Font: LA MAÑANA, dilluns 21 de juliol del 2008 (enllaç)

Vindistrikterne har været populære rejsemål i mange år, specielt området omkring Rhinen og Alsace, men også Bretagne og Normandiet er populære rejsemål, af flere årsager, både historiske og den utrolig smukke natur.

Paris er jo en af de mest besøgte byer i verden, hvem sætter sig ikke gerne på en dejlig café på Champs eller ved Hallerne eller Montmarte området?

Provence har en magisk tiltrækningskraft på de fleste, de berømte byer der ligger ved siden af hinanden som perler på en snor. Monte Carlo trækker millioner af mennesker, trods det ikke er meget større end et frimærke, man må op og være på Casinopladsen, se ud over Côte d'Azur, se på den berømte terrasse, hvor mangen en spillefugl igennem årerne har sat pistolen for tindingen efter en mislykket aften. Også opleve de mange lykkefugle, der har deres ritualer rundt omkring det store springvand og på Casino trappen. Det er alt fra at hoppe på 1 ben, til at rulle rundt i sit stiveste puds omkring springvandet, gå baglæns ned ad trapperne osv osv.

Mange vælger at besøge de mindre byer i Provence i de forskellige departementer. Alpes Maritime er klart den der trækker, men det genuine finder man i Var området som strækker sig fra St Tropez og til Toulon ved kysten og langt op i bjergene mod nord. Her findes den ene smukke by efter den anden, en masse dejlige søer med kildeklart vand og de uendelig store vin- og lavendelmarker.

Billedet her er hentet fra Grand Canyon ved Verdon.

Crònica d'A.O.R. des de Sort
Font: LA MAÑANA, divendres 18 de juliol del 2008 (enllaç)

Dansk turist vækket af koma
Dansk turist vågnet af koma
Dansker på Rhodos blev vækket af jordskælv
Skriver politiken.dk.

Nu må de (hvem det så end er) da snart stoppe med at være sådan efter os.
Først flagavav, så ambombassade og nu psykisk terror i form af uafbrudt vækning.
Må vi bede om natte-, øh koma-, øh arbejds-, øh feriero!

Bloggen (klik fx. på "Ældre indlæg" neden under Blåtand) kommenterer mere eller mindre satirisk aktuelle nyheder fra Politiken, Berlingske Tidende etc.

Websitet (klik på de øverste menupunkter -- under sider) handler især om Danmarks Radio & Co.

Og om hvordan statsradiofoniens arvtagere specielt ved deres valg og vinkling af nyheder
(Børn&Bananas, Danske Danskere, JanteFjante, Myter&Traditioner, TumpeTV, Varmvind&Lunluft)
er med til at gøde jorden for Fogh, Pia den fromme K. og andre mere eller mindre fordækte nationalister
samt Sand&Salighedsmonopolister med en mission om at Danmark skal frelse verden
- og så også lige (med den anden hånd) knække The Axis of Evil.

DR&Co.s udanske dansktone sigter efter at producere konsensus om Danmarks og danske danskeres overlegenhed.
Sammen med det der trives i et sådant klima kan den meget vel være en medårsag til den senere tids voldsomme sammenstød (ReligionsRabalder, KulturKamp). Ikke kun på religiøse og etniske fronter, men også mellem kreative unge og etablerede magtstrukturer samt magthavere, som tror, de kan gå på vandet.

English abstract
This blog/site is about the connection between Danish media and nationalism, xenophobia and especially islamophobia in Denmark. As the European Commission against Racism and Intolerance (ECRI) already said in its Third Report on Denmark:
...
Climate of opinion
...
104. ECRI notes with deep concern that, as indicated above, the climate in Denmark has worsened since its second report and that there is a pervasive atmosphere of intolerance and xenophobia against refugees, asylum seekers, as well as minority groups in general and Muslims in particular. The media, together with politicians play a major role in creating this atmosphere.

Blåtand, ej blåøjet

Dissabte vinent marxo, tot solet, a la capital del nostre estat per veure el "Saturday Night Fiber": un festival de música independent on podré gaudir de les actuacions en directe de Morrissey, Siouxie, Babyshambles, Mika i My Blody Valentine.

La qüestió es que vaig en AVE (el meu pare es ferroviari i em surten els bitllets a preu de targeta de metro), arribo a les 10:00 del matí a Atocha i el recinte del concert no obre les portes fins les 18:00, així doncs tinc 8 hores per veure Madrid, i en tinc moltes ganes ja que no hi he estat mai!

Que em recomaneu? Heu de tindre en compte que no tinc cap mena de sentit de la orientació! Seria capaç de perdrem pel meu barri, així que no em proposeu visitar coses rebuscades!

De moment m'han dit que:

- No vagi al Museu Arqueològic, que és decimonònic i cutre.

- No em dona temps a visitar el Prado ni el Reina Sofia, a menys que passi corrents pels passadissos

- Dissabte pel matí no hi ha gens de marxa a Chueca.

- Un amic meu, especialista en Història Moderna em va proposar fer la Ruta del Madrid dels Austries i ja li vaig comentar que, a menys que ell em fes de guia, jo podia acabar a Burkina Faso!

Prometo fer una crònica detallada si m'ajudeu!

Alguna altre proposta?

Font: SEGRE, dissabte 12 de juliol del 2008 (enllaç)

Font: SEGRE, dijous 10 de juliol del 2008 (enllaç)

Coneixmón: la webràdio del turisme responsable

Arran d’haver participat en un viatge de turisme responsable l’agost del 2005 amb la voluntat de conèixer el moviment més important del continent americà, el Moviment dels Sense Terra (MST) del Brasil, l’estiu del 2006 estrenem a Ràdio L’Hospitalet (96.3 FM) l’emissió del primer

programa de ràdio del turisme just, el 'MÓN OBERT edició ESTIU'.

El programa setmanal, d’una hora de durada, s’estructura amb uns espais ben definits:

a) Introducció
b) Radiografia del destí
c) Presentació de l’entitat que proposa el viatge
d) Conversa amb els turistes responsables
e) Reportatge relacionat amb el poble visitat

Sempre amenitzats amb la música i amb els ritmes originals de cada població, cada programa és un viatge diferent, és un apropament humà als pobles de la terra a través de les organitzacions i persones animades i amb ganes d’encoratjar als oients a apuntar-se a una altra forma de conèixer món.

Què és el turisme responsable?

L'nomenat "turisme responsable" no apareix com un tipus o model específic de turisme, sinó com un moviment a favor de la sostenibilitat de l’acció turística que s’articula a través d’una àmplia gamma d’accions que podem sintetitzar en tres eixos:

a) establir models de desenvolupament turístic sostenibles i específics per a cada zona de destí, respectant les variables socials, culturals, econòmiques i mediambientals autòctones;
b) denunciar els impactes negatius que el turisme comporta o pot suposar en les societats locals i en el seu entorn, i a la vegada implicar-se i recolzar als col·lectius afectats;
c) valorar i reclamar la responsabilitat de turistes, tour-operadors, amfitrions i institucions públiques per tal d’afavorir models turístics sostenibles [J.Gascón & E.Cañada, "Viajar a todo tren: Turismo, Desarrollo y Sostenibilidad", Barcelona, 2005].

No es tracta per tant, de promocionar només models turístics alternatius respectuosos amb les societats, el medi ambient i les economies locals, sinó d’incidir sobre la totalitat del sector en la defensa dels drets civils i polítics (drets de primera generació), econòmics, socials i culturals (de segona generació) i dels pobles (de tercera generació).

Aquí queda la recomanació. Personalment, opino que tal i com estan les coses aquest tipus de turisme no és una opció, si no una responsabilitat moral. Si intentem aplicar aquests criteris quan viatgem potser canviarem una mica les coses.

Editat: un dels responsables del programa m'ha demanat de canviar la imatge que anteriorment havia posat per il·lustrar l'entrada pel seu bànner, del qual just ara en comencen a fer difusió. Canvi fet, doncs!

Hvordan kan det være at vort nordiske broderfolk har en sådan tiltrækningskraft? Hvad har landet, som andre lande ikke har?

Egentlig er det ikke svært at finde en forklaring.

For det første får Sverige flere anløbninger af krysningsfartøjer, d.v.s. flere kapitalstærke kunder vælger Sverige fremfor Danmark. Det er specielt amerikanerne og japanerne, men så sandelig også russere der er ved muffen.

De havne der anløbes er Gøteborg, Helsingborg, Stockholm.

Men også de mere normale turister foretrækker Sverige. Øresundsbroen har betydet at antallet af turister stiger kraftigt denne vej. Det er fremfor alt danskere og tyskere, men også fler og fler hollændere vælger Sverige.

Hvad er det der trækker?

Det er landets størrelse og indbyggerantal. Landet er kollosalt stort og har en lille befolkning, d.v.s. der er mere end plads til alle. Det er søerne, skovene, den svenske allemannsrætt, der betyder at du frit må bevæge dig overalt i naturen, dog ikke, hvor der f.eks. er visse årsager for at mennesker helst skal holde sig væk - f.eks. i visse vådmarksområder i Småland, og visse steder i Lapland, hvor man vil forsøge at give rensdyr en så naturlig omgivelse som muligt.

Mange holder også meget af den svenske mad, svenskerne er eksperter i fiskeretter, laksen og indsø fisk er en populær spise for mange turister.

Der er god service, venliglighed og masser af information at hente om landet.

Hotelpriserne er OK, campingpladserne er fine, sommerhusene er mange og opfylder oftest det turisten går efter "falurøtt hus med vita knutar".

Og stort set alle turister for rigtig meget for pengene i Sverige - hvor priserne godt nok også er steget som alle andre steder, men stadig ligger på et fornuftigt niveau.

Så velkommen til Sverige på semester.

Font: SEGRE, diumenge 6 de juliol del 2008 (enllaç)

Los aromas son el principal atractivo turístico de esta ciudad, cuenta con el Museo Internacional del Perfume y con la posibilidad de visitar diferentes fábricas para ver el proceso de elaboración de las fragancias. Además, a través de un hardware difusor de fragancias que se conecta al ordenador, determinadas páginas web de esta ciudad desprenden aromas.

Grasse se dedica a la industria del perfume desde hace años y dispone de los paisajes necesarios para usarlos de forma imaginativa, además todo lo que se ofrece en Grasse está relacionado con los aromas, desde el mercado diario de flores, pasando por las pastelerías donde los elementos básicos que se usan son las flores y las frutas, hasta llegar a la mermelada que te tomas en el desayuno que está hecha de rosas y jazmines de la región. Grasse ofrece una atmósfera que está en perfecta sintonía con la actividad propuesta, el sistema de creación de contenidos en esta ciudad se hace a través de la tematización y es por ello que otros destinos difícilmente pueden ofrecer el mismo producto. Tal y como indica Anton (2006) tematizar significa dotar de contenido un producto y esto es lo que se propone para Grasse.

Según diferentes investigaciones los seres humanos podemos identificar olores y recordarlos durante períodos muy largos. La memoria olfativa es la que más tiempo dura y recordamos el 35% de lo que olemos frente a tan sólo un 1% de lo que tocamos. Además, está comprobado que los diferentes olores influyen en el estado de ánimo de las personas, causa buena o mala impresión y refuerzan la percepción del lugar y de los productos.

Por todo ello, una buena idea de turismo creativo sería la creación de establecimientos que ofrecieran cursos para conocer los secretos de la aromaterapia y talleres donde los turistas pudieran participar activamente realizando sus propios perfumes.

Que los turistas quieran realizar la actividad de crear su propio perfume y participar en cursos de aromaterapia en Grasse y no en otro destino se conseguiría porque estas actividades tienen un sentido en Grasse ya que están relacionadas con el lugar, existen unos paisajes y unos espacios públicos relacionades con las fragancias: campos, vegetación abudante, balcones repletos de flores, etc. que aportan una ambiente especial en este destino. Encontramos pues que existe una narración y una historia entre la localidad y el producto turístico que se quiere ofrecer, hay un hilo conductor.

Otro argumento para que el turista desee realizar las actividades relacionadas con el perfume en Grasse y no en otro lugar es que la población local de esta localidad conoce bien este mundo y puede ofrecer un valor añadido con sus aportaciones que otros destinos no podrían ya que no cuentan con este capital humano y por lo tanto, sin ellos, difícilmente otros destinos podrán replicar las actividades relacionadas con los aromas.

Los turistas quieren desarrollar nuevas habilidades, poner en práctica su potencial creativo, realizar trabajos manuales, interaccionar con los diferentes actores del destino, conocer el proceso de producción de perfumes desde dentro, añadir una dimensión nueva a las vacaciones, crear sus propios souvenirs, etc. En resumen, encontrar una mezcla de consumo y producción que les permita desarrollar nuevas habilidades para diferenciarse del resto ya que cada vez los turistas valoran más la originalidad del producto turístico, quieren personalización e individualización, y buscan el autodesarrollo a través de experiencias propias: una realización, un conocimiento y una expresión personales.

Tal y como indican Richards y Wilson (2006) en su artículo Developing creativity in tourist experiencies: A solution to the serial reproduction of culture? El turismo creativo se basa en productos intangibles por lo que son más fáciles de mover y de copiar, este hecho plantea un desafío al destino que ha de intentar que su oferta turística sea única e irrepetible y que las diferentes actividades no puedan ser trasladadas a otro lugar. Es decir, será necesario ofrecer un producto diferenciado para distinguirse de otros destinos a través de un tema concreto.

Asimismo, las experiencias creativas implican una interacción más directa entre turistas y gente local ya que el turista creativo se intenta mezclar entre la población local, no quieren ser simples turistas quieren ser “residentes”. Este también es un factor positivo para el destino porque los habitantes del destino pueden convertirse en un elemento activo de la experiencia creativa (antes eran “los extras” en el acontecimiento) y por lo tanto estos habitantes verán con buenos ojos la actividad turística, se involucrarán en el proyecto y colaborarán en el éxito del destino como destino creativo consiguiendo una complicidad y una colaboración entre el turista y el residente.

Será necesario, pues, que las actividades creativas hagan mella en el destino gracias a sus características específicas (ambiente, atmósfera, tradiciones), es decir, debe haber una perfecta sintonía entre el lugar y la actividad creativa y que ésta cause suficiente impresión entre los visitantes como para no ser sustituida por una actividad similar en cualquier otro lugar.

En resumen, para que una actividad creativa tenga éxito, los recursos creativos tienen que estar anclados en el destino como resultado de la particularidad de una localidad, la actividad creativa debe “congeniar” con el lugar.

De esta forma se conseguirá que el destino se beneficie de la rentabilidad que ofrece el turismo creativo, rentabilidad más elevada que otra clase de turismo ya que las estancias son más largas porque realizan más actividades que la simple contemplación pasiva de patrimonio tangible y se consigue que haya un índice más alto de repetición en el destino ya que cada nueva visita realizada puede implicar una experiencia turística completamente diferente a la anterior.

La setmana passada vaig poder gaudir d'una meravellosa jornada a Tannourine, un poblet de cases disseminades situat a més de 1500 metres, en un ambient fresc i sec, molt agradable tot i el sol impertinent que dominava el dia.

El plan va ser molts senzill: anar a casa el Fady, un libanès que ha viscut uns anys a Argentina amb la seva mare (una senyora encantadora!), preparar un dinar libanès amb alguna variant més hispànica (com unes patates al forn fetes amb l'estufa que hi ha a l'esquerra, mentre preparàvem la brasa per a la carn. Tot plegat acompanyat amb arak, un anís de 50º (que es pren amb aigua...), amb Almaza (la cervesa libanesa per excel·lència) o amb una vulgar Coca-Cola...

Despés del dinar, no va faltar el pastek, síndira en altres llocs, les cireres recollides allà mateix, el cafè turc... i una sobretaula d'allò més animada. Resumint (o bref!  com dirien en francès) un dia tranquil, a la fresca, en bona companyia! I per acabar-ho, una estona més amb els parents del Fady... era com quan passava 15 dies a Boí fa 20 anys! És veritat que potser al mateix temps a Trípoli podia haver-hi trets i tot elquè vulgueu, però jo no hi era...

Per acabar: el Fady em va explicar un projecte que té entre mans (i que ja estàfuncionant) del qual en vaig parlar en algun comentari fa uns dies: un viver de 30.000 cedres a la zona de Tannourine, al costat dels famosos 3 ponts naturals (si no ho coneixeu, demà poso la foto...)

La Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha abierto expedientes a una quincena de campings de Lleida situados junto a ríos por no cumplir la normativa de seguridad o no respetar la ley de aguas, según publicó ayer El Economista.
La mayoría de estos establecimientos podrían haber sido objeto de la abertura de un expediente por no respetar la denominada zona de policía junto al río, es decir, el área de 100 metros de ancho que se extiende horizontalmente a ambos lados de un cauce público, y donde el uso del suelo y las actividades que se desarrollen en él están condicionados.
La ejecución de cualquier obra en zona de policía requiere la autorización administrativa previa del organismo de la cuenca.
La ACA inició a principios de año una campaña de inspecciones en los establecimientos para garantizar que se cumple la ley sobre aguas y que en estos recintos no existe un riesgo de inundabilidad y desde entonces, algunos campings, como El Remei de Sort [?], han sido objeto de apertura de expediente.
No obstante, desde el año 2006 está en vigor un convenio entre la Federació d'Hostaleria de Lleida, Medi Ambient e Interior por el que el Govern ha investigado los cámpings leridanos para informarles de sus carencias respecto a los riesgos de inundabilidad. Mediante el convenio, los cámpings se comprometieron a dotarse de las medidas y planes de emergencia necesarios para actuar en caso de riesgo de inundabilidad y poder seguir manteniendo instalaciones en zona de policía.
Según se explicó desde la Federació d'Hostaleria el pasado enero, la mayoría de establecimientos que habían sido objeto de apertura de expediente no están asociados a la Federación y, por lo tanto, no firmaron el convenio por el que se comprometían a adecuar sus instalaciones. En Lleida hay unos 60 campings.

Font: LA MAÑANA, dimarts 1 de juliol del 2008 (enllaç)

La designació d'un delegat de la conselleria de Medi Ambient i Habitatge al Pirineu (en aquest cas un adjunt al director dels serveis territorials) ha reobert la pugna per la ubicació de les futures seus dels departaments de la Generalitat entre les diferents capitals de les comarques del Pirineu. La nova delegació de Medi Ambient i, per tant, el seu responsable, Òscar Augé, té assignat el seu edifici operatiu a l'oficina comarcal dels Agents Rurals a Tremp; encara que Sort i el Pallars Sobirà ja han fet arribar al titular del departament, Francesc Baltasar, la seua reivindicació perquè la seu s'ubiqui en aquesta comarca, concretament a la seua capital (vegeu SEGRE de dimarts).
Però aquesta pugna per una delegació que ha de ser emblemàtica (al ser el Pirineu una de les zones més protegides) no se circumscriu únicament a Tremp i Sort, sinó que també és una reivindicació que va plantejar, i encara manté, la població del Pont, que en el seu moment va apuntar la seua possible ubicació a la piscifactoria, segons va recordar ahir l'alcalde, Albert Alins.
En el context general, la Seu d'Urgell, Tremp i Sort aspiren, per diferents motius, a la seu central de l'Alt Pirineu i Aran. La capital de l'Alt Urgell la demana per ser la població de més demografia i situació, Sort perquè es considera el punt geogràfic central de la regió, i Tremp, per la seua disponibilitat de terrenys i equipaments, segons van explicar els respectius alcaldes, Albert Batalla (CiU, encara que el govern incorpora ERC), Agustí López (CiU) i Víctor Orrit (PSC).
Actualment, la regió de l'Alt Pirineu i Aran té vuit delegats (directors de serveis, adjunts o coordinadors), la majoria d'ells vinculats a PSC, ERC i ICV, encara que alguns són independents.
Sis tenen la seva seu provisional a Tremp o Talarn: la delegació, la regió sanitària, Governació, Educació, Agricultura i pròximament Medi Ambient. Interior es troba a la Seu d'Urgell i Política Territorial encara no en té cap.

El que demanen les sis capitals - Sort: Medi Ambient i Turisme, prioritats

L'Ajuntament, governat per CiU amb majoria absoluta, considera que Sort és el centre geogràfic del Pirineu i hauria de ser la capital. L'Alcalde, Agustí López, demana Medi Ambient i Turisme.

Crònica de Jordi Gabernet i Rafa Ramírez des de Lleida
Font: SEGRE, dijous 26 de juny del 2008 (enllaç)

El pont de Sant Joan sembla donar la raó al Patronat de Turisme, que espera que la crisi afavoreixi els viatges al Pirineu de Lleida. Així, l'ocupació va superar el 75% i és un bon inici d'estiu. A la foto, la xollada d'ovelles de Sort.

Font: SEGRE, dimecres 25 de juny del 2008 (enllaç)

Font: SEGRE, dimecres 25 de juny del 2008 (enllaç)

Igår var vi oppe på 35 grader her - det er altså noget der får gang i stafetten med vandflasken til og fra köleskabet, heldigvis er det lidt morgendiset nu her, men det er nu alligevel godt varmt.

Her i sommermånederne er der jo altid meget travlt når man arbejder med turisme, igår var ret hektisk, idag forventes der også mange ekspeditioner og opringninger. Men det er jo kun dejligt.

Mine katte synes godtnok også det er varmt, de finder skyggefulde steder og ligger og köler af, jo det må väre varmt at ha pels på om sommeren.

God arbejdsdag.

Anem per parts. Dijous a les 10.30 hores al Grup Municipal d’ERC fèiem una roda de premsa per denunciar que l’equip de Govern encara no havia publicat les enquestes de l’Observatori Turístic corresponents a l’any 2007. Es tracta d’un conveni que la Paeria i la UdL van signar per tal de formular preguntes a 400 turistes i 250 residents per conèixer el seu nivell de satisfacció de diferents aspectes de la ciutat com per exemple l’aparcament, el trànsit, els museus, el comerç, la neteja... Això significa tenir un indicador real de com veuen Lleida els que ens visiten i els que hi resideixen. Es tracta d’obtenir uns barems útils per molts sectors de la ciutat: comercial, hoteler, restauració, turístic, i fonamentals per millorar aquells aspectes que reben un suspens per part dels ciutadans, rectificar els que tenen un aprovat justet i continuar amb allò que aconsegueix la puntuació més elevada.

Per tant, les enquestes atorguen uns resultats necessaris, siguin bons o dolents, i que, estant Esquerra a Govern, no ens tremolava la veu ni se’ns pujaven els colors a la cara alhora de fer-los públics. Ara, ja feia un any que les enquestes es feien però no es publicaven...

Sorpresa! A les poques hores de formular aquesta denúncia, l’equip de Govern diu que no els havia publicat a causa “d’un error informàtic en la web de Turisme de Lleida”. Quina coincidència doncs, que amb un matí s’arregli l’error que ha durat tot un any. Potser hauríem de preguntar-li al senyor alcalde per què no es volien fer públics aquests resultats? Era conscient de l’error informàtic que ha durat no un mes, ni dos, ni tres, sinó setze mesos i que es va arreglar en tres hores?. L’advertiment d’ERC ha servit perquè el govern del PSC, potser de no tan contrastada eficàcia, mogui fitxa i molt ràpid.

Un segon episodi que exemplifica la falta de transparència i poca seriositat de l’equip creat per Àngel Ros ha estat l’anul·lació de la concessió per a la reforma del Mercat del Pla. Hem de dir que en aquest assumpte s’ha falta fins i tot a la veritat i així es pot comprovar en les actes públiques de les comissions d’Economia i els Consell Rector de Mercats.

Anem però per pams: A l’octubre, ERC va denunciar que les obres del Mercat del Pla s’havien aturat desprès d’iniciar-se al juliol. La resposta de l’equip de Govern a través de la regidora Montse Mínguez i recollida en l’acta del 23 d’octubre de 2007 va ser: “Al Mercat del Pla s’han fet treballs menors així com enderrocs que no afecten al calendari global”.

No obstant, des d’ERC insistim i el novembre tornem a formular una pregunta sobre el futur dels mercats municipals al consell rector de l’Institut Municipal de Mercats i Consum. La regidora Dolors Arderiu va respondre en la roda de premsa posterior recollida per la premsa local el 27 de novembre de 2007 el següent: “El nou Mercat del Pla estarà enllestit l’estiu de 2008 tot i els problemes en l’estructura”.

Veient que l’equipament catalogat com a modernista seguia abandonat i sense activitat d’obra vam tornar a formular una bateria de preguntes en el consell rector de Mercats del 27 de març.

Nova sorpresa! Ara se’ns diu que hi ha problemes amb l’adjudicatària i que s’està intentat cedir la concessió o traspassar el contracte a una altra empresa. Els fets són els que són i està clar que se’ns ha tornat a amagar informació.

La reforma del Mercat del Pla s’endarrerirà més de sis mesos com a mínim i en el nou plec de condicions qui ens assegura que es mantindran els usos aprovats en l’anterior mandat per una comissió, primer, i pel ple, després. Usos que són: supermercat no superior als 800 metres quadrats, un restaurant, una galeria d’art i alguna parada de productes frescos o artesanals.

Crec que la capacitat negociadora de l’alcalde i els seus regidors i gerents no ha estat a l’altura de les circumstàncies, ja que la reforma del Mercat del Pla era i és urgent per a la dinamització de tota aquella zona del Centre Històric. El que ens preguntem és: què hi ha darrera de tot plegat? Un canvi d’usos fins i tot que hi entrin ara els esportius? I la següent pregunta que ens fem és: correran la mateixa sort d’altres projectes, com les torres de la Llotja, que ara es volen replantejar, o la plaça Ricard Vinyes amb un plec de condicions tant obert que s’han incorporat ja moltes modificacions? El temps ens ho dirà, doncs difícil serà que l’equip de Govern ens informi ara.

Montse Bergés Saura
Portaveu d’ERC a la Paeria
Article publicat al diari "La Mañana" (24/5/08)

Ara es veu que no treballem prou, vaja, que ja no som productius si ens comparem amb Xina o India. La proposta de la comissió europea d'augmentar la jornada laboral fins a 65 hores és un atemtat contra els drets dels treballadors.

Si alguna cosa a de ser Europa és un espai social on els drets dels ciutadans es respectin i amb aquesta proposta de la comissió europea ens retorna al segle XIX, amb jornades de sol a sol i uns sous ridículs.

Si això acaba passant, la meva proposta es abandonar Europa, tornar a la pesseta (un cafè = 75 ptas) i proposar una llei on la migdiada sigui obligatòria de 14-16h !!! Visca el turisme de sol, platja, paella i festa !!!!

Bologna, a mig camí entre Florència i Venecia, està al bell mig d'Itàlia, en un creuament de camins pel qual, forçosament haureu de passar alguna vegada. I, quan hi passeu, atureu-vos. La ciutat roja, tota feta de totxo vermell, de carrers amb soportals, de places cinematogràfiques, està feta per passejar-hi amb tranquilitat mentre al·lucineu amb les seves torres medievals que desafien la llei de la gravetat, (més de 140 metres) i, segueixen miraculosament dempeus. Web: http://iat.comune.bologna.it/IAT/IAT.nsf

Bolonia, a medio camino entre Florencia y Venecia, está en medio de Italia, en un cruce de caminos por el cual, forzosamente habréis de pasar alguna vez. Y, cuando paseis, paraos. La ciudad roja, toda ella de ladrillo, con sus calles con soportals, y sus plazas cinematográficas, está hecha para pasear tranquilos mientras alucinais con sus torres medievales que desafían la ley de la gravedad, (más de 140 metros) y, siguen milagrosamente en pie. Web: http://iat.comune.bologna.it/IAT/IAT.nsf

"Pas på fuckfingeren - den er dyr i Tyskland" skriver Politiken og citerer fagbladet 3F, som igen har læst magasinet Motorrad.

Så nævnes nogle bøder, der vanker for fuckfingeren mm.

Det der ikke nævnes er at der er tale om beløb, man kan risikere at blive dømt til at betale til den der har fået fx. fuckfingeren, hvis vedkommende har følt sig forulempet, har noteret fuckfinger-giverens navn e.l., har vidner til hændelsen og anlægger sag mod fuckfingerens ejer-m/k.

Hvilket vel er rundt regnet det samme, som man kan komme ud for i DK. Måske med nogle andre bødestørrelser.

Afslutningsvis advares mod det danske tegn for 'O.K.', hvor pege- og tommelfinger danner en cirkel: "Det betyder nemlig røvhul i Tyskland, og koster op mod 5.000 kroner i bøde."

Det tyske magasin Spiegel skriver om 'O.K.'-tegnet:

Fingerkreis: Bei der sogenannten Ringgeste formen Daumen und Zeigefinger in Kopfhöhe einen Kreis. "Super", "Spitze" oder "Okay" heißt das in Europa und Nordamerika.

In Frankreich und Südeuropa, etwa in Spanien, ist "der Ring" dagegen eine obszöne Geste, die dem westeuropäischen "Stinkefinger" gleichkommt.

In Belgien, Frankreich und Tunesien kann die Geste auch so aufgefasst werden, dass das jeweilige Gegenüber als "Null" oder "Wertlos" beschimpft wird.

(citat slut)

Det hele minder ikke så lidt om fjeren, der blev til fem høns.

Her handler det især om Danmarks Radio & Co. (se menupunkterne øverst t.h. - under sider)

Og om hvordan statsradiofoniens arvtagere specielt ved deres valg og vinkling af nyheder
(Børn&Bananas, Danske Danskere, JanteFjante, Myter&Traditioner, TumpeTV, Varmvind&Lunluft)
er med til at gøde jorden for Fogh, Pia den fromme K. og andre mere eller mindre fordækte nationalister
samt Sand&Salighedsmonopolister med en mission om at Danmark skal frelse verden
- og så også lige (med den anden hånd) knække The Axis of Evil.

DR&Co.s udanske dansktone sigter efter at producere konsensus om Danmarks og danske danskeres overlegenhed.
Sammen med det der trives i et sådant klima kan den meget vel være en medårsag til den senere tids voldsomme sammenstød (ReligionsRabalder, KulturKamp). Ikke kun på religiøse og etniske fronter, men også mellem kreative unge og etablerede magtstrukturer samt magthavere, som tror, de kan gå på vandet.

English abstract
This blog/site is about the connection between Danish media and nationalism, xenophobia and especially islamophobia in Denmark. As the European Commission against Racism and Intolerance (ECRI) already said in its Third Report on Denmark:
...
Climate of opinion
...
104. ECRI notes with deep concern that, as indicated above, the climate in Denmark has worsened since its second report and that there is a pervasive atmosphere of intolerance and xenophobia against refugees, asylum seekers, as well as minority groups in general and Muslims in particular. The media, together with politicians play a major role in creating this atmosphere.

Blåtand, ej blåøjet