Si usted encuentra una traducción mejor realizada, le regalaremos la nuestra.

Tenint en compte que en el nostre camp, dintre d'uns marges, conceptes com ara «bo» i «millor» poden resultar força subjectius, el primer que se m'acut és que l'home no té gaire bona peça al teler. Per començar, jo ja dubtaria si aquest «realizada» realment hi cal...

Després, en pensar sobre què hauria de fer l'hipotètic client per «trobar» una altra traducció (encarregar-la a un segon traductor, per exemple?), em sembla que la promesa aquesta no acaba de quadrar, per molt aire de clàssic publicitari que tingui.

–––––––

Afegit (14 de maig): Parlant d'anuncis de traductors i correctors, ja fa un parell de matins que em trobo això enllaçat a la portada de Vilaweb. Com diríem saltant-nos olímpicament la normativa, no té desperdici. Si fins m'he plantejat que en realitat l'anunci no l'ha posat aquest noi, sinó el seu pitjor enemic…

Jo m'hi he apuntat, a veure què passa. De moment, hi tinc un perfil bastant bàsic (el que més m'agrada és la foto) mentre decideixo què hi vull posar exactament, i segons les estadístiques del Wordpress d'allà m'han vingut algunes visites. No he tingut gaire temps per voltar pel web, però aquestes són les meves primeres impressions:

• Molt bé la possibilitat de comentar els recursos. Avui dia, per mi, una llista d'enllaços sense comentaris i valoracions no val res.
• Si hi estàs registrat, és interessant la possibilitat de guardar els recursos i perfils preferits al teu espai. Pot ser una bona manera de tenir a mà quan no sóc a casa uns quants diccionaris i similars dels quals no recordo mai l'URL. (Segur que hi ha webs que ofereixen justament aquest servei d'arxivar marcadors, però mai m'he posat a provar-los.)
• Em sembla que encara s'ha de treballar la comunicació entre la gent apuntada: de moment, si visites el perfil d'una persona, li pots enviar un correu (sense que el sistema te n'ensenyi l'adreça; molt bé), però pel que he vist la cosa s'acaba aquí. Potser caldria algun fòrum o similar, per crear debat i fomentar les relacions entre aquesta comunitat de professionals que volen muntar. És clar que de fòrums i llistes de correu ja n'hi ha un munt...
• Semblarà una ximpleria, però trobo molt a faltar un botó de «sortir», «tancar sessió» o similar. M'agrada controlar quan navego com a usuària i quan no i, ara com ara, l'única manera que tinc d'assegurar-me que m'he desconnectat del web és tancar el navegador...
• Com és lògic en un projecte que comença, els continguts —més enllà del simple directori de professionals— han de créixer molt: recursos, blocs i altres fonts de notícies, comentaris… Això depèn en gran part, suposo, de la gent que hi estem apuntats, de les ganes que tinguem d'aportar continguts i de si ens sembla que val la pena. És el que tenen aquests projectes comunitaris, i de moment em fa l'efecte que som més persones mirant que altra cosa, però amb el temps la cosa pot canviar.

I com que el temps és un bé escàs i aquest apunt ja és prou llarg, ho deixo aquí. Com a conclusió, diguem que el web d'Ediciona pot ser la llavor d'alguna cosa interessant, però encara no estic del tot segura de què i com creixerà.

El Parlament Europeu és una institució que reuneix a 750 diputats dels 27 països membres. Per a que tots aquests diputats s’entenguen entre ells, és necessària la figura dels traductors i els intèrprets, persones que treballen a l’ombra i la seua labor permet que els plens del Parlament arriben a bon terme sense problemes d’idiomes.

El Parlament i la Unió Europea reconeixen els 23 idiomes dels països membres com oficials (la ONU només reconeix com oficials l’àrab, el xinés, l’espanyol, el francés, l’anglés i el rus). A més, la diversitat de cultures dins de la Unió fa que traductors i intèrprets tinguen que treballar amb tres alfabets (occidental, grec i ciríl·lic).

En 2004, la Unió Europea va conéixer la seua major ampliació fins a la data, i va passar de 15 a 25 membres. Mentrestant, els traductors del Parlament, el Consell i la Comissió passaren de 4000 a 6000. En quatre anys, les institucions comunitàries han passat de traduir un milió i mig de pàgines a quasi el doble.

A tota aquesta feina de traducció, el Parlament Europeu dedica quasi la tercera part del seu pressupost. En 2005, aquesta labor representà l’ 1% per cent del total del pressupost general comunitari, uns 1123 milions d’euros.

A més, les institucions europees tradueixen anualment més de dos milions de pàgines, i necessiten una mitjana de 2000 traductors i 80 intèrprets al dia (la tercera part del personal del Parlament Europeu). Durant els plens, la interpretació es realitza des de 23 cabines lingüístiques, en cada una de les quals treballen tres intèrprets. En les rodes de premsa són dotze les cabines de traducció.

En la cabina de traducció al espanyol trobem a Patricia i Hans. Patricia és una intèrpret de 38 anys de Manresa. Va estudiar Traducció i Interpretació i treballa com freelance per a les institucions de la Unió Europea. Parla espanyol, català, alemany, francés, anglés, suec i està aprenent turc. Normalment, tradueix del alemany, del francés, de l’anglés i del suec al espanyol.

Hans és un xilé de mare alemanya que va estudiar Traducció i Interpretació en Heidelberg (Alemània) i va començar a treballar com a traductor freelance per a la Unió Europea en 1986, amb l’entrada d’Espanya en la Unió. Parla espanyol i alemany com a llengües maternes, a més d’anglés, francés i italià, i sol traduir al espanyol i al alemany. Com Patricia, tradueix per al Parlament, per a la Comissió i per a empreses privades.

Ens varen contar que no tenen horari en Estrasburg, ja que els eurodiputats programen reunions a hores dispars. No obstant, en Brussel·les sí que conten amb una jornada planificada. Amb la resta de traductors, la relació és cordial, encara que coneixen millor als traductors amb els que comparteixen cabina.

A l’hora de traduir, la seua energia es centra sobre tot en les xifres: per la dificultat que presenten, normalment les apunten, i inclús confien en que el seu company siga qui li la anote.

Com Patricia i Hans, la majoria dels traductors i intèrprets coneixen a la perfecció quatre o cinc llengües. Al treballar en temps real, els intèrprets escolten i parlen al mateix temps, però escolten selectivament, centrant-se en el missatge més que en les paraules. Es preparen amb antelació, repassen la documentació pertinent en els seus idiomes i la premsa periòdicament per a estar informats de la situació política i dels últims esdeveniments...

Per a traduir els textos redactats en qualsevol de les llengües oficials de la Unió, el Parlament Europeu ha adoptat un sistema “de pivot”, que consisteix en traduir primer els textos a les llengües principals (anglés, francés o alemany), i de aquestes, a les llengües amb menys parlants.

És un procediment que ajuda a la Unió Europea a l’hora de contractar intèrprets i traductors, ja que són 506 les possibilitats de traducció entre idiomes oficials. Amb el sistema de pivot, les possibilitats es redueixen. Quant major és la dispersió de llengües, més importància adquireix l’ús d’unes poques llengües comunes.

La Unió Europea tracta per igual a les llengües oficials dels seus estats membres, però ¿pot haver una identitat comuna sense llengua comuna?

Lucía Márquez i Vicente Vila.

La primera joia que m'ha arribat aquesta setmana començava així:

Dear Sir,
I was informed about your Company by a fellow translator […]

Dues ratlles, dues pífies. Tenint en compte que qualsevol que em conegui una mica sap que d'empresa no en tinc res, i de «sir» encara menys, dedueixo que a aquest no el deuria informar un col·lega, sinó un enemic… O bé tenim una mostra que, com diuen, s'atrapa abans un mentider que un coix.

L'altre missatge va arribar poc després que una empresa m'hagués enviat publicitat dels seus serveis. Hi deia el següent:

[…] we spotted a very big mistake in our previous ad: our DTPers wrote the wrong price right at the beginning […]

No calen comentaris. Bé, podria dir que també els van fer l'anunci amb Comic Sans, però això ja són figues d'un altre paner, em sembla.

Per desgràcia, per escriure un apunt amb cara i ulls m'hauria de documentar una mica i (per variar) vaig malament de temps. Si vosaltres teniu temps i ganes, us animo a remenar per Internet (a mi m'ha fet gràcia aquest apunt de Consuetudinàrium relacionat amb el monument de Montserrat) o escoltar el programa que li van dedicar diumenge a En guàrdia, a Catalunya Ràdio.

Parlo d'això perquè vaig aprofitar part del pont per llegir el suplement cultural de l'Avui (el pengen tard a Internet, però quan ho fan és aquí) i em va agradar trobar-hi diverses referències als traductors dels llibres comentats (a banda de l'esment a la fitxa). I no com a cosa excepcional, sinó parlant amb normalitat de la traducció com un element més de l'obra ressenyada. Fins i tot en l'apartat on es recullen alguns dels comentaris sobre un llibre que els lectors van deixant al web, els participants debaten sobre si els ha agradat la feina que ha fet Pau Vidal amb la novel·la d'Andrea Camilleri que proposava el diari. Per cert, un detractor es queixava que el traductor es feia veure massa (i no em pregunteu què en penso, que no he llegit el llibre i d'italià tampoc no en sé).

En canvi, a El País Semanal de diumenge dediquen tres pàgines a parlar d'El corazón de las tinieblas arran d'una luxosa edició il·lustrada que en farà Círculo de Lectores, i el traductor no surt ni en un trist raconet. A veure si han descobert que Conrad escrivia en castellà i jo no me n'he assabentat...

En julio de 2004, Álvaro recibió el encargo de traducir unos contratos del español al inglés. A este anónimo traductor le hizo gracia que la persona que contrataba sus servicios fuera Joaquín Cortés, por supuesto, a través de su empresa, Gaviota Morena S.L.

[…] tan sólo satisfizo 100 euros del total al que ascendía la factura presentada por Álvaro.

[…] Una vez agotados todos los recursos, el traductor interpuso una demanda contra Gaviota Morena S.L. con resultado favorable. Y es que Su Señoría ha considerado que el bailarín debe ser condenado al pago de 899 euros, más las costas judiciales.

Lo cierto es que Joaquín no parece haber hecho caso al mandamiento legal de satisfacer la deuda contraída y de ahí que se haya practicado «anotación preventiva de embargo» del piso que tiene en Madrid. […]

Destaco la notícia no tant perquè el condemnat sigui un personatge conegut, sinó perquè a la pràctica que un traductor cobri d'un client morós per la via judicial no passa tan sovint com això. Per una banda, perquè encara que fa uns anys van simplificar el procés, ficar-se en temes de jutjats sempre demana una inversió de temps i diners que no tothom està disposat a fer, per allò que pot sortir més car el farciment que el gall. Per l'altra, si s'aconsegueix una sentència favorable, m'han explicat que hi ha morosos que tenen força traça a no complir-la i fer-se difícils de localitzar, amb la qual cosa el traductor creditor es queda amb la raó, però sense diners.

Doncs res, felicitats al traductor i al senyor jutge, i esperem que l'Álvaro cobri ben aviat. I tant de bo la notícia serveixi d'avís a tots els mals pagadors, famosos i no tan famosos.

Al llarg del dia es van dir coses més o menys avorrides (una associació ben portada requereix un cert grau de formalisme) i també d'interessants, com ara tots els contactes internacionals que està fent l'associació. Però el que més voldria destacar és l'escàs percentatge de participació dels socis, percentatge encara molt més baix si es tracta de gent amb ganes i temps per posar-se a treballar. No va ser cap sorpresa: col·laboro amb l'Associació de Traductors i Intèrprets de Catalunya i tres quarts del mateix, i suposo que si hi ha lectors ficats al món associatiu tampoc no us vindrà de nou.

Però això no vol dir que deixi de capficar-me. En el cas dels correctors i els traductors, on tanta gent treballem solets, on les condicions laborals són les que són, i nosaltres —com en moltes altres feines— necessitem estar al dia i aprendre constantment, estic convençuda que associar-se té sentit. Però a l'hora de la veritat, tots tenim moltes coses a fer i costa trobar temps per a les associacions, per donar un cop de mà o almenys per fer costat i aportar punts de vista. I les associacions, al capdavall, soles no fan res; les xerrades, els cursos, les campanyes o el que sigui ho fan les persones que en formen part…

Res, que hi continuo donant voltes. Tantes, que des del dilluns que remeno l'esborrany d'aquest apunt i encara no n'estic del tot satisfeta.

L'objectiu és cridar l'atenció sobre la tasca dels professionals de la traducció (i de la correcció, afegeixo jo) tot mostrant què pot arribar a passar quan no se'ls té en compte. L'exposició de nyaps i el lliurament de premis tindran lloc el dissabte 29 de setembre, dins de la celebració del Dia Internacional de la Traducció d'enguany. De fet, és el dia 30 (Sant Jeroni, patró del gremi), però ho avancem una mica.

Si en voleu més informació, podeu consultar les bases aquí.