Hem votat NO al Tractat de Lisboa. I punt!

esquerracalella — Wed, 25 Jun 2008 04:41:02 +0000

(Extret del bloc d'en Joan Tardà)

Ni tan sols amb l’acompanyament d’Iniciativa, que s’ha abstingut, però sí conjuntament amb el Bloque Nacionalista Galego i Gaspar Llamazares, el Grup parlamentari d’Esquerra ha estat l’única veu de denúncia del Tractat de Lisboa en la votació de la ratificació en el Congrés. Un text, fill bord del procés de construcció d’una Europa cada vegada menys forta, menys democràtica i incapaç de superar un model intergovernamental, basat en l’opacitat de treball dels alts funcionaris, allunyat d’una veritable voluntat d'aspiració supraestatal.

L’any 2005, el nacionalisme conservador català va fer mans i mànigues per amagar la manca de reconeixement de les nacions sense Estat i de llurs llengües nacionals per tal de posar greix als coixinets d’un model europeu neoliberal que, poc a poc, anés desballestant l’estat del benestar encunyat per la socialdemocràcia al llarg de dècades en benefici de la competència del mercat capitalista.

El fet és que, avui dia, les diferències entre aquelles forces polítiques que l’any en el 2005 optaren pel sí encara són menys perceptibles. Sense embuts, es parla del dret a treballar en lloc del “dret al treball”, s’afirma el dret d’accés a les prestacions de la seguretat social i als serveis socials en lloc del “dret a la protecció social” i se sabotegen els drets laborals conquerits en qüestions com l’acomiadament dels treballadors sense causa justificada, la negociació col•lectiva o l’allargament de la jornada laboral fins a les 65 hores. Fins aquí l’Europa social que recula.

I a remolc, l’Europa que prostitueix les llibertats democràtiques. L’Europa rica, culta i espoliadora del món empobrit que renuncia a la lluita pel respecte dels Drets Humans, tot aprovant la Directiva del Retorn, manifestació clara de la impotència per fer compatible la riquesa amb la justícia. Que una persona, menor o adulta, pugui romandre reclosa 18 mesos, sense que necessàriament hagi de tenir atenció jurídica, pel fet d’haver comès una falta administrativa, és una màcula difícil de compaginar amb la teòrica excel•lència democràtica dels sistema europeu. Si, a més, la mesura compta amb el suport del socialisme europeu, i per extensió del PSOE, caldrà preguntar-nos què en fem de la història de les lluites socials i què transmetrem a les noves generacions.

El republicanisme català ha dit NO.

Europa aprova aclaparadorament el Tractat de Lisboa a pesar de les protestes

lletresdebanus — Tue, 15 Apr 2008 14:04:07 +0000

Europa és de nou un projecte únic i unit. El parlament europeu ha aprovat amb una majoria abrumadora el Tractat de Lisboa, amb el qual en desembre de 2007 s’arrivava a l’acord de reforçar les institucions europees. Els parlamentaris van aprovar la proposta amb 525 vots a favor, contra 119 i 29 abstencions que en la seua majoria provenien dels “euroescèptics” britànics, els quals reivindiquen referèndums nacionals per a l’aprovació del text.

La sesió començava no sense espectàcul. Les primeres intervencions dels ponents Richard Corbett i Íñigo Méndez de Vigo van ser interrompudes, no més va començar el debat, pel grup dels “euroescèptics” britànics. Per ilustrar la “cobardia” que segons ells mostren els Goberns nacionals al no sotmetre el text a referèndum, van vestir camisetes i portat pancartes grogues en les quals es podia lletgir “referèndum” i “demasiado gallinas para un referèndum”. El colofó de la protesta va estar en la disfressa de pollastre que tres diputats del Partit per la Independència de Regne Unit van vestir per l’ocasió, els quals van ser expulsats de l’Eurocàmara a petició del president.

No obstant, la sesió plenaria ha donat moltes pistes sobre el que serà el futur d’Europa a partir d’ara. El ponent del grup socialista, Richard Corbett destacava tres aspectes de solidessa de la nova Europa. En primer lloc, el reforçament de la Comisió, órgan que representa els estats nacionals, amb l’elecció d’un president. El capítol de drets dels ciutadans europeus, base crítica als euroescèptics, amplia el contingut del text de Niza. I finalment, l’eficacia de la política de seguretat amb la normalització de l’institució de política experior, la qual capitanetja en l’actualitat l’espanyol Javier Solana.

Per la seua banda el ponent del grup popular, Méndez de Vigo, es centrava en l’importancia de “les noves eines per a la senda comú” que dòna el text, i com a símil de la seua ilusió pel projecte europeu utilitzaba a Paul Valéry per dir que Europa “com un bon poema, si mai se termina, s’abandona”.

Sens dubte, el tractat de Lisboa dona ara una nova eixida al projecte de constitució europea què en les consultes populars de 2005 va ser refusat pels francesos i holandesos. El text recomana la ratificació del nou tractat als parlaments nacionals dels 27 estats membres –menys Irlanda, que ha de celebrar un referèndum- abans del pròxim 1 de gener de 2009. Cinc païssos, Hongria, Eslovenia, Malta, França i Romania, ja ho han fet. Sols queda esperar al futur.

Charo Navarro.

tractat-de-lisboa « WordPress.com Tag Feed

Hem votat NO al Tractat de Lisboa. I punt!

Europa aprova aclaparadorament el Tractat de Lisboa a pesar de les protestes