vilafranca « WordPress.com Tag Feed

Post 400

daninoble — Tue, 08 Jul 2008 17:15:28 +0000

Arribo al post 400 sense saber massa de què parlar. M'havia mig eixit un post sobre els encierros però em semblava el mateix que vaig dir l'any passat, que si Cuatro o la 1. També tenia al cap dir alguna cosa sobre les maleses dels quintos, però no hi ha res més a dir que estos, després d'una nit canyera i llarga, reunixen els canyissos del poble en algun lloc com ara l'estàtua de la dona treballadora vilafranquina. Fins i tot se m'acudia dir alguna coseta sobre el que llegia avui al blog Soroll, un comentari de l'escena musical indie i moderna en català, però tement embolicar-la ho deixo córrer. Del Tour de França també volia parlar de la obsessió que tenen els espanyols per Valverde i Sastre i l'oblit d'altres com Samuel Sánchez, però són coses sabudes, quasi per definició.

Fotografia de Spud Murphy.

Niño de la Estrella

daninoble — Tue, 01 Jul 2008 18:25:14 +0000

La setmana passada va ser noticia que en motiu del 75è aniversari de la plaça de bous de Vilafranca es faria un monument a la porta d'esta per al El Niño de la Estrella, torero quasi local (el nucli de l'Estrella, de Mosquerola, està molt lligat a Vilafranca) que està a l'origen de la plaça. Està al seu origen perquè quan en els anys de noveller del Niño de la Estrella va actuar a Vilafranca en una plaça de bous feta amb fusta, fou tal la passió provocada al poble per aquell pastisser torero, que els prohoms del poble decidiren construir una plaça de bous que el mateix Niño de la Estrella inaugurà el 1933. Simplement per això, com totes les places de bous que lloen al seu heroi, ell es mereix un monument a Vilafranca. Però encara podríem explicar més d'ell i la seua història apassionant. Com a noveller va tenir cert èxit i fins i tot tenia una marca d'anís dedicada. El 1937, en plena guerra civil i situat en zona republicana, pren l'alternativa a la plaça Monumental de Barcelona, quan Barcelona era un nucli taurí de prestigi, entre les millors places del món. Durant la guerra va ser comissari de guerra. Un cop consumada la desfeta es queda a Barcelona, on torna a fer de noveller per no poder ser matador al no acceptar-li el règim de Franco l'alternativa republicana. Denunciat per roig i deixat anar lliure més tard, finalment se'n va al sud de França on continua torejant sempre com a noveller, sense recuperar el nivell d'abans. Va morir a Orange en un accident de mobylette el 1963 i està enterrat a Arles, una ciutat ben taurina de la Provença. La seua història és la dels mestres republicans que després s'havien de depurar, és la moneda que ja no servia, són els matrimonis invalidats, és la copa que reclamava el Llevant, és senzillament la història d'una gent a la que se'ls va impedir ser allò que volien ser. Mai sabrem que hagués pogut ser del Niño de la Estrella, ni sé el que pensava ell en el fons, tant és. Servisque també esta estàtua d'homenatge a tota esta gent amb uns somnis incomplets.

A falta d'un Cossio o un altre llibre a mà, m'he basat en un interessant article sobre els toreros republicans que va ser publicat a Libération.

Encontre de Vilafranques i premi Pedraforca

daninoble — Sun, 29 Jun 2008 22:12:25 +0000

De l'estada a les festes de Ciutadella en vaig fer una crònica sent conscient que se m'escapaven molts detalls. No obstant n'hi havia un que mereix una entrada i que enllaça amb un fet que vaig comentar ací fa uns dies: la identitat vilafranquina. Em trobava en ple jaleo a la plaça d'Es Born de Ciutadella, amb cavalls a dreta i esquerra, quan em noto un colp a l'esquena sobre la meua samarreta del Dia de les penyes de Vilafranca. Em giro i no reconec ningú. Segon colp, i la broma ja comença a ser pesada, que vinc de la platja. Em torno a girar i aleshores dos xiques em pregunten si sóc de Vilafranca. Mmmmm, sí però no de la mateixa crec. Eren de la Vilafranca de Mallorca (dita de Bonany) i vaig fer-los saber que al País Valencià també n'hi ha una. Ens acomiadem amb un visca Vilafranca festiu i tan contents/es. La festa prossegueix i en una altra plaça un xic em ve i em pregunta si era de Vilafranca (del Penedés), tot estranyat per no conèixer la samarreta. Sí, però no la mateixa. Ell en canvi sí que sabia de la nostra existència. Novament ens dediquem uns visques. Només hagués faltat trobar un o una de Vilafranca de Conflent i hauríem fet un encontre entre les vilafranques dels Països Catalans, en el sentit més pur per a mi de PPCC, els punts de convergència entre illencs, valencians i catalans. Sense deixar encara el tema del poble i la seua identitat, acabo de vore el cartell del XXX Aplec dels Ports a Villores i hi ha un error d'eixos garrafals: en un mapa de la comarca Vilafranca no ix, quan a Vilafranca se n'han fet tres i entre els greuges que es solen recollir al Aplec sempre hi ha el de fer de Vilafranca un poble dels Ports i no del Alt Maestrat.

Canviant de tema, via Marina de "Que divertit lo que escric quan estic avorrit" m'arriba un premi Pedraforca de blogs. Gràcies, són coses que donen ganes per passar més estones escrivint. Les normes del premi són les següents:

-S'atorgarà a blocs escrits en Català, que a opinió del que l'atorgui sigui un bloc de qualitat, pels seus continguts, tant literaris, personals o d'entreteniment.

-Cada premiat podrà fer entrega de 3 premis .

-La imatge del premi si és possible es penjarà al bloc.

Els meus premis van per a alguns dels blogs que més m'agraden, procurant que als que ja els he vist alguna volta premi no repetisquen.

- Hic et nunc.

- Xarxes socials i llengües.

- Eines de llengua.

Indefinits

daninoble — Wed, 18 Jun 2008 22:09:55 +0000

Això era un poble ple d'indefinicions. La localització prop d'una frontera de vell regne i de llengua ja no l'ajuda per definir-se, com tampoc l'esdevenir del regne en qüestió, perdut en noms més o menys ambiciosos. No caldria parlar ja de la indefinició de la bandera del regne vingut a menys, que d'acord, és un drap, però amb cert valor. Immersos en la dinàmica de la indefinició, el poble no tenia una comarca clara. La comarca històrica, la capital de la qual es va independitzar, de vegades l'agafa i de vegades no. Se li assigna una altra comarca i així ho reconeixen molts. A més el poble és el nucli d'una comarca alternativa que agafa trossos d'una, de l'altra i de regne enllà. Per embolicar-ho més, el nom i el cognom. Al nom, quan parlem entre nosaltres, se'ns escapa una ll pròpia de la llengua del regne veí. Quan apareix a la columna de la dreta d'un blog és amb una sola l. El cognom més conegut ja ve de lluny, amb el nom d'un home que li van fer una peli a Peníscola. Tal home poc té a veure amb el poble però. Després, molt pocs (potser només Tomàs Molina) li donen un altre cognom, que no és ni menys ni més que la comarca assignada. Impossible identificar-se pel món d'esta manera. Un tret diferencial, orgull de la gent del poble, podria ser una dansa anomenada ball pla. Nova desgràcia: Google ens ensenya com un poble de mateix nom situat uns quants quilòmetres al nord ballen també un ball pla.

Túnels llargs

daninoble — Mon, 16 Jun 2008 15:17:38 +0000

El túnel del Coll d'Ares, segons ja ha eixit a la premsa, serà de 3 Km amb un pendent del 3% i amb tres carrils, triple 3. No s'allunya massa del que vaig dir al desembre, però no em quadra. No em quadra si mirem els túnels de carretera que hi ha d'eixe ordre a l'estat espanyol. Ací hi ha la llista dels túnels més llargs de l'estat, a gener de 2008. He agarrat els que estan més o menys en el mateix ordre de magnitud, per a que vegeu on estan i on porten. Per sobre de 3000 m hi ha el túnel d'Isuskitza (3377 m) que està a l'autovia que comunica Vitòria-Gasteiz amb Donostia. Després el de Guadarrama (3345 m), que va de Madrid a Segòvia. El de Bielsa (3070 m) passa per sota dels Pirineus d'Aragó a França en una zona on no hi ha cap altre pas. El de Sòller (3023 m) a banda de ser un dels casos de corrupció més grans de les illes és un túnel que comunica Palma amb Sòller per evitar la tortuositat de la serra de Tramuntana. El de Rañadoiro (3000 m), que està en construcció, està contemplat dins l'autovia que anirà d'Astúries fins Ponferrada. El túnel de Belate (2968 m) posa en contacte Pamplona amb la vall del Baztan i el País Basc francès tot evitant grans impactes visuals dels eixos viaris. El túnel de la Cumbre (2700 m), a l'illa de la Palma a les Canàries, travessa una serralada important per comunicar els dos extrems de l'illa. El de Louro (2650 m) serà per a una autovia entre Vigo i O Porriño. De la mateixa web, i si ho he entés bé, diu que en tot el País Valencià només hi ha 6 km de túnels en carretera nacional, suposant per tant que no inclou autopistes. He mirat també els túnels de carretera llargs que hi ha a França, i els que he vist del mateix ordre de magnitud del que es preveu a Ares són per salvar ports insalvables (a no ser que sigues Indurain) o per comunicar ciutats com Lió amb d'altres ciutats. Què vull dir amb tot açò? Doncs que el coll d'Ares Indurain se'l faria en dos bufits i que per molt mal que ens sàpiga, Vilafranca no té ni l'atractiu turístic de Sòller, ni els habitants de Vigo ni les festes de Pamplona. Una inversió aixina només per intentar guanyar l'últim reducte que resistix al invasor?

Imatge del voltant al túnel de Bielsa, de Cris García.

No parem

daninoble — Sun, 15 Jun 2008 22:12:57 +0000

Costa escriure, ni que sigue una línia. Però em ve el seu to de veu dient-me que no parem.

Bloc nou, drac vell

Martí — Thu, 05 Jun 2008 23:48:07 +0000

Ja fa uns dies que ha saltat a la blocosfera catalano-espanyola un nou bloc dedicat a la ciutat. L'escriu la periodista Catalina Gayà i es diu Per Barcelona. S'allotja a la web d'El Periódico i s'alimenta dels microcomentaris barcelonins que fa un cop a la setmana al diari i d'altres continguts. Com diu l'autora a la presentació, és un lloc on "col·leccionar racons" i "espais, llocs, olors, textures que no apareixen a les guies --ni de disseny ni les turístiques-- i que per la rutina diària poden passar desapercebuts".

Gayà és mallorquina però fa temps que viu aquí, on va tornar després d'un periple per Mèxic. Malgrat que tot just comença, el seu bloc, com a mínim, ja és un niu de curiositats. M'ha cridat l'atenció el post que dedica als dracs urbans, llistats i representats per façanes i edificis que tots coneixem i que sovint ens han passat inadvertits. L'autora ha demanat que n'hi féssim conèixer més, però ningú li ha contestat (encara). I mira, avui n'he vist un per casualitat: un petit Sant Jordi amb el drac gravat en una façana del carrer Paradís, just davant d'aquest Irish Pub que no recordo com es diu...

A l'arribar a casa, mullat per la pluja, he regirat els arxius de fotos d'altres èpoques però no he trobat res de bo. Buscava dracs i sants jordis que havia anat retratant per algunes ciutats europees, però res de res... Així doncs, no he tingut més remei que fer una foto nova: no és pròpiament de Barcelona, però sí molt original. I antic. El Drac de Vilafranca, que només surt a ballar per la Festa Major, és una peça històrica i única. Pesa més de 100 quilos, se'n té constància documental des del 1600 (anàlisis químiques en situen l'origen al segle XII) i és l'element més veterà i emblemàtic de tot el bestiari de la més típica. El meu, és clar, tan sols és una vulgar i simbòlica reproducció de paper maixé d'aquella meravella. De totes maneres, si no fos per aquesta pluja traïdora, i per la portera, ja l'hauria tret al terrat.

Suspendida

Sandra — Wed, 28 May 2008 18:10:24 +0000

Ooooooooooohhhhhh... Otra vez será :D

Todo ha empezado bastante bien, excepto que, no sé por qué fenómeno atmosféricofisiológicocognitivo, cuando he ido a mover el coche no he puesto primera O_O. O sea, pretendía moverme en punto muerto. Pero creo que la examinadora no se ha dado ni cuenta porque estaba charlando con mi profe o eso me ha parecido... y he reaccionado rauda y veloz, cual ave rapaz acechando a su presa que está regozijándose en el río (en realidad es mentira, no he ido rauda y veloz... me he extrañado durante unos segundos pensando ¿qué estaré haciendo que el coche no avanza?).

Acto seguido cojo la calle que me ha dado a elegir ella y se ha iniciado mi examen de conducir. Me ha tocado una examinadora agradable, así que no me he puesto a penas nerviosa, solo cuando advertía algún pequeño error o creía que lo había hecho mal me ponía colorada. Pero nada de tembleques.

Todo iba sobre ruedas (uuhhh chiste fácil) hasta que me ha hecho ir a un pueblo al que jamás en mi vida humana he ido (Moja), pero bueno, eso no tiene que suponer ningún problema si tienes lo básico aprendido. En este pueblecito en el que no se veía ni un alma, la examinadora agradable me ha pedido que cogiera una calle hacia la derecha. Al ver lo estrechita que era la calle he reducido a primera, he abierto un poco y he girado rápido, entrando bien despacito, para coger bien el giro. "¡Perfecto Sandra!" Me digo a mi misma, amándome hasta la eternidad.

Acto seguido me dispongo a pasar por el lado de un coche rojo aparcado a mi derecha cual caracol en un día de lluvia paseando plácidamente por una acera cualquiera. Veo que el retrovisor corre bastante riesgo de ser golpeado pero no me dejo engañar por la perspectiva y pienso que paso sin problema. Pero la examinadora agradable comienza a decirme "Espera, espera, espera... espera, espera". "¡CLONG!".

Sandra: Aiixx... (miro por el retrovisor interno y veo a la examinadora que me mira, con sus ojos azules, con cara de... "claroooh mujer")

Examinadora Agradable: Por eso te decía que esperaras, así nosotros cerrábamos el retrovisor y pasábamos sin tocar...

Sandra: Lo siento... (sabiendo que esa es una expresión inútil en esa situación, puesto que a ella no le perjudicas en nada y que el que lo está sintiendo es mi profesor, que está a mi lado comprobando su amado retrovisor y cagándose en tó).

Solo le he hecho un rasguñito. No me he cargado ninguno de los dos retrovisores (por si alguien se lo pregunta).

Como le seguía mirando sin saber qué hacer me ha dicho "sigue sigue" y he seguido. Me ha hecho realizar una parada en un lugar que ella ha decidido después de dudar varias veces (se ha equivocado varias veces durante el examen a la hora de indicarme, modificando su orden más de una vez) y me ha dicho que inmovilice el coche. El profe me ha dado el DNI y he dicho "¿ya está?" y ella me ha dicho "sí, ya está".

Y ahí me he puesto un poco triste. Pero ya está. Me he tomado el suspenso bastante bien la verdad. No me he dejado retorcerme en la rabia ni el dolor porque solo consigo que me duela el estómago. No hay excusa posible, he cometido un error, pequeño pero importante y es lo que hay. Bastante buena ha sido ella. Así que nada, otra vez será :D .

Ya tengo fecha para el siguiente examen que será el 4 de Junio (el miércoles que viene) pero antes haré una práctica (que me han dado a elegir si hacerla o no) de 2 horas, con lo que en total tendré que volver a pagar 144.40€ ( 2 prácticas x 37.70€ + 69€ del derecho a examen).

Por cierto, en realidad "mentí" con la cantidad de prácticas porque las conté como una aquellas en las que hice 2 horas, así que en realidad he hecho 29 prácticas en total. Y yo que pensaba que era una prodigiosa de la conducción... jo.

The Phazz - Mambo Craze

EDIT: Me han dicho que si pongo un vídeo y no digo por qué lo pongo puede que alguien intente rebuscar en él un significado o algo. En este caso, el video lo pongo porque es la canción que sonaba cuando he acabado de redactar. Porque es una canción que me gusta bastante y porque es alegre y acompaña un poco el humor que tenía cuando ya sabía que no había pasado el examen.

El dilema del dissabte nit

daninoble — Sun, 18 May 2008 23:20:54 +0000

Es fa tard al pub. Asseguts en una tauleta continuem la conversa del nostre sopar greixós de tots els dissabtes. Uns tenen el neguit d'anar a Mosquerola o els Ibarsos i uns altres no els seguim. Potser un dia, entre la possibilitat de prendre unes cerveses al poble o una disco-mòbil ridícula que mai voldríem a casa nostra, sempre escollíem la opció més dura. Este dissabte alguns vam optar per la opció de fer gasto al poble i no ballar el Chiki chiki en un pavelló poliesportiu aliè. Ens fem grans? Potser sí. L'edat està clar que ens fa més de morro fi, seleccionem l'ocasió i valorem més el gust d'una bona cervesa d'importació ben tirada en un got alt que cinc cerveses esbravades en gotet de plàstic. Ara, que de vegades està molt bé anar-te'n a dormir amb el cunyo a la mà d'una majoralia estranya d'un poble que només el coneixes en festes i de nit.

Fotografia d'Antoine.

14 ayuntamientos crean un grupo de acción para poner fin a la brecha digital en el interior

interlocal — Sun, 18 May 2008 00:53:47 +0000

Los municipios, gobernados por el PSPV, critican la falta de impulso del Consell y la Diputación

17.05.08 -

PAQUI TERCERO

LAS PROVINCIAS - CASTELLÓN

Catorce municipios de Castellón de las comarcas de Els Ports, La Plana Alta y La Plana Baixa firmaron ayer en la Universitat Jaume I un convenio de colaboración y cooperación bajo la denominación de InTerlocal con el fin de hacer llegar todos los servicios públicos a través de la Sociedad de la Información a sus poblaciones.

Onda, Morella, Vilafranca, Benicàssim, Olocau, Forcall, Cinctorres, Villores, Vallibona, Castell de Cabres, Sueras, Alcudia de Veo, Tales y Aín sumarán esfuerzos "para el aprovechamiento mutuo de los recursos e iniciativas tecnológicas" y contribuir a frenar "la brecha digital" entre el mundo rural y el urbano.

La presentación corrió a cargo de los alcaldes de Onda, Enrique Navarro; de Morella, Joaquim Puig; de Benicàssim, Francesc Colomer, y de Vilafranca, Óscar Tena, que fueron los cuatro municipios pioneros en impulsar el proyecto que ayer se plasmó con la firma del convenio en el que ya participan 14 ayuntamientos.

La iniciativa municipal, que ha buscado la tutela y el amparo de la Universitat Jaume I para llegar a buen puerto, surge como respuesta a "la falta de impulso a la sociedad de la información por parte de las instituciones provincial y autonómica", coincidieron en señalar los primeros ediles, que también pidieron un mayor esfuerzo a ministerios como el de Industria para solucionar la falta de infraestructuras que impiden hacer llegar internet e incluso la telefonía móvil al interior de la provincia en las mismas condiciones que en el litoral.

En este sentido, el convenio suscrito por los 14 ayuntamientos -todos ellos gobernados por el PSPV- justifica: "En la provincia de Castellón, la menos poblada y menos favorecida por nuevos proyectos de las que constituyen la Comunitat Valenciana, la Generalitat y la Diputación Provincial no han asumido su papel capital para promover la creación de infraestructuras que permitan a las zonas menos favorecidas avanzar en estas materias".

Pese a que por el momento sólo participan municipios gobernados por el PSPV, la agrupación InTerlocal contempla en la cláusula tercera del convenio que éste "no queda cerrado" y que "podrán acceder a la colaboración y cooperación InTerlocal todos aquellos municipios que manifiesten su coincidencia con el literal de los principios inspiradores, objetivos y planteamientos reflejados en el presente documento".

De hecho, "ya hay siete municipios más, alguno de ellos con alcalde del PP, interesados en participar", según apuntó un concejal presente ayer en la firma del convenio. Este mismo edil también subrayó que la red no nace con vocación partidista y, en este sentido, justificó que "no están todos los municipios de Castellón gobernados por el PSPV".

Municipis i Universitat per InTerlocal

interlocal — Sat, 17 May 2008 10:02:00 +0000

El Conveni Interlocal naix com a resposta davant la necessitat de actuar en matèria de Societat de la Informació i reclamar de les administracions majors inversions.

El passat divendres dia 16 de maig de 2008, a les sales del Rectorat de la Universitat Jaume I tenia lloc la presentació i signa del Conveni “InTerlocal”, destinat a fomentar la col·laboració i cooperació per al desenvolupament de la Societat de la Informació en els municipis de la província de Castelló.

Després de mesos de reunions i negociacions, i baix l’atenta mirada tutora del rector, Francisco Toledo, es presentava una iniciativa oberta dirigida a generar dinàmiques de col·laboració entre municipis, intercanvi d’experiències i la coordinació d’estratègies destinades a reclamar de les entitats públiques i privades recursos i actuacions positives per poder prestar als ciutadans serveis públics mitjançant les noves tecnologies.

La Universitat, catalitzador i tècnic per portar a terme els diferents projectes compleix en el projecte un paper central. Segons Enrique Navarro, alcalde de Onda “la universitat es el xofer de l’autobús on ens anem pujant els municipis per tant de no perdre l’oportunitat que donen les noves tecnologies”, recordant totes les satisfactòries experiències que el seu municipi està portant a terme en aquestes matèries.

Després, l’alcalde de Morella, Ximo Puig, va fer referencia a la bretxa digital que es produeix entre les poblacions urbanes i les rurals, denunciant el lamentable accés a la banda ampla que tenen els municipis de l’interior de la província, els porblemes de cobertura de telefon en moltes zones de la província i inclus, les zones sense televisió que queden per cobrir per a molts de ciutadans, amb lo que això supose de manca de drets de caràcter social. La falta d’inversions per part de l’administració autonòmica i provincial per crear projectes que engloben als municipis, ha generat, en conseqüència, que els municipis tracten de produir sinergies com InTerlocal per poder prendre la iniciativa en l’accés a la Societat de la Informació, que, per als participants, s’entenen equiparables a la creació d’altres infraestructures, com carreteres o escoles.

L’alcalde de Benicàssim, Francesc Colomer, va agrair la participació de la Universitat en aquest projecte, que també anava acompanyat de la creació de un sistema de municipis en xarxa per a donar serveis públics, manifestant la importància de l’esforç col·lectiu per a poder beneficiar als municipis en igualtat de condicions del progrés tecnológic, fomentant el treball en equip, i l’anàlisi dels problemes comuns i les seues possibles solucions. També es va manifestar que la única entitat que està demostrant la seua voluntat i la possada en marxa de programes especifics es el Govern d’Espanya, mitjançant programes com les emmarcades en el Pla Avanza.

El que es pretén es fomentar la implantació de la Societat de la Informació i aplicar les solucions que la tecnologia ofereix per a l’accés dels ciutadans als serveis públics avui, quant hi ha encara marge de temps per poder treballar en favor del progrés de les poblacions i no esperar a lamentar-nos més tard per no haver fet actuacions decidides en eixe sentit.

Els municipis signants volen reclamar l’atenció de les diferents administracions per tal d’aconseguir i proposar vies de finançament i subvenció per a projectes de la Societat de la Informació, així com per a fer la oportuna pressió a l’hora de demanar accions positives per a l’efectiu accés dels ciutadans a les noves tecnologies.

Es vol avançar en favor d’un ideal igualitarista per a apropar als ciutadans als serveis públics sense discriminacions per raó de la seua població o de la localització geogràfica. Tots tenim dret a l’accés a la Societat de la informació i es tracta d’arbitrar solucions que faciliten que el ciutadà pugue fer-ho sense dificultats afegides i innecessàries, i on els municipis i la resta d’administracions públiques tenen molt que dir.

Fins a 14 municipis suscriuen el present conveni, d’inspiració progressista, però obert a la resta de poblacions i on diversos municipis de divers signe polític han manifestat ja el seu interès per incorporar-se. Junt als municipis de Benicàssim, Onda, Morella, Tales, Villores, Alcudia de Veo, Forcall, Vilafranca i Sueras, presents en la Universitat, el conveni ha segut signat per altres municipis de Castelló, com Aín, Cinctorres, Vallibona, Castell de Cabres i Olocau del Rei. En les properes setmanes s’esperen noves incorporacions al conveni.

Podeu veure més fotos de l'acte en la nostra secció de Galeries.

Benvinguts a InTerlocal

interlocal — Fri, 16 May 2008 14:50:27 +0000

Naix www.itlocal.org

En aquest lloc volem presentar-vos el conveni obert a tots els ajuntaments de Castelló per tal de:

1. Establir i coordinar llaços de col·laboració entre els municipis per a estudiar i abordar els projectes tècnics i actuacions de desenvolupament tecnològic.

2. Intercanviar experiències en matèries relacionades amb la Societat de la Informació entre els municipis participants.

3. Anàlisi dels problemes existents en els nostres municipis relacionats amb l’accés a la Societat de la Informació i cerca de les possibles solucions als mateixos.

4. Reclamar de les administracions públiques accions positives per a l’efectiu accés a la societat de la Informació dels ciutadans dels seus municipis.

5. Sol·licitar finançament i subvenció per a les accions i projectes que en matèries relacionades amb les noves tecnologies i e-administració que puguen sorgir en el si del conveni.

6. Fomentar convenis amb centres de coneixement com la Universitat en atenció a complir els fins marcats.

Ves punxant en la nostra pàgina i aniràs coneixent alguna cosa més dels nostres projectes així com dels membres de InTerlocal.

El dia que tot rebente

daninoble — Sun, 27 Apr 2008 22:37:08 +0000

La construcció de cases sembla ser que rebentarà. A Vilafranca tots hem viscut un bienni un tant surrealista, on la publicitat de les constructores ha estat arreu, si uns ens pagaven una berena popular de luxe els altres un bou embolat. Entre elles competien per veure qui trobava un nom més original al seu residencial combinant el nom pedra i algun adjectiu pompós i rústic. S'ha estancat, ara la moda sembla ser que és invertir a Bulgària o Romania i no pas al nostre poble d'hiverns durs i estius fresquets. El problemes que se'n deriven del pet constructiu seran molts, l'atur n'és només un. Que la construcció de segones i terceres residències de manera massiva hage estat la major font d'ingressos d'un país no anava a cap lloc. El més trist és el rastre que ens quedarà, com la foto presa este cap de setmana a la serra d'Irta de Peníscola. Ha de ser un luxe despertar-se en plena serra d'Irta, aberrantment luxós però. Si això és progrés, em borro del club progressista ara mateix.

Enquesta robotitzada

daninoble — Mon, 14 Apr 2008 17:32:58 +0000

Sona el telèfon, número desconegut. Vegem què és, si em volen encolomar un producte nou no em ve de gust respondre, una enquesta perquè no, m'agrada mentir en eixos casos. Una veu robotitzada es presenta en nom d'una entitat bancària, per formular-me unes qüestions sobre l'oficina de Vilafranca. M'estranya, és un robot amb nom i cognoms. Després he vist que reaccionava de manera relativament espontània, era humà! Primera mentida, li dic que hi he anat a la oficina en els últims mesos. Durant la resta de preguntes vaig donant aleatòriament una nota de mitja notable perquè no tinc cap queixa de les últimes vegades - llunyanes - que hi he anat. Finalment em pregunten si vull afegir alguna cosa més: sí, el caixer, canvieu-lo, modernitzeu-lo. És com si ens haguérem quedat a la prehistòria de la modernor, amb un monitor de fons negre, xifres pixelades i que imprimeix per defecte un rebut. No es correspon amb el poble que envia SMS per anunciar bocadillos gratis a la casa dels jubilats o que s'està plantejant el wifi para todos.

Contemporanis del caixer en qüestió, de Eurleif.

Ara que fem vint anys...

daninoble — Tue, 08 Apr 2008 21:08:31 +0000

Busquem fotografies de les festes de Vilafranca de fa vint anys cap ací, especialment del que fa més o menys vint anys es va iniciar, les penyes. No és fàcil la faena, estem mal acostumats. Des de fa cinc anys més o menys podem tindre un registre en continu de cares, abans, durant i després la festa. No tindrem cap problema en eixe període. Però de fa quinze anys? Els fotògrafs professionals s'ho pensaven molt abans de disparar, tenien un ull al objectiu i el cap pensant en qui podia comprar eixa fotografia. Si no hi havia comprador possible no hi havia foto. Els afeccionats amateurs a la fotografia d'aleshores, difícilment carrejaven una càmera en llocs i moments on tot anava - i va - al descontrol. Així ens trobem d'aturats, volent recuperar la memòria d'una època, entre vella i recent, i d'uns fets on es vivia al màxim el present sense pensar que aquells actes, per molt banals que pogueren semblar, algun dia despertarien l'interès d'una generació que els hem heretat i que els assumim plenament nostres. Espero que al final trobem alguna cosa, potser per això he escrit este post, com una crida més.

Fotografia que podria vindre a ser el que busquem, Dax 1992, penya los Calientes.

Les variants

daninoble — Fri, 21 Mar 2008 23:39:02 +0000

Les variants o circumval·lacions ens acurten els viatges, però si ens posem en pla sentimental són ben llagrimoses, eixos pobles dels que ja no sabrem com evolucionen...

Si per exemple prenc la ruta que més conec, de Móra d'Ebre a Vilafranca, vegem el que dóna.

Ginestar recordo que passàvem per dins del poble fa molts anys. Ara crec recordar que l'església quedava a la dreta si anàvem en sentit Sud...

A Xerta, l'avinguda entre plataners tenia olor a mandarina i a taronja. Els caps de setmana els que baixaven i els que pujaven s'hi paraven a qualsevol de les portes que tenien un sac de cítrics de reclam. Ara un cartell resa: De Xerta, la taronja, però ja no sé quantes portes encara tenen un sac.

Per Santa Bàrbara es circulava pel mig del tot, després per un carrer secundari i ara apenes el toquem. Encara gràcies que tenen un semàfor i veiem la cara dels alcaldables. I sobretot gràcies a que una de les espectaculars masades que tenen estan als afores i sempre la veurem.

La Galera té una església que sembla una torre de defensa i en sabria menys del poble si no fos perquè una vegada, atrets pel cartell de la fira de la Terrissa que posen al desviament de la variant, hi vam entrar.

A Traiguera per dins del poble mai vaig arribar a transitar. En una època la Nacional vorejava el poble i un terrisser tenia el taller, amb un pàrquing i molts màstils per poques banderes. La variant encara va allunyar-se més del poble i el terrisser va posar el corresponent cartellet de “continuo existint” a una eixida de la rotonda. Espero que continue obert...

Per la Jana no recordo haver hagut de passar obligatòria entre els plataners que pugen cap al turonet on està el poble. Pel barri d'Anroig – barri de Xert – en recordo una església - magatzem, unes agüeles jugant al guinyot a la vora de la carretera i un anunci d'un secadero de pernil. On deuen parar les velletes? Qui deu anar ara a missa?

Finalment a Catí ara en preparen una. Ja no ens trobarem el Desvio provisional por fiestas per uns carreros ben estrets, ni farem parades a la font ni trobarem un camió de cara davant els porxos gòtics del vell edifici del ajuntament. Arribarem més ràpid entre camps d'ametllers, passant de llarg dels pobles. Però ens estarem perdent també alguna cosa, als pobles només s'hi anirà aposta...

Foto d'una carretera entre plataners d'Ernest.

Terroristes de l'asfalt

daninoble — Mon, 25 Feb 2008 09:21:33 +0000

Un terrorista de l'asfalt ha penjat un vídeo a Youtube de com circula a tota velocitat i amb poc respecte cap als altres vehicles pel coll d'Ares. Amb baixades a eixe ritme no faria falta fer cap túnel. Sembla ser que degut a la pressió de la guàrdia civil en altres ports de la demarcació de Castelló ara estos fernandoalonsos domingueros de cervesa, xulles i truita de patates han trobat el coll d'Ares per saciar les seues ànsies de velocitat i adrenalina. Ens han arribat com si fos una plaga de llangostes o el còlera. El personatge ho publica a Youtube sense cap temor, clar, ell és un crack, la culpa és dels altres que no sabem valorar el seu aport a la societat. A més a ell no li cal patir que li censuren el vídeo, és més, li han posat cinc estrelles tot i que en un comentari li diuen que l'han pillat. Qui, la guàrdia civil? Tant de bo fos veritat. Societat malalta la nostra, hem generat estos monstres de la velocitat i de la gasolina, al país del circuit de Xest i del urbà de València, on dir que els esports de motor t'importen realment una merda és quasi autoflagelació.

Foto de Vicent Querol.

SMS

daninoble — Tue, 12 Feb 2008 19:21:41 +0000

M'he donat de alta al servei que ha posat l'ajuntament de Vilafranca d'alerta d'actualitats del poble via SMS. Ja n'he rebut dos, un que m'interessava poc i l'altre sobre els resultats esportius del cap de setmana. Sí, podríem subsistir perfectament sense saber qui ha guanyat als escacs, però rebre un missatge a meitat matí a la feina d'un número llarg amb prefix de país estrany per dir-t'ho fa gràcia, il·lusió i melancolia, com si fos un còctel. Suposo que l'actualitat del ajuntament no arribarà a extrems d'anunciar-nos absurditats amb 5 missatges diaris, sinó que serà una eina útil, que per exemple ens dirà a la diàspora els dits de neu a Cabestany.

Foto d'un suposat vilafranquí a la vora del mar llegint via SMS el número guanyador del bou de Sant Antoni. De Sebastiano Patruzzello.

Les arabogues i el rei Jaume I

daninoble — Sat, 02 Feb 2008 01:06:38 +0000

Avui fa 800 anys del naixement del rei Jaume I a Montpeller. Des del blog de Vicent Partal s'ha proposat que la catosfera es sume a la celebració citant un fragment del Llibre dels feits, la crònica que Jaume I anava dictant sobre les seues batalles i aventures, una espècie de blog medieval. No farem ara i ací un alegato real quan després en fem d'altres ben coents amb la reialesa més immediata. Tampoc direm que Jaume I era un pacifista i que entrava trucant a la porta. Però com és el culpable de que existiren fenòmens, entelèquies i objectes que van des dels Pavesos fins l'ermita romànica de la Pobla a Vilafranca passant per una universitat, seguirem l'iniciativa.

El meu fragment va de la conquesta de Morella, ja que Vilafranca no apareix citada perquè no existia encara. Explica el rei com van tastar un fenomen ben del terreno, les arabogues, tot i que Jaume I no les cita amb eixe nom.

-134-

E moch se temps de neu, car era la passada la festa de sent Michel, e feyen molta, e uenia ab pluja que nuyl hom nos gosaua descobrir la cara per paor que la neu nol tocas, els cauals e les besties iahien en una fouia⁶²⁹ que si faya, e de ça e de la on podien, si que les azembles qui aduyen lo conduyt a nos aquela nuyt no pogren pujar lo conduyt, ni nos deualar a els per paor que aquels del castell nou faessen a saber a don Blasco, ni quels hi entras major poder: e haguem a endurar que no menjam ni beguem de la nuyt que menjam en Uilaroja tro a hora de les uespres, ni nos ni els cauals⁶³⁰ ni les besties.

obres al Poble Nou

penedes — Wed, 30 Jan 2008 20:10:52 +0000

Heu vist les obres que estan fent al barri del Poble Nou de Vilafranca? porten 3 mesos per arreglar dues voreres, sembla increible que el monestir de El Escorial es construis en sols 32 anys, es nota que no hi havia socialistes a l'Espanya on no es ponia el sol

Sant Antoni, les coses roïnes

daninoble — Tue, 22 Jan 2008 08:50:02 +0000

Dissabte de matí, tenim cita per fer-nos un entrepà de pernil amb tomata, ampolla de vi i llimonà i unes olivetes. La Pradera està plena de gent, majoria d'homes, prenent forces per a anar a la malea. Prenc posició a la cadira i m'informen que durant la nit han tombat a terra l'estructura de fusta de la barraca de Sant Antoni. De seguida ve la resposta al què, qui, com, per què, quan, hi ha qui ha trobat informadors de primera mà abans d'entrar al bar. Després ve el relat dels fets, que és purament esperpèntic, de com els desequilibris d'unes copes de més en un pub del poble poden acabar amb la barraca de Sant Antoni pen terra. Al final els majorals van refer la barraca i com si ací no hagués passat res. Les valoracions les deixarem en mans de la fina ironia vilafranquina.

Si això no va ser suficient, pujant a la malea un tractor va tindre un accident i van fer falta quatre SAMUs per evacuar els ferits. Esperem que es recuperen tots ben prompte. Sobre el tema dels tractors potser s'hauria de plantejar prohibir que la gent pugés als remolcs. Si es va a la malea que sigue a peu i amb animal, i si vénen alguns tractors amb remolc, que fan falta per omplir la barraca de malea, sense gent. Així ens evitarem disgustos.

Sant Antoni, les coses bones

daninoble — Mon, 21 Jan 2008 08:25:19 +0000

Les festes de Sant Antoni del 2008 de Vilafranca han estat bastant accidentades i parlar d'estos incidents pot ser donarà per a un altre comentari, però de primeres em ve gust parlar de tot allò positiu. El més positiu des del punt de vista personal és haver pogut tornar a la malea, després de sis anys de parèntesi universitari. Resulta tranquil·litzador vore que després d'este temps tot continua igual, nosaltres hem passat d'anar dalt del tractor a portar una euga, els majorals fan més o menys pastissos de carabassa – enguany 21000 – però l'esquema de la festa i els ritus romanen impassibles davant el pas dels anys. En el local dels majorals d'enguany, que era idoni per a tal fi, es podien vore fotografies velles de la festa, d'abans que es deixés de celebrar i dels primers anys de recuperació, a començaments dels vuitanta. Doncs bé, excepte que cada vegada veiem menys boines, que hem passat dels pantalons acampanats als pantalons d'excursioniste i d'anar a la malea amb un pam de neu a fer-ho arremangats, tot és igual. Celebrada a quasi tots els pobles dels Ports i del Maestrat, Sant Antoni és possiblement la festa més popular, no tant en el sentit de concorreguda i coneguda – que també – sinó pel fet de vindre des de baix, de pertànyer al poble, de tal manera que fins i tot els agnòstics, ateus i demés no creients cridem sense embuts Visca Sant Antoni Abat.

En el següent enllaç hi ha algunes de les fotografies que vaig prendre dels diferents passatges de la festa. La fotografia és de l'eixida de la malea el dissabte.

CUANDO TODOS PIENSAN IGUAL NADIE PIENSA

emporda — Thu, 17 Jan 2008 22:28:47 +0000

Esta foto la hice en el 2004 en Vilafranca del Penedès (Barcelona), cuando vivía en esta localidad. Hace tiempo que no paso por allí, no sé si todavía seguirá. Cuando la vi por primera vez, pensé que era una buena frase y que tenía que hacerla una foto.

Ayer, buscando fotos de otros temas por mi ordenador, di con ella de casualidad. Al leer la frase, me produjo la misma sensación que cuando lo hice en la calle hace 3 años.

No sé con qué intención se plasmó en un muro vilafranquino esta reflexión, no sé qué quería decir su autor, pero, personalmente, creo que una gran parte de nuestra sociedad ha dejado de pensar en la mayoría de los ámbitos de su vida.

Yo haría un matiz a esta frase y diría que cuando todos pensamos igual, hay unos pocos que piensa por todos. Los que nos manejan a su antojo y por sus intereses personales.

Sanmartín: “El PP ralentiza el dinero para retrasar la entrada en vigor de la Ley de Dependencia"

socialistesmorella — Tue, 15 Jan 2008 10:29:20 +0000

De www.3x4.info

El diputado autonómico y secretario comarcal del PSPV-PSOE, Adolf Sanmartín, acusó ayer al PP valenciano de esconder u ocultar las transferencias del Ministerio de Trabajo con objeto de dar la imagen que el Gobierno no invierte en la Comunitat. Con este mismo objetivo aseguró que el PP ralentiza o retrasa premeditadamente la aplicación de la Ley de la Dependencia, no convocando el Consell Interterritorial de la Dependencia, lo que margina a los ayuntamientos y recortando las partidas presupuestarias a las que se debería hacer frente con el principio de corresponsabilidad financiera.

En este sentido recordó que los presupuestos del Estado contemplan 85 M € de inversión para la autonomía y que la Generalitat debería presupuestar la misma cantidad cuando tan sólo aparecen dos terceras partes. Para el diputado y secretario comarcal socialista “se aprovechan torticeramente de una ley para destinar dinero a otras necesidades ya cubiertas por la Generalitat, mientras que paralelamente se deja sin efecto la creación de nuevas plazas para dependientes o la contratación de cuidadores domiciliarios, por ejemplo”.

Una franja aferrada

daninoble — Wed, 02 Jan 2008 13:37:31 +0000

Estos dies d'estada a Vilafranca vaig poder captar esta imatge curiosa i descriptiva de com són les coses al País Valencià. Davant del càmping de Vilafranca, ara anomenat Puerto del cariño, hi ha uns quants màstils per a tota la colla de banderes que es suposa que ha d'haver. El fort clima vilafranquí i sobretot el vent de dalt han fet mella en totes les banderes, que són tela al cap i a la fi, i les ha fet despararèixer. Totes? No, queda una irresistible franja blava aferrada al màstil que encara aguanta un troç de senyera quatribarrada que està a punt de partir per sempre més. Només aguanta el blau, com si estigués fet de major qualitat, com si el teler ho fes aposta. Quan el trocet de roig i groc marxarà, allà quedarà blau i només blau.