-Aquí no necessitem mai ningú, no cal que tornis (fantàstic, una empresa/institució on és impossible posar-se malalt/fer vacances)

-Aquí hi ha masses pocs taulells/cadires per tots (aquesta biblio és massa petita per tots quatre, forastera)

-Ens sap molt greu però no trobem cap currículum amb aquest nom, segur que el vas deixar? (no, si la culpa és teva per no imprimir-lo en paper verd fluorescent)

-Si haguesis vingut l'any passat  ens hagués anat molt bé, no trobàvem ningú i va haver de venir una noia de fora! (però si l'any passat vaig deixar el currículum i em van dir que ja estava tot cobert o.O)

Bé, aquests són alguns dels exemples més o menys curiosos però no cal oblidar-nos de la frase més mítica:

"Ja et trucarem"

Aquest és el nou look que anomenarem “Girassols de bany”.

Aquesta és una imatge d’UshioCat, en trobareu més al seu espai de flick, passeu-vos-hi que val la pena!

Toshokan Sensou: Library War és una novel·la d’anime que tracta sobre l’alçament armat de les biblioteques per defensar els seus drets davant el govern que vol controlar la llibertat d’expressió.

O potser Read or die, una altra sèrie d’anime protagonitzada per una agent secret de la British Library (si, si, ho heu llegit bé, la Biblioteca Britànica). La protagonista és la Yomiko Readman que pot crear objectes reals a partir de paper: avions que volen de veritat, espases... L’únic límit el posa la imaginació.

Mireu l’article complet al blog Deakialli Documental.

Opening de Read or die

Opening de Toshokan Sensou: Library War

A veure si les tradueixen!

PD. XOP el fansub d'Anime i J-Dramas ja estan subtitulant Toshokan Sensou: Library War al català. Si algú està interessat en la sèrie passeu-vos pel seu blog!

Començarem pels primers, aquests trolls no són éssers mitològics de color verd sinó participants de fòrums o blogs que deixen el seu comentari per fer reaccionar els altres usuaris. El seu objectiu principal és fer enfadar els altres participants, enfrontar-los entre ells o canviar el tema de la conversa per divertir-se o matar l’avorriment. Per fer-ho, utilitzen missatges grollers, ofensius (temes sexistes, racistes, religiosos...), mentides... Tot i la seva valentia, els trolls són anònims i, encara que n'hi ha gairebé per tot arreu, quan els busques són il·localitzables. Com lluitar contra ells? L’única manera que es coneix és intentar passar d’ells, sobretot no criticar-los ni respondre malament. O com es diu per Internet: “no alimenteu els trolls!”

La segona espècie, els hoygans no tenen tan mala fe ni semblen avorrits, al contrari, tenen molta pressa. Aquests són persones que no escriuen correctament, ni ortogràficament ni gramaticalment, utilitzen sovint les majúscules i pocs cops parlen sobre el tema que es tracta. La paraula “hoygans" sembla que prové de la costum d'alguns d'aquests de començar els missatges amb "Oigan!" per demanar ajuda sobre qualsevol tema. Solen donar el seu correu electrònic ja que molts no pensaran mai més a mirar si algú els ha contestat.

Finalment, només cal il·lustrar l’article amb un parell d’exemples i demanar disculpes per si algú s’ha sentit ofès o al·ludit ^^.

Exemple força extrem de troll al grup Charlatanes de Yahoo.

Exemple de hoygan en un fòrum sobre Servers E-Xtreme, tema general de preguntes i respostes.

Bé. Així comença la meva aventura blocaire, o com collons es digui. Tot i ser un autèntic veterano d'internet, no es fins al 2008 que obro un blog. Ara que ja passen de moda.

Potser és per que no tinc gaire cosa a dir. Fer un blog temàtic es massa feina, i jo soc bastant deixat. Diguem que la força de voluntat no es el meu fort. Així que obro aquesta deixalleria per comentar les tonteries i no tonteries que em passin pel cap. Coses de la feina, del barça, películes, llibres, coses de la web, tonteries vaja. No se mes o menys cada quan actualitzaré el blog, tot dependrà suposo del nivell de tonteries que tingui al cap, i de la capacitat de verbalitzar-les, que tampoc soc ni l'Hernan Casciari ni en Shakespeare.

Com que al començament el nivell de visites serà zero, tampoc se si m'interessa molt anar enviant el link del meu blog a tothom (vergonyòs que és un, si).

Així que tot i que sembla una incongruència... prou tonteries!

Això és el què es veu des del meu balcó de casa! (la qualitat no és gaire bona...)