No, és la tecla que els usuaris de Mac solem anomenar «poma», «command» o fins i tot «comando». (És que tret d'un intent sense gaire èxit per part de la Generalitat quan el sistema encara anava en disquets, l'OSX no s'ha traduït mai al català i ens hem hagut d'espavilar.) Però mentrestant el Termcat també havia pensat en nosaltres:

Per desgràcia, tot i que és una proposta molt raonable, pel que he vist buscant "Mac" i "tecla d'ordre" al Google, sembla que només la recullen els de Softcatalà (que en podrien ser els inventors i tot). Hi ha problemes de difusió, doncs, almenys fins que l'oncle Steve decideixi traduir-nos el programari. Potser ara seria un bon moment per mirar d'escampar-ho una mica, aprofitant que els d'Apple han tret el dibuix de la poma dels nous teclats. Perquè això que del bunyolet que hi ha ara se n'hauria de dir «trèvol», també ho he descobert en aquesta fitxa, i ja em veig d'aquí a uns quants dies parlant de «la tecla del llacet».

Ja en aquell moment em va sobtar que el Termcat oblidés el subjecte. El dubte el vam tractar en els comentaris d'un altre apunt sobre podcasts en català, però com que no estava segur de cap opció, vaig decidir fer una consulta per correu electrònic al Termcat. Finalment, m'ha arribat la resposta oficiosa:

"Efectivament, el TERMCAT va normalitzar els termes podcast (agut) i podcàsting. Per coherència amb aquest darrer terme adaptat al català del manlleu anglès, la denominació provisional proposada per al concepte que ens indiqueu hauria de ser podcàster, substantiu masculí i femení, que és també la forma del manlleu adaptada gràficament al català. Considerem pertinent, però, passar també aquest terme al Consell Supervisor perquè el normalitzi. Tan aviat com s'hagi aprovat la denominació definitiva us ho farem saber".

M'agrada, perquè el raonament em sembla ben plantejat i perquè "podcastaire" (que era una altra opció) no m'ha acabat de convèncer mai. Per tant, a partir d'ara aquesta és la terminologia que faré servir: sóc un podcàster que té el podcast una mica aturat (el reactivaré aviat, segur!) però que disfruta amb el món del podcàsting. Podcàsters catalans, digueu-hi la vostra!

I em va semblar força interessant, fins al punt de tenir ganes que surtin editades les ponències per repassar el que es va dir i llegir les coses que es van quedar al tinter per falta de temps. Del matí, a banda de la ponència del professor Joan Veny, el que més em va interessar va ser el bloc dedicat al tractament dels manlleus procedents de llengües amb altres alfabets: l'àrab, el xinès, el japonès i les llengües de l'Índia. La moderadora va comentar que davant la gran quantitat de paraules que ens arriben de l'anglès potser es feia estrany fixar-se en aquestes llengües, però per mi resultava especialment necessari; al capdavall, amb una paraula anglesa sempre tens la possibilitat de deixar-la en la llengua original, posar una cursiva i anar fent, però una de xinesa ja l'has de tocar només per passar-la a l'alfabet llatí... Les intervencions van ser variades i informatives: des de la llarga tradició d'adaptar paraules àrabs al català presentada per Dolors Bramon (recordem que fa més de mil anys que tenim tractes) fins a la defensa per part d'Albert Nolla d'optar per la transcripció no adaptada dels mots japonesos, passant per les peripècies dels manlleus del xinès que va presentar Sara Rovira. Per la part que em toca, m'hauria agradat que hi hagués també algun expert en ortotipografia per parlar de la cursiva i els manlleus, però admeto que ja quedava fora del tema.

La tarda es va dedicar a un aspecte en el qual en principi no hi havia pensat, però que és important: l'«anàlisi de la implantació de terminologia», és a dir, com saber si a l'hora de la veritat la gent fa cas (o no) de les propostes del Termcat i altres organismes similars. Destacaria, per clara i amena, la intervenció de Xavier Vila per presentar un llibre sobre el tema que s'acaba d'editar i del qual parla al seu bloc.

En resum, un dia ben aprofitat. Llàstima de la muntanya de feina que m'esperava a casa...

Observació tonta del dia: Saps que ets en una jornada del gremi quan, darrere teu, unes noies esperen que comenci tot comentant com està de mal editat el llibre que regalen amb el material.

Podcast: Fitxer de ràdio, de so o de vídeo destinat a la difusió per podcàsting.

Podcàsting: Tècnica per a crear i difondre arxius radiofònics, de so i de vídeo per Internet que permet que l'usuari, per mitjà d'una subscripció, pugui descarregar els arxius al seu ordinador de manera automàtica i escoltar-los o veure'ls quan vulgui, ja sigui des de l'ordinador mateix o bé, especialment, des d'un reproductor portàtil.

Celebro que el Termcat hagi reconegut aquests termes, perquè els normalitza. Hi ha alguns aspectes, però, que em semblen discutibles. D'entrada, discrepo de la referència que les dues definicions fan als arxius de vídeo per Internet. Hi ha moltes alternatives per al vídeo (videopodcasts, videoblogs, vlogs, vodcasts o vidcasts...) i crec que identificar el terme podcast amb el so s'adiu més amb l'origen del podcàsting, a banda que és una opció que va més enllà de la vessant estrictament tècnica. També penso que l'esment de la ràdio o dels arxius radiofònics és redundant, perquè de fet són documents sonors. Per últim, hi trobo a faltar la sindicació de continguts, un terme més precís que el genèric de "subscripció".

[via: directe!cat]