Al mig d'una situació d'emergència per sequera que amenaça amb provocar restriccions als cinc milions de mig de consumidors de les Conques Internes del Principat, s'ha creat una plataforma d'alcaldes del PP a favor que el transvassament de l'Ebre arribe fins al sud del País Valencià i Múrcia amb la vella consigna de Agua Para Todos. Fins aquí, com diria aquell, sense novetats al front.

Ara bé, tot just en el moment que aquest líders locals anuncien movilitzacions arreu, s'ha fet públic el projecte amb què el President del Regants de Villena vol guanyar-se el cel, o en el seu defecte una magnifica jubilació. Andrés Martinez té ni més ni menys planificada la venda de 700 milions de litres d'aigua a la multinacional Danone per al seu embotellament i comercialització. Si no semblava un negoci suficientment sucós, la planta on es farà tot el procés ha caigut per casualitats divines en terrenys de la seua propietat i ai làs ! ja està en projecte la fase dos amb un acollidar balneari per quan acabes l'extenuant pràctica del golf.

No és cap acudit. Entenc la perplexitat del lector si ha aconseguit arribar fins a aquet rengló del post, però no patisca, amb el temps la seua capacitat de sorpresa anirà desapareixent a base de conèixer les pràctiques de l'àmplia gama de cacics i "xupòpters" adherits a la causa popular. S'ha de reconeixer que visió empresarial en tenen: carreguen la factura als pressupostos generals de l'estat i els beneficis a mitges entre el propietari i danone, i de regal amb la transacció una bona dosi de demagògia i una mica més de combustible al foc anticatalanista.

240.000 euros anuals de benefici només en la venda d'aigües...Ja em perdonareu però avui m'estalviaré el danone de després de dinar.

Què passa? Goebbels va dir que si repeteixes prou vegades una mentida prou vegades, es converteix en veritat...si sona la flauta...

La sequera que pateix el nostre país s'ha de resoldre amb imaginació. Hi ha sol·lucions molt millors que no pas la de transvessar aigua de rius que pràcticament no porten cabdal.

A part de buidar totes les piscines privades i tancar el camps de golf dels pijos, aquestes son les meves propostes estrella de cara a solventar la carestia d'aigua a les terres catalanes sense cap necessitat de realitzar un transvassament:

Dutxes col·lectives

Es obvi que si en comptes de que cada escú fes servir uns 10 litres d'aigua diaris, poguessim instal·lar unes estructures comunes a cada plaça perqué amb una mateixa quantitat moltes persones poguessin fer-ne us, reduïriem ostentosament el consum hidric!

Com a suggerencia podeu veure que bé s'ho passa Tom Ford fent una pova pilot de la meva idea! No us venen ganes d'afegir-vos?
 

 Provocar a la Llei de Murphi

Segons els principis sagrats  de la mala sort, sempre plou quan estrenem un vestit nou o acabem de rentar el cotxe... així doncs perqué no tots els catalans i catalanes quedem en un dia i una hora per netejar el nostre vehicle i sortir a pasejar amb alguna prenda d'estrena? Segur que causem un veritable temporal!  

Festival de grups patétics als pantans catalans

Convocar diversos concerts i festivals a la vora dels embassaments més necessitats de pluja (Sau, Camarassa, Susqueda...) amb els canants més horribles i desafinats del món, tipu La Quinta Estación, Luis Miguel, Enrique Iglesias.

I si aquestes grans figures internacionals es neguen a fer-nos el favor, sempre podem recorrer als inaudibles cantautors nostrats (Marina Rossell, Nuria Feliu...) o al soporifer rock català (Gossos, Sopa de Cabra...) tot i que en aqust cas potser acabarem patint el risc d'inundacions i Tsunamis!

Canviar l'aigua per begudes alcòliques en tots els àpats.

A veure, es possible que els accidents de tràfic augmentessin un 10.000%, els comes etílics fossin més freqüents que el resfredat, que la gent faltés a la feina per ressaques brutals i que els pocs que assistissin al seu lloc de treball fossin incapaços de realitzar cap tasca amb un mínim de precisió... però hauriem disminuït el consum d'aigua potable o no? 

A la imatge podeu veure en quin estat lamentable va acabar el Pare Noél després de posar en pràctica els meus consells ecològics!

Algú té alguna altre idea?

Posaré ara un parell d'iniciatives que he pensat que podriem dur a terme tothom que vulgui expresar el rebuig al transvassament, si se us acut alguna altra cosa, feu-m'ho arribar a carlesm@apixaralcanal.com

Ara treurem aigua del cap del Segre per abastir, durant una estona, Barcelona, i deixarem malmés el Segre. Després la treurem d'un altre lloc, i també el deixarem malmés, però amb sort, ja serà pel proper període electoral, i així anem passant.

Senyors de la Conselleria de Medi Ambient (quin mal que fa escriure això....) i de la Presidència de la Generalitat, per posar pegats no calen ni Consellers, ni Presidents, ni res. El que cal és gent que resolgui problemes, no que els ajorni.

Aquests dies, les portades de la premsa del Principat sobretot, van ben plenes de titulars relacionats amb la severa sequera que patim arreu dels Països Catalans. El projecte del Conseller Baltasar de transvassar aigua del Segre cap a l'àrea metropolitana de Barcelona ha acabat per encendre totes les alarmes dels moviments socials de la zona i de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, perquè de nou s'albira la confrontació entre territoris.

La confrontació Barcelona-Lleida només està provocada (qui sap si premeditadament) per aquells qui no tenen un model de país clar. Perquè a més no es tracta només de Barcelona i Lleida sinó que els problemes hídrics afecten al conjunt de les conques internes del Principat de Catalunya, és a dir a uns 5,5 milions de persones. I és més que evident que l'aigua del Segre no pot solucionar el problema a més de suposar una hipoteca bestial per a les terres de lleida. A més, per molt que es promoga com una captació temporal no podem ser aliens a l'impacte que suposa per al ciutadans de les comarques afectades.
.
La política transvassista al segle XXI no és vàlida, perquè hom acaba depenent com a solució de la mateixa causa del problema que et provoca l'escasetat. Si no plou d'una manera tant continuada i acusada, no plou enlloc. Sinó una visita a la desembocadura del Riu Segura (amb arribades puntuals d'aigua del Tajo) aniria bé per veure com està a zona. El cas del Roine és encara més clar. Allunya del Principat les tensions internes per la gestió de l'aigua però estem parlant de més de 700km de canonades, i a més el punt d'inici està situat en una de les zones de més pressió urbanística de l'Estat Francès que evidentment s'alçarà en armes. I per cert, abans de fer la proposta algú ha preguntat als francesos?

Al final de la correguda tot bé de la manca històrica d'un projecte hídric clar que no es pot fixar amb un sol govern de torn, sinó que ha d'estar basat en un pacte entre totes les forces politiques del Principat en un principi, però seria molt més interessant que es fera extensiu als Països Catalans, sobretot entre Pais Valencià i Catalunya ja que pateixen problemes hídrics semblants a seu territori. El cas de les Illes és diferent ja que van començar abans amb una poltica hídrica més clara amb les dessaladores. Sense una aplicació efectiva d'una nova cultura d'aigua, responsable i per a tothom, acabem essent víctimes del trencament de la cohesió nacional.

Quan es va aturar el transvassament de l'Ebre, els valencians vam patir una pressió brutal perquè ens havíem oposat a un projecte "que daria vida a la comunidad", i ens convertia en insolidaris i lladres en la nostra casa. Tot i això ens vam plantar i vam acompanyar els companys de les Terres de l'Ebre en el seu camí i en les darreres etapes de la Marxa per l'Ebre, i ho tornariem a fer, igual que ens vam plantar de nou amb el transvassament del Xúquer al Vinalopó. Ara és responsabilitat de tots fixar una nova cultura de l'aigua que acabe amb l'encabronament entre comarques del mateix país i faça canviar allò de "agua para todos" per l'aigua per a sempre. Molts experts ja han dit que els grans guerres del segle XXI seran per al possessió de l'aigua. No ens despistem.

En aquestes setmanes d'elaboració de programes electorals i del gir al centre dels dos grans partits per tal de guanyar un espai clau en l'electorat, els carrers de València viuen una batalla paral.lela entre els dos grans partits. Quan us parle de la "guerra del agua", entenc que no us és aliena i que es va iniciar durant el govern del PP amb el plàcit de CIU amb el projecte de transvassament de l'Ebre.

Doncs bé, en aquestes setmanes de pre-campanya hi ha un "round" en aquest combat i el que és més preocupant, a costa dels diners de tots. Metros, façanes, pilars publicitaris, cabines de telèfon etc, han aparegut amb cartells amb el lema "más claro agua" Aquesta cartells signats primer per la fundació agua y progreso (que casualment sempre convida dirigents populars), han afegit ja directament i sense complexos el logotip de la Generalitat Valenciana, i ja descaradament el finançament públic. En els cartells es poden veure fins a 20 gots d'aigua per mostrar gràficament l'aigua que pretesament el "perd" tirant-la al mar a la desembocadura del riu Ebre. Això si, ni rastre dels projectes especulatius on ha d'anar a parar suposadament pel bé dels valencians tota aquesta aigua.

És si més no curiós l'esquizofrènia del Partit Popular en aquest cas. Per un costat el Partit Popular de la Comunidad Valenciana aboca esforços i diners que no són seus per fer una defensa acèrrima del transvassament de l'Ebre cap als seus interessos especulatius. I per l'altra el PP d'Aragó es nega en rodó a que s'incloga el transvassament de nou en el programa electoral del PP. I el pitjor de tot, ningú hi veu cap incoherència.

El Partit socialista, però tampoc es queda curt. L'altra dia de camí cap a casa al centre de València una façana en rehabilitació lluïa una lona de grandíssimes dimensions amb un cant alegòric amb nom de fundació  (com a mínim no usen noms d'organismes públics per a campanyes partidistes tot i que en el cas del finançament la diferència ves a saber on està) a la desalació de l'aigua. Una oportunitat perduda.

Què passaria si enlloc d'invertir tot aquest finançament en publicitat creauada la destinaren des de les seues respectives administracions a la modernització de regadius i de canalitzacions d'aigua que tenen pèrdues properes al 40%? I si posaren en marxa el pla integral de protecció del Xúquer que té bastants més problemes que el seu transvassament (que per cert el PSOE es nega a retirar)?. La resposta és clara, es deixarien de tirar pedres a la teulada i per una vegada es treballaria per la gent. En tot cas una cosa esta clara. Ens neguen i ens negarem a hipotecar un tros de la nostra terra, de les terres de l'ebre, en favor de 4 especuladors.

Foto:Un dels anuncis que es publiquen a València (foto extreta del bloc de Xavi Sarrià)

Video: Spot de la campanya. Demane disculpes públicament a la gent de les terres de l'ebre per la gran bajanada.

Els uns, no donen cap treva al territori, malvenen el futur sense remordiment i s’erigeixen en guardians de la solidaritat entre pobles, clamant al cel (en nom de les immobiliàries) el retorn del Trasvassament de l’Ebre. De l’altre costat, un PSPV feble, com sempre, que avala la decisió del govern central d’aturar l’obra (encara que amb un altre color polític al govern central no hauria oposat massa resistència) però que és absolutament incapaç de protegir les seues pròpies comarques del trasvassament del Xúquer (disfrassat amb un canvi de traçat però igualment perillós en les seues conseqüències). Al bell mig dels retrets, com sempre oblidada, una realitat que boqueja desesperada buscant l’alè entre el ciment, i el refresc entre les piscines que ofeguen la nostra qualitat de vida.

L’altre dia, fent endreça, vaig trobar la samarreta de la Plataforma en defensa de l’Ebre, i vaig tindre la sensació al moment de desar-la a l’armari de nou, al costat de la de Xúquer Viu, que encara haurà de patir una segona batalla pel riu. El fantasma del projecte ressona dia sí dia també amb amenaces “populars” de tornar-lo a posar en marxa en arribar al govern, i el nus del logotip d’un dels moviment socials més reeixits dels últims anys, se’m reprodueix a la boca de l’estòmac. Dos rius en lluita, dos rius en perill, dos drames paral.lels amb un final dubtós, i tant paral.lel com incert.

L’Ebre, en un dia grissot i de màniga llarga, no brilla com altres dies. A la Ribera, els camps d’arròs que el Xúquer cobreix d’aigua, reflexen el cel i el neguit dels qui comparteixen amb ell la vida. Mentrestant, aquesta vesprada d’estiu, els joves independentistes continuem treballant per constuir un futur amb ells.

.

.........................................................................