Per Núria Casanovas

No tot és política a la facultat, i segur que les coses de caire personal són les que més recordarem d'aquest curs que s'acaba. Sens dubte, ens mereixen un record les morts de Darío Giménez i Ricard Rotger, professor i alumne de la facultat, respectivament.

La notícia es va saber just després de les vacances de Nadal, i l'alegria que provoca l'excés de torrons se'n va anar en orris, desdibuixant tots els somriures. Ara, a quatre mesos vista, es pot dir que se'ls troba a faltar.

En Ricard era estudiant de primer de Periodisme, feia els seus primers “pinitos” a la facultat, però la Nit de Reis va patir un desafortunat accident de trànsit per les carreteres menorquines, d'on era natural el jove. Anava acompanyat de dos amics, i els tres varen perdre la vida.

En Darío va morir d'un càncer de pulmó, que li havien diagnosticat pocs mesos abans. Fumava com un carreter, i amb la seva alegria, tenia la capacitat de treure ferro a tots els assumptes. Les seves classes eren divertides, a vegades dubtosament vinculades a l'assignatura (en el meu cas personal, Redacció), però amb unes lliçons sobre la vida francament incomparables. En Darío ens va impartir la nostra primera classe sobre numerologia (i la última, fins al moment).

Era un dels professors que s'han format al carrer: ja de ben jove va tenir ull pel negoci i, segons explicava ell mateix, es guanyava uns calerons passant apunts a net i venent-los als seus companys de classe. Després, al seu currículum hi lluïa la direcció de la revista interviú.

Això, als estudiants de primer, ens xocà. Com també ens deixaven perplexos les seves classes a l'aire lliure, amb un lleuger aroma de marihuana. Perplexos però contents d'haver compartit aquela estona i de tenir, a base de “batalletes” i debats entre nosatres, una mica més de bagatge.

No ens enganyem. Amb en Darío s'aprenia, i tothom en guarda un bon record. Els seus ulls murris, els seus jerseis i les seves bromes el convertien en una persona carismàtica i inoblidable.

Ecologistes en Acció de Catalunya denuncia com a molt greu l’episodi de fuita de material radioactiu produït en la central nuclear Ascó – I, i acusa als titulars de la mateixa d’amagar una informació vital importància.

En les darreres hores s’ha pogut saber que els exteriors de la central nuclear d’Ascó presenten nivells significatius de cobalt radioactiu, aquesta informació ha estat coneguda després que l’organització Greenpeace emetés un comunicat de premsa exigint explicacions al CSN sobre aquest fet, i que Ecologistes en Acció fa també pròpies. No ha estat fins llavors quan els titulars de la central han posat en coneixement del CSN els fets.

Segons es desprèn de la informació facilitada pels propis titulars i del CSN, els fets s’haurien iniciat durant els darrers treballs de recarrega de combustible, que van tenir lloc el passat mes de novembre, quan en les operacions de neteja el sistema d’extracció i filtració d’aire de l’edifici de combustible va resultar contaminat.

Tot i que el CSN afirma que ha estat informat per part dels titulars seguint el procediment reglamentari d’aquest succés notificable, no ha estat fins que l’organització Greenpeace ha fet públic els fets, que els titulars han emprés accions. El fet que tant els titulars com el CSN hagin emès les seves respectives notes de premsa en posterioritat confirma les acusacions fetes per Greenpeace, i deixa a entreveure que una informació d’aquesta magnitud només pot haver-se conegut per la complicitat d’algun treballador responsable que coneixia els fets i que ha volgut que aquests sortissin a la llum pública.

Si s’examina la cronologia dels fets en cap cas pot afirmar-se que el procediment d’informació ha estat l’adequat. Els titulars han incorregut en una falta de procediment al no comunicar al CSN en el degut termini de temps la detecció de la fuita del material radioactiu.

Així mateix, Ecologistes en Acció de Catalunya discrepa sobre “les repercussions del succés estiguin molt per davall dels límits establerts”, no pel fet que els nivells detectats estiguin dins del marc legal que permet operar a una central nuclear, sinó perquè com és d’antuvi conegut no existeix cap dosi radioactiva que sigui innòcua i a l’efecte acumulatiu que aquestes generen en els organismes vius. Així mateix cal aclarir quins son el nivells de radiotoxicitat que corresponen a la fuita de 0’2 Mbequerels de cobalt, equivalents a 0’00001 curis.

Aquest succés és encara més preocupant si es té en compte que la fuita del material radioactiu ha afectat a les àrees exteriors de la CN on, a diferència de les àrees de contenció radioactiva, no es necessària la incorporació de materials de protecció radiològica en els operaris, i el fet que els vents hagin pogut dispersar les partícules pel medi, afectant a la població.

Com bé han assenyalat els nostres companys i comapanyes de Greenpeace aquest succés “implica un fracàs rotund del Pla de Vigilància Radioactiva de la central i de la Xarxa de Vigilància Ambiental del CSN”, i posa de manifest la manca de rigor en la forma de funcionament del CSN a pocs mesos de la seva darrera remodelació.

Ecologistes en Acció de Catalunya es reitera un cop més amb la necessitat de clausurar les centrals nuclears abans no es produeixi una veritable catàstrofe

Col·lisió de trànsit frontal entre un camió amb matrícula de Castelló i un turisme amb matrícula de Tarragona, com a resultat ha mort la conductora i única ocupant d'un turisme, Rosa Maria CG de 54 anys, de nacionalitat espanyola i veïna d'Amposta. El conductor de camió ha resultat il·lès.

A conseqüència de l'accident s'ha hagut de tallar la via totalment a les 07:30 hores. A les 07:50 que s'ha pogut donar pas alternatiu per interior de població de Sant Carles de la Ràpita fins a les 10.30 hores. En el rescat hi ha intervingut dues dotacions de bombers, ambulàncies i cinc de Mossos d'Esquadra.

Fué una boda diferente, original, todo el mundo de pie alrededor de los novios y la jueza de paz, arropandolos...

Y un banquete genial, pocas sillas y pocas mesas, todo el mundo de pie, o sentado en el cesped, o en un murito del jardín... Una barbacoa con pichitos de salsicha, de pollo, de calamar, una fideuá y cómo no un fantàstico pastel de frutas! :-)

Nos reencontramos con amigos de hace tiempo, que hace tiempo que no veíamos y que sabemos que no veremos en bastante tiempo.

En fin, que pasamos un sabado de lo más divertido y entretenido!!

per Guillem Casòliva

Les morts d’en Darío Giménez i en Ricard Rotger tenyeixen de negre la tornada a la facultat després dels descans nadalenc

El retorn a les aules acostuma a ser difícil després del Nadal. El caliu de la família, acompanyat d’abundants i deliciosos tecs fa les nostres delícies. Un cop aquí, enyorem les estones lliures d’aquells dies i ens mortifiquem pensant que hem desaprofitat el temps, que els exàmens són a la cantonada i farem salat. Tanmateix, aquest any les dificultats han estat d’un altre caire, molt més humà, molt més personal, en absolut banals.

Aquest gener el recordarem tots com el gener negre, i no és per menys. Un professor i un alumne d’aquesta facultat han perdut la vida; amb poquíssims dies de diferència i per causes diverses. En tot cas, les desaparicions de membres de la facultat són un fet excepcional i més d’una manera tan coincident. Per això mateix s'ha creat aquest article, per intentar donar relleu i personalitzar aquests dos noms, a fi que la tragèdia no els deixi emmarcats en una simple nota de successos. Però aquest camí de reconeixement i aproximació a les seves vides no comença ara, sinó durant els cinc minuts de silenci en memòria d'ells dos, realitzats el passat dijous davant l’arbre de la memòria. Al final, totes les iniciatives sumen en aquesta lloable meta contra l'oblit.

El professor es deia Darío Gimènez i era molt conegut gràcies al seu caràcter afable, el seu amor per la natura - que tan bé sabia transmetre- i, per descomptat, per la popularitat que tenien les seves amenes i alhora interessants classes de periodisme d’investigació i societat. Va morir a causa d’un càncer de pulmó que li havien diagnosticat pocs mesos abans.

Per altra banda, l’alumne era en Ricard Rotger de primer de periodisme, del grup de tardes i natural d’Alaior, Menorca. En Ricard cursava el seu primer any en aquesta facultat, i segurament no era tant conegut com en Dario dins la facultat, de totes maneres, va deixar una empremta inesborrable a la seva classe, entre els seus companys. Era un noi alegre i rialler, sempre amb una broma sota la màniga. Malauradament, un terrible i desafortunat accident de cotxe per les carreteres de Menorca va acabar amb la seva vida i la de dos seus amics. Els funerals es van fer al poble de tot ells, Alaior, i van tenir una afluència massiva enmig de l'omnipresent dol.

Y quien es Ximena??? Ahhhhhhh!!!

Ximena es mi prima!!! Si, si, si, mi prima!!!!

Una prima que no sabía que tenía, una prima que vive en Chile y que buscava datos sobre su família y su apellido. Y nos hemos encontrado en la inmensidad de internet, casi por casualidad y sin previo aviso. De la manera más tonta hemos recuperado el contacto que se perdió a finales de los 60.

El fin de semana ha sido super intenso, poniendonos al dia de nuestras vidas, enviandonos fotos de la familia, de los tios, de los abuelos y los bisabuelos y de los otros primos (porque ahora tengo siete primos más!). Y todavía no ha terminado el intercambio de información... hay tantas cosas por contarnos!

Lo mejor es que todos andamos revolucionados y emocionados, es divertido buscar fotos antiguas con mis padres para encontrar álguna en la que saliera la bisabuela o la abuela. Es emocionante conctar el correo y encontrar dos e-mails de Ximena contandome cosas y mandandome fotos.

De momento la mejor sentencia que nos has hecho ha sido: "Sois iguales! Esto solo te pasa a ti y alguien igual que tu!"  Me encanta! ;-)

Así que, bienvenidos Ximena, Laura, Andrea, Igancio, Montse..... y el resto de família reencontrada!!

El primer foc s'ha declarat passats tres quarts de quatre de la matinada a Lliçà de Munt, en un pàrquing de camions situat prop del quilòmetre 8 de la carretera C-1415-B. El foc ha calcinat les cabines de cinc camions. El segon ha estat a l'avinguda Montserrat de Lliçà de Vall cap a un quart de cinc de la matinada, és a dir, mitja hora més tard que l'anterior. En aquesta ocasió només s'ha cremat un camió. Finalment, cap a tres quarts de cinc de la matinada s'ha declarat un altre foc, en aquest cas a l'avinguda Antoni Gaudí de Mollet del Vallès. L'incendi ha cremat tres camions més. La Policia Local d'aquestes poblacions s'ha desplaçat fins al lloc dels incendis juntament amb sis dotacions dels bombers que han pogut apagar ràpidament els focs. Han trigat entre 20 i 30 minuts. Els Mossos d'Esquadra investiguen aquests incendis sense que, de moment, hi hagi cap hipòtesi sobre l'autoria.

Video:
http://www.3cat24.cat/video/156939/altres/2149_CREMA_CAMIONS_VALL_S

(gentilesa de llicamuntxpress)

Gent que arriba, petons i alegria, "que guapa estàs!", "Hola! Que tal va tot?", "Fa temps que no ens vèiem...". Jaquetes amuntegades damunt d'un llit,  bosses i bolsos, paquets i paquetets.

Sabates que repiquetejen el terra, maquillatges que llueixen alegres, cames que s'exibeixen més del normal...

Musica que sona, riures que ressonen, copes que dringuen, paraules que ballen.

Anar i venir de la cuina, fumar, beure i menjar. Parlar, parlar i parlar. Obir la nevera, tancar la nevera, fer volar un tap de suro . Parlar, parlar i tornar a parlar.

Fer fotos, abraçar al del costat i somriure a un objectiu.

Posar-nos les xapes, esperar que les descobreixis... i veure't riure.

Passar-ho bé, estar tots junts al teu voltant, celebrar que ja en tens quaranta.

Veure't feliç i contenta.

Fins aquí tot més o menys normal, no? Si, però jo no he pogut evitar pensar en alguns fets que "acontecieron" durant la tarda...

En un moment donat algú va dir aquella frase tan típica de:

-Fijate, la niña ya nos ha cumplido siete años..."-

I tots els allà presents vem assentir amb el cap amb un somriure complaent a la cara i certa melangia a la mirada... la frase va ser repetida, en diferents situacions per diferents persones, varies vegades!

I aquí va la primera de les meves reflexions: Si l'any passat la mateixa nena va complir sis anys... és lógic que aquest any en faigi set ,( el que hauría sigut digne de ser comentat és que la nena hagués passat als nou directament... ;-) ) així doncs, perqué els adults ens esforcem tant en que ens sapiga greu que els nostres nens cumpleixin anys??

Però aquest no va ser tot l'impacte de la frase, no. La qüestió és que la seva escència va calar fons en els nostres subconscients... i de cop en totes les converses en les que estava present o que sentía al meu voltant es repassava la cantitat d'anys d'algún fet succeït feia més de quinze anys!

- Nena, ja fa vint-i-un anys que ens coneixem!!-

I tothom del voltant assentia amb el somriure i la mirada característics, amb resignació.

- Uff!! Jo recordo que tu vas venir a la meva comunió!-

I tothom deia:

-Com passen els anys!!-

I la que havia assistit a la comunió preguntava amb cara d'ensurt:

- I quants anys tenies?-

- Nou.-

- I quans en tens ara?-

- vint-i-nou.-

Fa falta que us descrigui la cara de la pobra que va anar convidada a la comunió?

- Recordo el primer pis en el que vareu viure....mmm... tenieu un puff al menjador!!!-

-Un puff??-

La gent aclucava una mica els ulls, com si busquessin la seva imatge mental i finalemt tothom feia cara de recordar el puff del meu primer pis. Menys jo!

I així es van anar succeïnt frases recordatóries de situacions viscudes fa mooooolts i moooolts anys. Jo mateixa (ho he de reconeixer) vaig recordar (i no una vegada, sinó dues!) els anys que feia que coneixía a la mare de la meva fillola!!! I ella (pobreta) assentia amb el cap amb la mirada i el somriure, resignada.

Ara ve la meva segona tanda de reflexions: Que ens está passant? Tan grans ens fem que hem de recordar batalletes passades per gaudir d'una festa (infantil)? Van ser els set anys d'aquesta criatura el catalitzador d'aquesta necessitat de comptar anys? Tornará a passar el mateix a la propera festa (infantil)? Quan la criatura faigi viut anys tornarem a tenir tots una cagalera general de "remember when"?

Qui ho sap.