dia aleatori. S'ha fet en el moment de major debilitat de l'enemic: la tanda de penals en el partit Espanya-Itàlia. Parlàvem de les audiències del partit dels espanyols, i ara veiem també la importància d'estes audiències per a un assalt de les fronteres.

El PAR mou fils per aturar la llei de llengües

xarxes — Tue, 24 Jun 2008 18:12:41 +0000

Si feu una repassada a les darreres notícies d'avui a Franja.tk veureu que d'una banda es presenta la Plataforma No Hablamos Catalán que és la FACAO amb colorete i pintallabis, i agarrada de bracete amb les joventuts del PAR. I de l'altra ix el vicepresident del Govern d'Aragó (PAR) dient que això de la llei de llengües hauríem de vigilar perquè no ha de portar a la confrontació. Suposo que als manuals dels partits això deu aparèixer als capítols d'enginyeria política. D'una banda dius "vigilem no s'exalto la gent" i de l'altra convoques manifestacions. Haig enviat als dos principals diaris d'Aragó l'article (en castellà) que enganxo més avall, per a la seua publicació.

Foto de Gozazaragoza.com

La ofensiva del PAR a la Ley de lenguas peligra por sus malas compañías

Para la mayoría de aragoneses la Ley de lenguas no tiene ninguna importancia, porque no afectará a su vida cotidiana. El hecho de que un ciudadano de la Franja tenga el derecho a llevar a sus hijos a un colegio que da 3 asignaturas en catalán y 10 en castellano, o poder presentar sus documentos en aragonés en un ayuntamiento del pirineo no va a suponerle ningún tipo de cambio en su día a día para el aragonés medio. Excepto si se despiertan las bajas pasiones, que los temas sociolingüísticos y las identidades normalmente para eso sirven.

En los pasillos de la Aljafería parece haber despertado de nuevo la Ley de lenguas. Y el globo sonda ha llegado a la población. Ante ello, algunos sectores del PAR, partido del gobierno, se han decidido a preparar la batalla con el armamento más pesado de que disponen: la FACAO.

En las comarcas catalanohablantes padecemos las actividades de la FACAO constantemente. La entidad actualmente no cuenta con más de cinco cabezas visibles. Pero su actividad ultraconservadora es más que evidente: han realizado manifestaciones en Zaragoza junto al partido de extremaderecha Democracia Nacional, cuentan con miembros exfalangistas, interponen querellas ante académicos que los juzgados archivan y ante la invitación que hicieron a grupos violentos de Valencia, su presidente “lamentaba haber frenado la venida de otros y no tener nada preparado” para los que “decoraron toda la fachada de asociaciones con espray negro y textos de: fuera de aquí, fuera de Fraga”. Para concluir su historial, el mismo presidente de la entidad fue retenido por la policía de Fraga pegando multitud de adhesivos catalanistas en Fraga (Heraldo de Aragón, 27/5/2007). Tres semanas antes había denunciado en medios públicos que “estamos sufriendo una auténtica inundación de pegatinas catalanistas, pegadas en todos los carteles y señales de las calles principales de Fraga” (La voz del Bajo Cinca, 3/5/2007)

A la vez, el pasado 8 de mayo se celebraba una reunión en la sede del PAR en Zaragoza, donde dos miembros de la FACAO y militantes del PAR, Éctor Castro y Julián Naval, atacaban sin ningún tipo de vergüenza el consenso universal de Universidad y especialistas sobre la naturaleza de las lenguas habladas en Aragón. A partir de esta reunión se ha reelaborado la imagen de FACAO, que el martes 24 de junio, día de San Juan, aparece reinventándose en rueda de prensa como “Plataforma No Hablamos Catalán” para limpiarse el cutis. A partir de FACAO, las siglas que forman la Federación y las plataformas a las que se ha adherido, se religan de nuevo en el mismo grupúsculo pero con diferente nombre para apartar las cenizas del nombre quemado.

Mientras, los movimientos de algunos sectores del PAR facilitan esta redefinición. Empezaron con la cesión de locales del partido (8/05/2008), siguen con la elaboración de la nueva web de la Plataforma por parte de candidatos de la estructura del partido y han terminado con la adhesión del Rolde Choben – Jóvenes del PAR a la Plataforma No Hablamos Catalán y el liderazgo de su presidente, Lorenzo Pastor, de la rueda de prensa que convoca una manifestación.

Nos consta la presencia de un buen puñado de alcaldes y militantes del partido que han trabajado como nadie por la normalización lingüística del catalán y el aragonés. Conocen la lengua, la utilizan como el resto ciudadanos de la Franja o el Altoaragón y la incorporan en las instituciones en las que trabajan. Construyen un territorio tan multilingüe como lo es en sus calles. Porque aman su país. Desde la política de más bajo nivel hay quien es capaz de atacar el conocimiento científico y la diversidad lingüística de estas comarcas. Por eso no entendemos como el Partido Aragonés permite los abrazos a estos sectores ultra.

Un bloc amb continguts sociolingüístics

xarxes — Mon, 23 Jun 2008 10:29:03 +0000

Desxcobrixco avui un bloc que inclou la sociolingüística entre els seus temes. Pere Cotte es diu, i no sé qui hi ha darrere. Escrit en gallec i català, m'arriba amb una crítica al darrer llibre Jordi Solé i Camardons. Caldrà seguir-lo.

Escrivint sobre l'Expo de Saragossa

xarxes — Wed, 18 Jun 2008 12:39:29 +0000

Demà publicaran a La Comarca el darrer Viles i gents, a on parlo de la febre de l'Expo de Saragossa i els matisos que tan bé aniran de fer. Tot i que no n'haig parlat a l'article, el divendres passat , lo mateix dia de la inauguració, jo arribava a l’estació intermodal de Saragossa per la nit, per a anar al concert de presentació dels Draps a Saragossa. Un guarda de seguretat estava maltractant un xic negre per a fer-lo fora de l’estació. Ell, amb la seua maleta, esperava tranquil que baixaren los nervis del segurata. Entre les desenes de persones que a aquelles hores de la nit dormien mentre esperaven l’autobús, ell savia que a més era negre, a la major festa de l’aigua de la terra. Contradiccions per a una modernització d'una ciutat, com qualsevol altra part del món, entre el futur i el passat.

Llegiu Quan l’Ebre sona dissidència porta

S’ inaugurada l’Expo de Saragossa. Amb ella, el món queda dividit entre els que ja tenen l’entrada i els que encara no. Amics, familiars, veïns, coneguts i saludats s’ocupen de recordar als altres que encara hi estan a temps.

L’aconteixement ha atret un pilar d’inversions, que han de millorar el forat negre entre la “Y basca” i Barcelona. Podrà consolidar-se en un nucli econòmic important. Fins i tot pot situar Saragossa a la xarxa de ciutats internacionals, millorant les ocasions dels polítics aragonesos per a parlar altres idiomes. Però com qualsevol procés modernitzador té diferents vies. I cal millorar el passat, però no cal cremar-lo. Per això suposo que hi ha veus dissidents en l’Expo que matisen. (Continua... Quan l’Ebre sona dissidència porta)

Foto d'Eko

Comprar productes matarranyencs a Barcelona

xarxes — Fri, 13 Jun 2008 15:38:37 +0000

Avui tenia una cena amb col·legues (sociolingüistes, per a més INRI;), i tot i portar uns quants dies de treball de camp fora de Barcelona, per a portar coses especials, l'agenda apretada m'ho ha impedit. Lo pitjor és que ja havia fet un correu d'aquells tan presumits de publicitat de la terra: "portaré coses amb denominació d'origen". I què fas en una situació així... tires de xarxa social matarranyenca. Ahir vaig fer consultes sobre a on comprar casquetes i em van recomanar lo supermercat Fortuño, a Sants. Avui hi haig anat. Tot i que se suposa que "no tenien res" perquè el divendres ja no queda res dels productes que porten dimecres, podia triar entre les pastes de Vall-de-roures, embotits de Pena-roja, aiguardent d'Herbers, vi del Matarranya... Imagineu los dimecres! Així que si voleu comprar coses del Matarranya, teniu lo Supermercat Fortuño (Sants - Barcelona). Mostra un mapa més gran.

Foto de Tasteit

Mendeley, un Last.fm per a la ciència

xarxes — Wed, 11 Jun 2008 08:05:10 +0000

L'altre dia parlava d'una de les aplicacions que més m'ha impactat darrerament, lo Last.fm. I avui descobrixco el Mendeley, que és una aplicació dedicada a la ciència amb la mateixa lògica. Hi penjes los teus articles científics i a partir de les teues referències, busca altres usuaris amb la mateixa bibliografia, i per tant, molt propers al teu propi camp, a partir dels quals pots compartir coneixement, novetats, altres referències, inquietuds en el camp científic... Suposo que una de les qüestions que ara per ara encara limita l'aplicació és la falta de referències en línia, a partir de les quals pareix treballar el Mendeley. Encara depenen extremadament dels articles que només poden consultar-se en paper. En tot cas, la idea té un gran futur. Hi ha un vídeo que explica el funcionament:

Si l'experiència va bé, ja explicaré com ha anat. Però suposo que pocs "amics" trobaré encara interessats en la sociolingüística i les xarxes socials. Un camp molt menut per a tindre èxit lo primer dia ;)

Via Martin Vasrsavsky

L'origen en xarxa de la notícia

xarxes — Wed, 04 Jun 2008 07:43:54 +0000

Apple ha aconseguit atraure uns clients molt fidels, que estan disposats a fer una despesa major que la resta en productes informàtics, que coneixen més el medi en que es mouen i que a més a més li estauvien la major part de les campanyes de publicitat perquè li fan publicitat del boca a boca i obliguen als mitjans de comunicació a parlar dels seus productes com a fets socials. Hi ha els integristes del Mac i els aparells de mp3 moltes vegades són identificats amb la marca d'Apple, l'iPod. Això ha fet que només lo rumor que Telefónica siga la companyia que portarà el iPhone aquí i durant unes hores deixara oberta la web en proves que ho confirmaria (http://iphone.movistar.es/, ara està tancada ) van crear una cadena de notícies que a Caspa.tv han esquematitzat amb una xarxa.

Via Microsiervos

Un grafitti dinàmic

xarxes — Mon, 26 May 2008 15:22:43 +0000

Per via de La Tafanera arribo a este vídeo que m'ha deixat sorprés. Un grafitti que té vida pròpia.

Programes de compartiment d'arxius, anàlisi lingüístic (i xarxes?)

xarxes — Sun, 25 May 2008 21:28:39 +0000

M'envien una notícia del Público a on expliquen que a la Cornell University (Estats Units) estan treballant en un cercador per als programes d'intercanvi d'arxius basats en les xarxes de BitTorrent. Jo no els conec, però hi ha qui diu que són més ràpids que l'Emule. Lo problema és que no tenen un cercador d'arxius a partir del qual buscar les coses. L'única manera d'arribar als arxius és mitjançant webs que indexen los continguts. L'equip d'universitaris estan evolucionant en la manera de fer les cerques en estes pàgines tan fràgils i ho expliquen així (traducció pròpia):

S'han basat en l'anàlisi lingüística. Cubic crea espais geomètrics on diferents però paregudes paraules formen els vèrtex. Així, per exemple, la cadena de paraules prince, rinc, earring i sprinc forma una zona de relacions entre elles, Mitjançant un algoritme matemàtic, es poden trobar arxius amb algun dels seus caràcters i noms.

La xarxa social condiciona(va) els teus gustos musicals

xarxes — Wed, 21 May 2008 22:48:36 +0000

Fa 10 anys jo només podia accedir a la música que podia comprar a la botigues que tenia a mà (i al Matarranya no n'hi ha), a la música de la teua xarxa social gravant dels seus cassets o comprant per correu. I si l'accés a la música era difícil, conéixer els teus propis gustos encara era més difícil: evidentment, la teua xarxa social condicionava totalment quina música podies escoltar. En lo meu cas, los estils eren clars i finits, i podies triar i aprendre entre només alguns (que habitualment ere -i són?- incompatibles):

Los makineros: música màkina
Los alternatius: rock espanyol, rock basc i rock (radical) català
Les xiques: pop(-rock), ràdiofòrmules, cantautors i/o rock català
Los pares: dels més grans, ningú escoltava el que escoltaven ells, i dels pares més jóvens, alguns descobríem lo rock clàssic.
La música clàssica, aquella dels conservatoris.

I para de comptar. A ningú se li ocorria anar-per-lliure sense la seua xarxa i gastar-se 1500 pts. amb un CD d'un grup del qual no tenia una referència. La màxima prova permesa era comprar-se un recopilatori de grups i allà conéixer 10 o 20 grups més. Necessitava introduir el tema de com era la música fa 10 anys perquè estic començant a bavejar tal com és la música actualment. Però serà al proper apunt.

Foto de LordKhan. No ha estat triada aleatòriament. Fins i tot en la música punk, aquella que no tenia regles i tal i pasqual, la xarxa social hi és tremendament vertebradora, a jutjar per la foto. (Noteu que no sóc fan de la major part de les filosofies punks ;)

"Google Maps m'ha dit que estaves aquí"

xarxes — Wed, 21 May 2008 21:56:17 +0000

Si no tos expliqueu com podia viure la gent abans de les connexions ADSL, possiblement no tindreu problema en comprar alguna samarreta d'estes ;) Ara bé, si hau exprimit lo coco i trobeu una explicació raonable per a explicar el fet que la humanitat hague arribar a on ha arribat sense les webs 2.0, teniu més samarretes. A mi personalment, també m'agraden molt les que fa el Purnas, en pla més local.

Vist a Microsirevos