As a follow up to my previous entry on viral marketing, I have been looking for natural examples of the viral effect in society. It turns out that many of these have already been identified and are called “memes”.

A meme consists of any unit of cultural information, such as a practice or idea, that gets transmitted verbally or by repeated action from one mind to another. Memes propagate themselves and can move through a culture just like a viral campaign. The more beneficial a meme is to society the more it spreads, the less beneficial the more quickly it dies out.

Dances, cultural traditions, catch-phrases and even well-known theories are all examples of memes. Some memes were very useful (e.g. wearing animal skins) whilst others served no purpose at all, but were copied anyway (e.g. putting feathers in one’s hair).

But perhaps the most consistently successful type of meme is religion (or perhaps religion itself is just a collection of memes…) Religion can unify your society, it can make your armies fight harder, it may reduce the chance of civil unrest (how many rulers have been ordained by God?), it can lower the chances of spreading disease (e.g. no sex before marriage), it can reduce crime, it can provide a basic code of laws and so on. Little wonder more successful cultures had religion!

So next time you want to make a viral that works, take a look back through history. Viral marketing is as old as we are. For now the tip seems to be “make your viral as beneficial as possible”, but this has also shown me that humans have evolved to copy and pass on information. We have literally evolved to be susceptible to viral marketing!

Susan Blackmore on Memes:

In this talk, Susan Blackmore, talk about memes, the spreading of ideas. Like genes, memes spread through us, through our contact with others. Ideas are spread through language (which itself evolves in response to memes) and of course, through stories.

http://www.ted.com/index.php/talks/view/id/269

Susan also touches on the newer concept of 'temes' which is self-replicating technolgies, made possible through computers and the internet. Technology that replciates and spreads itself throuyh us. We have no more choice in this than we do through the transmission of genes, language and ideas.

Susan briefly touches on the subject of extra-terrestrials. Any such species, having come through an evolutionary process, will see us as somewhere to spread their genes, memes and temes. And vice versa.

I think that should aliens arrive in their silver-shipped glory, they will not come to conquer or steal our water. They will come to tell us their stories, and to hear ours in return. It's a shame space is so big, really.

http://www.ted.com Susan Blackmore studies memes: ideas that replicate themselves from brain to brain like a virus. She makes a bold new argument: Humanity has spawned a new kind of meme, the teme, which spreads itself via technology -- and invents ways to keep itself alive

Memetics is a pet concept of mine. I have always argued in favor of it even when it went out of vogue. Susan Blackmore in this TED.com presentation makes an excellent argument for memes and her extension of memes, "temes" by cutting through the crap to the definition of Universal Darwinism:

1. IF there is variation and
2. IF there is selection and
3. IF there is heredity
4. THEN There MUST be evolution

Memes are cultural replicators.  They vary, are selected and are inherited consequently evolving.  On the horizon are "Temes" technological memetic replicators that no longer need genes.

Els passos de la instal·lació de Wordpress son els següents:

1. Crear en el proveïdor d’allotjament una base de dades MyQL. Es essencial anotar el nom de la base de dades, el nom d’usuari i la contrasenya d’accés, doncs es necessitaran per poder instal·lar el Wordpress en el proveïdor d’allotjament. En el nostre cas utilitzarem el d’Elisava amb les dades proporcionades a classe.
2. Descarregar la última versió de WordPress
3. Pujar mitjançant un programa FTP tots els arxius al espai subministrat per el proveïdor d’allotjament. Nosaltres ho farem a través del dremeweaver per transferir la carpeta i els fitxers al servidor.
4. Copiar els arxius Wordpress al servidor web.
5. Obrir un navegador web, accedir a la ruta on hem instal·lat la aplicació i seguir els passos d’instal·lació.
6. ja tenim el blog instal·lat

Tot això ens obre un ampli ventall de possibilitats per poder personalitzar el nostre blog a través de plantilles modificant la seva estructura; tipografia, colors, imatges, etc. Hi ha multitud de temes, entre els quals els usuaris poden seleccionar el que més els hi agradi i adaptar-se a les seves necessitats. Existeixen molts llocs web dedicats a temes per Wordpress; un dels més complerts es http://themes.wordpress.net.

Existeixen multitud de fonts on podem arribar a consultar per ampliar aquest coneixements i poden ser de gran ajuda. A continuació, senyalem uns quants tutorials.

• Instal·lació y gestió bàsica d’un blog (Educastur).
• Tutorial visual d’instalació de WordPress.
• Aprèn més sobre WordPress. Una bona recopilació de llocs per introduir-se en el món Wordpress. Tutorials, temes y plugins.

Guia para instal·lar MediaWiki

Mediawiki es un software per la creació de wikis. Es el utilitzat per la wikipedia i per tant un dels més extesos.

Per tractar-se de MediaWiki d’una eina web, el procés d’instal·lació es similar independentment del sistema operatiu instal·lat.

1. Crear en el proveïdor d’allotjament una base de dades MyQL. Es essencial anotar el nom de la base de dades, el nom d’usuari i la contrasenya d’accés, doncs es necessitaran per poder instal·lar el Mediawiki en el proveïdor d’allotjament. En el nostre cas utilitzarem el d’Elisava amb les dades proporcionades a classe.
2. Descarregar la última versió de Mediawiki
3. Pujar mitjançant un programa FTP tots els arxius al espai subministrat per el proveïdor d’allotjament. Nosaltres ho farem a través del Dremeweaver per transferir la carpeta i els fitxers al servidor.
4. Copiar els arxius Mediawiki al servidor web.
5. Obrir un navegador web, accedir a la ruta on hem instal·lat la aplicació i seguir els passos d’instal·lació.
6. Ja tenim el wiki instal·lat

Nota: la configuració per defecte de MediaWiki s’estableix en el arxiu de DefaultSettings.php. El que hem de fer es copiar l’arxiu LocalSettings.php les línees que volem modificar, i editar sobre aquest últim arxiu. Com primer processa l’arxiu DefaultSettings.php i després l’arxiu LocalSettings.php, quant dos paràmetres es repeteixen, prevaleix els valors establerts en localSettings.php.

Cuando den las doce de la noche, los miembros de la sociedad d ela media noche estarán en el hueco más metido del bosque, donde prenderán una fogata y empezarán a contar historias de terror. Te acuerdas de "Te muerdes una vez, te muerde dos veces, un poco de agua y pagas el precio"o de "Zeebo", el payaso de la feria, a quién lo debes de robar la nariz, ya que si no irá por la tuya, wuajajajajajaja(risa malvada).

 Sabías que de esa serie salieron las actrices Rachel Blanchard y Joanna García. La primera fue la principal en la serie "Clueless", y la otra fue la hija mayor de la cantante country Reba Mcentire en su serie llamada "Reba"; y la famosísima Chica de a lado, es decir "Girl Next Door", Elisha Cuthbert. Ella empezó como extra, en un episodio en el cual se trataba de vampiros en un hospital; después se dedicó a hacer "Mecánica Popular para niños", y en el año 1999 la llaman para hacer el papel de Megan, y formar parte de la Sociedad de la Media Noche. La actriz que pegó duro y nadie se acuerda de su actuación en "Le temes a la oscuridad", es la actriz que determinó a todas las películas de terror, en una de las mejores películas que yo he visto, "Scream", sip estoy hablando de Neve Campbell, la famosa "Sidney Prescott", ella apareción en un solo episodio, que era sobre una sopa que todo el mundo iba  a probarla, la sopa era deliciosa, lo malo era que el chef tenía un ingrediente secreto bien desagradable, este era los miedos de sus camareros. Definitivamente esta fue una serie, que viendo la actualidad no tiene comparación, única en su estilo; acompañada también de "Escalofríos", pero bueno dejemos eso para otra historia de la Sociedad de la Media Noche.

Aquí les dejo el episodio de Zeebo, el payaso; se llama "Risas en la oscuridad"

Πρόκειται για το Romanos Navarino Dunes Resort, The Luxury Collection και το Westin Navarino Dunes Resort που βρίσκονται εντός του Navarino Dunes που αποτελεί τη πρώτη φάση ανάπτυξη της Costa Navarino στη Μεσσηνία.

http://www.starwoodlodging.com

http://www.westin.com

We were arguing about her very strong view of memes. She argues that ideas are imperfect self replicators, analogous to genes, and following Dawkins' concept of the selfish gene, individuals perceiving themselves to be conscious (us) are in fact merely the vessels for this second class of selfish replicators.

Susan is a systematizer and an avid and extravagant theorizer. I'm a historian by temperament and with what little training I have I look for the details in the grounds of experience, and I don't see the justification for the strong claim she makes. I'll blog at greater length on this post -book (2 weeks or less to send the sucker in...), but what brought all this up is that having not spoken to Susan for a couple of years, and not thought much about memes until Bora socked me with one a couple of days ago, who turns up at TED but Dr. Blackmore, in all her memetic -- and now temetic -- glory (Go to the link if you want to know what a "teme" is.)

I still think her core premise is incorrect, that she mistakes persuasive metaphor for analogic identity -- but I deeply enjoy the pressure she puts on me to say why. More on that later. For now, I feel very zeitgeisty. Who needs TED when you've got Inverse Square?

3/3/08: Minor update to correct the more obvious usage mistakes.

Image: Anonymous artist, Brazil, "Extracting Foot Worm," 19th century. Source: Wikimedia Commons

D'entrada, fer periodisme no hauria de ser Ctrl + C i Ctrl + V; explicar la teva visió de la realitat implica creació i subjectivitat, dos ingredients que són impossibles d'aconseguir copiant i enganxant una nota de premsa que ha fet algú altre. Però ara vull tractar aquest tema de les formes des d'un altre punt de vista: anar-hi més enllà. Crec que un periodista ha de ser un professional de la paraula, amb tot el que comporta. Ha de tenir un escriure excel·lent i/o una parla excel·lent, en funció de la naturalesa del mitjà o dels mitjans en què treballa. I malauradament, aquesta és una altra mancança de la nostre professió en l'actualitat: sovint s'escriu malament i es parla malament. No és indignant? Resulta que molts dels grans escriptors de la història recent es van forjar en el periodisme; només dos exemples, un de fa temps i un altre de l'actualitat: Mark Twain i Francisco Umbral. Crec que l'excel·lència en les formes hauria de ser una condició indispensable per a qualsevol periodista, ja que la millor manera perquè la gent entengui el teu missatge és explicar-te bé.

L'últim aspecte que vull tractar possiblement té relació amb això de ser un mestre de la paraula. Els mitjans paguen malament; comparativament, un periodista cobra molt pitjor que qualsevol altre professional liberal, i fins i tot cobra menys que un assalariat de preparació mitjana -o baixa, en alguns casos-. Horari matador, feina molt estressant, pressions de totes bandes,... per arribar a cobrar el sou que cobra un flamant llicenciat en enginyeria amb la seva primera feina. Amb això què vull dir? Doncs que els mitjans haurien de revisar a fons les seves polítiques de salaris, perquè les seves plantilles no poden dependre tant dels índexs vocacionals del personal: la vocació no paga la hipoteca. Quan deia que això d'escriure bé i les condicions laborals matadores podien tenir relació em referia a que, amb el panorama actual, no resulta sorprenent que algú que no trobi una feina estrella a La Vanguardia o l'Avui -amb un sou aregladet-, si té dos dits de front, acabi reorientant la seva professió cap els gabinets de premsa (empresarials, polítics, etcètera) o, en el pitjor dels casos, opti per abandonar la professió. I aleshores molts dels que queden són inexperts acabats de sortir de la facultat que, malauradament i no ho dic per criticar, surten bastant justets en gramàtica, ortografia i coneixement del llenguatge en general. Aquest drama és evident en els mitjans online.

Bé, acabo que m'estic fent pesat. En resum, el periodisme crec que necessita honestedat, imparcialitat, llibertat -perquè el periodista pugui triar els temes que creu que realment interessen a la societat a la qual serveix-, tècnica depurada per tractar aquests temes -tant periodística com des d'un punt de vista del llenguatge-, i unes condicions laborals dignes. Aquests són els meus ingredients indispensables. Una recepta que us faig arribar des de la modèstia perquè digueu també la vostra i es generi debat; m'encantaria.   

L’apartat  Sujets dels   Cahiers  recopila idees i propostes d’assaigs, contes, obres de teatre i projectes diversos que va imaginar Paul Valéry  entre 1901 i 1945.

“Histoire de l’escroc imparfait.
Un malin tombe sur une âme charmante et rieche et voit des mondes
à exploiter. L’afffaire se dispose admirablement.  (…)
Par malheur , en chemn, la victime devient si sympathique à l’opérateur qu’il
ne peut plus supporter l’idée de la truffer.
Calcul de l’embarras.
L’escroc finit par persister -depouille la dupe, reste son meilleur ami. Moralité.
(1901. Sans titre II, 307) .   Pg. 1309

Per caràcter jo hi hauria afegit d’on vaig treure la idea, què la va provocar… I probablement hi afegiria també una frase sobre aquesta moralina que suggereix d'incorporar al final.
Hi hauria tot un llarg treball a fer consistent a estudiar i avaluar la viabilitat dels projectes que va apuntar Valéry durant  45 de maduresa i plenitud. Aviam qui s'hi apunta:

“Traité de la vie intellectuelle  -Mystique intellectuelle à former de bien des remarques prises dans ces cahiers.
Les malheurs de l’esprit
Ses joies
Sa place  - sa nullité, ses eciences, ses défenses (1917. F VI, 647).  Pg. 1321

Un altre d'interessant :

“Quel livre il y aurait à faire sous ce titre : Journal de mon Corps.” (1922)
pg. 1325

I què dir d’aquest? :

Conte.
Un homme ayant eu des aventures, tristes finalement avec une femme,
ayant beaucoup ressenti et le détail etc.- 
s’eprend d’une 2e femme et l’histoire qu’il croyait singulière se répète.
(C’est la règle dans les amours  — Il y a des lettres admirables, mais tout le monde les a écrites. 1926.)       pg.1326

I encara un exemple més :

“Conte de l’homme trop intelligent  - que son intelligence isole. Les choses,
il les épuise trop vite. Plus vite, les gens. Le surmonté, le dépasé, le prévu. Le  possible.  " (1927) . Pg. 1327

Queda doncs més que provat que el que falta no són els temes d’escriptura ni gèneres com l’assaig, el conte, la columna d’opinió o el seu equivalent electrònic, el post ...
El que és realment difícil d'aconseguir -i detemina la síndrome de l’enfermetat designada per Vila-Matas- és la dificultat  de  crear una  estructura novel·lística, un principi, una trama complexa que es desenvolupa i evoluciona cap a un final.

Vila-Matas  escriu: 

“Hace tiempo ya que rastreo el amplio espectro del síndrome de Bartleby en la literatura, hace tiempo que estudio la enfermedad , el mal endémico de las letras contemporáneas, la pulsión negativa o la atracción por la nada que hace que ciertos autores, aun teniendo una conciencia literaria exigente (o quizás precisamente por eso) no lleguen a escribir nunca; o bien escriban uno o dos libros y luego renuncien a la escritura (...)”
Enrique Vila-Matas. Bartleby y compañía.
Anagrama. Barcelona. 2000, pg. 12

Aquesta definició és gairebé perfecta, però pel meu gust li manca un petit afegitó, que aniria així:

“... és també l’enfermetat que fa que alguns autors no es decideixin mai a començar a escriure la novel·la que barra el pas a la implementació d'una "opera prima" que podria ser el primer esglaó de tota una Obra completa;  és l'enfermetat que impedeix l’aparició d’un nou autor ...”
(Sani Girona. Desembre de 2007)

No us ve al cap l’acudit fàcil?
Una cosa així com : "Sisplau que no els curin !  Deixeu-los ben malalts. D’escriptors ja n’hi ha massa. Només ens faltaria  això, que es curessin."  Aviat no hi cabríem pas !"

Sí,  l’anàlisi en profunditat dels avantatges i inconvenients de la síndrome SANI són matèria per a un capítol nou.