La Núria Gibert, educadora social del grup petit del centre obert, va rebre una oferta de treball en l'àmbit de sense llar que va decidir acceptar. Un cop havent anunciat a tota la institució sobre aquest esdeveniment i la seva futura marxa, va començar a cavil·lar com havia de desenvolupar el procés de dol amb els nens i nenes del Compartir. Èssent una principiant en la professió, la Núria era el primer cop que s'enfrontava a tal situació pel que va decidir demanar assessorament a l'equip directiu i educatiu de com havia de desenvolupar aquesta tasca.

Va ser així com tot l'equip es va reunir i va decidir de forma conjunta quina era la millor manera d'abordar aquesta situació. La Marta em va explicar que en aquesta junta tothom va expressar el que per a ells seria el procés idòni de dol tant amb els seus nens com amb la resta de grups i les corresponents famílies i finalment, entre tots, van arribar a un consens que seria el que la Núria duria a terme.

Valoro molt positivament que l'equip s'hagi reunit per donar suport a un company alhora que per aconseguir resoldre entre tots un element de vital força i importància sobre el desenvolupament i funcionament del centre. Tot i així, torno a exposar la meva especial disconformitat amb l'acord que finalment es va decidir.

Avui ha sigut diferent...Era dimarts i he arribat al centre a les 9 del matí...hi havia reunió de professionals...Vinc dimarts perquè dijous el meu cap no estarà i així també veia com era una reunió.

En entrar m'he trobat molt tímida, només havia pogut conèixer a 5 dels molts professionals que hi treballen al centre.

L'educadora que cada migdia ha estat amb mi, m'ha presentat a tots...la veritat, són gent molt maca...formen un gran equip i, n'hi ha de totes les edats..encara que el meu cap de pràctiques era el més jove.

La reunió ha començat, tot llegint l'acta anterior...i comentant aquells aspectes que no s'havien complert o conflictes que havien pogut sorgir al centre en aquella setmana.

Després, han tractat un tema sobre dos usuaris del centre, sobre el seu futur i s'ha arribat a un acord, tot concensuant...

S'han repartit uns càrrecs ha fer en el centre, que ja havien estat repartits anteriorment, però que no es podien cumplir perquè hi havia un treballador que per l'horari li era impossible...Se'ls han tornat a repartir...

A les 11 a finalitzat la reunió...Tots han marxat excepte, els del torn de matí. També he pogut conèixer a la directora, encara que era el meu últim dia. M'ha enviat a l'e-mail una informació que em faltava a la memòria i, m'he despedit dels usuaris que coneixia i dels treballadors del matí.

A la reunió he pogut veure que hi ha molt bon ambient dins el grup, tots estan informats de tot, crec que tenen una molt bona coordinació, tant interna com externa, és a dir, amb altres recursos, entitats, ajuntaments, etc.

I aquí s'acaben aquestes 60 hores de pràctiques en aquest CEL de persones "sense llar". Crec que les he aprofitat bastant, tot i que tenia ganes d'intervenir-hi com a professional...però no podia, ja que estic amb les pràctiques de 2n i són d'observació. L'any vinent hi podré intervenir...

"JA S'HA ACABAT TOT...HA VALGUT LA PENA..."

Dijous passat dia 1 de maig no vaig fer pràctiques, el meu cap no anava a treballar, només estaven els vetlladors i em van dir que no hi anés.

Avui dia 8 de maig, a l'arribar faig el mateix que cada dijous: diari, posar-me el dia dels usuaris i dinar.

Després d'aixó, ens dediquem el meu cap i jo, a enllestir tot alló que em queda per tal de realitzar la meva memòria de pràctiques. Hem facilita tota la informació que em falta per tal d'acabar-la...Hem estat tota la tarda liats amb aixó.

Les 7 de la tarda s'ens ha tirat a sobre sense ser conscients...

L'educadora del matí m'ha dit que hi vagi dimarts dia 13 i, així veuré una reunió. La reunió que cada dimarts fan tots els treballadors del centre.

"AIXÓ JA S'ACABA..."

Estem a dijous 27 de Març, com heu pogut veure, el dijous dia 20 no vaig poder anar a pràctiques, perquè el meu cap no anava a treballar i, em va dir que no hi vingués.

Avui, el dia a sigut tranquil, com cada dijous, nous usuaris...altres han marxat...

Arribo a les 13.00 hores i, saludo a treballadors i a usuaris, em presenten als nous i, pujo amb l'educadora del matí a escriure el diari. M'explica incidents que han hagut al centre durant tota la setmana i, em posa al dia de tot.

Arriba el meu cap de pràctiques i, se'n va a dinar, jo, mentrestant, me'n vaig a menjar el meu entrepà i, quan acabem tots dos, anem per feina. L'acompanyo a llegir el diari i es posa al dia, ja que ell tampoc va tota la setmana a treballar i, també està una mica despistat.

Després, anem a parlar amb la senyora que entra dos setmanes abans. Aquella dona gran de la que ja vaig comentar que era molt agradable i, a la que li estaven buscant una residència. La trobem a la porta d'entrada del centre, asseguda en una cadira i mirant cap el carrer. Ens diu: "estoy vigilando para que no entre nadie desconocido y, si intentan entrar, les doy con el bastón"...jeje, diu que és la guardiana d'aquell centre. Penso que és una dona que ha viscut molt, però que no perd l'alegria i, penso que això és bàsic. No s'ha de perdre mai el sentit de l'humor per tal de que l'acompanyament que fan els educadors o treballadors, sigui més favorable, perquè es nota que hi posen ganes per tal de canviar.

Després, el meu cap i jo, anem als ordinadors i, es posa a omplir una graella on s'hi contabilitzen els menús que s'han demanat per esmorçar, dinar i sopar en el mes de febrer, ja que s'ha d'enviar a l'Ajuntament de l'Hospitalet. Després passa a net una acta de l'anterior reunió i, em va explicant tot el procés i, tot el que es va parlar a la reunió setmanal que fan tots els treballadors del centre.

Amb nosaltres sempre hi ha una vetlladora, però aquell dia tenia festa i no va venir. Va quedar-se la noia que substituïa a la directora del centre, que per motius personals no podia venir a treballar. Vaig quedar-me amb la noia, també educadora i, la vaig acompanyar a dutxar a la dona gran.

Sense donar-me compte, van arribar les 7 de la tarda i, ja havia de marxar.

Ha estat un dia tranquil, he aprés com funciona alló dels menús. Veig que tot el que es fa a de quedar registrat, per si després passa alguna cosa i s'ha de demostrar. Penso que és molt important, a més, fa que tots els treballadors del centre estiguin al dia de tot alló que es fa al centre i, coordinacions externes que es fan.

" TOT A DE QUEDAR REGISTRAT. EL TREBALL EN EQUIP ÉS MOLT IMPORTANT"

A més la manera en que es deien els punts postius i negatius, em va semblar molt adequada perquè a més proporcionava solucions i no simplement paraules, eren crítiques totalemtn constructives i per la millora del equip i del propi professional. Alhora de treballar en equip cal contemplar aquestes aspectes i actituds per a la millora de la dinàmica d'aquest.

A la reunió es veía unió per part dels professionals per parlar sobre un tema que afecta els usuaris.

Desde que faig practiques he vist que constament fan reunió d’equip i també amb altres especialistes per parar de diversos temes.

Per exemple,  una educadora va portar al metge a un nen, i quan va arribar l’educadora amb el nen, va explicar a les altres educadores,  tot el que li havía dit el metge, les pautes de medicaments que havien de seguir.

Les educadores del centre s’organitzen molt be com he dit altres vegades, ja que es reparteixen les tasques, van varian, les tres educadores fan de tot, desde les tasques del pis, anar a una activitat extraescolar amb els nens, acompanyar al metge, anar a comprar…

Una de les dues educadores, en els dies de pràctiques que jo assisteixo al centre, està al despatx, suposo que fent paper i gestions referents a les mares i al centre. A més, l’altre educadora va pujant i baixant del despatx a la sala on estan les mares. Suposo que suposa moltes tasques el centre i les mares i que per això aprofiten els espais que estem la tècnica infantil i jo, per poder avançar feina.

De totes maneres, sento que hi ha una manca de suport d’equip i de divisió clara de les funcions. És a dir, entre les dues educadores si que ho ha un gran suport i treball en equip, però en canvi, a visió personal, la tècnica infantil camina més per altres camins. És a dir, fa feina que crec que haurien de fer totes tres. Ella passa les actes, posa la taula, pensa el tallers, recull la sala,etc. A títol personal, crec que és una feina que haurien de fer totes tres, però també desconec quines tasques i quina complexitat tenen aquestes que desenvolupen les educadores.

Primer de tot calia organitzar les motxiles dels més petits de la casa perquè marxarán tot el cap de setmana ( el que no tenen visita) a una casa de colonies.

Així que despres dels deures calia estar nene per nen mirant que hi faltab a les motxiles, quina era la roba que s´havien de posar l´endemà...

Un dels educadors habia baixat a "la floresta" amb els adolescents a jugar a futbol com cada dijous

i l´altre educadora era de visita amb una nena.

Així que aquella tarda nomès estabem jo i la meva educadora referent i la veritat és que hi habia bastant a fer

DEures

motxiles

vigilància de pati

dutxes

...

La feina no era gaire més que altres  tardes, el problema és que eran moltes coses per nomès dues persones.

AL final ens hem ensortit amb èxit i la mevaeducadora referent m´ha dit què tot i que sembli una tonteria, li estab essent molt ñutil aquella tarda

Així què despres de berenar ens hem possat a fer deures de català i matemàtiques. Li he explicat allò que no entenia i l´he ajudada a fer els exercicis.

Desprès he tingut una mica més de conflicte amb un altre nen amb qui també he fet els deures ( aquesta experiència l´explico en una altre entrada)

Quan els nenes han baixat al patí la educadora m´ha dit què ho havia fet molt bé, què el fet de què els nens demanessin fer els deures amb mi era un gran pas i que pensa què per a ser un primer apropament a la tasca d´educadora soc bastant autonoma.