A continuación os dejamos vídeos de la actriz en ‘Ventdelplà’ dónde la veréis hablando catalán.

Qui em coneix personalment ja sap que entre les meves darreres curolles hi ha el Màster de Comunicació del CESAG. És una experiència fantàstica i hi estic aprenent molt, crec, tant del professorat com dels meus companys, unes persones ben diverses (periodistes, filòlegs, historiadors,...). El Diari de Balears d’ahir publica l’entrevista amb una de les docents: Carme Morell. Guionista catalana que viu a Mallorca i professora de la UIB, és una de les responsables de l’èxit de sèries com Ventdelplà, Laberint d’ombres i Nissaga de poder. Un autèntic crack que fa que, com deim a Mallorca, “passem molt de gust” amb les seves assignatures de guió de ficció, eminentment pràctiques. Aquí teniu l’entrevista en .pdf   

part1

part2

part3

part4

part5

part6

part7

Deien els profes andalús i valencià que això de les balances fiscals és una pamema, que molt poca gent al món ha demanat un sistema fiscal amb uns diferencials condicionats pels territoris, que la petició d'unitat tributària no té sentit perquè també podrien demanar-la les provincies, etcètera. I l'Oliver i en Tremosa atacaven per la via del dèficit fiscal existent si es compara la bossa de tributs recaptada i el retorn obtingut en matèria d'inversió de l'Estat a Catalunya i de pressupost de les nostres administracions. En aquest debat, hi havia números per a tots els gustos, i per això em va interessar molt la part que l'Àgora dedica a l'opinió dels espectadors; ells són els que van aportar el sentit comú de què parlo i que sovint trenca els empats tècnics entre converses excessivament econòmiques.

No necessito dades, percentatges, milions d'euros,... Amb el sentit comú ja en tinc prou per evidenciar la situació de vexació greu que ha patit Catalunya en matèria de finançament públic des de la recuperació de la democràcia. Prou de demagògia numèrica. És ben cert que una persona que viu aquí, i per tant paga els impostos aquí, tributa el mateix que una persona amb els mateixos ingressos que visqui a Toledo. Però la persona que viu aquí ha de fer front a uns costos de la vida diària notablement superiors, no ha tingut connexió AVE amb Madrid fins fa uns mesos, té un aeroport menyspreat, segurament no té plaça per portar el seu nen a un parvulari públic, paga l'impost de circulació més car de l'Estat -si és de Barcelona-.  

A Catalunya, per anar de Barcelona a Girona o a Tarragona per autopista s'ha de pagar, mentre que de Còrdoba a Sevilla, per exemple, hi ha una autovia espectacular que no té pràcticament trànsit i és gratuïta; a Extremadura, cada nen disposa d'un ordinador al cole, mentre que aquí encara hi ha escoles amb barracots rollo Saigon; a Madrid, el metro arriba a l'aeroport fa ja un munt d'anys, mentre que aquí amb prou feines arriba la RENFE (i per a la L9, encara queda). I etcètera, etcètera, etcètera. Perquè podríem continuar. No sé de números, però sí de sentit comú. Hi ha coses que són evidents.

Estic mort. No estic acostumat a córrer tant i avui han estat 16 quilòmetres entre l'anada i la tornada i, vulguis que no, això cansa. Hem anat des de casa meva fins al port de Masnou pel passeig. Que de vegades és passeig i en d'altres és només sorra (QUE ALGÚ HO ARREGLI!!)

Les tinc dures, les cames, i ara em diu la Judith per anar a passejar demà per Barcelona... No puc! No podré! Arriba un moment en la vida d'una persona en que ha de deixar de fer segons quines coses. I sí, córrer és una d'aquestes coses.

Però no escric aquesta entrada per fer propaganda de la sèrie ni pels quatre que no s'hagin assabentat encara que comença el dia 28. Sembla ser que s'ha colat un talp entre l'equip de la sèrie. Aquest talp ha muntat un bloc i està penjant troços del guió final del primer capítol a més de vídeos i fotografies. També té una conta a youtube on ha penjat un tall d'un rodatge o una reunió dels guionistes, per exemple.

Fa uns dies va publicar un mail intern de tv3 d'algú de la direcció de la sèrie on s'alerta a tots els que hi estan treballant de la existència d'aquest bloc i que si segueixen filtrant coses, secretes per contracte, hi haurà mesures disciplinàries.

Tot això potser no és més que una campanya de publicitat. Un intent, que en el cas que ho sigui, no els està sortint gaire bé per la gairebé nul·la resposta. Avui ha sortit a una secció del diari digital directe.cat on ho comentaven i d'on m'he assabentat de la existència d'aquest suposat talp.

M'he estat mirant tot i no és que n'hagi tret gaires novetats, cosa que també podria remarcar la idea de campanya de màrqueting fent despertar un cert interès entre la gent sense desvelar gaire cosa important. En canvi, si és cosa d'un talp "real", és un talp bastant dolent. Si segueix així no crec que pugui fastidiar la estrena de la sèrie.

Jo, per mí, em quedo amb la idea de la (mala) campanya de màrqueting.

Aprofito per enviar-li un petó a la Mònica Monràs i a la Nicole!