• Aspardenyà: Quan alguna persona diu un castellanisme brutal.
• Tirar-se de cabussó: Llançar-se de cap a la piscina!
• Cagerà: Doncs, això...
• Oratge: El temps.
• Galtà: Una bufetada.
• Flid: Matamosques d'esprai.
• Torcar: Netejar algun liquid vesat.
• Llandero: Fontaner
• Abellir: Venir en gana.
• Cullerot: El renacuajo de tota la vida.
• Pissaví: Libelula.
• Soriero: Cotilla.
• Carlota: Pastanaga o safanoria.
• Aliacrà: Escorpí de camp, el arxiconegut Buthus occitanus.
• Noatros: Esta es una altra accepció del nosaltres, que s'hem va oblidar a l'anterior post. Diano i Carmen deien natros, però crec que el noatros es mes de la zona, com havia dit, el natros jo el considere mes lleidatà.

Be, ara, possiblement estiga un altre temps sense escriure mes post d'este tipus, tot i que no vull dir que es l'últim, per si de cas. Això de fer juraments de futur se't pot tornar en contra teua. Per cert, post nº 100!

3

Ets malvada. Passió vivent.

Jugues amb el meu cos fins deixar-lo inert.

...

El dimarts, enalteixes

Les teves arts.

Els dijous, mon cor

d’alegria es jou.

...

Et vaig besar aquell dia a la boca,

diria encara més,

et vaig besar les dents.

Llavors esclatà la meva ment.

Em pregunto que es el temps

quant ets absent.

...

L’encontre bisetmanal,

un mal acceptat.

Els demés dies:

Un desert abismal.

...

Marxes i quedo mort

Te’n vas per tornar

Conto minuts, hores i segons

...

4

Els píxels de la teva mirada

deixa la gent encisada.

Tothom queda absent.

Sota el teu pas lent.

...

Quin valor sortir al carrer

deixant a la gent sense alè.

Incites al plaer.

...

Series la cura universal

Però ets el virus letal

Els homes, de les virtuts deserten

Ja ni les menten.

Retornen als valors inicials:

Les passions terrenals.

...

Notes explicatives al possible lector:

Com no, tinc que apuntar alguna dada per a que sapigueu per que faig aquests poemes d'aquesta manera:

Al 3r poema, tinc que explicar que a la xica a la qual li feia estudie anglès, igual que jo, i que anem a classe els dimarts i dijous de 8 a 10 del matí. Per això escric un vers fent referència al dimarts i el dijous. En este poema vaig voler explicar que la xica i jo només ens veiem els dimarts i els dijous, i que els altres dies de la setmana desapareix i jo quede desfet per la seua absència.

Al quart i últim poema faig dos referències informàtiques: els píxels de la mirada i virus letal, i es que la xica en qüestió, anteriorment havia estudiat una enginyeria informàtica o alguna cosa així.

I açò es tot, espere no tenir que escriure poesies d'este tipus durant un temps.

• Granera: La escoba o escombra. Esta paraula mole mes.
• Escurar: Rentar els plants. Si pronunciem be seria "ascurarr"
• Bascollà: Clatellada
• Arrrmela: Atmella. Fruit sec.
• Llandero: El fontaner!
• Torna-li la trompa xic: Ja comencem una altra vegada, recollona...
• Mone, amone, monanem: Anem-se'n.
• Xap: estructura de metall que serveix per donar pas o tancar el pas a l'aigua. Lo tipic de les piscines.
• Gitar-se: Dicese d'anar-se'n a dormir i/o tombar-se.
• Fotre cullerà: Participar en alguna cosa.
• Esta nugolat: Fa núvol.
• Fer el mama: Fer el tonto
• Convinansiero: Aquell que fa el que li convé.
• Fadrí: Ma tu si ha creixcut!
• Templat o templà: Diem d'aquella persona que es simpàtic i guapo a a la vegada, no?
• Xa!: El típic mític i característic xe valencià, a la Plana es diu així. I si li adjuntem "ui" millor: "Ui xa!"
• A fer la mà!: Siee..aneu a fer punyetes!
• Aixolet: una aixà xicoteta
• Mare-meua!: Ostiiiaaa!
• Moatros, nosatros,mosatros, muatros: No-sal-tres. Per cert? Com pronuncieu vosaltres el nosaltres?

Acabarà açò convertint-se en un curset de valencià autòcton? Possiblement no. Ja hi ha prou. Avís per a navegants: No estic fent propaganda d'un valencianisme provincià i blavero que intente separar el valencià de les mes que coherents teories de la unitat de llengua. Res per l'estil. Simplement una classificació de paraules i frases valencianes que em resulten agradables a l'oïda. Ale, el pròxim post? Diferent.

Després d'encontrar els llibres d'el llit d'en Pol i el gat Mog, vaig pensar en uns llibres que feia la Caixa Rural d'Onda. Aquests llibres eren els "millors" contes realitzats al poble per estudiants d'EGB i ESO. Competien totes les escoles del poble, cada curs tenia un guanyador de contes, un en castellà i un en valencià.

No vaig guanyar mai. Però vaig tenir la possibilitat de dibuixar, durant dos anys seguits, les il.lustracions dels contes guanyadors junt a mes gent. ( Es graciós dir il.lustracions quan simplement son dibuixos realitzats per xiquets, però clar, u sempre intente posar-li mes merit, a més, dir il.lustració mole mes. tat que si? )

Nosaltres ens llegíem els contes i a partir d'ahi començàvem a dibuixar el que creiem mes acceptable per al conte o el que ens havia paregut mes representatiu del text. Ací una mostra de certs dibuixos:

La meua forma de dibuix la veig ara i no es una cosa que m'encante, a ulls d'ara, crec que no me'ls vaig treballar massa, però possiblement en el seu temps vaig trencar algun llapis mentre el feia ballar damunt el foli.

Però, oh sorpresa, la divina Gin també estava entre els elegits. Mireu, mireu quin art tenia. Es el dibuix de l'esquerra. Si es que d'Internet no se salve ni l'apuntador...

D'altra banda, ací dalt a la dreta està el dibuix/il.lustració que més em va agradar. I es que jo tire cap a casa, per que es d'un cosí. Te cert encant i un toc personal que es agradable a la vista.

Tot esta parrafada anterior per a que? Per a escriure certes paraules en valencià que me resulten agradable a l'oïda, també agregaré algunes paraules adquirides per part de la família materna, ja que tinc una iaia ( una uela ) que si l'escoltara Pompeu Fabra fliparia. Ací una mostra:

Primer les inventades i/o readaptacions per part de la iaia materna:

I hi han mes que no recorde ara mateix. Però seran incloses en posteriors posts, tranquils. I ara paraules o frases valencianes que escolte al poble, i que m'agraden:

Quan te'n vas a Catalunya, supose, que adaptes el teu valencià. Jo després ja explique quines paraules utilitze per a que mes o menys m'entenguen quan alguna vegada ( vegà diria normally ) se m'escape alguna. Supose que este canvi ens resulta fàcil gracies a que TV3, o mes concretament el Club Super 3 i especialment Bola del Drac, va estar alguna a les nostres infants vides. Ells -els catalans- no han tingut la sort de tenir ( tindre ) Canal 9. S'han perdut Monleón ( i el seu show ), La paella russa, les monleonetes, Paco Nadal, Telexut, Tela Marinera, Punt de Mira, el Babalà Club ( amb Xoni, Poti i Tiriti ) i totes eixes grans produccions valencianes.. Menudo remember when he cascat al blog.

Pròximament més. Corregido i aumentado. Açò no s'acabe ací. I vosaltres que? Quines paraules teniu per les quals arribeu al clímax sonor quan per algú son pronunciades? Va...

Les pagines que em van eixir en espanyol em van traslladar a la xarxa de webs angleses, molt mes experimentades i que acaparen molta mes informació de la que necessites. Resulta que es deia Pen spinning al rodar el boligraf amb els dits de les mans.

La pagina per excel·lència a internet es Pentrix, que t'ofereix una gamma de videos a càmera lenta per a que et pugues fixar amb mes deteniment com es fa la cosa, hi ha veritables flipades que simplement donen a entendre que el temps lliure s'ha de matar d'alguna forma. D'una altra banda a la web Superhandz, que esta ja es mes extrema en el sentit que extrapola el fer malabarismes amb els dits i en fa un negoci, ja que et ven fins a DVD's.

I com no, sempre hi ha extremistes o els que eixe tema els agrada molt i que fan, doncs tornejos. Penjen el seu video a Internet i despres els jutges voten qui es el millor, per exemple, he encontrat els 3 primers del torneig de Pen spinning de 2006 organitzat per Superhandz.

1rst place - FATFINGERZ - Fengyuan City, Taiwan

2nd place - LOOM - Buenos Aires, Argentina

3rd place - WEBGHOST - California, USA

Ale, tots a agarrar el Bic i a perdre el temps, si voleu, es clar.

Atenció a la musiqueta que li fiquen, molt adient, si senyor.

...

Es el Frets on Fire. Guitar Hero per l'ordinador. I la guitarra? El teclat, com no. I com funcione: F1, F2, F3, F4 i F5 son els acords, i Enter com si fora la pua. Es una flipada tècnica que enganxa, recomanat per aquells guitarristes frustrats o que no tenen temps per a dedicar-se'n, este joc es l'elegit.

A més, es veu que a la xarxa hi ha una comunitat prou activa i a Espanya, com no, també hi ha una que es dedique a penjar cançons de grups espanyols. Hi ha cançons de tot tipus, des de les mes metaleres fins a una d'Aluminosi! També estan les típiques d'Extremoduro, Marea, Platero i algunes més, pots disposar de les cançons dels mitics grups de parla anglesa dels 70, 80 i 90, Dire Straits, entre ells, que té Sultans of swing, Walk of life o Tunnel of love - i més!- que per cert son d'una dificultat extrema, però encara tinc temps per fer-les sonar decents a les meues mans, si la feina no se m'acaben llançant al damunt.

Després de fer un quedada entre uns quants per posar en comú les nostres habilitats estic plantejant-me abandonar alguna assignatura per dedicar-me al puto joc, vist el nivell dels contrincants. Ja m'han deixat a les meues mans un DVD amb tropecentesmil cançons per a que practique fins la pròxima quedada.

Logo del joc.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-Exemple de com s'agarre

Així que si esteu farts de visitar els mateixos blogs i fotologs i necessiteu malgastar el temps igualment, este programa es una opció molt vàlida. Si teniu altres opcions que me puguen servir per malbaratar el temps per evitar fer treballs, entregues, deures, crear-me un fotolog o altres mandàngues sempre podeu fer propostes. Evitar parlar-me de l'Ogame.

Frits on faiaaa

Hui he decidit començar una nova odisea: reduir els cigarrets, deixar de fumar vaja com a objectiu final. Dic reduir per a curar-me en salut, ja que després quede per a la posteritat i sempre es pot recriminar. Així que si aconseguisc reduir el número de cigarrets ja estaré satisfet. Per això he decidit substituir progressivament eixe vici maligne per un altre vici. M'he comprat manzanilla per a tenir el cos ocupat amb una altra cosa que no siga un cigarret. I ara puc estrenar una de les tases de la col.lecció de Forges que donàven amb El País l'any passat. Una col.lecció de 12 tasses, regalades per packs de 3 cada setmana. I amb això ve una altra historieta relacionada amb la meua persona.

La història es graciosa -o no- segons el punt de vista del personal (Opinions like colors). Resulta que aquesta col.lecció s'anunciava per televisió i m'interessava. Quin era el problema: que m'obligava a comprar el diari -i tenir el cupó- cada 3 dies a la setmana per aconseguir el 3 tasses que donaven per setmana. Solució: comprar el diari els 3 dies que feien falta més el plus de comprar el diari el diumenge. Doncs no. L'administrador del blog va tenir la brillant idea d'anar per les facultats de la universitat recollint els cupons dels diaris que la universitat deixava a disposició de l'alumnat.

Jo agarrava el diari si ningú el llegia i retallava manualment el troçet de paper i me'n anava sinó esperava a que la gent deixara de llegir el diari en questió i després atacava. Molt de documental. El seguent problema va ser quan vaig comentar al company de pis el que feia i per que, llavors ell també es va apuntar. Tenia que aconseguir els cupons. Llavors era una espècie de lluita amistosa per a veure qui arribava abans per aconseguir el trosset. Si no es conseguia jo tenia que anar a una altra facultat. Arribant a l'extrem de no encontrar res i tenir que anar a la biblioteca pública de Girona per aconseguir el puto cupó. Aquest xollo de la biblioteca pública va durar poc per que al tercer dia pintaven amb permanent negre eixe apartat per a que ningú el robés.

Això si, no vaig fallar en cap entrega. Faltaria plus.

Com a epíleg dir que dubte que durant un temps vos puga tenir tant entretenguts com estos dies amb el tema del videoclip. Però sempre aniré explicant coses que em passen sense importància, així que si voleu seguir visitant-me, benvinguts.

Relaxem-nos un poc.

Lectors i desbaratadors del vostre propi temps ací vos adjunte un detallet per la meua part:

Noves aportacions a la Valenciclòpedia:

He creat l'apartat de Paco Nadal, Carlos Fabra i Onda i he omplit un poquet mes el de Valéncia Wii ( Conegut oficialment com Valencia Hui el diari dels Lladró i blaveros associats )

A recordar la de Joan Monleón qu'es veu que té bona 'collida, i Chimo Bayo.

PD: Faig el discurs el discurs anticonsumisme nadalenc o me l'estalvie? Ja vau tenir prou amb l'anterior post, descanseu.

El club este any ha aconseguit una seu permament on s'ha posat el Plus i es podran veure partits de rugbi durant tot l'any i ara més, que es el Mundial de Rugby a França. Jo des de que vaig veure Jonah Lomu ( d'això et parle de fa almenys 6 o 7 anys ) que m'he fet de Nova Zelanda, els All Blacks, que també son els millors. Una llàstima, a mi sempre m'agrada anar amb equips perdedors però al rugbi no m'ha passat així. Este mundial possiblement el guanyen ells però sempre estan ahi Sudafrica i Australia. L'hemisferi Sud al poder.

Qui es Jonah Lomu? Una llegenda viva del rugbi, un home de 120 kg que corria- i ara encara podrà fer-ho- els 100 metres en 11 segons aproximadament només et mereix admiració.

A tot això amb la nova seu també es podran organitzar sopars mes tranquilament i amb possibilitat de desmadrar-se ja que el club arrossega una llarga llista de bars i restaurants on estem vetats. Digueu-nos animals.

He recuperat algunes fotos del 2006 de Madrit.

I també alguna d'un intent de calendari que es va fer. Iuju!

Entre els grups que tindrem per ací veurem a Marea ( Rock! Oh my Got d'aigua?! ), probablement gratuït, a Miguel Poveda cantaor de flamenc from Catalonia, KikoyShara i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

En el nostre casal es parla de fer una nit temàtica, un dia un concert de rock on es comenta portar a Transfer o Malos Vicios. Per un altre lloc, fer una nit d' Ska, cosa que crec que serà imposseibol.

I d'altra banda-i com no- tambè hi haurà un nit de Dance i derivats per a que vinguen prematurs Jennys i Visentemanuels i que es fiquen com el tio Quico.

Disseny de la camiseta que podria triomfar a Fira 2007:

Volem oposicions per a Bou de Fira.

PD: Men vaig a la República Txeca 10 dies, tornaré el dia 20. Demà estaré per Barnaland. Cuideu-me el blog, please!

Tot açò escrit anteriorment només ha sigut un xicotet comentari per arribar a parlar de Dios y el Estado, de Bakunin, el qual vaig abandonar la lectura per no seguir amb l' auto flagel.lació mental. Es un llibre realment interessant a la par que pesat. Es espès i embafa, no es pot digerir, es necessita d'un almax per prestar-li atenció. Hi ha que dir que s'agafa amb interès, arremet contra tot: L'església, l' estat, capitalisme...no deixa ningú viu, però el vaig deixar a la pàgina 99, després d'estar llegint sense llegir. Passant la vista sobre les línies de paraules i tenint la ment a un altre lloc.

Després de llegir Dios y el Estado he pogut llimar alguns aspectes sobre l'anarquisme. Tot hi ha que dir que això del pensament únic a mi no m'emocione. Sabem que a l'anarquisme prima l'autoorganització i exalta la igualtat social i la presa de decisions per acord i amb gestió directa. Avala l'acràcia, un sistema completament vàlid però que en la nostra societat no funcionaria: Treballar per voluntat pròpia això no va amb molta gent. D'altra banda critica tota forma de dominació política, econòmica i religiosa. Vol abolir tota llei i imposició i les eïnes que l'avalen: la violència i pressió. També dir que l'anarquisme professa la descentralització.

El moment de la gestació i naixement d'aquest sistema d'organització va venir amb la revolució industria i l'explotació dels obrers. L'anarquisme "demanava" un retorn a la ruralització de la societat. I hi havia molta gent que perdia amb aquest retorn. No hi ha que dir que son els adinerats.Realment no tinc molta cosa en contra l'anarquisme de Bakunin. Simplement dir, que l'anarquisme està relacionada, segons jo crec, amb la bondat extrema, rosant la innocència extrema. Podria creure un sistema d'organització però vist com som els humans no hi puc creure. Som animals amb interessos personals egoistes i amb un punt de vista subjectiu.

A dir dels autors anarquistes que eren uns avançats als seus temps, professaven teories que ara comencen a ser ben vistes, però esperaven massa d'una societat realment individualista.

PD: Bakunin, ho he intentat.