http://www.portishead.co.uk/

Acollonit. Així és com m’ha deixat la primera escolta de l’últim disc dels de Bristol, que feia 10 anys que no publicaven. I si jutgem pel resultat final, em penso que de vegades la opció de deixar passar el temps abans que un artista torni a expressar-se mercès a la seva obra serveix per a reinventar-se i aconseguir travessar els seus propis límits.

Si us he de dir la veritat, mentre escric aquest post escolto The Rip, una de les peces d’aquest Third que acaba de sortir al mercat, I se’m posa la pell de gallina. La barreja de sons i ritmes i la veu profunda i trencada de la Beth Gibbons floten literalment pel menjador de casa meva i la sensació de inquietud és tan palpable com la que puc sentir quan veig, escolto o admiro alguna peça d’art que connecta amb la meva forma de veure i interpretar les coses. I quan acaba aquesta, aleshores sona Plastic, encara més evocadora i estranya. Però és després (bé, ara, ja que m’havia aturat fins al següent tema que aconseguís tallar-me la respiració) amb Machine Gun, -probablement el tall més terriblement sec i aterridor que he escoltat en anys i que va més enllà del que és per a mi una simple cançó-, quan m’adono que això que escolto no és normal (podeu escoltar-lo al vídeo penjat més adalt). Patint dins meu aquesta metralladora sento vertader pànic i em pregunto si els Portishead han fet alguna mena de pacte amb el diable per a aconseguir crear aquest so tan capaç de dur-me a sentir coses que fins ara només la imatge havia aconseguit fer-me sentir.

No és, però, un disc fàcil. No ho és gens. Però em penso que cal fer l’esforç de tractar de comprendre’l, de intentar ser partícip del que pretén i de deixar-se anar, encara que sigui en una primera i única escolta, perquè és tan diferent als productes que estem acostumats a escoltar que és gairebé depurador per a les oïdes; un filtre del fet rutinari, de la repetició insulsa, que ens cola la porqueria i la despulla per a mostrar novetat. Escolteu-lo. Encara que l’acabeu detestant. Encara que l’acabeu odiant.

Us deixo aquí dos vídeos: un, de la cançó Only You del seu primer disc, Dummy, dirigit per un Cunningham excel•lent i del que ja he parlat en algun moment en aquest bloc però a qui no he acabat mai de fer justícia (ho faré, ho juro!). L’altre, l’All Mine, del seu segon CD, l’anomenat Portishead, i presentat amb un videoclip que... no puc definir amb paraules (veieu-lo i ja em direu).
Del seu tercer, aquest Third, només us demano que procureu escoltar-lo pels motius d’abans, i acabo fent-vos una confidència que justifica el meu consell: sempre he dit que si fos director de cinema m’agradaria dirigir el que dirigeix el Lynch. Que si fos escriptor, m’agradaria escriure el que escriu el Millàs, el Welsh o el Hunter S. Thompson. Bé. Si hagués de posar música a certs moments de la meva vida, o fes el cinema que m’agradaria fer... o mentre escrivís el que m’agradaria escriure, em penso que escoltaria els Portishead. Aconsegueixen arribar tan lluny amb els seu so com la imatge o la paraula. Ara mateix, i sol som soc a casa, només us puc dir que hauré d’apagar immediatament el reproductor de música. Estic certament acollonit i en algun moment he sentit sensació d’ofec, de vertadera angoixa. Malparits… com us ho heu fet?