<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><!-- generator="wordpress.com" -->
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	>

<channel>
	<title>substitucio-linguistica &amp;laquo; WordPress.com Tag Feed</title>
	<link>http://wordpress.com/tag/substitucio-linguistica/</link>
	<description>Feed of posts on WordPress.com tagged "substitucio-linguistica"</description>
	<pubDate>Sun, 12 Oct 2008 00:25:31 +0000</pubDate>

	<generator>http://wordpress.com/tags/</generator>
	<language>en</language>

<item>
<title><![CDATA[Aquí: en català!]]></title>
<link>http://pinucset.wordpress.com/?p=28</link>
<pubDate>Sat, 03 May 2008 14:48:45 +0000</pubDate>
<dc:creator>pinucset</dc:creator>
<guid>http://pinucset.ca.wordpress.com/2008/05/03/aqui-en-catala/</guid>
<description><![CDATA[En aquesta entrada us voldria dir perquè escric aquest blog en català enlloc de en castellà o a m]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p>En aquesta entrada us voldria dir perquè escric aquest blog en català enlloc de en castellà o a molt apurar en anglès.</p>
<p>Sóc conscient de que escrivint el blog en català menys gent el pot llegir amb facilitat, concretament 440,2 milions de persones menys que si el fes en castellà, però jo tinc els meus motius:</p>
<p>El primer de tots, i responent a que el català l'entèn menys gent, és que la cultura no sap de nombres. No importa quanta gent comparteixi una cultura, aquesta serà tan rica si la comparteixen milions de persones com si només en queda una tribu a l'Àfrica subsahariana. I la seva pèrdua serà tant o més llastimosa com la pèrdua d'una espècie animal o vegetal.</p>
<p>Em rebenta quan algú em diu que faci el blog en castellà perquè l'entengui més gent, que escriguin ells en anglès o estudiïn esperanto si volen que els entengui més gent! I em responen que no se senten còmodes escrivint en anglès perquè no és la seva llengua materna, aquí ja deixo la conversa per allò de veure la biga a l'ull de l'altre i no la palla en el propi. I no! Una llengua no és només per comunicar-se, aquest només podria ser el cas de l'esperanto o de les llengües creades artificialment, i vist l'èxit d'aquestes llengües queda palès que les llengües són molt més que una eina, són demostracions de cultura.</p>
<p>El segon motiu, és que escriure el blog en castellà (tenint el català com a llengua materna), seria una empenteta més cap a la diglòssia. Parlar en català a casa i escriure el blog en castellà seria com dir que el català és una llengua casolana i d'insuficient prestigi per estar a Internet. Cada pas que fem cap a la diglòssia; per petit que sigui, com pensar que és normal que el Brad Pitt es dobli al castellà i no al català o acceptar que el nostre ordinador no ens parli en la nostra llengua materna són passos cap a la substitució lingüística.</p>
<p>El tercer motiu és que totes les llengües estan preparades per expressar qualsevol cosa a qualsevol lloc i utilitzar-les ho demostra i les enriqueix. És ridícul pensar que el català no està preparat per l'Internet o que no es pot parlar de tal tema en català.</p>
<p>El quart motiu és que escriure en una llengua majoritària sent parlant d'una no tan majoritària seria un pas més cap a la globalització i cap a l'eliminació de cultures minoritàries només pel sol fet de ser minoritàries. De fet es calcula que de les 6000 llengües que es parlen avui en dia 3000 hauran desaparegut a finals del nostre segle degut a la manca de transmissió generacional i a la pressió política d'altres idiomes. Estic convençut de que la majoria de castellanoparlants que em diuen que faci el blog en castellà no suportarien veure el castellà substituit per l'anglès, doncs jo no suportaria veure la cultura catalana menjada per l'espanyola o l'anglesa o l'etíopa.</p>
<p>I l'últim motiu és perquè això és casa meva i hi parlo com vull, què cony! :-D</p>
<p>Salut i força al canut!</p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Anihilament]]></title>
<link>http://vestigis.wordpress.com/2007/09/20/anihilament/</link>
<pubDate>Thu, 20 Sep 2007 22:59:52 +0000</pubDate>
<dc:creator>bertrandeborn</dc:creator>
<guid>http://vestigis.ca.wordpress.com/2007/09/20/anihilament/</guid>
<description><![CDATA[L’escriptor basc Bernardo Atxaga, nat a Asteasu a 1951, explica que era gairebé ja un adolescent ]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p><font face="Tahoma" size="2">L’escriptor basc Bernardo Atxaga, nat a Asteasu a 1951, explica que era gairebé ja un adolescent quan va descobrir a una llibreria de Bilbao el volum de poesies <em><strong>Biotz-begietan</strong></em> de José María Aguirre <em>Lizardi</em>. Allò que primerament el va sobtar de la troballa no va ser la qualitat lírica del recull o la bellesa d’un vers llucat a l’atzar, ans una cosa molt més elemental i insospitada: era la primera volta que veia editat un llibre en euskara. Tot allò més que Atxaga havia arribat a veure escrit en basc, potser mitjançant rudimentaris mètodes d’impressió, era alguna esquela o algun solt clerical. Fins aquell instant, no s’havia plantejat mai que aquella llengua seva, aquella llengua familiar en què xerrava amb els pares i que escoltava parlar a la gent del seu poble, podia llegir-se també en caràcters d’impremta, en fulls lligats i enquadernats com els de qualsevol altre llibre en llengua castellana.</p>
<p>Aquesta experiència, conta el mateix Atxaga, pot semblar completament esotèrica per als parlants d’aquelles llengües que han pogut desenvolupar-se amb normalitat i en les quals els seus usuaris han gaudit d’una relació natural amb els medis de reproducció de la mateixa. L’ anècdota fascina per permetre’ns encarar una vivència que a molts ens pot semblar ja remota, irreal, impensable. Il·lumina sobre el punt al qual pot arribar l’escomesa d’un poder i d’uns governants en el seu ànim d’anorrear una cultura i abonar el camí per a la seva completa substitució. Però serveix també per a exposar, sense estratègies de distracció, com de lluny es va anar en la sufocació de la llengua basca, en la seva ocultació, en el decidit empeny de fer-la invisible, fins a aconseguir que la sola existència de llibres en euskara fos una excepció, una raresa, una revelació colpidora per a un infant.</p>
<p> Serveix sobretot en els darrers temps, en els quals el ressentiment dels qui no van poder reeixir completament en aquell propòsit s’ha començat a manifestar sense complexes. Un moment en el qual proliferen desvergonyides insinuacions a un suposat preteriment de la llengua castellana al País Basc o a Catalunya (no gosen parlar de Navarra o del País Valencià), amb argumentaris que tot sovint comencen minimitzant l’abast de la repressió patida per les comunitats catalanoparlants o euskalduns o que senzillament l’escamotegen com si no s’hagués produït.</font></p>
]]></content:encoded>
</item>

</channel>
</rss>
