Em podeu seguir per aquí. Igualment, a la barra lateral també hi teniu un enllaç en l'apartat Coses meves, juntament amb el meu fotolog i la conta del Facebook. Aneu-vos-hi passant!

Podem agrupar alguns d'aquests programes en diferents tipologies:

• Wikis: Conjunt de webs que qualsevol pot editar; faciliten el treball en col·laboració; des de qualsevol pàgina es poden crear enllaços a pàgines que encara no existeixen i a partir de l'enllaç editar-les. Exemples: Mediawiki; UseModWiki; MoinMoin; WikkaWiki, etc...
• CMS (Content Management Systems): sistemes de gestors de continguts, pensats per facilitar el treball d'equips de redactors; alguns amb filtrat col·laboratiu per part dels usuaris. Exemples: Drupal, Joomla, Moodle, Plone, Slahdot, Digg, Menéame, ...
• Blogs: un tipus específic de CMS que s'estructura com un diari o llibre de bitàcora; que facilita el comentari dels articles i els enllaços recíprocs entre escriptors, alhora que la redifusió de continguts per sindicació. Exemples: Wordpress, Blogger, MovableType, etc...
• Xarxes socials: sistemes que a partir dels perfils personals o espais de publicació personals potencien la connexió d'usuaris a partir d'afinitats i/o dels "contactes" o "amics" que té cadascú. Exemples: Facebook, MySpace, Xing, ...
• Agregadors o planetes: sistemes que aprofiten la sindicació de continguts per agrupar textos procedents de diferents fonts (majoritàriament blogs). Poden tenir una temàtica o criteris d'agregació o bé ser generalistes. Exemples: Agregax, Tecnorathi, PlanetPlanet, Poliblocs.cat, ...

- els participants d'un xat

- els usuaris del servicaixa o teleentrada 

- nosaltres els companys de l'assignatura quan estem compartint la pàgina de l'assignatura d'IE i estem connectats amb els nostres blogs

- quan escrivim i rebem correus electrònics

- quan compartim una intranet

fent totes aquestes coses estem actuant en una xarxa social cada vegada.

oi?

Via Soitu m'entere de que el dia 25 va acabar la primera Web 2.0 expo d'enguany, celebrada a San Francisco. Les Web 2.0 expo són cites obligatòries per a estar al tant del que es cuina al món de les 2.0 i quines són les tendències. En aquesta, el guru Tim O'Reilly va llançar un missatge positiu: malgrat la crisi encara queda molt per fer i dir, invocant la computació ambient com a objectiu.

Altre guru, Jonathan Schwartz, considera que el moviment pràcticament s'ha acabat. I, quasi mentre ho deia, i segons explica vilaweb, el portal especialitzat Webware feia pública la llista de les 100 millors aplicacions web 2.0 del 2008.

M'agradaria destacar tres productes del top 10 que desconeixia : un cercador, Maxthon, i dues xarxes socials: Friendster i Gaia Online; els enllaços són a la fitxa de Webware.

I que escriu la gent? quan entres al twitter, per exemple, et pregunta què estàs fent? i molta gent respon, és a dir, els missatges del twitter poden ser tan interessants com: com m'agrada el café acabat de fer o que tard que s'ha fet! missatges que poden tindre el seu interés si coneixes a la persona que els publica però que, en general, semblen una pèrdua de temps. Altres missatges poden ser realment interessant com els d'avisar d'una nova entrada a un bloc, una notícia o un fet que acaba d'ocórrer; així una de les aplicacions que s'espera del microblogging és ser un complement al periodisme digital, podent seguir que passa de manera quasi instantània, apropant-se a la immediatesa de la ràdio.

Com es crea la xarxa d'usuaris? Quan algú decideix seguir-te se t'envia un avís al teu usuari, pots accedir al seu microblogging i decidir si el segueixes o no. És molt curiós veure com gent a la que no coneixes de res i amb els que no comparteixes cap interés s'apunten al teu twitter: en eixe cas, el més normal és que es tracte d'una mena de col·leccionistes de contactes, que, amb una espècie de síndrome de Diògenes 2.0 es dediquen a omplir la seua llista de contactes, siga com siga. Com diria Enjuto Mojamuto: follower, twitter, follower, twitter.

Expliquen possibles aplicacions en diferents camps, però em pareix molt, molt, interessant en el del comportament sociolingüístic en l'oci juvenil, com una discoteca. Qui parla amb qui, qui coneix i presenta a qui, en quina llengua, com canvia... En el fons, és l'origen d'una gran part de les parelles. I veure com els grups i els individus gestionen les relacions és tremendament interessant (i rellevant). Variables com amics compartits, o lloc de residència han de tenir una pes importantíssim. I amb elles, les variables sociolingüístiques. Seguirà sent un camp de molt difícil accés, perquè l'oci se suposa que és el pilar de la llibertat individual, i per tant, difícilment monitoritzable. Evidentment, la sensació de Gran germà s'ha de fer desaparéixer amb el consentiment dels participants, la transparència amb les dades arreplegades i la seua anàlisi, el rigoròs respecte per l'anonimat estadístic, supervisió d'agents externs a la recerca... Llegit a al bloc de José González que a la vegada ho havia vist a Technology Review.

No vaig seguidor de la sèrie, i segurament que gent com mangacat mos ajudaran a interpretar la xarxa. Però m'interessa sobretot ordenar les mininstruccions que vaig posar als comentaris de l'altre bloc, per si algú vol representar xarxes socials. Aquí hi ha només la manera de fer la matriu, però no com aplicar-la al programa que les dibuixa, l'Ucinet.

• Primer avís: si la xarxa té moltes persones (a partir de 10) és una faenada! Entre 10 persones hi ha 90 possibles relacions.
• Segon: construix una matriu (amb fulla de càlcul de l’open office o excel o google spreadsheet) a on hi ha el nom de tots els personatges a les files i també el nom de tots els personatges ordenats de la mateixa manera a les columnes (aquí ho fem només amb 6 personatges:

• 	Nobita	Doraemon	Shizuka	Gegant	Suneo	Dorami
  Nobit
  Doraemon
  Shizuka
  Gegant
  Suneo
  Dorami

  La matriu es pot completar tal com anem treballant la recerca. És a dir, no tens per què posar tots els noms de personatges de bon principi. Si t’apareix després una Tamako Nobi (mare) l’insereixes a la matriu, tant a les files com a les columnes, i segeuixes treballant posant totes les relacions d'esta nova persona.

• Tercer: tries un tipus de relació amb la que treballaràs en aquella matriu (només una relació, i que siga clara). Per exemple, pots triar entre diferents tipus de relacions entre les persones:
  - Parlen entre ells
  - Es coneixen
  - Són amics
  - Són família
  - Comparteixen alguna cosa
  - S’han saludat alguna vegada
  - Han estat a la mateixa escola
  Pots tenir diverses matrius de la mateixa xarxa de persones, segons el tipus de relació que estudies. Pots fer una xarxa dels que són amics i una altra dels que s'han saludat alguna vegada. I pots marcar la relació amb un sí (1) o un no (0), o amb més valors, com per exemple vegades que parlen (1, 2, 3, 4...). Esta segona opció habitualment després es converteix en un valor dicotòmic, fent que els valors superiors a un límit són “sí” i els valors inferiors, un “no”. Però també es pot visualitzar una línia més o menys gruixuda segons el numero que té la relació. En el nostre cas marquem la relació de personatges que es parlen.
• Quart: marques la relació de manera que el nom de les files és qui fa l’acció i el de les columnes és qui la rep. És a dir, si Nobita parla (fa) amb Doraemon (rep), i ho marquem a amb un 1, a la matriu apareixerà així:

• 	Nobita	Doraemon	Shizuka	Gegant	Suneo	Dorami
  Nobit		1
  Doraemon
  Shizuka
  Gegant
  Suneo
  Dorami

  Si la Doraemon parla amb Nobita, també, ho marquem al seu “invers”:

• 	Nobita	Doraemon	Shizuka	Gegant	Suneo	Dorami
  Nobit		1
  Doraemon	1
  Shizuka
  Gegant
  Suneo
  Dorami

• Per defecte, la diagonal de la matriu (relació de Nobita amb Nobita, Doraemon amb Doraemon…) són no relacions, i per tant, com si fora quan no hi ha relació entre dos persones, ho marquem per defecte amb un zero.

• 	Nobita	Doraemon	Shizuka	Gegant	Suneo	Dorami
  Nobit	0	1
  Doraemon	1	0
  Shizuka			0
  Gegant				0
  Suneo					0
  Dorami						0

• Acabem la matriu de relacions i ja tenim la base per a representar-la:

• 	Nobita	Doraemon	Shizuka	Gegant	Suneo	Dorami
  Nobita	0	1	1	1	1	1
  Doraemon	1	0	1	1	1	1
  Shizuka	1	1	0	1	1	0
  Gegant	1	1	1	0	1	0
  Suneo	1	1	1	1	0	0
  Dorami	1	1	0	0	0	0

Si voleu accedir a la matriu amb la que hem treballat, la teniu aquí.

Només queda passar-la per Ucinet. Podeu seguir amb, per exemple, este manual. Sort!

El meu interès per això va començar en veure una gràfica amb la xarxa social de Jesús penjada en el bloc "Xarxes socials i llengües". Com sol passar, les aplicacions més lúdicofestives d'aquestes teories sempre criden més l'atenció que les serioses... I vaig preguntar que com es podia fer, això de les xarxes. Al cap tenia la idea de fer la de "Harry Potter" o "El Senyor dels Anells", però per començar i donat que es tracta d'una tonteria - s'ha d'admetre - he acabat optant per la de "Doraemon", sèrie entranyable i molt pròpia de la meva generació. Un cop realitzada la taula amb les instruccions que podeu trobar en la mateixa entrada que us he comentat, l'expert va introduir-les en un programa que es diu Ucinet, que es veu que pot fer vídeos i tot :) De moment, la xarxa en qüestió:

Xarxa social de Doraemon

Com que ja fa uns anys que no miro la sèrie, no recordava del tot les relacions entre els personatges secundaris; així, vaig seguir com a criteris que les mares parlaven entre elles (em sonava alguna conversa pel carrer), i també amb el professor, mentre que els pares no. Als pares els recordo més bebent sake en tornar de la feina.

En tot cas, com que jo no en sé, de xarxes, no comento gaire el tema perquè no sé ben bé com fer-ho. Però queda bonic i resulton i jo amb això ja estic contenta. A veure quina serà la propera.

Doncs bé, ha arribat el dia de saber què és Twitter.

Resulta que Twitter és una web que ens ofereix un servei de microbloggin molt simple. Consisteix en escriure en 140 caràcters, allò que estem fent en aquell moment; és a dir, si jo hara tingués un compte a Twitter escriuria:

"Estic fent la penúltima entrada per classe del The Pumpkins Blog, parò això no acabarà aquí, això acaba de començar!!!"

I us preguntareu: Quin interès pot tenir saber això?

Doncs ni idea, però pel que tinc entés, és un vici, així que ara mateix vaig a introduïr-me al món de Twitter a veure que resulta de l'experiéncia!

Los blocs són una ferramenta que ha facilitat profundament la possibilitat de fer públiques les expressions de persones o col·lectius. No cal conéixer llenguatge html, com pujar arxius per ftp o tantes altres coses que calia conéixer per a penjar una web simple. Però els blocs no només han estat la ferramenta per a que gent anònima pugue avocar les seues coses i prendre rellevància públic. Part de l'activitat d'un bloc és llegir altres blocs sobre temàtiques que interessen a l'autor, penjar-hi comentaris, mencionar idees d'altres bandes al propi bloc, atendre els comentaris del propi bloc... És a dir, xarxes de blocs.

Matthew Hurst  ha analitzat a un article com funcionen els llaços entre blocs i té interessants conclusions de la visualització (apareixen al gràfic amb un número):

1. Los blocs populars, liderats per les 500.000 visites diàries de DailyKos.
2. Els geeks dels aparellets, centrats en noves teconologies i aparells, liderats perBoingboing.
3. Els de LiveJournal, un dels serveis de bloc que primer va permetre fer xarxa. És una illa de la blocòsfera.
4. Els que parlen de política. Els tons blaus indiquen que s'interrelacionen molt entre ells.
5. Blocs que ningú enllaça, però que ells enllacen arreu. I sí, són populars. Símplement és el centre del negoci a Internet, tots els miren, però ningú els citen: la pornografia.
6. Blocs d'esports

Vist a Alt1040 que ho havia vist a Discover Magazine.

La primera em fa especial il·lusió: fa pocs dies José Luís Molina va anunciar a la llista Redes que havia eixit un article a la Revista Migraciones (n. 22) analitzant els efectes de les noves immigracions a dins d'una classe. És Percepciones de la inmigración y relaciones de amistad con los extranjeros en los institutos que signen la Verónica de Miguel Luken i la Carmen Carvajal Gutiérrez, de la Universitat de Málaga. Vaig mirar a on podia aconseguir la revista i impossible de fer a curt termini en lo meu triangle de la vida mòbil. Aixina que vaig decidir enviar-li un correu electrònic a les autores per veure com podia aconseguir-lo. I molt agradablement m'han enviat una separata de l'article a casa. -Seguixco pensant en les bondats de les revistes electròniques per a la comunicació científica-. Al final us poso lo resum que les autores fan de l'article. Aviat espero poder donar-tos l'opinió. Trobo que és un tema extremadament lligat a la meua tesi. En conclusió, el que pareix dir és que a pesar que els alumnes en les seues opinions mostren distància amb col·lectius ètnics diferents als seus, creen xarxes socials dins de classe que no hi tenen res a veure, molt més interètnics del que cabria esperar.

La segona alegria és una revista que m'arriba des de Suècia (moonydoodle, més efectes nòrdics ;), la revista Connections. L'edita l'INSNA (International Network of Social Network Analysis) i m'hi vaig fer soci l'any passat quan vaig anar al congrés internacional de Sunbelt de Grècia d'anàlisi de xarxes socials. Faré una ullada detinguda quan m'hi puga posar, per a seguir els principals temes de recerca a nivell internacional. Però fot goig rebre una revista internacional a casa.

Miguel Luken, Verónica de; Carvajal Gutiérrez, Carme (2007) Percepción de la inmigración y relaciones de amistad con los extranjeros en los institutos. A: Revista Migraciones n. 22. Madrid: Universidad Pontificia de Comillas.

Resum: A este article se presenten alguns resultats rellevants derivats d'una investigació sobre les opinions que alguns i algunes escolars de determinats instituts de Màlaga amb presència notòria d'alumnat estranger tenen sobre el fenomen immigratori. A més, s'analitza l'associació entre estes opinions manifestades i l'existència de vincles afectius, per una part, i de relacions de rebuig, per una altra, entre estudiants de diferents nacionalitats.

El qüestionari utilitzat per al treball de camp s'estructura, per tant, al voltant de dues temàtiques principals: les xarxes observades d'amistat, d'ajut mutu i de rebuig, i la visió que l'alumnat consultat declara tenir sobre l'arribada de població estrangera.

Els resultats obtinguts mostren , per una part, una clara correspondència entre les valoracions d'estos jóvens i les obtingudes a través d'altres enquestes per al conjunt de la població andalusa i espanyola. Per una altra part, descobrixen una considerable disparitat entre els prejudicis expressats cap a els diferents col·lectius immigrants i les relacions d'afecte i ajut que, de fet, es creen entre els companys.

Jo, en definitiva, crec que el que pot donar-li explicacions clares és la propietat de món menut. (No hi havia l'article en català a la wikipedia i el poso).

... xarxa en la qual molts nodes són veïns d'algun altre, però la major part dels nodes poden ser enllaçats des de qualsevol altre mitjançant només alguns pocs passos intermedis entre ells. En les xarxa de món menut, on els nodes representen persones i els enllaços persones que coneixes altres persones, sabem que qualsevol persona està connectada mitjançant qualsevol altra del món mitjançant uns pocs llaços intermedis. En llenguatge popular es pot considerar que fa referència als "amics dels amics"...

Imatge de weaving major & tractor dan

Actualització (03/01/2008): Facebook accepta el retorn de Scoble. Els administradors li han enviat un correu electrònic amb l'explicació pertinent. Un cop Scoble s'ha compromès a no tornar a extreure les dades, li han reobert el compte. De tota manera, més enllà d'aquesta solució, el cas ha posat de manifest la necessària reflexió sobre Facebook i altres serveis similars.

En un article de 1973 titulat 'the strength of the weak ties', Granovetter exposa la rellevància de les xarxes socials febles en les relacions socials. Aquest article és considerat un dels més influents en el món de la sociologia moderna. L'argument intentava demostrar com les xarxes de coneguts són importants per estudiar els comportaments econòmics, i com tots tenim una sèrie de xarxes socials relacionades amb la nostra feina que, tot i que no podem considerar d'amistat (no aniriem amb ells de cap de setmana), els tenim al cap a l'hora d'oferir-los una feina, fer-los un encàrrec professional o promoure intercanvis econòmics en base a la confiança que ens generen. 

En la recerca en ciències socials, la força d'aquests llaços febles es fonamental tant per demanar projectes europeus, en els quals calen equips de diferents països, com per tirar-los endavant. La creació de llaços de confiança entre equips és bàsica més enllà de les trobades formals que es produeixin. I aquí és on internet i les tecnologies que porta associades juguen un paper. En el projecte on estic, les trobades formals serveixen per intercanviar punts de vista i conèixer-nos els uns als altres. Un cop ens hem conegut, s'ha anat creant una xarxa basada en la missatgeria instantània (en aquest cas a través d'skype) entre alguns dels membres de l'equip. Per exemple, els equips de Birmingham, Milà i Barcelona estan força ben connectats en aquests moments, a través dels seus membres. Ja no cal prendre decisions unilaterals sobre el desenvolupament del projecte o esperar a la trobada per exposar els problemes. El contacte diari fa que ens plantegem dubtes i propostes, creant graus d'acord fora dels mecanismes formals del projecte. També per preparar postures de cara a les trobades formals on s'han de defensar visions de com ha de ser el projecte aquest tipus de xarxes és útil. És la força dels llaços febles. 

El llibre que sobre el que treballarem és Three Generations, Two Languages, One Family: Language Choice and Language Shift in a Chinese Community in Britain. [Tres generacions, dos llengües, una família: tria i canvi lingüístic a una comunitat xinesa de Gran Bretanya]. L'autor és Li Wei, del qual podeu trobar informació aquí i aquí. És un llibre que, fins el moment, és el més pròxim que haig trobat sobre la meua idea del que és l'anàlisi de les xarxes socials en sociolingüística. Aquí teniu un breu resum del lllibre en anglès. Posem-mos-hi!

PS: Estos dies estic treballant en les dades sociolingüístiques i sociodemogràfiques per a un anuari. Espero que el mes d'agost sigue més llarg del que diuen que és. I seguixco pensant que al dia li falten 28 hores. Alguna la hi seguixco traent a les hores de dormir. Però aprofito per a liberalitzar-me una mica anant a fer migdiada al sol de la pistina, fent cafès en los amics i començant a aprendre a escalar.

PS2: Ahir me vaig comprar la Blackberry 8300. M'arribarà en 5 dies.

L'objectiu de la publicació és aprofundir en les carències del Linguistic Minorities Project, tals com analitzar l'estructura interna de les comunitats lingüístiques. Moltes voltes s' encobrix "la cultura xinesa" en els estereotips de l'autocontinència i l'autosuficiència d'una comunitat heterogènia per variables tals com l'origen, el patró d'establiment o la posició social i econòmica. Un dels principals problemes de la recerca és trobar els investigadors biculturals i bilingües, apropiats per a introduir-se en la xarxa xinesa.

S'estudia les tries lingüístiques dels xinesos residents al nordest d'Anglaterra, a Tyneside. S'intenta desenvolupar un model que explico la relació entre la tria lingüística a nivell de comunitat (macro) i les estratègies de canvi de codi dels parlants individuals (micro) i la relació d'ambdós amb el context social, econòmic i polític. Hi ha nombrosos estudis sobre la tria lingüística i els patrons de canvi de codi (Heller, 1988; Jacobson, 1990; Eastman, 1992; European Science Foundation, 1990a, 1990b, 1990c, 1991). No obstant, pareix que hi ha una mancansa en del marc "social" dins dels qual interpretar estes dades (Gal, 1987; Milroy i Li Wei, 1991; Li Wei, Milroy i Pong, 1992). Heller (1990) remarca que mentre John Gumperz, un important líder en el camp, ha mantingut sempre que el canvi lingüístic és constitutiu d'una realitat social, ell potser ha estat menys exitòs en enllaçar este nivell interaccional amb preguntes àmplies de relacions i organitzacions socials. Si bé Gumperz no ha intentat fer este enllaç micro-macro, és important que tot aquell que desenvolupo els seus procediments hauria d'intentar fer això. Altrament, si l'anàlisi en el nivell interaccional no pot ser comparat amb cap altra comunitat, continuarà proliferant sense cap avenç per a entendre les similituds i les diferències en els comportaments de tria lingüística de diferents comunitats, o en explicar per què la interrupció lingüística ràpida és pareguda a la d'una comunitat particular, però no a la d'una altra.

Com Gal (1988, 1989), Heller (1990) i Woolard (1990), el punt de partida per a qualsevol model social de tria de llengües ha de detallar les observacions sociolingüístiques de les interaccions dels parlants individuals. Però tant el comportament diari dels actors socials com l'anàlisi institucional de gran escala són vistos com explicacions bastant dissociades, com tendix a ser el cas en la literatura sobre bilingüisme (vegeu les aproximacions de Fishman i Gumperz, les quals són considerades prou distants). Giddens (1984) ha desenvolupat una teoria social basada en les relacions entre estos dos nivells, comentant que "l'estudi de la vida diària és integral per a analitzar la reproducció de les pràctiques institucionalitzades".

Al llibre, Li Wei intenta aprofundir en l'aproximació a la xarxa social, desenvolupada pels Milroy en situacions de contacte dialectal, i aspira a enllaçar els components microinteraccionals dels parlants amb les estructures macro i les relacions socials. S'exemplifica amb la comunitat xineso-anglesa de Tyneside, però és aplicable a tota comunitat xinesa al món o en qualsevol situació d'immigració bilingüe.

El llibre es dividix en 7 capítols:

• 1. Revisió dels models sobre l'estudi del bilingüisme i la tria lingüística amb particular atenció a la relació entre l'estructura social, que és determinant en les tries, i els comportaments interaccionals, els quals contribuixen a formar i transformar esta estructura. Es perfila un model basat en el concepte de xarxa social el qual integra els dos nivells d'anàlisi.
• 2. Una visió etnogràfica de la comunitat xinesa a la Gran Bretanya, enfocat en l'organització dels emigrants de Hong Kong.
• 3. S'hi discutix la metodologia de l'observació participant i documenta els procediments del treball de camp.
• 4. 5. i 6. Anàlisi de dades entorn els patrons de tria i coneixements lingüístics de diferents generacions de parlants d'una mostra de 10 famílies xineses de Tyneside (30 hómens i 28 dones = 58 informants) , les seues xarxes socials i les estratègies de canvi de codi.
• 7. Samari i conclusió del llibre, amb les troballes més importants i discussió sobre les implicacions del model de xarxes socials en l'anàlisi de les tries lingüístiques.

Li Wei (1994) Three Generations, Two Languages, One Family: Language Choice and Language Shift in a Chinese Community in Britain. Clevedon: Multilingual Matters. Pàgina de la publicació. Pàgina a l'Amazon.

Pàgines: 1-3