Bajas la cabeza hacia el suelo
y el tono de tu voz confiesa que a veces,
cuando te enfadas tanto
que hasta te cambia la mirada,
sientes rabia de no poder unir la tierra firme
y la vastedad del océano,
el mar, como simplificas.

Ventura Camacho (2006): Alas de insecto. Granada: Ed. Alea Blanca

Ah... sí, que em vaig per les branques.

A veure. Vull fer propaganda d'un llibre de poesia, un llibre especial. És especial per diversos motius. Un és que l'autor és amic meu. Sí, ja m'ho penso que això no és dir gaire cosa tenint en compte que no ens coneixem vosaltres i jo. Haureu de fer un primer "acte de fe". Un altre motiu és que l'autor (ja us he dit que és amic meu?) va guanyar el Premio García Lorca 2006 de Poesia de la Universidad de Granada amb un escrit anterior a aquest. I un altre motiu, també de pes, és que és una altra manera d'entendre el món de l'educació social més enllà dels textos acadèmics que ens parlen de socialització, marginació i exclusió social, etc., termes que, cada vegada més, em semblen una cuirasa políticament correcta (us he dit que m'emprenya el llenguatge políticament correcte? no? doncs ja ho sabeu...).

En resum, si us agrada la poesia en castellà, llegiu-lo.

El llibret es diu "Alas de insecto" i el seu autor l'amic Ventura Camacho. He posat un enllaç al seu bloc.

P.D.: Ventu, me debes una de bravas para cuando vuelvas a Barcelona ;-)