Sabies que part del recorregut de l'autopista AP-7, està fonamentat sobre l'antic paviment romà de la Via Augusta?. Un equip científic de Recerca en Acció, ens proposa fabricar un paviment romà fet amb el sistema conegut com opus signinum que s'empleava fa més de 2000 anys.

Pedres de diferents grandàries (que configuraran el rudus i el statumen), calç, aigua, un test de ceràmica esmicolat, sorra fina i una caixa de sabates, són els materials que necessites per confeccionar aquest experiment. A partir d'aquesta activitat, t'adonaràs de l'increïble coneixement que tenien tant romans com fenicis (inventors d' aquesta tècnica de l'opus signinum) a l'hora de la creació de paviments impermeables, i de com aquesta tecnologia es va aprofitar per construir sistemes hidràulics, per segellar els canals del aqüeductes i per construir grans dipòsits d'aigua per abastir ciutats.

La Generalitat presenta avui a Lleida un pla per aconseguir que tots els municipis de la demarcació tinguin un Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), ja que encara hi ha moltes localitats que no han aprovat aquesta normativa.
Per mirar de resoldre-ho, el director general d'Urbanisme, Pere Solà, informarà, a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, dels treballs per a la redacció de les normes de planejament urbanístic dels municipis que encara no disposen de plans d'ordenació urbanística municipal.
L'objectiu del projecte, segons van assenyalar fonts d'Urbanisme, és mirar de reimpulsar aquest programa que ofereix assistència als municipis per redactar el seu pla. A més de Lleida, el departament de Política Territorial ha organitzat sessions per tot el territori català per informar els responsables municipals sobre aquest projecte.
Paralel·lament, per estimular els ajuntaments a redactar els seus plans urbanístics, Política Territorial destina anualment una partida per contribuir al seu finançament. A l'última convocatòria, resolta al desembre del 2007, el departament va acordar aportar 603.810 euros per a la redacció dels plans urbanístics de 28 municipis de les comarques de Lleida, com ara Oliana, les Borges, Montgai, Sort, Anglesola o Almacelles.

Font: SEGRE, dimecres 16 de juliol del 2008 (enllaç)

Exp. U-14/06
L'Ajuntament de Sort, per acord de Ple de 10 de maig de 2007, ha aprovat la signatura d'un conveni urbanístic amb la senyora Montserrat de Moner Farreró, de Casa Sobirà d'Altron, mitjançant el qual es formalitzen els mutus compromisos per al desenvolupament de la Modificació puntual de les normes subsidiàries del planejament municipal de Sort a Altron, tramitada d'acord amb el que es disposa a l'art. 94 del DL 1/2005, que preveu la delimitació d'un polígon en sòl urbà no consolidat, per a la cessió de l'edifici anomenat Upla de Sobirà, per determinar les contrapartides urbanístiques i l'execució d'obres d'urbanització i altres aspectes relacionats. L'esmentat conveni ha estat signat el 16 de juny de 2008.
Cosa que es fa públic per a general coneixement en compliment del que es disposa als articles 8.3 i 98.4 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme.

Sort, 11 de juliol de 2008
Agustí López i Pla, Alcalde de Sort

Font: LA MAÑANA, dimecres 16 de juliol del 2008 (enllaç)

 Informació pública del document per al concert previ relatiu a l’expedient d’aprovació del Pla General d’Ordenació Urbana de Benicarló. 

El Ple de l’Ajuntament de Benicarló, en sessió celebrada el 29 demaig de 2008, va acordar sotmetre per segona vegada al tràmit d’informació pública el document per al concert previ relatiu a l’expedient d’aprovació del Pla General d’Ordenació Urbana de Benicarló, redactat per Territorio y Ciudad, SL, i integrat pels documents previstos a l’article 215 del Decret 67/2006, de 12 de maig, del País Valencià, que aprova el Reglament d’Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, així com a l’article 45 del Decret 120/2006, d’11 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament de Paisatge del País Valencià.

Durant el termini d’un mes, des de l’endemà de la publicació del corresponent anunci en el Diari Oficial del País Valencià.

Document			Kbytes
1.- Index		pdf	2396
2.- Memoria		pdf	211343
3.- Plànol del Concert Previ		pdf	3248
4.-Inventari de recursos de paisatge		pdf	2484
5.-Plànol recursos de paisatge		pdf	2600
6.- Plà de participació pública recursos de paisatges		pdf	578
7.- Equip redactor		pdf	56

]]> http://notanaprop.wordpress.com/?p=726 Wed, 16 Jul 2008 17:52:36 +0000 notanaprop http://notanaprop.wordpress.com/?p=726 Aquesta setmana s'ha produit la major suspensió de pagaments de la història de l'Estat espanyol per part de l'empresa immobiliaria anomenada Martinsa-Fadesa, de la qual Bancaixa és el quart major accionista amb un 5,9% de les accions.

Martinsa-Fadesa està formada per la matriu més petita anomenada Martinsa, en relació a l'expresident del Reial Madrid -Fernando Martín- i la gran anomenada Fadesa, aquesta última amb promocions a les Terres de l'Ebre amb una urbanització anomenada Mirador del Ebro amb un milers de vivendes de diversa tipologia previstes i amb uns terrenys on des de fa anys s'anuncia una macrourbanització amb camp de golf de 27 forats a Peníscola que ara queden en futur incert, encara que aquesta promoció és manté al nou PGOU de Peníscola.

Al Baix Maestrat, trobem que al 2003 Fadesa va adquirir al grup El Pinar, al 2003, 1,6 milions de metres quadrats de sòl rústic, no urbanitzable o com es digui, al terme de Peníscola a prop del terme de Santa Magdalena i del de Cervera del Maestre. En aquesta zona des de fa molts anys es va anunciant la sempre imminent aprovació d'un macroPAI, conegut amb el nom de l'Alt Fardatxo, del qual Fadesa és la promotora. Aquest PAI preveia la construcció de camps de golf amb 27 forats i milers d'habitatges. Ara el futur de Fadesa és tan incert que fins i tot, Martinsa, l'empresa que la va adquirir al seu propietari Jové fa gairebé dos anys, està estudiant demanar l'anulació de la compra. Martinsa al setembre de 2006, va pagar una important xifra -entre 2 i 4 mil milions d'euros- a Manuel Jové. La demanda es fonamentaria en allò disposat a l'article 71 Llei Concursal que permet al jutge anular qualsevol operació feta dintre dels últims 2 anys de l'entrada en concurs que es puguin considerar perjudicials per l'empresa, en aquest cas, Martinsa. Si prosperés la hipotètica demanda el jutge pot obligar a Jové a tornar els 4 mil milions d'euros que va rebre al vendre Fadesa.

El text diu: "Declarat el concurso, seràn rescindibles els actes perjudicials per a la masa activa realitzats pel deutor dins dels dos anys anteriors a la data de la declaració, encara no hagués existit intenció fraudulenta".

Ceux-ci deviennent ainsi le plus vaste site de projections géantes jamais exploité (30 m x 600 m – ou quelques millions de pixels…). Cette immense structure de béton se transforme en narrateur et devient, à travers son récit, le témoin privilégié des 400 ans d'histoire de Québec.

Voici un court extrait de ce surprenant et magnifique spectacle gratuit qui se déroule tous les soirs sous nos yeux.

Plans urbanístics vinculats a les estacions d'Espot Esquí i Llessui (aquesta última tancada des de la dècada dels vuitanta) tindran una dràstica retallada i, al sòl edificable disponible, la construcció d'hotels serà l'ús prioritari, si no l'únic permès. Així ho preveu el pla director urbanístic del Pallars Sobirà, que va rebre dijous passat l'aprovació provisional d'Urbanisme.
En el cas d'Espot, planteja que els 70.000 metres quadrats de sostre previstos a peu de pistes quedin reduïts a 15.000, en què únicament es podran edificar establiments hotelers, segons va explicar l'alcalde, Agustí Perot (Progrés Municipal).
A Llessui, nucli agregat de Sort la normativa del qual es remunta a l'any 1981, la superfície urbanitzable quedarà reduïda a la meitat, segons l'Alcalde, Agustí López. El pla director assenyala que l'àrea urbanitzable d'aquest poble és de 59.563 metres quadrats, xifra que permetria edificar-hi 238 habitatges.
«L'àrea que s'elimina eren terrenys en forts pendents, on actualment és il·legal construir», va explicar López. El primer regidor va assenyalar que la Generalitat planteja que els hotels ocupin el 70% de l'espai restant, després que l'Ajuntament sol·licités mantindre part de l'ús residencial de les finques. «Mantenim converses amb la Generalitat per establir els percentatges de cada ús», va apuntar el primer regidor.

Retallades a Rialp

La retallada de zones urbanitzables i la prioritat als hotels davant la construcció de segones residències també s'aplica al municipi de Rialp, on la Generalitat ja va vetar fa més d'un any l'edificació als sectors de Baursos i Sant Miquel, les principals àrees d'expansió urbanística vinculades a l'estació d'esquí de Port-Ainé.
L'alcalde, Gerard Sabarich (CiU), va explicar que el pla director urbanístic del Pallars Sobirà convertirà en sòl rústic les zones urbanitzables dels diferents nuclis agregats a excepció de Roní, l'últim poble abans d'arribar a l'estació de Port-Ainé.
En aquesta localitat, la vasta superfície edificable que preveia més de 300.000 metres quadrats de sostre es limitarà a uns 15.000, dels quals el 80% es reservarà a usos hotelers. El primer regidor va puntualitzar que la construcció de cases «quedarà condicionada al fet que prèviament es desenvolupi el sòl destinat a hotels».
La necessitat d'impulsar la construcció d'hotels en detriment d'urbanitzacions de segones residències ha sigut en els últims anys un dels eixos de la política del Govern en matèria de turisme al Pirineu.

LES CLAUS - Sort

El sòl urbanitzable quedarà reduït a la meitat i el 70% de la superfície restant es destinarà a hotels.

Més informació: Pla Director Urbanístic del Pallars Sobirà
Crònica de Rafa Ramírez i Mariona Canals des de Lleida
Font: SEGRE, dissabte 12 de juliol del 2008 (enllaç)

David Placer (El Periódico)

L'ombra de la crisi del totxo comença a planar sobre el barri de la Mina, que s'havia de transformar urbanísticament sobre la base dels recursos provinents de la subhastes de sòl públic. La parada immobiliària ha obligat l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs a posposar fins a principis de l'any 2011 els seus plans per vendre solars en què es construiran 300 pisos lliures davant de la Rambla. Els representants municipals han arribat a la conclusió que no hi ha prou compradors disposats a assumir aquesta mena d'operacions immobiliàries i per aquest motiu s'ha decidit posposar la venda fins a la data en què creuen que haurà passat la crisi: d'aquí a dos anys i mig.

Després de la inauguració de la nova rambla el mes passat, l'ajuntament esperava concretar una subhasta dels solars públics que produís 50 milions d'euros en guanys, que reinvertiria en pisos protegits. Els terrenys, compostos per quatre parcel.les entre el carrer de Cristòfol de Moura i l'avinguda de Manuel Fernández Márquez on ara opera algun pàrquing provisional, tenen la capacitat d'albergar un màxim de 16 blocs.

PISOS SOCIALS
Els ingressos per la subhasta --que ara no arribaran-- estaven pensats per a la construcció dels pisos de protecció oficial on viuran la majoria dels afectats per les reformes urbanístiques que s'executen a la zona.

El consorci de la Mina, que és un ens destinat a transformar el barri i que està integrat pels ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià, la Diputació i la Generalitat, s'haurà d'endeutar ara per garantir la construcció d'aquests pisos protegits la tardor que ve, segons van informar fonts municipals.

La plataforma de veïns i entitats de la Mina considera que el retard és una pèssima notícia per a la transformació del barri i tem que l'ensopegada es tradueixi en una rebaixa en la qualitat del projecte. "No ens sorprèn però ens preocupa i obre interrogants sobre el que falta per fer i com aquest ajornament afectarà els acabats de la reforma", opina Josep Maria Montferrer, portaveu de la plataforma.

Tant l'ajuntament com el consorci asseguren que els interessos que hauran de pagar, i que encariran l'operació, no seran tan alts com els del mercat --se situaran en el 4,9%--i que recorreran a algunes de les entitats financeres que tenen convenis especials amb el departament de Medi Ambient i Habitatge per a la construcció de pisos socials.

CRÈDIT OBLIGAT
El barri de la Mina té projectades un total de 422 vivendes, de les quals 350 estaran destinades a afectats urbanístics. Es calcula que el cost d'aquest projecte pot arribar a uns 43 milions d'euros i els pisos podrien estar acabats a principis de l'any 2011, segons els plans municipals.

Els solars pendents de subhasta són els únics amb els quals compta l'Administració per obtenir recursos addicionals per finalitzar la transformació de la zona. Després de vuit anys d'operacions urbanístiques, fins al moment no s'ha construït cap vivenda oficial, encara que ja s'han aixecat algunes edificacions d'alt nivell, promogudes per Reyal Urbis, que ja compten amb els primers veïns.
Els quatre solars de la Rambla no van ser subhastats amb anterioritat perquè el govern local pensava que tindrien molt més valor una vegada finalitzat el passeig i quan estigués operatiu el tramvia.
A finals de l'any 2006, el consorci de la Mina va subhastar un terreny del qual posseïa el 93%, on l'empresa catalana H10 aixecarà un hotel al carrer de Llull i la ronda de Sant Ramon de Penyafort.
Malgrat la crisi, el govern local considera que els terrenys no han perdut valor en el mercat i que seguiran sent molt valuosos quan es reactivi l'economia.

Les obres de desmuntatge del tambor viari de la plaça de les Glòries van començar ahir amb la col.locació de senyals de desviament del trànsit (inclòs el pas de vianants) cap a l'interior de la plaça (foto), però gairebé sense afectacions de circulació pel que fa a l'anell superior de l'estructura i en l'entorn exterior. Les obres s'han dividit en dues fases. La primera es prolongarà fins al dia 24 d'agost i se centrarà a enderrocar els talussos i les rampes interiors del tambor. A partir del gener, es desmuntaran els plafons de formigó de la façana.

Els representants del PSC sembla que estan a favor o en contra de la cessió de la caserna de Bruc en funció de qui faci la proposta o de la institució on l'hagin de votar. Després d'haver reclamat al Ministeri de Defensa el traspàs de la instal·lació militar amb un pronunciament, en el mandat passat, de l'Ajuntament de Barcelo na i d'haver fet front comú, fa dos mesos, amb el PSOE i amb el PP al Congrés per rebutjar una proposició no de llei tramitada per CiU, ahir els socialistes van tornar a canviar d'opinió al Parlament. La comissió d'Afers Institucionals de la cambra catalana va aprovar, amb suport dels diputats del tripartit i de CiU, una proposta de resolució que ins ta el govern de José Montilla a iniciar les negociacions amb Defensa per tal que s'estudiï la cessió del quarter a la Generalitat o a l'Ajuntament. La resolució, presentada en aquest últim cas per ERC, deixa en evidència les declaracions de l'alcalde, Jordi Hereu, que ha desestimat l'obtenció de la titularitat del Bruc a partir de «debats partidistes» i ha apostat pel «diàleg» entre l'executiu de la ciutat i el central. Els diputats del PSC al Parlament no van tenir en compte aquestes paraules i van donar suport a la proposta d'ERC, tot i que la seva impulsora, la diputada Patrícia Gomà, els va llançar la següent crítica implícita: «No hi ha cap dubte de quina és la posició d'Esquerra en aquesta qüestió perquè sempre ha estat la mateixa.»

La Cambra de Comerç de Barcelona va exigir ahir que les obres del tren d'alta velocitat (TAV) pel centre de la ciutat no afectin la circulació dels trens de rodalies. A través d'un comunicat, la Cambra expressa «el dubte de com es construirà l'estació de la Sagrera sense afectar» les línies C1 i C2 cap al nord. Al mateix temps, va apressar perquè l'execució de les obres per fer arribar el TAV de Barcelona a la frontera es facin «amb la màxima coordinació» i acabin «al més aviat possible».

La Cambra va recordar que l'Estat espanyol haurà d'indemnitzar amb uns 60 milions d'euros anuals l'empresa TPFerro, que construeix i explotarà el tram internacional de Figueres a Perpinyà. El motiu és que el TAV no hi arribarà abans del febrer del 2009, la data prevista inicialment. Aquest organisme econòmic també és molt crític amb la solució transitòria del Ministeri de Foment de fer passar els trens de mercaderies, mentre durin les obres, per la línia convencional d'ample ibèric fins la frontera. «És evident que no hi cabrà cap més tren de mercaderies per la via convencional fins a Figueres», indica el comunicat.

D'altra banda, ahir es va fer la primera reunió tècnica per decidir en quin punt exacte situen el pou d'atac per on ha d'entrar la tuneladora que ha de perforar el traçat pel centre de Barcelona, des del Clot cap a Sants. Segons fonts municipals, aquesta reunió va acabar ahir sense cap conclusió. El pou d'atac anirà a prop de la Torre del Fang, una masia catalogada que, depenent del punt exacte on se situï el pou d'atac, es desmuntarà o no. Sigui com sigui, ahir l'Ajuntament va recordar que té a punt el pla de desmuntatge de la torre, que mantindrà dretes les dues façanes, i se'n demolirà de manera controlada la resta, per després tornar-la a muntar. El cost de tot plegat és de 6,6 milions d'euros.

Virgínia Mascaró (Avui)

La comissió de govern de l'Ajuntament de Barcelona va donar ahir llum verda al projecte de rehabilitació del barri del Carmel i els seus entorns. El nou pla afectarà 533 habitatges i unes 1.332 persones, que s'hauran de reallotjar en nous habitatges de promoció pública al barri.

El nou projecte salva finalment 225 vivendes que l'anterior pla del bipartit, presentat el febrer passat, preveia tirar a terra. En contraposició als 533 habitatges afectats que s'enderrocaran, es construiran 595 vivendes amb algun tipus de protecció. Més d'un 60% dels nous habitatges que es construiran a l'àrea afectada seran de protecció pública, segons va explicar la regidora del districte d'Horta-Guinardó, Elsa Blasco. La nova proposta es fa des del consens polític i amb la participació del teixit associatiu, va destacar.

L'aprovació inicial del nou pla ha de passar encara per la comissió d'urbanisme, que se celebrarà el 17 de juliol, però tirarà endavant perquè té el suport d'ERC.

L'àrea que es modificarà inclou el barri del Carmel, exclosos el Parc dels Tres Turons i l'entorn del carrer Pasteur; el barri de la Teixonera, excepte l'entorn de la Bòbila; el barri de la Font del Fargues, entre la font de la Mulassa i la rambla del Carmel, i el d'Horta, entre passeig Maragall i els carrers Dante Alighieri i Llobregós.

La proposta redueix l'edificabilitat del Carmel, per esponjar-lo; aquesta només creix al sector dels carrers Dante a Llobregós, amb zones verdes àmplies, on aniran els edificis per reallotjar els veïns afectats, va dir Blasco. Un cop s'aprovi el nou pla, que suposarà una inversió municipal de 84,9 milions, s'obrirà un període d'al·legacions de 4 mesos durant els quals al pla encara s'hi poden fer petites modificacions. "Una vegada tinguem l'aprovació provisional, el document es reelaborarà el 2009 perquè sigui aprovat definitivament pel govern".

Aquest avenç t'e "6 objectius principals i 7 grans propostes".

Objectius:

I.- Consolidar les zones de baixa intensitat.

II- Estructurar l'espai públic amb xarxes de carrers, d'equipaments i espais lliures.

III.- Descobrir i posar en valor el paissatge.

IV.- Posar en valor el patrimoni históric.

V.- Organitzar la xarxa viària, teixint la xarxa bàsica i creant xares per les bicicletes, els vianants i el transport públic.

VI.- Actuar sobre les infraestructures de gran capacitat, tot permeabilitzant l'efecte barrera i integrant-les a la ciutat.

Les set propostes son:

1.- Crear una estructura que integri, relligui i doni continuitat a les diferents parts del municipi, en especial als espais lliures i els equipaments.

2.- Reforçar la unió entre Segur i els nuclis que fomen Calafell amb dues accions:

a.- Reforçar el caràter urbà de la carretera C-31

b.- Crear un gran equipament esportiu  enmig dels dos nuclis concebut com un punt de trobada.

3.- Millorar l'accsesibilitat al municipi de l'autopista C-32, amb l'aixecament del peatge de Calafell i l'oberta d'acces a Segur sentit Tarragona.

4.- Desenvolupar una xarxa de vianants que s'integri amb la d'espais lliures i equipament esportius, amb una proposta de xarxa de recorreguts en sól no urbanitzable.

5.- Lligar el patrimoni històric mitjançant recorreguts paisatgístics.

6.- Protegir el paissatge i el sól no urbanitzable amb la redacció d'una nova normativa.

7.- Recuperar la xarxa de torrents com a elements vertebrador i connector territorial.

urbanismo@avsu.org

(per veure la noticia completa cliqueu aquí)

Et oui, toutes les portes de nos villes se ressemblent de plus en plus. Pas un rond point sans les fléchages du proche Mc Do, pas une entrée sans un centre commercial ou une galerie... et un multiplexe cinéma !

A la Roche sur Yon, 10 ans après l'ouverture des "Flaneries" (route de Nantes), la nouveauté viendra du sud avec l'ouverture dans 3 mois d'un parc de 31 magasins et restaurants. Pour certaines enseignes, il s'agit de transferts. Pour d'autres, ce sont des créations (200 emplois nouveaux), le long de la route de la Tranche.

Parmi les grandes nouvelles marques, sont annoncées :
Twinner, Jouet Club, C&A, Kiabi, Subway, Orchestra, Mondo Vélo... Sans oublier le grand Leroy Merlin (ouvert depuis février 2008).

Tout cela est bien beau, tout neuf, moderne et bien aménagé, mais il faudrait ne pas oublier le centre ville Yonnais ! Les 800 places de parking de Sud Avenue seront-elles compensées par autant d'aménagements urbains pour l'accueil des clients des boutiques du centre ? La ville va-t-elle, enfin, choisir un promoteur pour dynamiser les rues commerçantes du pentagone avec notamment le fameux projet "îlot Poste" ?

Patience, patience...

Anna Ballbona (El Punt)

Les obres del tren d'alta velocitat (TAV) al centre de Barcelona començaran en les properes setmanes, aquest mes de juliol. El primer treball serà fer el pou d'atac per on haurà d'entrar la tuneladora, prop de la Torre del Fang, entre el pont de Bac de Roda i la futura estació, al barri del Clot. La tuneladora que perforarà tot el centre de Barcelona començarà a treballar l'agost del 2009, i el túnel no estarà acabat fins a l'abril del 2011. Després de la reunió del Consorci de l'Alta Velocitat, Víctor Morlán, secretari d'estat de Planificació i Relacions Institucionals de Foment, va prometre un gran esforç de transparència i col•laboració entre les administracions durant les obres, però va deixar clar que només Adif i l'empresa adjudicatària decidiran com es fa el túnel.

Avui mateix el Ministeri de Foment, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona tenen una altra reunió per fixar el punt exacte on s'haurà de fer el pou d'atac, per on entrarà la tuneladora que perforarà 5,65 quilòmetres de subsòl pel centre de la ciutat. El pou d'atac se situarà prop de la Torre del Fang, al barri del Clot. Serà la primera obra visible de la construcció del TAV pel centre de Barcelona. Després, i a partir del setembre, vindran les obres per habilitar les dotze sortides d'emergència i pous de ventilació, unes tasques que ja tindran afectació en la via pública i la mobilitat, tant en vehicle propi com en transport públic. Tots aquests treballs previs duraran un any, i l'agost del 2009 la tuneladora ja podrà començar la perforació, que es preveu que estigui enllestida l'abril del 2011.

El Consorci Barcelona Alta Velocitat, en el qual hi ha el Ministeri de Foment, l'Ajuntament i la Generalitat, es va reunir ahir per acordar aquest inici d'obres i «reforçar la col•laboració i informació mútua en el seguiment de les obres», segons Víctor Morlán, secretari d'estat de Planificació i Relacions Institucionals del Ministeri de Foment. Per fer-ho, una comissió tècnica amb les tres administracions es reunirà cada quinze dies, i continuaran les comissions amb les entitats veïnals, a qui es permetrà visitar les obres. «Volem que sigui una obra emblemàtica quant a la transparència», va subratllar Morlán, que també va deixar clar les decisions que pertoquen a cadascú: «Ni l'Ajuntament ni la Generalitat diran com s'ha de fer el túnel.»

L'ESTACIÓ DE LA SAGRERA
Abans no acabi el 2008, les administracions han de tenir clar com finançar l'estació de la Sagrera. «Trobarem els recursos necessaris per tirar endavant l'estació», va reblar l'alcalde Jordi Hereu. En l'espera de rebre l'informe mediambiental de l'Agència Catalana de l'Aigua, preveuen tenir a punt els projectes d'arquitectura i instal•lacions el primer trimestre de l'any que ve. Segons Morlán, la intenció és construir-la «com més aviat millor». Tot i que no estarà acabada quan la línia del TAV hagi arribat a la Sagrera i estigui en funcionament, Morlán va dir que això no és impediment perquè es faci un baixador provisional. «Hi ha llocs, com Valladolid, on l'estació no està acabada i l'AVE hi para», va apuntar. Pel que fa al tram del traçat del TAV entre la Sagrera i el Nus de la Trinitat, ara s'estan fent els treballs previs, mentre que del Nus de la Trinitat a Montcada s'està executant el pou d'atac.
Davant la Delegació del Govern a Catalunya, membres de la plataforma AVE pel Litoral van desplegar ahir pancartes en desacord amb el traçat pel centre.

La Torre del Fang

El pou d'atac per on haurà d'entrar la tuneladora que perforarà el centre de Barcelona estarà a prop de la Torre del Fang, però encara es desconeix fins a quin punt l'afectarà. Segons va avançar ahir l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, no serà a la via pública, sinó a la zona ferroviària. Depenent del punt on se situï, la Torre del Fang s'haurà de desmuntar –per assegurar-ne la protecció– o no. «Potser al final no s'haurà de desmuntar», va indicar Hereu. De fet, l'Ajuntament ja tenia a punt el pla de desmuntatge, amb què havia tranquil•litzat l'Associació de Veïns del Clot-Camp de l'Arpa, que temia per la possible pèrdua d'aquesta masia del segle XIV, que està catalogada com a bé cultural d'interès local. Aquest pla municipal incloïa que es mantinguessin dretes i es conservessin les dues façanes de l'edifici, la del carrer Espronceda i la del Clot, i fer una demolició controlada de tota la resta, per després reconstruir-la. Ara caldrà esperar sentir què diuen els tècnics per aclarir-ne el futur immediat.

La Sagrada Família

La junta de la Sagrada Família, que va portar fins a l'Audiencia Nacional la seva oposició al traçat del TAV pel centre, s'ha negat que els tècnics d'Adif fessin les inspeccions a l'interior del temple. Fins ara les inspeccions ja s'han dut a terme a bona part dels edificis de l'Eixample afectats pel traçat. «Entrarem a la Sagrada Família si ens deixen; seria bo per a una obra d'aquestes característiques, i espero que les dificultats desapareguin», va assenyalar ahir Víctor Morlán, representant del Ministeri de Foment. A més, va recordar «el tractament especial» (amb pantalles) que preveuen per protegir el temple. Interrogat per les afectacions que pot tenir la línia C-2 nord un cop comencin les obres, Morlán va assegurar que han après del passat i que intentaran que hi hagi «la menor afectació possible». Va reconèixer que hi haurà «dificultats» en la mobilitat pel centre, però va garantir que «les obres es faran bé» i va demanar «tranquil•litat» als barcelonins.

Albert Ollés (El Periódico)

Seguint, aquesta vegada sí, el calendari previst, l'Ajuntament de Barcelona començarà avui el desmuntatge de l'estructura del tambor viari de la plaça de les Glòries. Una operació històrica que significa el principi del final del polèmic escalèxtric construït el 1992 sota les ordres del llavors arquitecte en cap municipal, Josep Antoni Acebillo.

Ell ha mantingut sempre el caràcter provisional de l'obra, que va costar 17 milions de pessetes de l'època, cosa que s'evidenciarà ara en una ràpida operació de desconstrucció, dividida en dues fases. Aquesta actuació ha tingut com a pròleg el buidat del pàrquing i del dipòsit municipal de la grua instal.lats a l'interior del tambor. Tal com va avançar EL PERIÓDICO, els dos espais van tancar de forma definitiva la setmana passada, cosa que ha permès traslladar els vehicles a altres llocs pròxims.

ELIMINACIÓ DE RAMPES
La primera fase del desmuntatge, que es prolongarà fins al dia 24 d'agost, consistirà en l'eliminació dels talussos i les rampes interiors de l'anell entre els seus dos nivells, així com també de la façana interior i del forjat intermedi de la façana exterior. Per poder realitzar aquests treballs està tancada des d'ahir a la nit la circulació de vehicles i vianants per l'interior de la plaça. A l'anell superior es manté la circulació de cotxes d'entrada i sortida de Barcelona, però s'ha anul.lat el canvi de sentit que fins ara podien fer els cotxes en direcció Besòs.

Encara que no està previst cap tall de trànsit en les tres grans vies que convergeixen a la plaça de les Glòries, la Meridiana, la Diagonal i la Gran Via, l'ajuntament recomana utilitzar com a rutes alternatives per evitar retencions els pròxims carrers de Padilla i l'avinguda de la Diagonal mateix.

PLAFONS DE FORMIGÓ
Passat l'estiu, i després d'un breu parèntesi, començarà la segona fase (gener del 2009), amb un impacte visual més gran que la primera. En aquesta es desconstruirà una part de l'estructura, traient els plafons de formigó que formen la façana exterior. Aquesta fase durarà un mes i s'executarà en horari nocturn per reduir les afectacions de trànsit.

El resultat final del desmuntatge (pressupostat en 3,15 milions d'euros) serà una espècie de cilindre buit, amb les columnes i els creuers que les uneixen com a únic suport de l'anell viari superior. Així es quedarà l'estructura durant dos anys, a l'espera de l'enderrocament definitiu, quan es completi el trasllat del mercat dels Encants i es pugui redistribuir el trànsit de la zona.

Una vegada s'hagi construït el nou edifici que albergarà els Encants, ubicat en un solar pròxim conegut com El Bosquet, es podrà configurar la nova gran plaça quadrada delimitada pels carrers de Cartagena, Consell de Cent, Independència i Bolívia, unint els districtes de l'Eixample i de Sant Martí.

PARC URBÀ VERD
L'espai resultant, sense barreres físiques ni visuals, s'ha concebut com un parc urbà verd d'ús ciutadà. Per aconseguir aquest objectiu s'eliminarà una bona part del trànsit en superfície, soterrant la Gran Via al seu pas per la plaça. La reforma es completa amb la construcció de vivendes i d'equipaments.

(El Periódico)

La gran pantalla subterrània de 240 metres de llarg formada per columnes de formigó que protegirà els fonaments i el temple de la Sagrada Família mateix de moviments per les obres del túnel de l'AVE al carrer de Mallorca havia de ser, segons les previsions de Foment, una de les primeres realitzacions visibles del projecte. El número dos del ministeri va dir, en canvi, ahir que encara no té data i que "depèn del pla final de les obres".

A aquest subtil i caut canvi no ha de ser aliè el pols judicial que mantenen els responsables del temple contra el projecte amb la seva petició a l'Audiència Nacional de suspensió cautelar d'aquesta obra. Els jutges van rebutjar fa mesos la petició perquè els treballs encara eren inexistents. Però els juristes del temple i un equip d'arquitectes, enginyers i geòlegs estan analitzant el projecte constructiu per comprovar si "existeix algun risc" i poden tornar a instar la paralització.

Dissabte dia 12 a les 18:00 h l'Associació Camí Vell ha programat una xerrada a càrrec del president de l'Associació valenciana en defensa dels drets humans i mediambientals ABUSOS URBANÍSTICS NO, Enrique Climent Laguarda.

El lloc serà la sala d'actes del Centre d'Estudis de Peníscola, enfront del consultori mèdic, al carrer Marcelino Roca, s/n.

S'abordessin temes específics del Pla General, amb especial incidència sobre la LRAU i la LUV. També es repartiran còpies de les al·legacions que ha preparat l'Associació.

Més reunions informatives:

14 de juliol a les 21:30 h al Centre de Estudis romandrà obert i l'Associació Camí Vell posarà a la disposició més exemplars de les al·legacions. S'oferirà assessorament per preparar cadascú les seves al·legacions de tipus particular.

El dissabte día 12 de juliol, a partir de les 17:00 i fins les 21:00 h, jornada per signar al·legacions.

El dijous 17 de juliol, des de les 19:00 h fins les 21:00 h, jornada per signar més al·legacions. Recordeu que hi ha de termini fins al dilluns 21 de juliol per al·legar contra el nou PGOU de Peníscola.

Seguim informant a camivell.blogspot.com

F. Espiga (El Punt)

La demanda d'unes instal·lacions esportives municipals dignes com a element de cohesió social en un entorn castigat ha estat un puntal de les reivindicació de les entitats veïnals de la Marina. Una reivindicació constant i reiterada que ara sembla que es concretarà amb un seguit de realitats tangibles. Com? En els propers mesos el districte de Sants-Montjuïc posarà en marxa un seguit de reformes, alguna d'una certa magnitud, que afectaran els camps de futbol de la Bàscula, Polvoritense i Eduard Aunòs.

N'hi ha algun que presenta un estat feridor. Al camp del Polvoritense, per exemple, els vestidors estan tan castigats que els jugadors s'han de canviar en barracons. En d'altres, com ara els d'Ibèria i Eduard Aunòs, els veïns ni s'atreveixen a enumerar les deficiències. Una situació, per tant, que no és nova i que les diverses associacions de la zona fa temps que denuncien. Per ells, l'esport és una qüestió cabdal. Consideren que és un factor per donar vitalitat a un barri molt estigmatitzat per la droga. Però per donar forma als projectes que tenen al cap, calen instal·lacions com cal. «Ens agradaria crear una estructura esportiva comuna, que permetés optimitzar els recursos i dinamitzar el barri», comenta Javier Cañete, de l'Associació de Veïns Voluntaris de la Marina.

Cal, doncs, un rentat de cara a les instal·lacions, que ja comença a concretar-se. En una reunió celebrada la setmana passada, el districte de Sants-Montjuïc va confirmar als clubs de la zona que a finals de setembre s'enllestirà la primera fase de les obres de reforma a la Bàscula, on, entre d'altres, s'ha millorat el camp de futbol, els vestidors i la il·luminació. També s'ha adequat l'equipament cultural que hi ha a la instal·lació. Tot plegat ha comportat una inversió d'1.300.000 euros. Quan s'acabin aquestes obres, començaran les de la segona fase, que preveuen posar gespa artificial al camp de futbol 7, i remodelar els de futbol, vestidors i l'enllumenat, entre d'altres. A banda també es preveu refer els vestidors i els tancaments del camp d'Ibèria, actuació que tindrà un cost d'uns 120.000 euros. Mentre durin les tasques, els clubs que juguen en aquesta instal·lació es traslladaran a la Bàscula. Finalment, el districte també ha confirmat que, al llarg d'aquest any, es durà a terme una millora de la tanca del camp d'Eduard Aunòs. Tot plegat, doncs, ha despertat expectatives entre els veïns, que es mantenen cautelosos. «Estem a l'expectativa i esperem que les inversions es compleixin per anar redreçant el rumb» conclou Cañete.

Quim Torrent (Avui)

La línia 9 va camí de rècord. Però no únicament de ser la línia de metro més llarga d'Europa, sinó de ser la que trigarà més a ser construïda i, sobretot, la que ha generat més polèmica política. Ahir va ser CiU qui va tornar a obrir la caixa dels trons per denunciar que "la mala gestió del govern" pot provocar que acabi costant el doble del que el primer govern tripartit va estimar el 2004 en una auditoria externa encarregada.

El document, sobre el qual la conselleria d'Obres Públiques ha basat les constants modificacions a l'obra, xifrava aquell 2004 en 3.745 milions el cost total de la línia. Eren 1.800 milions més que l'optimista previsió inicial que va fer l'últim govern Pujol. A data d'avui, però, el govern socialista ja xifra el cost final en 6.500 milions, i CiU denuncia que es podria arribar a 7.500 si es mantenen els errors de gestió.

La denúncia convergent es basa en tres arguments: els errors en l'execució de l'obra, els retards a l'hora de construir algunes estacions i els retards i aturades de l'obra causats per una tramitació administrativa de projectes molt lenta. El principal problema són les constants aturades que han patit les tres tuneladores que han funcionat entre el setembre de 2007 i el maig passat.

Segons les dades que la federació ha obtingut de fonts pròximes a l'obra, les tres tuneladores van estar més dies parades del que el govern va assegurar en resposta parlamentària. Rull va assegurar que la tuneladora que feia el tram Sagrera-Macropou només va treballar 63 dels 263 dies del període estudiat, un 24%. Igualment, el rendiment de la que treballava al tram Macropou-Havaneres, que va acabar ahir la perforació, és del 33% de dies, i la de Mas Blau-El Prat, del 43%. La federació calcula en 90.000 euros diaris el cost de tenir parada una tuneladora.

Aturada nocturna

Amb aquestes dades a la mà, Rull, acompanyat per Xavier Trias, va assegurar que les aturades eren bàsicament per "causes administratives no lligades a les empreses". En aquest sentit, va posar d'exemple les aturades de treballs nocturns per molèsties a veïns, en el cas de les dues primeres tuneladores, i el retard en la tramitació del tram Sagrera-Zona Universitària, que ha afectat la perforadora que feia el tram Sagrera-Macropou. CiU sosté que la tuneladora que treballa a la zona del Llobregat estarà aturada fins al setembre perquè no s'ha aprovat a temps el projecte constructiu modificat del tram Mas Blau-El Prat.

Per tot plegat, Rull va anunciar que entrarà una proposta de resolució al Parlament per obligar al govern a informar setmanalment de com avancen les obres . Trias va qualificar la situació de "desgavell preocupant", sobretot perquè, si no s'avança al ritme adequat, el "finançament de l'obra perilla".

Compte tenu du nombre de requêtes pour une demande de participation référendaire et ce, malgré le processus de consultation et des modifications apportées suite aux nombreuses séances de travail et de consultation avec la population, ainsi que de la prise en compte de mesures d'atténuation des impacts du projet sur le milieu, le conseil d'arrondissement de La Cité a décidé de ne pas poursuivre le processus d'adoption du règlement modifiant le zonage et demande au conseil de la ville d’utiliser l'article 74.4 de la Charte de la Ville de Québec pour se soustraire du processus référendaire. Le conseil de quartier Saint-Sacrement a également donné son appui lors de la consultation publique.

Communiqué de la Ville de Québec

El jutjat d'instrucció número 33 de Barcelona va notificar ahir l'arxivament de les actuacions per l'enfonsament al barri del Carmel. La decisió de la magistrada Elisabet Castelló és l'esperada després que totes les acusacions particulars es retiressin del cas i que la fiscalia sol·licités el sobreseïment de la causa oberta pel delicte d'estralls i danys per imprudència, en què hi havia cinc imputats.

En l'acte fet públic ahir, la jutge recorda que perquè una persona pugui ser jutjada per un delicte de danys és necessari que els perjudicats reclamin en el procés judicial. "Si els perjudicats renuncien a qualsevol reclamació i perdonen expressament el causant dels danys, no li és possible al jutge entrar a valorar els fets comesos", assegura.

Sense perill

Tampoc considera que hi pugui haver hagut estralls perquè no es va produir cap dels dos requisits necessaris per imputar aquest delicte: l'ensorrament no va afectar el funcionament d'un servei públic ni va posar en perill la vida de les persones. No obstant, sí que reconeix que "podria haver existit un perill potencial".

La jutge també diu que la tècnica utilitzada en la construcció del túnel de maniobres de la línia 5 al seu pas pel barri del Carmel no era de "potència destructiva". Això sí, remarca que es va fallar tant en l'anàlisi inicial de la roca com en el seguiment de l'excavació.

Fin juin s'est tenue l'inauguration de l'exposition "Roubaix fabrique des idées neuves", présentant les différents projets d'aménagement et invitant les habitants à s'y exprimer, dans le cadre d'une concertation du projet "ANRU".

Cette première partie présente l'avis de Pierre Dubois, adjoint à l'urbanisme, ainsi que les réactions des habitants présents : Jacques Moreau (Hommelet), Marie-Christine Boulanger (Hommelet), Charles LY, (Cul de Four), Mohamed Younsi (ECHO), Daniel Rondeau (Hommelet/ECHO), Claude Clayes (Cul de Four).

Quelques photos de la soirée et des vues sont ici. L'autre partie montrera les discours officiels.

Les habitants de ces quartiers sont donc invités à aller s'exprimer sur ces projets sur le livre d'or de l'expositione en mairie de quartier Nord.

El Diari de Girona parla de Castelló d'Empúries i ho fa sense fer servir el mot trànsfuga! Sols aquest detall ja és digne de menció.

En la notícia Greenpeace felicita al nou govern municipal per la tasca que està duent a terme amb la redacció del nou POUM i la conseqüent reducció d'habitatges. Sembla mentida que un govern tan criticat pugui fer les coses bé, no?

A veure si algú pren nota i se'n adona que el mon segueix rodant manin uns o els altres. Enrocar-se en el passat no ha estat mai una posició intel·ligent, i això sembla que alguns segueixen fent quan escoltem les seves estrevistes a mans de pseudoperiodistes papaus.