sociologia-urbana « WordPress.com Tag Feed

Comunicato ad un imbecille

Navigatore Messaggero — Sun, 02 Mar 2008 19:57:10 +0000

Stato D'animo :

Citazione : Olim humani artus, cum ventrem otiosum cernerent, ab eo discordarunt, conspiraruntque ne manus ad os cibum ferrent, nec os acciperet datum, nec dentes conficerent. At dum ventrem domare volunt, ipsi quoque defecerunt, totumque corpus ad extremam tabem venit: inde apparuit ventris haud segne ministerium esse, eumque acceptos cibos per omnia membra disserere, et cum eo in gratiam redierunt. Sic senatus et populus quasi unum corpus discordia pereunt concordia valent."

In Breve : Senato e popolo sono un "corpo" unico.

Metafora organicista Apologo di Menenio Agrippa, Nell'apologo di Menenio Agrippa generale delle legioni Romane, teorizzava la metafora organicista
dedicata alla politica; tutto l'impero era coordinato ed organizzato come un Organismo vivente,
fu quando cadde, che si sgretolò anche l'impero, l'idea cadde prima durante e dopo l'editto di Costantino che ha generato uno squilibrio tra Impero d'Oriente ed Impero d'Occidente; li nasce
la prima grande divisione tra occidente ed Oriente, proprio per la perdita del valore della metafora organicista.
Stamattina un, "comunistoide" presso " una radio" qualunque, ha criticato l'idea della Onorevole Finocchiaro di amminstrare la Sicilia come se il governatore fosse una "madre". L'idea è stata interpretata da questo imbecille come metafora Organicista, il che è falso.
L'idea nasce da una visione Freudiana, se vogliamo essere precisi; che mira molto ad assomigliare
al concetto di "famiglia" che da quelle parti è piuttosto difuso. MA QUESTA mia ultima
considerazione è puramente una battuta satirica.
Voglio dire a questo Imbecille che è vero che l'Apologo di Menenio Agrippa è una cosa antica,
ma è anche vero che una visione organicista è una buona visione e se riveduta ed adattata ai giorni
nostri può dare ottimi risultati. Perchè? ve lo dico io perchè. Perchè se avessero adottato
il metodo organicista, non avremmo avuto, l'immondizia in giro per Napoli; piu tecnici avrebbero lavorato a rete, più esperti, più società, invece di demandare tutto ad una società, lontanta dai siti e quindi impossibilitata a controllare la situazione con una visione diretta; ogni contesto ha bisogno di
estendere la gestione degli eventi con una politica "Capillare" e ravvicinata all'origine del problema.
Se il problema è il mal di piedi, non prendo una pastiglia per il mal di testa, ma cerco di
curare il piede. LA VISIONE organicista è il contrario di quella comunista che tratta il buco del culo come il cervello.
Quindi a questo deficiente immondo, dedico il mio

VAFFANCULO DOMENICALE!Mi spiego con un esempio; le pensioni, sono pagate da chi lavora adesso, giovani e vecchi si rubano i soldi a vicenda, in parlmento i vecchi fanno leggi per fottere soldi ai giovani, i giovani, fottono soldi
agli anziani per servigi e servizi professionali. Siamo in una società impazzita.Un tale predicò nel deserto, 2000 anni fa e disse: i morti torneranno a vivere.
Secondo me è meglio che i morti se ne stiano dove sono in quanto vorrei evitare di vedere
degli zombi andare a reclamare la "pensione del risorto". Dopo il TFR vedremo il Trattamento Del Risorto ( TDR)Questa storia che tanto dopo c'è un altra vita non mi convince, l'uomo sconta le sue azioni sulla terra,
la trascendenza è un altra cosa, quindi ci manca solo che dei rompicoglioni risorti vengano a togliere ulteriore risorsa economica a chi è vivo e non è ancora un cadavere.
La terra è di Caino, ricordiamocelo!.

the insider!

ps:

Ho come l'impressione che, corpi morti siano stati sostituiti di recente da dei "cloni", cloni creati

ad arte negli anni 80, per servire una causa, ho solo una punta di sospetto......

La sociologia urbana, avui

Marc — Thu, 11 Oct 2007 15:40:17 +0000

Fa poques setmanes es va celebrar el IX congrés espanyol de sociologia organitzat per la federació espanyola de sociologia (FES), del qual encara no havia parlat. És una bona ocasió per fer un repàs de per on van els trets avui dia dins la sociologia urbana. Les sessions de treball estaven organitzades en torn a temes com la mobilitat, la governança i l'impacte de la ideologia neoliberal en la gestió urbana. El conjunt de ponències posa de relleu que els temes més rellevants són els que tenen a veure amb les relacions de poder contemporànies que generen un model de ciutat que ha de ser 'competitiva' davant les altres ciutats. Aquest model de ciutat és la 'ciutat empresa' que vol atraure capital en forma de fluxos financers i de turisme 'de qualitat', és a dir, amb poder adquisitiu. Aquest model de ciutat necessita d'arquitectes estrella que potenciïn la ciutat com a marca (per exemple Foster o Jean Nouvel). L'objectiu dels projectes arquitectònics no va dirigit ja a millorar la ciutat sinó a fer-la més atractiva dins la competència global.

De la mateixa manera, apareix un discurs sobre la 'cohesió social' on la diversitat i la tolerància juguen un paper com a factors d'atracció (la ciutat com a mescla de cultures i font de diversitat) que xoca frontalment amb les pràctiques empresarials de la gestió urbana contemporània.

De tots aquests temes es va parlar durant les diferents sessions del congrés. A destacar la comunicació de la Sara Gonzalez de la Universitat de Leeds titulada 'urbanismo neoliberal en las ciudades europeas'. La Sara va destacar a més que al Regne Unit tot el debat sobre la ciutat gira al voltant de la sostenibilitat. Si tenim en compte que el Regne Unit marca en tots els sentits l'agenda acadèmica i política europea avui dia, ja sabem (de totes formes ja s'intuïa) de què parlarem en els propers anys quan volguem estudiar la ciutat.

PS: Jo vaig fer la meva humil aportació parlant del costat fosc de la governança i com analitzar-la. Aquí teniu el powerpoint presentacion-marc-pradel.ppt

i aquí l'article sencer:

aproximacion-critica-al-discurso-de-la-gobernanza.pdf

Ja us aviso, la presentació és més dolenta que l'article, que a la vegada és força espès...

Retalls perduts de la tesi

Marc — Tue, 04 Mar 2008 16:10:51 +0000

La meva tutora m'ha repassat un capítol de la tesi i m'ha dit que era massa periodístic. Com que l'he de destruir, millor ho penjo aquí i en queda constància. Parlo de la transformació dels Estats del Benestar:

En alguns països europeus l’Estat del Benestar ha patit una forta restricció com a proveïdor de serveis en favor dels mecanismes de mercat. Amb la crisi del petroli de 1973 els Estats del benestar es van veure incapaços de mantenir el sistema de redistribució estatal i el paradigma econòmic liberal que pregonava la desaparició de l’estat com a element regulador va esdevenir dominant. Així, els governs dels diferents països europeus han cercat solucions per a establir un nou model que permeti remprendre el creixement econòmic a la vegada minimitzar les desigualtats socials.

Durant els anys vuitanta, gran part de la socialdemocracia europea va intentar continuar amb el model fordista-keynesià. Aquest model va fracassar a França i d’altres països europeus, mentre que al nord d’europa aconseguien mantenir-lo. Al Regne Unit i els Estats Units les propostes neoliberals van permetre reempendre el creixement econòmic però amb costos socials molt alts. Els governs de Tatcher i Reagan van rescatar les velles receptes del liberalisme, que van ser convenientment actualitzades: la igualtat social va passar a un segon terme, sota el principi liberal segons el qual el criexement econòmic porta a la minimització de les desigualtats gràcies a les forces de mercat. L’anomenat neo-liberalisme es va imposar com a paradigma hegemònic en l’eocnomia, tot i que el seu impacte en termes de canvis en l’estructura estatal i en desigualtats socials va variar molt d’un país a un altre.

Mai havia fet un post gastant tan poc temps, diria. Au a refer aquest tros en versió acadèmica, ara.