Més informació: Neix l'Institut Interuniversitari d'Estudis de Dones i Gènere

Tal i com ens informa el butlletí de la FCRI, el Ministerio de Ciencia e Innovación potenciarà la investigació conjunta d’Universitats, Organismes Públics d’Investigació i Hospitals per apropar al pacient els avanços de la biomedicina.

Més informació: Nota de premsa

Tal i com ens informa el butlletí de la FCRI, ACC1Ó CIDEM|COPCA ha engegat un nou programa de valorització de tecnologia dotat amb 3 milions d’euros, mitjançant el qual les universitats, centres de recerca catalans, centres tecnològics i agents públics o privats sense afany de lucre dedicats a la recerca, podran provar la viabilitat dels seus projectes en aplicacions tecnològiques completes útils per a les empreses catalanes.

Més informació: ACC1Ó destina 3 milions d'euros a un nou programa per apropar la transferència tecnològica a les empreses catalanes

El Concurs s’adreça a estudiants, titulats i investigadors de totes les universitats o escoles de negoci. Pot participar en el Concurs d'idees de negoci qualsevol persona o grup que tingui una idea de negoci. No hi poden participar les empreses constituïdes.

El concurs inclou un període de formació i assessorament per a la constitució d'un pla de negoci que serà el document que es presentarà al jurat.

Els premis consisteixen en una aportació econòmica directa i en una aportació de serveis professionals per analitzar la constitució d'una empresa.

El termini per a les presentacions de les idees de negoci és el proper 14 de maig (abans de les 14 hores).

Més informació a: 8è Concurs d'idees de negoci

Inscripcions a: http://pinnova.upc.es/8concurs

En aquest context, qualsevol canvi produeix grans resistències. Sens dubte Bolonya no solucionarà aquests problemes, i possiblement endureixi les condicions de treball de molts investgidors i investigadores sense plaça fixa. Però no ens podem limitar a dir que no volem el procés sota el tòpic de la universitat pública i de qualitat. Com a estudiants hauriem d'exigir de la institució universitaria un ensenyament de qualitat, és a dir que exigeixi un esforç als estudiants i que la carrera no sigui un passeig després del qual un no sàpiga com integrar-se al mercat laboral. Com a treballadors, s'ha d'exigir unes condicions de treball justes per a tothom i donar un bon servei a la ciutadania, oblidant els drets adquirits i que certes pràctiques siguin ben vistes, com l'explotació generalitzada o la utilització dels anys per a investigar sense fer docència com a "anys sabàtics" (així en diuen ells). Però crec que esperar aquesta autocrítica del món universitari és utòpic.

Ja m'he despatxat amb el món universitari en general, que trobo que és profundament conservador. Igual he estat molt dur. Em consta que en alguns departaments hi ha dinàmiques que no són les que jo descric, i en tot cas, parlo per vivències personals , que els meus vincles amb la universitat (mai he tingut beca) m'han permès mirar amb certa distància, diria jo. La posició és ambivalent. No es tracta d'estar a favor o en contra de Bolonya, sinó de pensar quina universitat volem i com fer-la. Deixo alguns links interessants per qui vulgui saber més del tema i que mostren diferents punts de vista.

Assemblea contra la precarietat de la UAB

Rafael Escudero Buey: Universidad y Bolonia

Aquest tema (que no pas aquesta qüestió) va ser tractada en el passat número 4042 de la revista Business Week, corresponent al 9 i 16 de juliol de 2007, amb un curt article que, ni molt menys, va aprofundir en aquest tema amb la importància que té.

La vàlua per a les empreses d’incorporar als millors llicenciats és clara. De fet, moltes universitats (la Universitat Pompeu Fabra entre elles), donen la possibilitat a les diferents companyies de posar-se en contacte amb als estudiants de darrer curs bé mitjançant curtes presentacions, bé sigui mitjançant la realització per part de la pròpia Universitat (acompanyada d’ ens com l’AAAUPF) d’unes jornades específiques al respecte (UPFeina) on les empreses poden presentar-se als encara alumnes.

Ara bé, és lícit anar més enllà?

És correcte que un professor recomani a alguns alumnes (generalment els que considera millors) determinades companyies? I si la companyia  recomanada tingués cap vincle amb aquest professor? No oblidem, en aquest sentit, el gens significatiu número de professors que només ho són a temps parcial (i actuant el temps parcial restant com a professionals). I si, a més, existís per part de la empresa recomanada una compensació específica (directe o indirecte) per al professor per aquest capítol?

La normativa sobre protecció de dades de caràcter personal impedeix que els professors puguin passar a les empreses les dades dels seus millors alumnes per a que aquestes empreses es posin directament en contacte amb ells, d’aquí que la via de contacte no pugui ser empresa-alumne (via dades personals) sinó alumne-empresa (via professor).Sense referir-nos al similar sistema que actualment s’utilitza per tal d’incorporar llicenciats als propis departaments de la Universitat en àmbits com la recerca (tema que oportunament serà tractat), realment aquest tema mereix no només una reflexió profunda sinó l’adopció d’un marc normatiu al respecte d’obligat compliment.

Un anàlisi superficial del tema podria donar la falsa sensació de que aquest assumpte no té, en realitat, una especial importància, ja que semblaria que tot i la ‘impolitesse’ d’aquest actuar, ningú en sortiria especialment perjudicat, una espècie de win-win situation.Ara bé... en els supòsits de pagaments específics o vinculació del professor amb la empresa recomanada, no estaria treient el professor un profit injust d’una avantatge? No seria possible que el llicenciat (brillant) obtingués millors condicions si s’esperés a que s’obrís formalment el període de disponibilitat (per que, de fet, aquest afany de presentar primer una oferta per un estudiant brillant no es correspon sinó amb la voluntat de la empresa de no entrar en una subhasta pel seus serveis)? I sense entrar en perversions possibles del sistema (recomanar a la empresa que millors condicions ofereix , però no pel llicenciat, sinó per al professor prescriptor), què dir de casos com els d’empreses que, a més de criteris acadèmics o d’aptituds, demanin que la selecció del professor es faci també en base a criteris com ‘no tatuatges’ o no pèl facial (casos reals exposats a l’article)?

En aquest sentit, des d'Universitàlia ens comprometen a investigar quina és la regulació (si existeix) al respecte sobre aquest particular, així com promoure, en el seu cas, una.

tel. 934678000

www.llull.com