About:
A mind teasing games. Get the holy statue down without letting it fall too much! Balancing is required!

Controls:
Mouse only

Link:
http://armorgames.com/play/1871/totem-destroyer

Tak som ja k vám múdro prehovorila… ale ani raz som vám nepovedela, ako na to. Ide o dlhšie rozprávanie a tak som si ho nechala na samostatný článok - na tento.

Na “vnútorné poupratovanie” vrele odporúčam metódu osobného totemu, na ktorú celkom náhodou prišiel Eligio Stephen Gallegos a dosiahol s ňou výborné výsledky. Tento pán je psychoterapeut a tak sa táto “svojpomocná” metóda celkom dobre hodí nielen pre budúcich bosorákov, ale aj pre ľudí, ktorí sa dostali do životných slepých uličiek a nevedia, ako z nich. Metóda totiž aktivuje naše vnútorné hojivé sily a nechá ich hľadať pre nás to najvhodnejšie riešenie.

Metóda pozostáva v tom, že sa pri čakrovej meditácii pokúsime nájsť v každej čakre nejaké zviera, ktoré ju riadi. Toto zviera a to, čo pre nás stelesňuje, vypovedá o energii danej čakry - ak je napríklad zdeformované alebo poškodené, máme v danej čakre problém.

Zvieratá, ktoré v čakrách máme, sú naši priatelia a pomocníci. V šamanizme mávame jedno silové zviera, pri totemovej metóde ich máme hneď sedem. Máme k dispozícii ich rozum a skúsenosti, ich výnimočné vlastnosti a schopnosti. Keď ich pravidelne navšetvujeme, dokážeme zažiť svet ich očami a nesmierne tým obohatíme náš vlastný život. Keď prídu zlé situácie, zavoláme si na pomoc jedno z nich a použijeme jeho schopnosti na to, aby sme situáciu zvládli.

Ako na to

Pri obsadzovaní čakier postupujeme tak ako pri ich čistení - od koreňovej ku korunnej. Uvoľníme sa, chvíľku relaxujeme a potom sa sústredíme na danú čakru (ja na to používam hudbu určenú na aktiváciu čakier) a pocity v nej a pokúsime sa v nej nájsť nejaké zviera. Pozrieme si ho, ako na nás reaguje, či je veselé alebo vystrašené, priateľské alebo nepriateľské, môžeme sa ho spýtať na meno i na to, čo preň máme urobiť. Takto postupujeme čakru po čakre, až už máme kompletný totem.

Zostavenie totemu sa niekedy nepodarí na prvýkrát - ak nebudeme vedieť niektoré čakry obsadiť zvieratami, nič si z toho nerobme, nabudúce sa to možno podarí.

Zapíšeme si, ktoré zvieratá kde máme a čo sme sa o nich dozvedeli. Niekedy sa totiž zvieratá presúvajú medzi čakrami, alebo sa premenia na iné zviera, ak sa nám podarilo blokádu čakry odstrániť.

S totemom pracujeme denne. Denne si nájdeme čas na to, aby sme za svojimi zvieratami zašli, porozprávali sa s nimi a nechali si poradiť alebo vysvetliť. To je totiž ich funkcia - majú nás naučiť to, čo nechceme alebo nedokážeme vidieť a čo bráni tomu, aby sme boli vyrovnaní a mali sa radi.

Buďte pripravení, že niektoré zvieratá budú nepriateľské. To vtedy, keď sa správate nepriateľsky vy k nim - keď ich nepočúvate, alebo keď ich dokonca potláčate! Vtedy na vás môžu aj zaútočiť, aby si vynútili vašu pozornosť. To je signál, že s danou čakrou treba niečo urýchlene robiť. Ak budete mať takéto zlostné zviera, nájdite si nejaké zviera, ktoré sídli v inej čakre a je priateľské, a požiadajte ho, aby spolu s vami išlo za tým zlostným zvieraťom a pomohlo vám.

Čakrová terapia

Keď vidíte, že sa niektoré zviera nemá dobre, pýtajte sa ho, čo máte preň urobiť - a potom to aj urobte. Ja som napríklad v srdcovej čakre mala labuť na peknom tichom jazierku, ale stále trepotala krídlami, akoby chcela odletieť. Keď som pozrela na oblohu, bola olovená a vedela som, že takto labuť nebude môcť odletieť. Tak som išla za zvieraťom mojej hrdelnej čakry, drakom, a poprosila som ho, aby sme spolu roztrhali olovené mračná nad labutiným rybníkom. Len čo sme to urobili, labuť odletela - a pretože som zvedavá, leteli sme s drakom za ňou. Vyletela na kopu holého kameňa, chvíľu tam zostala a potom sa vrátila do rybníka.

Takto pokračovala pár dní po sebe. Nechápala som, prečo z krásneho rybníka uteká na kopu kameňa, ale napadlo ma, že ak nechce byť na rybníku, bude lepšie ju uvoľniť. Bolo mi z toho smutno, mala som ju rada, ale nechcela som, aby sa na rybníku trápila, keď chce ísť preč. Tak som jej to pri najbližšej návšteve povedala. Labuť okamžite odletela a v tú ranu rybník zmizol a miesto neho mi v srdcovej čakre zostala kopa mŕtveho kamenia.

Pokračovala som pri očiste čakier smerom nahor. Dovtedy som mala obsadených len šesť čakier, lebo v korunnej som nevedela nájsť nijaké zviera. A v ten deň, keď som labuť uvoľnila, odrazu som ju našla v korunnej čakre na ešte krajšom jazierku a celá žiarila ako slnko…

Šamanské putovanie so zvieratami

Svoje zvieratá môžete použiť i na miniatúrne verzie šamanského putovania. Keď už hovorím o tej labuti, ešte kým sídlila v mojej srdcovej čakre, tak som ju raz požiadala, aby mi ukázala, prečo pri citovejších filmoch chytám záchvaty plaču. Ten príbeh nebudem popisovať, ale labuť ma vzala na chrbát a letela so mnou kamsi ďaleko preč a zrejme do minulosti a ukázala mi, čo je príčinou mojich slzavých záchvatov. Odvtedy sa už moje plače pri televízii neopakovali - cesta ku koreňu problému ma vyliečila.

Niekedy to nebude také jednoduché. Niekedy môžeme mať v sebe zviera, ktoré nechce spolupracovať. Vtedy je dobré ísť za zvieraťom v korunnej čakre a požiadať ho, aby zvolalo na poradu všetky ostatné zvieratá. Predložte im otázku, ktorú na ne máte, a nechajte ich, nech vám povedia riešenie.

Ešte jedna rada, než sa do toho dáte sami: vaše zvieratá potrebujú vašu lásku a starostlivosť. Dávajte im ju najavo. Doteraz ste si ich nevšímali, takže sa pripravte na istú nedôveru a neochotu. Ale dobre si všímajte aj to, čo sa deje so zvieraťom a s prostredím, v ktorom sa nachádza. Keď tam dôjde k nejakým výraznejším zhoršeniam, môže to byť signál, že sa chystá fyzický problém. Čím skôr vtedy zasiahnete, tým lepšie urobíte sami sebe - a tým radšej vás vaše zvieratá budú mať!

Nebojte sa experimentovať

Metóda osobného totemu je najúčinnejšia, keď vás ňou sprevádza skúsený psychoterapeut alebo šaman, ale ak ste podnikavejší a spoľahnete sa na svoju intuíciu, čoskoro dosiahnete výborné výsledky aj sami. Sústavnou prácou so zvieratami odhalíte blokády v čakrách a podarí sa vám ich odstrániť, čím sa vaša osobná energia zvýši, podvedomie sa zbaví obmedzujúceho programovania a vy budete mať jednak lepší pocit sami zo seba, budete menej závislí na citoch iných ľudí (lebo svojich najlepších kamarátov budete nosiť priamo v sebe), budete pôsobiť na prostredie pokojnejšie a to k vám možno pritiahne iný druh ľudí, ktorí vás na vašej ceste rastu a rozvoja dostanú zas o kúsok ďalej.

Nadväzujúci článok Lekcie od zvieratiek z osobného totemu spolu s Tániným príbehom

Aí vai...para ouvir no Totem, ou em seu player favorito:

Atlântida FM - Porto Alegre: mms://200.96.99.10/atlantidars

Cidade FM - Porto Alegre: mms://200.96.99.10/cidade

Rádio Gaúcha AM - Porto alegre: mms://200.96.99.10/gaucha

Rádio Rural AM - Porto Alegre: mms://200.96.99.10/rural

Itapema FM - Porto Alegre: mms://200.96.99.10/itapemars

Itapema FM - Florianópolis: mms://200.96.99.10/itapemasc

Atlântida FM - Florianópolis: mms://200.96.99.10/atlantidasc

Rádio CBN AM - Porto Alegre: mms://200.96.99.10/cbn

Panel

Pidgin

Empathy

Banshee

Totem

Calculator

Las fotos son solo mockups. No son reales. Espero que te hayas dado un buen susto.

Fuente | Planet Gnome

ULTIMATE DEFENCE - No melhor estilo "Defence Tower", Ultimate Defence é um jogo que exige mais da sua lógica na hora de posicionar seus personagens e, com isso, não deixar nenhum monstro passar. Cada um dos seus personagens vai ganhando experiência e passando de level a cada monstro morto. (Enviado pela Srtª minha namorada)

COW MAZE - Faça a vaca (isso mesmo, vaca!) a chegar no... no... no... bom, naquele lugar que ela deve chegar usando as os sinais de caminho por onde ela deve passar. Vai ficando mais interessante e mais "desafiador" a cada level passado. (Enviado pelo meu grande amigo, Jacó)

TOTEM DESTROYER - Exploda os "pilares" sem deixar o Totem cair no chão. Simples assim. Ou não tão simples depois de algumas fases. No total, são 25 fases muito loucas e doentes. (Kibado descaradamente do Haznos)

.

É isso aí!
por Justiceiro

Pues bien, todo bien con textos, gráficos y demás. El primer problema serio que tuve fue el de correr video. Con el Totem o el VLC no se veían sino líneas verticales de colores y no se distinguían formas. Uno sabía que era porque sí sonaba pero nada de video.

Pensé que era una cuestión de instalar algo, así que me puse a bajar los codecs para video y audio en "Añadir y quitar"- "Sonido y video"- "Gstreamer extra pluggins y Gstreamer ffmpeg video pluggin"

Pero nada. No sirvió.

Entonces busqué ayuda y lo primero que me dijeron fue que viera la tarjeta de video para corregir la configuración. No sabía cómo ver eso así que todo me lo iban diciendo. El problema es que ni siquiera sabía como usar la Terminal, pero ahí poco a poco fui aprendiendo. Gracias a la paciencia de mi compa que vía Google Talk me iba diciendo cada paso.

Abrí Terminal (Aplicaciones>Accesorios>Terminal) y puse el comando lspci para ver mis dispositivos.

yo@yo-escritorio:~$ lspci
00:00.0 Host bridge: ATI Technologies Inc Radeon Xpress 200 Host Bridge (rev 01)
00:01.0 PCI bridge: ATI Technologies Inc RS480 PCI Bridge
00:11.0 IDE interface: ATI Technologies Inc IXP SB400 Serial ATA Controller (rev 80)
00:12.0 IDE interface: ATI Technologies Inc IXP SB400 Serial ATA Controller (rev 80)
00:13.0 USB Controller: ATI Technologies Inc IXP SB400 USB Host Controller (rev 80)
00:13.1 USB Controller: ATI Technologies Inc IXP SB400 USB Host Controller (rev 80)
00:13.2 USB Controller: ATI Technologies Inc IXP SB400 USB2 Host Controller (rev 80)
00:14.0 SMBus: ATI Technologies Inc IXP SB400 SMBus Controller (rev 82)
00:14.1 IDE interface: ATI Technologies Inc IXP SB400 IDE Controller (rev 80)
00:14.2 Audio device: ATI Technologies Inc IXP SB4x0 High Definition Audio Controller (rev 01)
00:14.3 ISA bridge: ATI Technologies Inc IXP SB400 PCI-ISA Bridge (rev 80)
00:14.4 PCI bridge: ATI Technologies Inc IXP SB400 PCI-PCI Bridge (rev 80)
01:05.0 VGA compatible controller: ATI Technologies Inc RC410 [Radeon Xpress 200]
02:02.0 Ethernet controller: Realtek Semiconductor Co., Ltd. RTL-8139/8139C/8139C+ (rev 10)
02:03.0 Modem: Smart Link Ltd. Unknown device 8800 (rev 02)

Acá vi que no tenía tarjeta pa usar el Compiz y jugar con el cubo no era muy posible que digamos. :(

Siempre buscar en foros es bueno, así que descubrí la herramienta Envy que configura el video con pocos clics, pero ni siquiera Envy fue capaz de quitar el problema.

Bueno, entonces seguí con elsudo dpkg-reconfigure xserver-xorg

para tantear resolución y otros aspectos que se configuran en Terminal. Ahí estuve experimentando y bateando claro está. Por dicha no me jalé ninguna torta pero el objetivo no se cumplió.

El video siguió mal.

La pulsié y la pulsié y nada. Y me cansé...

¿Cual fue la solución?

Pues la solución llegó con la llegada del Hardy que me arregló el problema automáticamente. Nunca supe qué pasó pero ahora sí puedo ver cualquier cosa. Al menos en el camino aprendí varias cosas que me han sido útiles después.

Doncs he canviat d'opinió. Últimament he hagut d'anar a Madrid per feina un parell de vegades en les últimes setmanes i m'he quedat a dormir allà. A l'hora de sopar estava sol i, en comptes de demanar-me servei d'habitacions com havia fet en d'altres ocasions, vaig decidir que em venia de gust sortir a passejar i que em toqués l'aire. I vaig acabar sopant sol, en restaurants xulos, les dues vegades.

El més curiós del cas és que ningú no et mira raro.

Aquest segon cop, dijous passat al vespre, vaig acabar a un asador argentí, La Cabaña, que és un clàssic de quan anem a Madrid amb el Clay. I em vaig fotre les botes: una súper amanida tamany XXL, un bistec ("bifé") de dos dits de gruix volta i volta que estava de la muerte (i que sagnava a sac quan el tallaves mmmh!), una cerveseta, etc.

Total, que vaig sopar de puta mare i vaig quedar com nou. Sol però súper bé! És que per no tenir acompanyant m'hagués hagut de deixar perdre el plaer aquest???

He decidit que no!

Fora limitacions. Queda ben clar que, una vegada més, els prejudicis i idees preconcebudes, a qui més perjudiquen, és a qui els té...

Ara, segueixo preferint un bon sopar amb una bona companyia, eh! :-D

No dia 15 de julho, o evento terá a participação do conhecido Baia, levando seu rock para embalar a festinha recheada de arte; já no dia 22 quem anima a galera são os Monstros do Ula-Ula.

O evento visa mostrar a produção atual dos jovens artistas cariocas, sem a formalidade da arte, criando um clima de descontração e cultura onde a troca de influências e estilos podem se desenvolver naturalmente.

Eu estarei presente no dia 22 com a minha série 'Porno-Punk', onde reinterpreto graficamente títulos de clássicos punks com uma visão sado-maso.

Como diria Jane's Addiction: SEX IS VIOLENT!! ; )

Nos vemos lá!

Sometimes it is like the bondage unifies us, as if just one big soul is divided into several bodies. That is joy, that is chemistry, the same one that allows us to function as one. Five is nine, and both are one. Two is everything, as we all simbiotize in one single moment, when the world of ideas collides with that of matter... when ideas materialize and hearts sublimze.

Yes, it honores me to share the battlefield with my brothers and sisters in arms. The totem of skills and ideas, most of all of diversified sensibilities, and without them there, there would be no completion, nor energetic or brainwave extension.

1. Abro el terminal y escribo: gstreamer-properties
2. En la pestaña video, elijo el plugin de salida determinada: X Window System (No Xv)
3. Click en Prueba para comprobar que todo funciona bien
4. Cierro

VLC

1. Ejecuto VLC
2. Opciones -> Preferencias
3. Selecciono 'Video' y luego 'Módulos de Salida'
4. Marco 'Opciones Avanzadas' (esquina inferior derecha)
5. Selecciono “Salida de Video X11″
6. Guardo los cambios y salgo del programa

MPlayer

1. Ejecuto MPlayer
2. Click derecho en la pantalla y selecciono 'Preferencias'
3. Selecciono 'Video', y en el controlador disponible selecciono X11 (XImage/Shm)
4. Guardo los cambios y salgo del programa

Xine

1. Ejecuto Xine
2. Archivo -> Configuración -> Preferencias
3. En 'experience_level' selecciono 'Master of the Known Universe' para que todas las opciones sean visibles
4. Selecciono 'Video'
5. En el driver elijo “xshm”
6. Reinicio Xine

Aviso: con esto lo que hago es desactivar la aceleración de la tarjeta gráfica, por lo que en algunos casos pueden presentarse pequeños problemas de calidad al reproducir los vídeos.

Artículo original

Chapitre 20

Dimanche 29 juin. Nous débutons la journée en nous rendant au Parc Vanier. Nous y retrouvons le musée maritime, le musée de Vancouver et le Space Centre, une sorte de planétarium. Après avoir discuté avec la préposé a l'accueil, aucune des activités nous attirent.

Nous décidons d'acheter les billets pour "The Vancouver Trolley company". Un autobus déguisé en ancien tramway. Le billet est bon pour 2 jours et nous pouvons monter et descendre autant de fois que nous le voulons dans ce tramway.

Pendant le trajet, nous tentons d'identifier les arrêts qui pourraient nous intéresser. Pas grand chose finalement. La majorité des arrêts sont des hôtels pour ramasser des clients. Il y avait tout de même un tour guidé de la ville, mais le conducteur machait tellement ses mots qu'il en était presqu'incompréhensible. Il avait l'air d'avoir une fixation sur l'argent et les vedettes. A chaque building que nous rencontrions, il se faisait un plaisir de nous dire combien cela avait coûté a l'époque et combien il valait aujourd'hui. Comme si toute l'histoire d'une ville se résumait a quelques chiffres financiers. A chaque hôtel, il nous faisait la liste des vedettes qui avaient déja couché dans celui-ci. Comme si toute l'histoire d'une ville se résumait a quelques chiffres financiers et les déplacements de quelques vedettes.

Nous décidons de faire un arrêt a l'Aquarium de Vancouver qui se trouve dans le Stanley park. Nous n'avons pas été déçu de ce choix. Le nombre d'espèce de poissons présenté est impressionnant. Les décors intéressants. Un spectacle de dauphins cloture notre visite après que nous ayions arrêté quelques instants pour regarder un bébé béluga. Sa mère avait accouché 20 jours plus tôt.

Après l'aquarium, nous avons marché jusqu'au prichain arrêt du tramway, la place des Totem. 8 Totems qui s'élancent vers le ciel et la visite est terminé. Mis a part quelques boutiques de souvenirs et de rafraîchissements.

Nous reprenons le tramway pour retrouver l'automobile. Déçu de cette attraction. 35$ pour un tour guidé. S'il ne m'avait pas promis de pouvoir l'utiliser pendant 2 jours et de faire les arrêts que je voulais, j'aurais possiblement été moins déçu. Pour vendre leur salade, ils ont mis le paquet. J'ai acheté le produit, maisl il n'était pas a la hauteur des promesses faites. On pourrait peut-être dire que le produit est pas si mail mais qu'il a été très mal vendu.

La canicule continue de frapper. Cela diminue nos énergies et notre goût de visiter d'autres attractions.

Histoire complète sur le voyage à Vancouver.

PUBLICITÉ

Conte illustré ralliant l’imagination débordante de Patrick Viger, un jeune de 15 ans, l’expérience littéraire de Raymond Viger et les illustrations professionnelles de Victor Panin. Patrick Viger a commencé à écrire en duo avec son père dès l’âge de 8 ans. Cette écriture a commencé par un jeu; une façon d’établir une relation entre un père et son fils. Ce conte illustré a été écrit pour le plaisir et l’amusement. 4,95$

Disponible dans toute bonne librairie.
Par téléphone: (514) 256-9000, en région: 1-877-256-9009
Par Internet: www.refletdesociete.com
Par la poste: Reflet de Société 4233 Ste-Catherine Est Montréal, Qc. H1V 1X4

Chapitre 20

Dimanche 29 juin. Nous débutons la journée en nous rendant au Parc Vanier. Nous y retrouvons le musée maritime, le musée de Vancouver et le Space Centre, une sorte de planétarium. Après avoir discuté avec la préposé a l'accueil, aucune des activités nous attirent.

Nous décidons d'acheter les billets pour "The Vancouver Trolley company". Un autobus déguisé en ancien tramway. Le billet est bon pour 2 jours et nous pouvons monter et descendre autant de fois que nous le voulons dans ce tramway.

Pendant le trajet, nous tentons d'identifier les arrêts qui pourraient nous intéresser. Pas grand chose finalement. La majorité des arrêts sont des hôtels pour ramasser des clients. Il y avait tout de même un tour guidé de la ville, mais le conducteur machait tellement ses mots qu'il en était presqu'incompréhensible. Il avait l'air d'avoir une fixation sur l'argent et les vedettes. A chaque building que nous rencontrions, il se faisait un plaisir de nous dire combien cela avait coûté a l'époque et combien il valait aujourd'hui. Comme si toute l'histoire d'une ville se résumait a quelques chiffres financiers. A chaque hôtel, il nous faisait la liste des vedettes qui avaient déja couché dans celui-ci. Comme si toute l'histoire d'une ville se résumait a quelques chiffres financiers et les déplacements de quelques vedettes.

Nous décidons de faire un arrêt a l'Aquarium de Vancouver qui se trouve dans le Stanley park. Nous n'avons pas été déçu de ce choix. Le nombre d'espèce de poissons présenté est impressionnant. Les décors intéressants. Un spectacle de dauphins cloture notre visite après que nous ayions arrêté quelques instants pour regarder un bébé béluga. Sa mère avait accouché 20 jours plus tôt.

Après l'aquarium, nous avons marché jusqu'au prichain arrêt du tramway, la place des Totem. 8 Totems qui s'élancent vers le ciel et la visite est terminé. Mis a part quelques boutiques de souvenirs et de rafraîchissements.

Nous reprenons le tramway pour retrouver l'automobile. Déçu de cette attraction. 35$ pour un tour guidé. S'il ne m'avait pas promis de pouvoir l'utiliser pendant 2 jours et de faire les arrêts que je voulais, j'aurais possiblement été moins déçu. Pour vendre leur salade, ils ont mis le paquet. J'ai acheté le produit, maisl il n'était pas a la hauteur des promesses faites. On pourrait peut-être dire que le produit est pas si mail mais qu'il a été très mal vendu.

La canicule continue de frapper. Cela diminue nos énergies et notre goût de visiter d'autres attractions.

Histoire complète sur le voyage à Vancouver.

PUBLICITÉ

Conte illustré ralliant l’imagination débordante de Patrick Viger, un jeune de 15 ans, l’expérience littéraire de Raymond Viger et les illustrations professionnelles de Victor Panin. Patrick Viger a commencé à écrire en duo avec son père dès l’âge de 8 ans. Cette écriture a commencé par un jeu; une façon d’établir une relation entre un père et son fils. Ce conte illustré a été écrit pour le plaisir et l’amusement. 4,95$

Disponible dans toute bonne librairie.
Par téléphone: (514) 256-9000, en région: 1-877-256-9009
Par Internet: www.refletdesociete.com
Par la poste: Reflet de Société 4233 Ste-Catherine Est Montréal, Qc. H1V 1X4

Kay wasn't overly concerned because she was of the mindset that children are all unique and will eventually catch up. But her doctor was concerned, which made her want to get the opinion of a psychic or empath.

I went to their home to meet Jay - the three year old boy.

I was immediately in awe of Jay's energy. This little boy may only have been three, but he had the energy presence of a very old soul. I met Jay's spirit guide and protector - who told me that Jay was a "Red Feathered Warrior" and a very, very old and wise soul. The "gibberish" that we were hearing Jay speak was actually a very ancient Native American Indian dialect. Jay had many spirit guides and a totem around him. I could not see his totem, but I was told it was there.

I came home, curious, about the significance of the term "Red Feather Warrior." I learned that the Red Feather is bestowed on a warrior who was badly injured in battle, and this honor had been bestowed on Jay because of some traumatic happenings in his past.

Kay decided to completely embrace Jay's spiritual heritage and even had his hair cut in a traditional native cut for their tribe. And Jay was able to teach his family some basic words in that old Indian dialect.

I haven't heard from Kay in quite some time, but the last time I did, Jay had pretty much caught up developmentally, and he is still surrounded by his spirit guides. And he will always be their red feather warrior.

Ontem à noite, noite fria por sinal, após chegar da faculdade, como de costume liguei meu notebook e fui verificar meus emails e ler algumas notícias.

Dentre os emails recebi alguns vídeos. Ao baixar os arquivos notei que eles simplesmente travavam o Totem e não executavam normalmente. Isso já ocorreu algumas vezes, porém ontem foi a gota d'água.

Não muito satisfeito, entrei no site da Globo.com, canal G1, para assistir algumas reportagens. Não assisto TV, mas sempre que posso vejo algumas matérias online. Mais uma vez a frustração, o áudio não saia nos alto-falantes.

Reiniciei a máquina. Normalmente esse é um procedimento que a maioria dos usuários fazem quando um sistema começa a falhar, porém, ao logar novamente no sistema constatei que o problema persistia. Dois dias atrás também tive um pequeno inconveniente ao usar o Audacity. Ele não executava os arquivos de som. Um erro era mostrador dizendo que não era possível acessar o servidor de áudio. Para este problema segui esta dica. na verdade ela não é muito usual, mas foi o mais próximo que cheguei do que eu precisava. Intrigado com tantos problemas, iniciei uma pesquisa no Google sobre as possíveis soluções. Um post no Br-Linux me chamou a atenção. Lembrei no entanto de alguns relatos sobre problemas no pulse audio. Comecei a buscar informações e acabei achando as informações necessárias e algumas dicas bem úteis.

O pulse audio é um servidor de som que ainda encontra-se em desenvolvimento e consequentemente existem muitas falhas, a última versão encontrada no site para download é a 0.9.10. Uma dessas falhas por exemplo é não tocar  áudio dos vídeos em sites como o Youtube, Globo.com e outros que usam flash. Outra falha que me incomodou bastante é que quando estava ouvindo um MP3 por exemplo, seja no Totem, Exaile ou VLC, se eu quisesse assistir algum vídeo nos sites acima, simplesmente o mesmo não tinha áudio.

Não costumo ser muito radical em meus atos, mas depois de  testar algumas receitas encontradas para sanar o problema e não conseguir nenhum sucesso, simplesmente desinstalei o pulse áudio de minha máquina. O problema do flash foi resolvido, porém se eu quisesse escutar um MP3 deveria fazê-lo só que não teria áudio nos vídeos em flash e se estivesse vendo tais vídeos, não escutaria meus MP3. Complicado não é? Pois bem, a paciência já estava no limite quando encontrei um tutorial no Ubuntu dicas.

O procedimento é bastante simples e até então resolveu os problemas mencionados. Ele foi retirado do Ubuntu Fóruns e pode ser uma solução bem interessante para quem está tendo dificuldades em lidar com o pulse audio. Agora por exemplo estou tocando um MP3 e vendo um vídeo normalmente na Globo.com.

Antes de finalizar, gostaria de deixar apenas um questionamento  e minha opinião em relação a utilização do pulse audio no Hardy. Não seria interessante esperar um amadurecimento do software para que fosse usado nas próximas versões do Ubuntu? Talvez a pressa em colocá-lo numa versão LTS tenha sido um erro dos desenvovledores. Pelo menos na minha modesta opinião acredito que eles equivocaram.

Tutorial Ububtu Dicas

Vancouver, chapitre 8

Après notre premier déjeûner à Vancouver et avoir ramassé nos magazines chez l'imprimeur Transcontinental, Danielle et moi partons à l'aventure. On improvise. Je remarque que les autobus ont un gros panier métallique à l'avant permettant de pouvoir y ranger des bicyclettes. Et Danielle constate qu'il y a peu de cyclistes dans les rues en se référant à Montréal.

Nous croisons plusieurs autobus électriques. Une sorte de tramway sur roue. Relié par des fils électriques sur le toit, ce type d'autobus est plus flexible que le tramway conventionnel tout en étant énergétiquement économique.

Nous traversons le Pacific Spirit regional Park. Cette route nous amènera sur les terrains de l'université de la Colombie-Britannique. Nous en profiterons pour faire une visite au Museum of Anthropology. Nous avons pu voir d'immense totems qui servaient de structure interne pour des maisons communautaires. Les poutres de ces bâtiments reposaient sur ces totems. 

Dans ce musée, plus de 4 000 objets de différentes époques et culturelles étaient archivés dans une grande séries de tiroirs anonymes. Une suggestion pour les musées. Pour rendre plus invitant l'ouverture de tous ces tiroirs, une petite photo sur le devant du tiroir permettraient de nous aider dans notre navigation.

Notre tournée va nous faire passer devant plages: les Spanish Banks Beach. Le look était spécial de voir les rocheuses à l'arrière plan, les gratte-ciels de Vancouver, de gros bâteaux de transport avec des jeunes qui, à marée basse étaient rendus très loin de la plage. 

On se promène dans Vancouver sans savoir où l'on va aboutir. Je vois un grand parc, le Queen Elisabeth Park. Je décide de stationner la voiture et que nous le visiterons à pied. Une belle initiative. Nous avons aboutit sur le Rose Garden. Un immense jardin de roses en plein air. Des passerelles, des ponts, des sentiers pédestres pour nous guider à travers tous ces jardins. D'une beauté inimaginable. Nous y avons quelques assortiements de fleurs que nous tenterons de trouver pour notre jardin.

À l'intérieur de ces jardins qui se trouvent dans le Queen Elisabeth Park, situé derrière un étang où un jeu de fontaine brise le calme de ces lieux de ressourcement, le conservatoire Bloedel attire l'attention. Une visite nous permet de découvrir des plantes, des poissons, des oiseaux en pleine liberté dans ce lieu qui ressemble à une grande serre.

Cette visite nous donne l'idée à Danielle et moi de vérifier la faisabilité de construire quelque chose de similaire pour notre aménagement paysager dans notre cour arrière. Nous vérifierons et nous vous en reparlerons si le projet décolle.

L'endroit est magnifique. Nous y voyons un couple avec un curé en train de se marier! Pourquoi pas? Original comme mariage. En plein air dans un lieu public. Un peu plus loin on voit un club de Lawn Bowling. Du bowling sur gazon! Original.

Un restaurant surplombe tous ces jardins. Une inscription souligne que Bill Clinton et Boris Eltsine y ont mangé lors d'un sommet en 1993.

En quittant les lieux, nous pouvons voir une personne qui fait du Tai Chi avec une grande épée. Originale et cohérent pour un lieu de méditation comme ce parc.

Histoire complète sur le voyage à Vancouver.

PUBLICITÉ
Quand un homme accouche. Roman de cheminement. Le personnage principal accouche de son enfant intérieur qui devient son ami et son thérapeute tout au long du roman. Ce livre est le premier d’une trilogie qui a été reprise dans L’amour en 3 Dimensions. 9,95$

Disponible dans toute bonne librairie.
Par téléphone: (514) 256-9000, en région: 1-877-256-9009
Par Internet: www.refletdesociete.com
Par la poste: Reflet de Société 4233 Ste-Catherine Est Montréal, Qc. H1V 1X4

• Totem Player  (Gnome's default)
• Kaffeine (KDE's default)
• VLC Media Player (not in default install)
• MPlayer (not in default install)

The players are good but they are not very much useful in the default install as the codecs, which provide them their juice, for most common formats are missing. There are two solutions to the problem. Provide the existing players the needed codecs or install player(s) with dedicated bundled codecs.

VLC media player comes in the second category. It comes with its own set of codecs and is actually a pretty good player, with some unusual features like software level audio amplification which can provide much higher volumes as compared to other players. Very useful for those low volume videos. It is available on livna repository so just configure livna on your machine and simple yum install vlc is the command.

Now for the providing codecs part. There are two rendering engines popular in linux, XIne and Gstreamer and codecs are available for both and most popular players can switch beteween the two. Some xine codecs are probably already there in your system through the xine-lib-extras and xine-lib-extras-nonfree packages installed for audio.

The MPlayer project maintains a great set of codecs for Mplayer which can also easily empower Xine engine. So my recommendation is to use those codecs for MPlayer as well as Xine. For Mplayer install following packages from Livna

• mplayer
• mplayer-gui

This will install the mplayer on your system. For the codecs go to http://www.mplayerhq.hu and download the latest Binary Codec package for your architecture. The Codec package is basically a compressed archive of the codecs so just extract its contents to the following directories (create if not present)

• /usr/lib/codecs
• /usr/local/lib/codecs

you can make links instead of two copies. The Xine engine is good to roll.

The gstreamer codecs are divided in three parts, the good, bad and ugly plugins. Good ones are installed by default. Ugly are the ones which are in good condition but can't be shipped as default due to licencing issues, while bad are the ones which are in development phase or are not very well written. They are available through following packages.

• gstreamer-plugins-ugly
• gstreamer-plugins-bad
• gstreamer-plugins-bad-extras

Generally the ugly plugins will do the trick.

Choice of an engine or a Player is mostly personal choice. But i suggest installing plugins for both as this will help in other smaller issues like getting thumbnails for the videos in nautilus. I use Kaffeine with Xine and it works fine.

Other than actually playing and enjoying the game for what it's worth, my favorite thing to do with online games is to make other people miserable. Before WoW, I've played all sorts of different games. Sure, killing people is the easiest way to annoy them, but there's tons of other ways to cause grief too!

In Infantry, I'd sabotage my own team by driving vehicles full of party members into deathtraps or destroying our own walls and bunkers. In MUDs, I'd find mazes or rooms with no exits and summon people there. You know, just so I wouldn't be lonely. I also loved leaving poisoned food and explosive traps in newbie zones. When I was about to lose in games like WarCraft and StarCraft, I enjoyed sending my men to the most random parts of the map to hide and build worthless buildings. I'd make my opponent work for his win, forcing him to scan the entire map for me, which could take several minutes. Or even over an hour. Sometimes, playing "hide and seek" forced the other player to quit and hand me the win because he simply didn't have the time to deal with my childishness.

I don't know why I like to grief people. It's just fun! And I try not to think about it. I'm sure there's some deep sociopathic disorder associated with it.

Well, last Saturday, Miguel, Camron, and I were running around Mal'Ganis, doing stuff for the Fire Festival, when we arrived at the quest An Innocent Disguise. It started out as a crabtastic good time, but ended in screams, laughter, blood, and tears. Not particularly in that order.

It all started when I accidentally aggroed the mobs needed to complete the quest. They wouldn't get off me so I nuked them. I didn't think much of it at the time. Hell, I was spending most of my time chasing down and killing Alliance that wanted to get the quest done. Then I noticed more and more Horde appearing, waiting to finish the quest. I was ready to head out when one of them flipped out about the mobs being dead. Instead of taking off and continuing our Fire Festival journey, the three of us decided to stick around and see what happened if we kept killing the mobs.

The quest goes as follows: Use some orb to turn into a crab, listen to nagas talk about some evil plan, get out of crab form and warn the elders!

But with a bunch of dead nagas on the beach, all that's left are a herd of angry crabs. When I [Drilnos] started killing the nagas, Camron [Sukophantes] joined in. This made Miguel [Sangre] laugh so much that he couldn't help but play with us. In the process, we pissed off several people. How many exactly, I'm not sure. I did a "/who Ashenvale" and saw about fifty level 70's nearby. Most of the time, Miguel and I stood back while our pets/totems did the work. Camron, on the other hand, kept stirring the pot, pointing fingers at random people and pretending that he was "one of them" and just there to finish the quest. We got so many threats, insults, and pathetic pleas for us to stop that I don't even know where to start. Luckily, I took screenshots! Here, you can click on random ones and try to figure out the chaos for yourself. It's in chronological order in case you want to watch the whole thing play out.

>> triplejerk.com/wow/crabs

After about two hours of holding people hostage at crab beach, Alliance eventually got the best of us. As someone pointed out, "STOP ATTACKING ALLIANCE! They're here to kill the retarded griefers!" Which meant some Horde player called in his Alliance buddies to take us out. It makes me feel kind of popular and pretty good about myself that someone actually went out of their way to plan our assassinations.

We could have kept people there longer but Camron's internet went bananas, and Miguel and I couldn't run back to our corpses fast enough. We still had the last laugh. The same Alliance that someone brought in to help the Horde ended up slaughtering everything in sight! When we got back, all the remaining Horde were dead. It was so beautiful, so poetic! The cherry on top of our two-hour charade! I ended up logging off because it was impossible to resurrect without dying. When I came back thirty minutes later though, the Alliance were still there killing people. It makes me wonder which one of us was the lesser evil.

Throughout the entire thing, I had the Benny Hill theme song playing in my head. Well, that and the Mikado's "Three little maids from school" song. It was just one of the most ridiculous things I've ever seen in WoW. The incident left me in tears with a hurt gut from all the laughter. Here's to hoping I'll have a chance to do something so absurd again some day.

Anyways (as mentioned above), Midsummer Fire Festival is here!

I didn't think I'd be so into this WoW event, but some of the prizes they're offering are really cool!

Like Vestment of Summer, Sandals of Summer,

and the ever-pleasant Brazier of Dancing Flames.

I already collected all those items with my warlock because I'm a nerd with nothing better to do with my time. I'm slowly working on it with my druid.

Damn, I need to stop playing this game so much.

Pero para los que todavía anden un poco perdidos, es muy fácil probar esta característica. Sólo abren el editor de configuración de Gnome (gconf-editor) y buscan la clave /apps/metacity/general. Y activan la opción de compositing_manager. ¡Y vualá! Sombritas, algunas transparencias y cosillas así se activarán. No hay que esperar algo como Compiz, pero se ve bien.

No obstante, hoy me dí cuenta de algo. Si quiero reproducir un vídeo en Totem o MPlayer con el compositing activado no se ve nada. De hecho, sólo moviendo la ventana se ve el vídeo, pero no me voy a poner a mover la ventana en lo que dura el vídeo, ¿verdad?

De momento no he encontrado alguna solución, y de momento he desactivado el gestor de composición. Lo raro es que tengo idea de que antes sí que podía mantenerlo activo y ver vídeos, pero ya no me acuerdo bien. Si no, tendré que cambiar de gráfica.

Lástima, me gustaba como se veía.

Actualizo:

He encontrado el problema que impedía que los vídeos se vieran con el gestor de composición de Metacity activo. Eso ocurre cuando se usan las librerías GStreamer (por ejemplo, con el paquete totem-gstreamer). Pero si se cambia a las librerías de Xine (p. ej.: totem-xine) no ocurre. Mi solución fue desinstalar el totem-gstreamer y sólo dejar el totem-xine. No he checado si con MPlayer u otros funciona, pero de momento, es lo único que quería.

Avui faig trenta anys. Recordo que de petit tenia ganes de tenir 20 anys perquè "els homes de vint anys ja són grans". I jo volia ser gran (i negre, ves per on, volia tenir la pell negra, la trobava més elegant).

I ara que he més que sobrepassat els 20 anys i ja sóc a la trentena, em segueixo veient igual de jove o més que mai. Com que de calv ja n'era als 25 anys, no es pot dir que comenci el declivi físic. :-D

De fet, em sento més jove que mai. A nivell físic, estic en més bona forma que mai: flexible, fort, resistent, guapo... Si comparem amb quan tenia 17 anys, estava escanyolit, sempre cansat i en zero forma física. Si comparem amb fa dos o tres anys, feia més panxa. Per tant, en el meu cas, l'edat em prova!

Quant a caràcter/ personalitat, també crec que estic millor que mai. Penso que en els últims anys he madurat bastant (si hagués de marcar un "des de", seria des de la mort de ma mare ara fa 4 anys i mig), he suavitzat certs trets del meu caràcter (sóc menys borde) i m'he fet més savi.

M'he obert a aprendre de tot i de tothom, ja sigui a nivell de coneixements intel.lectuals, habilitats socials, o temes de creixement personal. Crec que la mort de ma mare m'hi ha ajudat molt (et fa plantejar-te moltes coses i, o bé creixes o bé t'estavelles; l'elecció era fàcil, doncs), així com aprofundir en la meditació, reiki, etc.

Per altra banda, a nivell laboral també estic estupendo. Tinc una empresa que aquest any serà la bomba (bueno, si no em faig ric als trenta, serà als trenta-un o trenta-dos, però ja s'ensuma!) i on, el més important, m'ho passo de conya. Amb el Clay i la Meritxell, tot i venir de perfils, caràcters, edat i experiències molt diferents, hem aconseguit fer molta pinya i me'ls aprecio molt. No tot són flors i violes, però Totem és una experiència molt positiva, i no la canviaria per res.

Quan m'hi vaig llençar de cap m'ho vaig prendre com un aprenentatge. Sabia que al periodisme no m'hi volia dedicar, i vaig pensar que aprendria més muntant Totem que fent un MBA a Esade (la meva idea de llavors). I bé, resulta que a banda d'aprendre una barbaritat, m'he pogut comprar un piset i aconseguir una certa seguretat econòmica. Que igualment pateixes per si baixa la facturació, etc, però la vida està plena d'incerteses, fes-t'hi a la idea! L'únic que és segur és que res no és segur, per tant, si tu saps que vals, 'no problemo', sempre te'n sortiràs! I ara, al cap de 7 anys d'haver començat amb Totem, estem a punt de fer el "gran salt endavant", per parafrasejar a Mao.

Però no vull donar l'ideea equivocada. Totem me l'estimo i és com el meu fill, però no és la meva vida ni és jo. Jo sóc, sobretot, una persona equilibrada, feliç, en continu creixement i aprenentatge, que vol viure totes les seves potencialitats i que cada vegada és més jove.

És curiós, eh!, amb els anys, m'estic tornant cada vegada més jove i més savi.

El gran problema dels aniversaris, i un dels motius pel qual alguns anys no l'he volgut celebrar, són totes les idees preconcebudes al voltant de fer anys. Que si als trenta "t'has de començar a cuidar", que si compte la línia, que si "d'aquí no gaire, la pastilleta blava, eh, per poder funcionar" (felicitació d'anversari verídica), que si "i segueixes solter?" (pregunta típica en entorns de negocis), etc.

Però com t'ho diria?! Jo ja fa anys que em cuido i m'estimo! No ho he de començar a fer ara per por a envellir!

Perquè aquest és el gran tema darrere de "uuuh ja fas trenta anys!!!": fer trenta anys és com dir "ja no sóc jove", "ja em començo a fer vell". I no. L'envelliment és psicològic: s'envelleix qui deixa de voler viure cada dia amb ganes, qui perd la curiositat, qui deixa de voler aprendre, qui deixa de trobar estimulant el que l'envolta. I no és pas el meu cas, ans el contrari!

(Ni, per cert, el de la majoria d'amics)

Repeteixo: sóc feliç i cada cop em sento més jove i m'encanta més la meva vida. Quines fites em proposo pels propers anys? A banda de fer-me ric,

1- Aprendre moltíssim més: de mi mateix, dels meus amics, de la resta de gent, japonès, física, noves coses que ara no puc ni pensar, noves habilitats socials, esportives, etc... Aprendre de tot i de tothom!!!

2- Aprofundir en el meu creixement espiritual

3- Ser pare (tot i que no per d'immediat, en tinc moltes moltes ganes)

4- Ajudar els altres

5- Diria que en tinc ganes, però depèn del dia: tenir parella estable (o sigui, que sigui la mare dels meus fills, o no, ja veurem: potser primer sóc pare solter i després em caso? [Estem al s.XXI, les coses no tenen perquè seguir un ordre prefixat!])

6- Seguir millorant la meva forma física

Per acabar amb aquest balanç, una de les coses que (a banda de tot l'anterior) més m'enorgulleix són els meus amics. Tinc tants boníssims amics que no puc pensar en un millor amic. I demà, molts d'ells vindran a la meva festa d'aniversari. Per celebrar, tal com es mereix, que tots nosaltres som estupendíiissssims!!!"

Sí, el connector del mòbil a l'ordinador. O sigui que ja puc començar a passar-hi tot el que fa dies que tinc ganes de penjar. Estigueu alerta!

La imatge és, precisament, d'un joc q es deia "Dr. Livingston supongo". Em sembla q va ser el primer joc de PC que vaig tenir... cap als 9-10 anys! Que fort tio!

Per cert, dilluns i dimarts vaig estar a Madrid, hi vaig anar en AVE (molt bé, com un tren normal [no normal de la Renfe, eh, "normal" ;-) ] però q va a 300km/h. Híper puntual, amb més espai de cames que l'avió, sense controls de seguretat de merda i si comptes el temps porta a porta, tardes el mateix o menys, però molt millor!).

A la tornada de Madrid, patapam! Encostipat xungo. Ahir em trobava fatal i aquesta nit ha estat horrorosa, però ara ja em trobo bé. No sé si és al.lèrgia, o que estic purgant-me per desfer-me de malalties i créixer espiritualment. time will tell!

Viene poi il popolo degli Irpini, anch'essi di ceppo sannita.

Ricevettero questo nome dal lupo che fece da guida alla loro migrazione:

i Sanniti chiamano hirpos il lupo.

 Confinano con i Lucani dell'entroterra.

Strabone, 5.4.12

VIAGGIO SENTIMENTALE IN UNA TERRA DI MEZZO

E' l'alba quando mi alzo per raggiungere l'area degli scavi, ho sonno, come sempre, e mi chiedo perché una persona che ama dormire abbia scelto un lavoro così mattiniero. Nella mente i problemi di cantiere, gli operai, i turni, la documentazione da tenere in ordine,gli articoli da consegnare; negli occhi il sole che intuisco dietro le colline mentre corro verso il primo bar del paese per il primo caffè. Giornata tipo.

Forse oggi sarò fortunata e troverò tracce, magari pietre, piscuni, o forse no, forse passerò il tempo a scrivere, setacciare, fotografare i segni della stratificazione del tempo sull'assenza. 

Questa è la mia Terra di mezzo (la definizione io la mutuo da Tolkien:non mi meraviglierei se questi luoghi fossero stati abitati da Ent, Hobbit o Elfi), dove ogni operaio ha una storia da raccontare, ogni paesano passa, si ferma, saluta, quasi mai chiede cosa stiamo facendo, mi rivolge sguardi increduli e, poi,casomai, mi invita a pranzo a casa sua, dove sua moglie, che ha delle splendide trecce bianche avvolte dietro la nuca, a crocchia, si preoccupa che io stia tutto quel tempo sotto il sole e mi esorta energicamente a mangiare.

Ogni tanto, soprattutto quando scavo in altura, chiudo gli occhi e cerco ostinatamente di ascoltare la terra, a volte ci parlo, mi arrabbio quando non mi risponde, quando ostinatamente si sottrae alle mie domande.

Una terra di mezzo è così: avara, diffidente, sadica, a volte, capace di farti girare in tondo per giorni prima di regalarti un indizio, una traccia. Una terra di mezzo ha argille marroni e, poi, verdognole e, ancora, azzurrine come lapislazzulo, come smeraldi.

Ha rocce calcaree o arenarie giallastre.

Le donne di Bisaccia, nell'età del ferro, erano abilissime a lavorare la lana, avevano ruoli di prestigio nella società, lo racconta la ricchezza delle loro tombe: seppellite con decine di bracciali di bronzo per potersi presentare nell'altra vita al massimo del loro splendore, con tutti i segni della loro funzione.

Società , sesso e funzione, tre elementi essenziali per comprendere quel mondo.

Ogni individuo ha una sua funzione, un ruolo, che non termina con la morte, ma che, attraverso la morte, va stigmatizzato per sempre.

I contadini di Ariano, all'inizio del secolo scorso, pagavano con vasi antichi il veterinario o il farmacista, la collezione Santoli, dispersa nei musei e nelle collezioni private di mezza Europa alla morte di don Vincenzo, le lettere di Oscar G. Onorato che si lamentava, negli anni '60, della penuria di fondi per gli scavi in Irpinia, una terra che, a suo avviso, avrebbe avuto, invece, di che vivere sull'archeologia.

A Villamaina, davanti allo scavo, ogni giorno, passava un pastore con le sue pecore e le sue capre; qualche minuto dopo, ogni giorno, per due mesi, li seguiva un caprone, splendido, marrone, con occhi azzurri e corna tornite. Era zoppo, ma seguiva il suo gregge e lo chiamava con un belato così penetrante che , ogni giorno, mi straziava il cuore. Quando arrivava davanti al nostro saggio, si fermava, ci guardava per un momento in silenzio, e, poi, continuava la sua andatura difficile e faticosa, quasi a rimarcare la nostra assoluta inconsistenza nella vita vera, quella della sagliuta, della fatica, del lavoro.

Pastori erano, soprattutto pastori, perché c'era l'acqua, il verde, i prati. Pastori che non potevano permettersi la comodità di villaggi in pianura, ma solo postazioni d'altura, recintate, difese e buone per controllare il gregge ed i passaggi altrui.

Pastori, prima, e mercenari, soldati, poi. Sallustio lo dice che i Romani appresero proprio dai Sanniti alcune tecniche di guerra; ce lo dicono gli elmi, le corazze, le lance, gli schinieri delle tombe maschili. Affascinati, come tutti, dal mondo greco, dalle sue raffinatezze. Da loro compravano il vino, i profumi pregiati, le coppe ed i vasi per i banchetti, gli ori come quelli, splendidi, fabbricati dagli orafi di Taranto, che poi donavano alla Mefite.

Società, sesso e funzione. Ancora e ancora.

Allora è vero che ciò che mi affascina di tutto questo ricercare è quel seme di energia che ha spinto uomini e donne ad abitare quì, pur fra mille difficoltà, le difficoltà di chi non è "gente di pianura".

Ver sacrum, lupo, totem, migrazioni: la verità è che noi siamo il frutto di una eterna migrazione che, migliaia di anni fa, spinse altri a migrare e, come un domino, costrinse un po' tutti a spostarsi. Il leitmotiv era uno solo: la montagna, l'altura e non la costa, i fiumi e non il mare, la terraferma, speranza sempre disillusa di stabilità.

                                                                                                                      E.Martino

Cores e calça com degradê tie-dye vieram fortes na coleção da Cantão

Todo um 70 esvoaçante na Graça Ottoni

E literalmente literal como na Totem.

wget http://pulseaudio.vdbonline.net/flashplugin-nonfree-pulse_0.1~000.tar.gz

tar xvfz flashplugin-nonfree-pulse_0.1~000.tar.gz

cd flashplugin-nonfree-pulse-0.1~000

sudo apt-get install libpulse-dev

make

sudo make install

Poi basta riavviare youtube e tutti i programmi che hai aperti che sfruttano dell'audio.