Maika Makovski, Pink Martini i Hombres G ens posen la banda sonora d'aquests dies.
En Josomid, des de les Illes, ens parla sobre les possibilitats de Metaversos.
Escoltarem versos, però d'un altre tipus, a Olot, dins del cicle Els Dijous de Juliol a pas de poetes
Tarragona i Palma ens ofereixen dues exposicions d'artistes contemporanis poc visibles en els circuits convencionals.
I us convidarem a veure Harry Potter a l'aire lliure i la preestrena de Kabluey.

Pots veure la primera part:

La segona part:

I el final!

Fins la setmana vinent!

Aquesta muntanya de 1053 metres no està lluny de Barcelona. De fet està només a uns 15 km de Terrassa. Pertany al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Un dels menys coneguts parcs naturals de Catalunya. Un parent pobre. I potser amb raó. No és espectacular com el Montseny, ni seductor com el Delta de l'Ebre. És un parc senzillet d'estar per casa. Amb una vegetació mediterrània, i més aviat una mica escassa. Malgrat tot, té el seu encant. Pugueu-hi des de Terrassa per la carretera de Matadepera i després per la que va a Talamanca. En arribar al Coll d'Estenalles podeu anar al centre d'interpretació i fer-vos amb bona informació. Hi ha excursions per tota la família. Curtes, llargues i molt llargues. Porteu aigua, perquè n'hi ha poca. i un bon barret i crema solar si fa sol, perquè l'ombra, en aquest Montcau (muntanya calva), no abunda. Podeu anar fins el Montcau en poc més d'una hora, sense presses. Podeu visitar també la cova Simanya, tancada d'octubre a juny. Fins podeu anar a Sant Llorenç del Munt. Si no us agrada tan caminar, després de fer un volt pel parc, aneu fins a Mura i dineu allà.

Esta montanya de 1053 metros no está lejos de Barcelona. A unos 15 km de Terrassa, dentro del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt y Serra de l'Obac. Uno de los menos conocidos parques naturales de Cataluña. Un pariente pobre. Y quizas con razón. Es un parque senzillito. Con vegetación muy mediterrània, y escasa. A pesar de ello tiene su encanto. Al llegar al Coll d'Estenalles id al centro de interpretación y os daran información. Hay excursiones para toda la família. Cortas, largas, eso si, llevad agua, porque hay poca. Y un buen sombrero y crema solar, porque de sombra, en este Montcau (montaña calva), no abunda.

This mountain of 1053 meters it's not far from Barcelona. To approximately 15 km from Terrassa, inside Sant Llorenç's Nature reserve. It is a natural park but with a narrow mediterranian vegetation. In spite of this, it's wonderful. On having the Estenalles coll's go to the center of interpretation and get your map. There are some trips for the whole família. Take water with you, because there it is not water in Montcau. And a good hat and suntan lotion, because the shadows in this Montcau, (bald mountain), they does not abound. 

Per segon any consecutiu, la Fundació Universitària Martí l'Humà i la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona (UdG) van organitzar el passat divendres 23 de maig un seminari sobre paisatge i turisme. Per fer-ho, res millor que parlar-ne en un espai on s'experimenta dia a dia aquesta relació, l'explotació agroturística de Can Bruguer a Santa Eulàlia de Ronçana (el Vallès Oriental), una autèntica illa de mosaic forestal i agrari -i amb els cingles del Bertí de fons- en una comarca molt castigada per un desenvolupament urbanístic desordenat.

Article publicat a Sostenible [28.05.2008]

Precisament, la voluntat d'avançar en el desenvolupament local a partir de noves estratègies més sostenibles passen en aquest cas per iniciar el procés de redacció d'una carta del paisatge a partir de l'impuls de la Mancomunitat de la vall del Tenes, un ens format pels municipis de Bigues i Riells, Lliçà de Vall, Lliçà d'Amunt i Santa Eulàlia.

En el seminari de Can Bruguer no només va teoritzar sobre la relació entre turisme i paisatge sinó que es fer un taller pràctic de desenvolupament d'un producte turístic per al cas de la finca del Bruguer. La feina es va dividir des dels enfocaments de l'oferta i els de demanda i posteriorment es van posar en comú. Hi van participat des d'estudiants de màster, a tècnics de turisme d'arreu del Principat a diversos agents de la Vall del Tenes implicats en la futura redacció de la carta del paisatge. A banda, com a exemple d'èxit, es va comptar amb l'experiència de Menorca, una illa que ha pres el paisatge com a element d'equilibri entre la competitivitat i la sostenibilitat.

El paisatge com a producte turístic
Sergi Marí, director de l'Observatori Socioambiental de Menorca, va explicar què suposa oferir el paisatge com a producte turístic: "l'oferta ja no és l'habitació de l'hotel sinó allò que el visitant veu des de la finestra d'aquesta habitació". Per Marí aquest "canvi de xip" passa per una "complexa estratègia de concertació entre agents públics i privats". En el cas del Principat, un element que entronca amb aquesta filosofia són les denominades cartes del paisatge, instruments voluntaris on tots els agents d'un territori supramunicipal -Berguedà, Vall de Camprodon, Vall del Tenes...- assumeixen uns compromisos per tirar endavant accions i polítiques de protecció i gestió d'aquest recurs.

Un producte turístic basat en el paisatge permet compatibilitzar la competitivitat amb la sostenibilitat D'altra banda, Marí va voler fer entendre als assistents al seminari que "els menorquins no són especialment ecologistes", però en canvi han sabut treballar l'element paisatge -"l'epidermis de la sostenibilitat"- com a atractiu turístic. Martí entén que un producte turístic basat en el paisatge permet compatibilitzar competitivitat -és per se una oferta diferenciada i única- amb sostenibilitat, ja que suposa preservar els valors ambientals, productius i identitaris d'un territori.

Tot i així, el professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Rafel López-Monné va voler alertar "de l'error de pensar des d'un municipi concret que el seu paisatge és únic" ja que hi haurà desenes de municipis i comarques que estaran duent a terme estratègies similars. També el paisatgista Martirià Figueres -autor de projectes com la restauració del volcà Croscat o el salt d'Espolla- va fer èmfasi en aquesta qüestió. Per Figueres és necessari pensar en profunditat en la manera d'ensenyar els elements -és a dir, ajudar a llegir paisatge- "ja que segurament allò que té un municipi el del costat també ho té". En aquest sentit, en el taller de creació de recursos turístics es va destacar com a conclusió la necessitat de saber diferenciar-se i de definir clarament el públic potencial per a cada oferta.

Per què Menorca pren el paisatge com a element clau per al desenvolupament turístic?
En el desenvolupament econòmic d'un territori res no és fruit de l'atzar. O sí. Però fruit d'un atzar configurat al llarg dels segles. En aquest sentit Menorca basa el seu producte turístic a partir del paisatge des de la declaració de l'illa com a Reserva de la Biosfera l'any 1994. Però això difícilment hagués succeït si, tal com afirma Sergi Marí, no s'hagués produït un "retard virtuós" en el desenvolupament turístic de l'illa. Un retard amb raons geoestratègiques, ja que el port de Maó -especialment sota el domini britànic- va esdevenir un focus comercial el segle XVIII. Això va ser el preludi d'una industrialització paral·lela a la del Principat i que va convertir l'illa, a diferència de Mallorca i Eivissa, en una societat amb unes classes socials urbanes desenvolupades: una burgesia nacional forta i una classe obrera organitzada. El fet de ser una illa amb tradició i dinamisme industrial provocà que a la dècada dels 60 no es veiessin obligats a desenvolupar grans operacions urbanístiques i turístiques. Posteriorment, quan va començar la denominada "balearització", el fet de trobar-se en un context democràtic, va disminuir l'impacte d'algunes de les operacions.

Així mateix, la creació del Grup Ornitològic Balear (GOB) de Menorca -compta amb 1.200 socis- va ser un element clau per la societat de l'illa que vincula identitat cultural i nacional amb defensa del territori. També té gran importància el paper dels científics i la seva implicació en els moviments socials, especialment a redós de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME). De fet, a partir d'unes jornades de l'IME amb presència de representants de l'UNESCO, es va iniciar el procés per declarar l'illa com a Reserva de la Biosfera.

Bo per a hotelers o per als ecologistes?
La declaració de Reserva de la Biosfera va deixar satisfet a tothom. Els hotelers entenien que seria una marca per atraure nous turistes mentre que els ecologistes ho percebien com una manera de posar "pals a les rodes" precisament a l'arribada de nous turistes. Segons Sergi Marí, "en una dècada un discurs va contaminar a l'altre" i van esdevenir normals situacions simbiòtiques impensables anys enrere com veure el GOB fent educació ambiental per a turistes en finques de les cadenes hoteleres.

Òbviament, no tot és perfecte i per exemple la Reserva ha hagut d'estar anys sense cap tipus d'organisme ni de pla de gestió. Curiosament la gestió que s'ha realitzat l'ha desenvolupat l'Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), organisme nascut a redós de l'IME i que, a priori, havia d'avaluar els resultats econòmics, socials i ecològics de la implementació de la figura de Reserva de la Biosfera per a l'illa.

Tot i les deficiències en la gestió s'han tirat endavant iniciatives interessants com la posada en valor de patrimoni rural -s'han identificat 11.000 km lineals de parets seques-, la delimitació d'un miler de jaciments arqueològics (en 700 km² d'illa) o la creació d'un contracte agrari vinculat a la Reserva de la Biosfera. Així mateix, a nivell polític tot aquest procés es va veure reforçat, segons Marí, amb la redacció del Pla territorial insular, que va permetre passar d'un escenari d'illes de protecció en un mar de sòl rural potencialment urbanitzable a una matriu agrària protegida amb illes aptes per a desenvolupaments urbanístics. A nivell quantitatiu, cal destacar que aixó va suposar eliminar la possibilitat de crear unes 50.000 places turístiques i passar d'un creixement del 20% en la darrera dècada a una previsió del 12%. Marí ho qualifica de "moderat, no pas de radical" tot i que assenyala que la simple contenció de l'oferta "ha suposat la fugida de capitals especulatius" fet que a la pràctica suposarà que el creixement encara sigui menor.

Parlarem de les activitats que es faran al Cadí Moixeró, a Prades, al festival del mar de Sant Feliu de Guíxols i al bosc de Poblet. Tinta Xinesa ens proposa la lectura d'Ébano; un recull de cròniques de Kapuscinski sobre la diversitat a l'Àfrica. A l'Alt Urgell podrem veure Grizzly Man, la història de l'home que convivia amb els óssos d'Alaska. Internet ens oferirà, d'aquí poc, poder veure els oceans per dins! I us avançarem el que serà la pel·lícula més ecologista del director del Sexto Sentido: The happening

Primera part:

Segona part:

Tercera part:

El Montnegre ha tingut sempre el problema de tenir al costat un vei esplendoròs i amb bona prensa: el Montseny. El Montnegre, més baix, menys conegut i menys glamuròs, s'ha quedat com empetitit pel seu company majestuòs. Però el Montnegre te racons esplèndits, com l'esglèsia de Sant Martí, a la imatge. Podeu accedir al Montnegre des de Sant Celoni, des de Vallgorguina, des d'Olzinelles o des de Pineda o Calella de la costa. I encara més: podeu travessar-lo. Els camins son bons. la senyalització acceptable. Només cal tenir una mica d'esperit aventurer. Passareu experiències dignes del París-Dakar a només 60 quilòmetres de Barcelona. Amb una mica de sort, fins i tot podeu perdre-us. Ara, això si, en indrets molt bonics. Per menjar no cal patir, per tot el Montnegre hi ha restaurants i bars, en cada poble dos o tres. Hi ha àrees de pic-nic i fins i tot algun hotel que podreu pagar!.

Inevitablemente un dìa tomaron caminos diferentes, salieron por diferentes rumbos. Èl tomò un barco y conquistò los mares. Ella escalò montañas y descubriò valles aùn desconocidos.

Cada uno en su andar sintiò que su corazòn necesitaba su otra parte para sobrevivir, asì que cada quien por su lado, lanzò la bùsqueda de su otra mitad. Iniciaba otra conquista.

El hombre encontrò diferentes mujeres, presuroso buscaba su corazòn y los comparaba, pero ninguno de esos corazones coincidìa con la parte que le faltaba...

La mujer, por su parte, sufriò de golpes y heridas, hasta que se sintiò agotada y exausta, dejando su bùsqueda a un lado, asì que decidiò seguir viviendo con medio corazòn. Ella se rindiò.

Hasta que un dìa èl llegò a un puerto, bajò del barco y mientras caminaba por el pueblo, la vio de lejos... pareciò reconocerla y la llamò; ella escuchò su voz y enseguida corriò a su encuentro, juntaron los dos pedazos de corazòn y estos ràpidamente volvieron a unirse... Desde ese dìa ambos decidieron no volver a dividir sus corazones.

Asì que a partir de ese dìa, se convirtieron en un solo corazòn y es por eso que se se escucha decir que cuando dos personas se aman, se convierten en un mismo corazòn aunque estèn en dos cuerpos diferentes.

PROBLEMA!

1. Te piden un boceto de lo que vas ha hacer, si no les gusta, no te dan permiso, punto. Olé ahi ese graffiti libre! =) Yo exigo que por lo menos digan oficialmente cuáles son los criterios que siguen para dar validez a un graffo. Si lo quieren, bien, sino, también. No perdemos nada, dejamos de ganar algo el cual su precio tampoco es muy valioso. Nos hemos pasado toda la vida pidiendo paredes, no nos importa...
2. Quien te dice que no almacenan tu nombre, y te da luego por hacer algo ilegal y pum! Se convirtió en chocapic multa! Yo iría con ojo antes de revelar datos... Lo digo por los treneros, pinta-paredes-de-edificios-públicos, etc.

Ahí teneis el video en el que lo explica un mandamás del ayuntamiento. Por lo menos Tunner dice algo sensato: "(...) los nuevos solo ensucian la ciudad y esa no es la imagen que queremos dar. (...)"

Tomad nota y haber que pensais sobre este tema.

[R.González]

     Una temporada más, la Fórmula 1 comienza con uno de los cambios de asiento clásicos de la última década de la competición, Giancarlo Fisichella. El piloto italiano afronta este 2008 al volante de uno de los coches de la nueva escudería Force India, y consuma así su sexto cambio de equipo desde que en 1996 entrara en el mundo de la Fórmula 1 tras su paso por el Campeonato Internacional de Turismos, y su debut y breve paso por el DTM alemán.

     Gran parte de culpa de estos cambios la tiene el frágil sentido de la competitividad del piloto italiano, al que le ha caracterizado desde sus inicios en la Fórmula 1, un desarrollado amor propio, al que otros llamaríamos ego, que le impide mantenerse en una escudería con un compañero competitivo.

     En un periodo de cambio en la competición, donde cada vez la edad media de los pilotos es menor, Fisichella ha sabido hacerse un hueco en la debutante Force India, tras su paso por equipos como Jordan, Benetton, Sauber o Renault, ganando el asiento, a sus 30 años, a pilotos jóvenes como Roldán Rodríguez o Vitantonio Liuzzi, y poniendo de manifiesto que la escudería no se deja llevar por la corriente de renovación que ha llegado a la Fórmula 1.

     Fisichella ha conseguido mantenerse en una competición que devora poco a poco a sus pilotos veteranos, por ejemplo, Ralf Schumacher, provablemente uno de los pilotos más sobrevalorados que ha pasado por la Fórmula 1. La razón de esta etapa de cambio se debe a la aparición en los últimos años de competiciones como la GP2, que se ha situado como la segunda división de la Fórmula 1, y principal trampolín a la categoría reina del mundo del motor de las cuatro ruedas.

     La razón de esta revolución en la parrilla está causada por el importante crédito mostrado por los jóvenes talentos que, desde 2005, llaman a la puerta de la Fórmula 1, llegando a hacerse un hueco en ella hasta siete de ellos, la mayoría incluso en equipos punteros de la competición, como Kovalainen, Rosberg, Hamilton, Glock, Nakajima y Nelsinho Piquet. Además de Scott Speed, el único de los jóvenes que ya ha perdido su plaza como piloto de Fórmula 1.

     Pero no son los únicos nuevos talentos que hay en la actualidad, sino que otros muchos como Roldán Rodríguez o Adrián Vallés, esperan tener su oportunidad en la Fórmula 1 más pronto que tarde, por lo que los veteranos de la parrilla como Trulli, Coulthard, Webber, Button o Barrichello se aferran con fuerza a sus actuales asientos, ya que saben que en el momento que no cuenten con ellos en sus respectivos equipos, les será muy complicado encontrar otro.

     Definitivamente, la Fórmula 1 ha cambiado. Quedó ya atrás la figura del piloto de renombre que podía decidir cuando retirarse o cambiar de equipo, en una competición en la que la experiencia y tener un reclamo publicitario eran las principales razones de ser a la hora de seleccionar un piloto para las escuderías, lo que permitió a pilotos como Patrese o Alboreto, convertirse en ejemplos vivientes de este argumento. Pero esto parece haber terminado, pocos pilotos pueden permitirse ahora dejar un equipo y estar seguros de conseguir otro.

     La precodidad está de moda y envejecer a los mandos de un Fórmula 1 será cada vez más difícil.

La DPR ha firmato con il giovanissimo pilota indiano Armaan Ebrahim, già impegnato con il team India nella A1 Grand Prix nelle ultime due stagioni. Con un pilota asiatico la squadra potrà quindi partecipare alla distribuzione di eventuali premi, quindi proprio per questo motivo ha contattato Luca Filippi, che aveva effettuato con loro dei test al Ricard, che se ingaggiato rientrerebbe nel novero dei favoriti.

A questo punto restano libere la seconda vettura della Arden Trust, le due della Meritus, la seconda di Trident, Piquet Sports e DPR ed infine le due macchine della BCN di Scalabroni. Di seguito la situazione ad oggi:

     Con este periplo por Asía, que se disputa a principios de 2008, el alicantino tratará de conseguir experiencia para alzarse con el título de GP2. "Intentaré ir a por el campeonato. La mejor forma de consolidar mi carrera en la Fórmula Uno sería ganando el título" asegura Adrián.

     El joven piloto de 21 años ya probó para FMS durante los primeros entrenamientos de invierno en Paul Ricard. Allí Adrián comenzó a adaptarse a la escudería: "Cuando entrené en Paul Ricard tuve una buena conexión con el equipo FMS y estoy encantado de que quieran que conduzca para ellos".

El próximo día 9 de diciembre se llevará a cabo el I QUAD CRONO SAN MARTIN DE VALLES, en Villaviciosa, Asturias.

Los derechos de inscripción se fijan en 40 Euros para inscripción anticipada (anterior al 7 de diciembre) y 50 Euros para inscripción el día de la carrera. Todo piloto que desee participar, deberá remitir la solicitud de inscripción, debidamente cumplimentada y acompañada de los derechos de inscripción, a la Secretaría de la Prueba:
MOTO-CLUB: APSPORT Avda. de Santander s/n
CODIGO POSTAL Y POBLACION: 33186 El Berrón-Siero
TELEFONO: 985744777 - 609516797
FAX: 985 744722

Todos los pilotos deberán estar en posesión de la licencia expedida por la F.M.P.A. o por otras Federaciones caso de ser Licencia Nacional. Así mismo las competiciones se desarrollarán de acuerdo con el Reglamento del Campeonato de Asturias Quad 2007 y el Código de la F.M.P.A. y en su defecto de la R.F.M.E.

VERIFICACIONES ADMINISTRATIVAS Y TECNICAS:
Tendrán lugar el día 9 de Diciembre del 2007 a partir de las 09:00 horas hasta las 10:00 horas

ENTRENAMIENTOS
A las 10:30 se llevará a cabo la primera vuelta de reconocimiento.

HORARIO DE CARRERAS
La primera vuelta oficial comenzará a las 11:00 siendo este el momento de salida del primer piloto y saliendo los demás a intervalo de 1 minuto.

La segunda vuelta oficial comenzará a las 11:45 siendo este el momento de salida del primer piloto y saliendo los demás a intervalo de 1 minuto.

Esperamos contar con vuestra presencia.
Aqui teneis el Boletin para la inscripción: boletin.pdf

Fuente: ApSport

No hi ha res, si parlem d'espais naturals, tan bonic a tocar de Barcelona. La Vall de Santa Fe del Montseny, amb els seus avets, la seva fageda, les rutes de natura, les esplanades... és tot l'any un encant. Al centre d'informació del parc natural, envoltat d'un parc preciòs amb autèntiques sequoies americanes altíssimes, us informaran de tot el que hi podeu fer i us passaran un audiovisual que no us podeu perdre. Aneu fins a l'escola de natura de Can Lleonart travessant el riuet. Pujeu al Turó de l'Home, 1700 mts, mig en cotxe mig a peu, o baixeu al pantà. Arribeu-vos fins a Sant Marçal, a 7Km,  per la més al·lucinant de les carreteres Catalanes. Santa Fe és un centre turístic per amants de la natura i per famíles, amb zones de pic-nic,  restaurants i un hotel amb encant. Sant Marçal també. Accediu-hi per Sant Celoni, (21 Km) o per Viladrau.

Probablement no havíeu sentit mai a parlar d'aquest minúscul poblet ficat ben endins de la serra del Montnegre. S'hi accedeix per una bucòlica carretera des de Sant Celoni. El poble no existeix. Són quatre masies esparses, al voltant d'una rectoria. Però fer una passejada pels seus molt ben conservats boscos d'alzina i roure val la pena. A més, podeu lligar aquesta visita amb una ruta cap a Sant Martí del Montnegre, o si sou agossarats, amb una travessa des de Vallgorgina fins Calella de la Costa per Hortsavinyà. En tot cas, us recomanem treure el nas pel massís del Montnegre, injustament desconegut. A la foto, un roure a l'esplanada de la rectoria.

Un lloc a prop de Barcelona on disposar d'amplíssims espais per anar amb bici, passejar, fer volar estels o fer anar un avió o un cotxe amb radio control?. El Corredor és el vostre destí. Situat a la serra de marina, a uns 45 Km de Barcelona, 20 de Mataró i 10 de llinars del Vallés, està declarat Parc Natural. S'hi accedeix per la carretera de Llinars a Dosrius, just al mateix coll entre el Maresme i el Vallés, un coll anomenat de Can Bordoi. Hi ha una ermita, aparcament suficient, boscos, esplanades, un restaurant d'embotits i carns a la brasa, burros per passejar-hi i espai, molt d'espai. S'hi poden fer moltes excursions. També és accessible per la carretera de Sant Celoni a Arenys, una mica més avall de Vallgorgina. Aquest accés però, ple de vegetació i orientat al nord, té rampes molt fortes. La pista pel cantó de can Bordoi, més planera i en molt bon estat, permet més alegries.

Pels volts del 15 d'Abril, a la Masia de Can Déu, prop de Sabadell, Caixa Sabadell organitza una festa oberta a tothom. A més de poder visitar lliurament la masia i el museu, també està oberta la granja, plena d'animals i els horts. Hi ha fira d'artesans i oficis, actuacions, músics i fins globus aerostàtics. El bosc que rodeja la casa, està ple de sorpreses. Podeu dinar allà mateix. Una festa que no us heu de perdre.

Qualsevol excusa és bona per anar fins el magnífic parc natural del Corredor. Podeu arribar-hi fàcilment per la pista de terra, en molt bon estat, que surt del Coll de Can Bordoi, a la carretera entre Llinars del Vallés i Dosrius. Podeu pujar-hi per Llinars, per Dosrius o bé per Vallgorguina, però aquesta és la vessant nord, i la pista pot estar més malament. Dalt del cim hi ha una gran ermita, amb restaurant, bar i molt aparcament. També grans espais per jugar i boscos. Però els rucs es troben una mica abans d'arribar a l'ermita, a mig camí. Allà podreu fer una cavalcada sigueu grans o minyons, i us podeu treure el carnet de conduïr "burros"!. Una bona excursió per fer en un matí, o millor encara tot el dia.