He abierto el almario y he sacado la memoria a pasear. La he puesto en ese vértice de la historia que supuso el final de los 60 y el inicio de los 70 y le ha encargado buscar caras y gestos casi olvidados, nombres prácticamente desconocidos hoy en día, pero que en aquel momento protagonizaron una de las aventuras más estimulantes de la música popular española de todos los tiempos: aquello que se llamó underground. Ha sido difícil, porque casi 40 años después, todo el asunto andaba tan undergrún que ni con lámparas de carbunco era posible penetrar en su oscuridad. Pero poco a poco han ido apareciendo entre la niebla la cara de judío converso de Julio Matito o la de turista inglés de Cachas. Antoñito Smash tirado en el suelo, engañando a todos con su silencio. El gesto revoltoso de Jordi Batiste. La seriedad nórdica de Henrik y las idas y venidas de Gualberto, siempre en viaje hacia alguna parte. La excentricidad daliniana de Pau. Las gafas de círculos concéntricos y el pelo encrespado de Jaume. Y en medio, como un equilibrista, Gonzalo García Pelayo, haciendo juegos malabares con los conceptos y los números.

Estamos hablando del movimiento musical que acabó bautizado como música progresiva, que en esos años no sólo consiguió un éxito y una repercusión evidente, sino que dio a la luz algunas de las obras de la canción popular más destacadas y con mayor influencia en los artistas posteriores (y cuando escribo “artistas”, ¡por dios, no seáis cabrones!, no los confundáis con los inventos musicales a la carta). O al menos de una parte de él, porque dentro de ese progresivo, tan amplio que hay quien ha llegado a catalogar centenares de grupos y solistas en él, habría que hacer distinciones. Personalmente creo que hay dos grandes tendencias claramente diferenciadas, en el fondo y en la forma de su trabajo, aunque no impliquen una valoración de sus cualidades artísticas específicas (que, como siempre, no son grupales, sino de individuos).

Por un lado, estaría, los que adoptaron el modelo de la música progresiva que entonces se hacía por el mundo, lo reprodujeron y en algunos casos le dieron un toque personal, todo ello dentro de cánones básicamente estéticos. Por otro andarían aquellos que, además de las influencias musicales, también recibieron de los grupos y cantantes estadounidenses la parte de contenido crítico, provocador y alternativo que tenía sus obras y actitudes, los que hicieron del estilo una forma de enfrentarse a la música como arte y al mundo como conflicto colectivo. En España yo concretaría esa actitud en el núcleo duro de lo que se definió como “underground español”, fenómeno de corta duración, pero que dejaría su huella en músicos coetáneos y posteriores. (Sobre este tema recomiendo el articulo que Manuel Vázquez Montalbán escribió sobre el tema, con el seudónimo de Luis Dávida, en Triunfo el seis de febrero de 1971, en el que analizaba el fenómeno a raíz de unas actuaciones de la mayor parte de los grupos en Barcelona)

Si el tiempo, el interés de los lectores y la complacencia del jefe lo permiten, me gustaría ir desgranando algunas anécdotas y quizás algún sobre los grupos Música Dispersa, Smash y Máquina y el cantautor Pau Riba, que me parecen lo más representativo del movimiento. También podría hablar de Sisa, pero, aparte de que ya se tratará de él al referirnos a Música Dispersa, es un auténtico caso aparte, imposible de clasificar.

Además de por la unidad que encuentro en ellos en función de su actitud ante la música, el centrarme en estos nombres, lo que no evitará que se hable de otros (por ejemplo, ese genio sevillano que fue Silvio), haya otros motivos por hacerlo. Por ejemplo, a esos cuatro (que uno a uno eran más) los traté personalmente con más o menos intensidad, y eso da tela para hablar. También los une que todos ellos grabaron sus discos iniciales en sellos alternativos, entre otras cosas más.

En cualquier caso, con lo primero que ha tropezado mi memoria en su viaje por el tiempo ha sido con un documento inaugural y excepcional, que marca la ideología y los principios que definieron a esos músicos. Hay quien dice que lo escribió Julio Matito de Smash, aunque yo siempre he pensado que fue Gonzalo García Pelayo quien lo hizo. Lo dieron a conocer en nombre de Smash en 1968 o 1969 con el título de “MANIFIESTO DE LO BORDE” y sólo hace falta darle un vistazo para comprobar su ligazón con las corrientes de lo que se llamó nueva izquierda, nacida en los campus de Berkeley o Nanterre, antiautoritaria, libertaria y heterodoxa, que estaba llegando a España por aquellos años y de la que la música underground fue una de sus señas de identidad. Yo siempre he creído que el Manifiesto lo leí por primera vez en la revista Triunfo, aunque mirando ahora en su edición digital no he logrado localizarlo. Es igual: aquí está y merece la pena:

MANIFIESTO DE LO BORDE

Cosmogonía de la estética de lo borde:

• Hombres de las praderas (Dylan, Hendrix, Jagger…)

• Hombres de las montañas (Manson, Hitler…)

• Hombres de las cuevas lúgubres (funcionarios)

• Hombres de las cuevas suntuosas (presidentes de consejos de administración, grandes mercaderes)

- Los hombres de las praderas son los únicos que están en el rollo y que han salido del huevo. Sus carnets de identidad son sus caritas.

- Los hombres de las montañas se enrollan por el palo de la violencia y la marcha física.

- Los hombres de las cuevas lúgubres se enrollan por el palo del dogma y te suelen dar la vara chunga.

- Los hombres de las cuevas suntuosas se enrollan por el palo del dinero y del roneo.

- No se puede hacer música en las cuevas del infortunio; hay que abrirse hacia las praderas.

- Las relaciones hombre de las praderas-mercader de las cuevas suntuosas son siempre de sado-masoquismo.

- Sólo se puede vivir tortilleando.

I. No se trata de hacer “flamenco-pop” ni “blues aflamencado”, sino de corromperse por derecho.

II. Sólo puede uno corromperse por el palo de la belleza.

III. Imagínate a Bob Dylan en un cuarto, con una botella de Tío Pepe, Diego el del Gastor, a la guitarra, y la Fernanda y la Bernarda de Utrera haciendo el compás, y dile: canta ahora tus canciones. ¿Qué le entraría a Dylan por ese cuerpecito? Pues lo mismo que a Manuel [Molina] cuando empieza a cantar por bulerías con sonido eléctrico:

“Aunque digan lo contrario,

yo sé bien que esto es la guerra,

puñalaítas de muerte

me darían si pudieran”.

He buscado como loco por Internet algo que sin ser una canción de alguno de los citados pudiera ilustrar musicalmente el tema, y finalmente he encontrado este fragmento del programa sobre la música rock española realizó en TVE Miguel Ríos, siempre querido. Es un breve reportaje sobre el nacimiento del progresivo en el que se incluyen fragmentos de canciones de distintos tipos. Obsérvense las diferencias entre los primeros (Los Buenos, Henry y los Seven, Evolution y Los Grim) y los dos últimos (Smash y Pau Riba), creo que son sumamente reveladoras:

ENTRADAS RELACIONADAS:

Madrid 1970, eje de la Música Progresiva

Radio Popular FM en 1972 o la 99.5 como un viaje iniciático (por Antonio Gómez y Adrian Vogel)

Burning y los años que empezamos a vivir peligrosamente

Nota del Editor: Como los enlaces a Triunfo a veces funcionan y otras no, hago como en el post de “Madrid 1970…” e incluyo las imágenes del articulo original de Vázquez Montalbán.

Aunque muy poca inteligente, la verdad, ¡pero algo hay! Será el galáctico Jaume Sisa y los Acapulco All Stars, nombre bajo el cual se esconden los mallorquines Antònia Font, que ejercen de banda de acompañamiento del cantautor catalán. Y digo que será más allá del BAM porque no lo olvidemos, el 24 de septiembre es la Mercè, la fiesta mayor de Barcelona y el Barcelona Acció Musical es solo una parte de la programación musical que vivirá la ciudad los días de alrededor del 24. De todas formas, igual sería más apropiado decir "sufrirá la ciudad", porque el cartel es más bien lamentable, pero no todo el mundo tiene nuestro exquisito paladar.

En cualquier caso, lo de Sisa y los Acapulco All Stars es algo bastante excepcional, puesto que esta formación, bajo la tutela del guitarrista mallorquín Joan Miquel Oliver, grabó Ni cap ni peus, el último disco del cantautor galáctico y, que yo sepa, sólo han dado un concierto todos juntos, en el pasado PopArb de Arbúcies a finales de junio. Todos ellos estarán acompañados al final por Pascal Comelade, artista nortecatalán muy apreciado por la crítica y unido a Sisa por una estrecha relación musical de hace años.

Esta "noche galáctica" tendrá lugar el martes 23 de septiembre en la Plaça Catalunya a partir de las 23:00, lo que añade un nuevo capítulo a la novela Solapaciones dramáticas de 2008, porque a esa hora David Bazan y The Long Winters luego estarán en la Plaça Reial en sus respectivos conciertos. Para más solapaciones, vean la programación completa y escuchen nuestra recopilación del BAM. Todo sobre el BAM, en indiespot, vocación de servicio público.

Rata-rata manusia meninggal dunia antara usia 60 thn-70thn (mayoritas)
Pukul rata manusia meninggal ± 65 th, beruntung yg diberikan umur panjang dan dimanfaatkan sisa umurnya.? Baligh: Start untuk seseorang di perhitungkan amal baik atau buruknya selama hidup di dunia?,Laki-laki Baligh ± 15 tahun, Wanita Baligh ± 12 tahun
Usia Yang tersisa untuk kita beribadah kepada-Nya kita pukul rata dengan rumus:

MATI-BALIGH= sisa USIA ?????..65-15= 50 tahun
Lalu 50 tahun ini digunakan untuk apa saja ?
12 jam siang hari
12 jam malam hari
24 jam satuharisatumalam

Mari kita telaah bersama.
Waktu kita tidur ± 8 jam/hari
Dalam 50 tahun waktu yang habis dipakai tidur 18250 hari x 8 jam= 146000 jam=16 tahun, 7 bulan??.di bulatkan jadi 17 tahun

Logikanya : Alangkah sayangnya waktu 17 tahun habis di gunakan untuk tidur, padahal kita akan tertidur dari dunia untuk selamanya?
Catatan: Yang lebih bermasalah lagi bagi mereka yang tumor alias tukang molor, bisa jadi 12 jam/hari =25 tahun habis tertidur!!! Hati-hati dengan penyakit TUMOR?
Waktu aktivitas kita di siang hari ± 12 jam
Dalam 50 tahun waktu yang habis dipakai aktivitas:18250 hari x12 jam=219000 jam= 25 tahun

Aktivitas disiang hari : Ada yang bekerja, atau bercinta, ada yang belajar atau mengajar, ada yang sekolah atau kuliah, ada yang makan sambil jalan-jalan, ada pula yang gambling sambil maling?,dan masih banyak lagi aktivitas lainnya yang tak pernah bisa disamaratakan satu dengan yang lain??..
Waktu aktivitas santai atau rilexsasi ± 4 jam
Dalam 50 tahun waktu yang dipakai rileksasi 18250 hari x 4 jam= 73000 jam = 8 tahun

Realisasi rileksasi: biasanya nonton tv sambil minum kopi, ada pula yang belajar mati-matian/ bikin contekan habis-habisan buat ujian, atau mungkin dihabiskan termenung di buai khayalan??

17 tahun + 25 tahun + 8 tahun = 50 tahun Plus plos/ Balance
Tidur??Ngelembur? Nganggur
Lalu kapan Ibadahnya?
Padahal manusia diciptakan-Nya tiada lain dan tiada bukan untuk semua dan segalanya hanyalah beribadah kepada-Nya, karena satu hal yang pasti kita akan kembali ke alam hakiki Illahi.

Maut datang menjemput tak pernah bersahut
Malaikat datang menuntut untuk merenggut
Manusia tak kuasa untuk berbicara
Tuhan Maha Kuasa atas syurga dan Neraka?
Memang benar! kuliah itu ibadah, kalau niat kuliahnya untuk ibadah, lha wong kita mah kuliah mau nyari ijazah, bakal nanti bekerja agar mudah mencari nafkah?

Memang benar ! Bekerja cari nafkah itu ibadah, tapi bekerja yang bagaimana? Orang kita bekerja sikut sanah sikut sinih, banting tulang banting orang, tujuan utamanya cari uang buat beli barang-barang biar dipandang orang-orang? ..

jarang orang menolak untuk di puji dan di puja tatkala mereka berjaya ?
Pernah kita membaca bismillah saat hendak berangkat kuliah tapi sayang hanya sekedar pernah?
Pernah kita berniat mulia saat hendak mencari nafkah, tapi semuanya terlupa ketika melihat gemerlapnya dunia.

Lalu kapan ibadahnya?
Oh mungkin saat sholat yang 5 waktu itu dianggap cukup ?!
Karena kita pikir; sholat begitu besar pahalanya, sholat amalan yang dihisab paling pertama, sholat jalan untuk membuka pintu syurga???Kenapa kita harus cukup kalau ibadah kita hanyalah sholat kita !

Berapa sholat kita dalam 50 tahun ?
1x sholat = ± 10 menit ?..5x sholat ± 1 jam
Dalam waktu 50 tahun waktu yang terpakai sholat=18250 hari x I jam =18250 jam= 2 tahun
ini dengan asumsi semua sholat kita diterima oleh Allah swt.

Kesimpulan: waktu yang kita manfaatkan dalam 50 tahun di dunia cuma 2 tahun untuk sholat????, 2 tahun dari 50 tahun kesempatan kita?.itupun belum tentu sholat kita bermakna berpahala dan di terima..
Dan sekiranya sholat kita selama 2 tahun berpahala rasa-rasanya tidak sebanding dengan perbuatan dosa-dosa kita selama 50 tahun; dalam ucap kata kita yang selalu dusta, baik yang terasa maupun yang di sengaja, dalam ucap kata kita yang selalu cerca terhadap orangtua, dalam harta kaya kita yang selalu kikir terhadap orang faqir, dalam setiap laku langkah kita yang selalu bergelimang dosa.
Logika dari logikanya:
Bukan satu yang tidak mungkin kita umat di akhir jaman akan berhamburan di neraka untuk mendapatkan balasan kelalaian.
Terlalu banyak waktu yang terbuang percuma selama manusia hidup di dunia dan semuanya itu akan menjadi bencana.

Solusi:
Tiada kata terlambat walaupun waktu bergulir cepat, isilah dengan sesuatu apa yang bermanfaat . Jangan di tunda-tunda lagi?
Ingat malaikat maut akan datang kepada siapa saja, dimana saja dan kapan saja. Akhirat adalah tujuan kita yang terakhir ! Apakah kita siap menyambut malaikat maut kapan saja dan dimana saja ?

]]> http://lunabertigo.wordpress.com/?p=86 Fri, 08 Aug 2008 06:27:50 +0000 lunabertigo http://lunabertigo.ca.wordpress.com/2008/08/08/sisa-2008-trailer-cj-andaluz/

Direction: CJ Andaluz | Screenplay/Adaptation: Frank Rivera | Associate Direction: Armando Reyes | Cinematography: Albert Banzon, John Wong | Post Production: Pixel Art Media | Production and Distribution: Carlo Maceda | Production Design: Cyrus Khan | Sound Design and Live Recording: Alkemi Productions | (at kelangan ko isingit, hehe) Script Supervision/Continuity: Frances Grace Mortel

Cast: 
Jodi Sta.Maria-Lacson as Sisa

rest of cast listed alphabetically:
Archie Adamos
Chx Alcala
Chinggoy Alonzo
Aleck Bovick 
Shamaine Buencamino
Keith Cabanez
Ermie Concepcion
Mon Confiado
Dido De La Paz
Jeffrey Hidalgo
Edward Jackson
Carlo Maceda
Daniel Magisa
Moises Magisa
Jay Manalo
Jao Mapa
Bodjie Pascua
Vahn Lenard Pascual
Allan Paule
Charee Pineda
Richard Quan
Ama Quiambao
Arman Reyes
Mayo Suzuki
Christian Vasquez
Gina Villa

Orosei si tinge di blu. È il colore delle centinaia di strisce dipinte nelle nostre strade per contrassegnare i parcheggi a pagamento. Così, dopo la criticatissima scelta del ticket d'ingresso a "Su Barone", gli Amministratori oroseini ne hanno combinata un'altra. Non si potrà certo dire che non siano attenti all'aspetto economico dell'ente che amministrano, peccato che tutte queste entrate siano finanziate in buona parte dai soldini sborsati dai cittadini.

Mentre la stampa, la televisione e persino gli esponenti del Governo (però loro la chiamano "congiuntura negativa") continuano a parlare di inflazione che sale e di popolazione che non riesce ad arrivare alla terza settimana nel mese, la nostra Maggioranza ci aiuta imponendoci un'altra tassa. Non si capisce la necessità di continuare a castigarci in questo modo, visto che questa ulteriore imposizione non colpisce il turista che è libero di scegliere il posto più economico per le proprie vacanze, ma principalmente noi che ci viviamo.

Le spruzzate di blu non hanno risparmiato neppure posti in cui fino a ieri si rischiava la multa o posizioni di intralcio e pericolo per i pedoni. Nella piazza Sant'Antonio, in piena curva e davanti a un doppio incrocio, nella stessa posizioni in cui i Vigili Urbani intervenivano per elevare multe, sono stati ricavati alcuni parcheggi pericolosi per il traffico e per i pedoni. Tra la via Petrarca e la via S. Satta ora l'attraversamento è consentito solo ad amanti della roulette russa e ai kamikaze. In Via S. Chisu, all'altezza del distributore Agip, sono stati 'legittimati' una serie parcheggi che rallentano il traffico in entrata e in uscita dal ponte sul cedrino (se ne sentiva la mancanza).

Recenti sentenze hanno stabilito che è nullo il verbale di accertamento e contestazione per sosta vietata in un'area di parcheggio a pagamento se nella zona non è presente anche un'area di parcheggio libera. Le Sezioni Unite della Cassazione, con la sentenza n. 116 del 9 gennaio 2007, hanno confermato la decisione del Giudice di Pace di Cagliari che per questo motivo ha dichiarato la nullità ed inefficacia di alcuni verbali di accertamento e contestazione per sosta vietata e ha condannato il Comune di Quartu Sant'Elena al rimborso delle spese processuali.

Dopo l'evidente disparità con cui è stata trattata l'opposizione anche in termini di parcheggi (vedi Residence Gli Ontani e Residence Cala Liberotto completamente immersi nel blu e Market Sisa con la metà dei parcheggi liberi) ci si attende che gli amministratori e i funzionari tolgano le loro auto dal parcheggio riservato e provino anche loro a vivere da comuni mortali.

La nit de sant Joan és nit d’alegria.
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hivern es retira.
Si arribés l’amor mai més moriria.

Les flames del foc la nit tornen dia.
Si arribés l’amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l’any tant grinyoladissa,
comença a tancar-se, doneu-me xampany.
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de verbena ocells i astres.
I augmenten les virtuts d’herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.

De l'espectacle 'Nit de Sant Joan', de la companyia Dagoll Dagom, de l'any 1981.

Lletra de la cançó: Joan Lluís Bozzo; música: Jaume Sisa.

]]> http://jusamawi.wordpress.com/?p=245 Sun, 22 Jun 2008 23:58:44 +0000 jusamawi http://jusamawi.ca.wordpress.com/2008/06/23/nit-de-sant-joan/ Para mucha gente el viernes es el mejor día de la semana.Será tal vez porque preferimos los previos que la realidad en sí misma.El viernes representa expectativas,planes e ilusiones.

Del mismo modo junio es el viernes de los meses.Ante nosotros el largo verano jamás recuperado de la infancia, pero no por ello menos añorado.Julio ya es sábado.Para los pesimistas,ya casi todo está acabado,y agosto no digamos,un domingo de treinta y tantos días.Por eso junio es luz y alegría,el comienzo de un soñado descanso.El sol es sol pero no quema,la noche oscura  pero ilumina .La noche de San Juan nos permite echar a las llamas lo que nos esclaviza; creemos resurgir de nuestra propias cenizas.San Juan es fiesta,noche iluminada por el fuego ,la luna y los farolillos de las verbenas.San Juan es la única noche en la que puede salir el sol y así convertirse en viernes al mediodía.

(No sé por qué pero yo siempre imagino esta noche en el mediterráneo donde la luz es más luz y donde esta noche es de verdad alegría.)(Es lo que tiene no tener raices)

Solusi
Anggaplah ada $latex a,b,c$ seperti itu. Maka $latex a^2+b^2\equiv6\pmod{8}$. Tetapi modulo 8 bilangan kuadrat yang mungkin hanya 0,1,4, sehingga tidak mungkin jumlah dua bilangan kuadrat modulo 8 adalah 6. Kontradiksi, terbukti.

En primer lloc, els direm que el primer disc en solitari de l'Oliver, el Surfistes en càmera lenta, és un caramel que no s'acaba mai. En aquestes cançons, hi combina la simplicitat d'històries de personatges com uns surfistes, un pallasso i un petit homenet de muntanya amb deliris surrealistes sobre París, un rellotge i un pícnic. Tot això amb un estil pop delicat i acurat, on no sobra cap nota. Bon inici en solitari, de veritat, però potser alguns pensaran que no és suficient.

Per això els explicarem que, en la seva discografia, no hi podia faltar un àlbum en directe com Live in Paris, que va enregistrar a la seva Mallorca natal per fer la gracieta amb el títol del treball. Aquí hi combina a la perfecció temes del Surfistes en càmera lenta i altres cançons. És un disc indispensable per entendre la importància que l'Oliver dóna al directe. L'explicació dels seus temes, el joc constant amb el públic i el protagonisme que prenen el bateria i el teclat que l'acompanyen catapulten el treball a l'excel·lència. Altres cantautors haurien fet un directe per treure el revòlver i atracar (econòmicament) els seus fans. Ell no ho va fer. En realitat, no podria fer-ho ni volent, perquè el talent que el desborda no ho permet.

Segur que també preguntaran si fa molt que no treu res al mercat. Els respondrem que, a l'espera que aviat caigui un altre disc, aquest regal del cel ens ha entretingut aquest any amb un senzill on ha aplegat Sa núvia morta, una extraordinària peça on combina Chopin amb el pop, i el ja gairebé himne Hansel i Gretel. Els farem escoltar aquestes cançons perquè entenguin que només un avançat al seu temps com ell és capaç de fregar la perfecció en un senzill.

Ja que hi som també els recordarem que darrerament l'Oliver s'ha aficionat a produir discos: un, el de la banda sonora de la pel·lícula My Way; l'altre, el darrer del déu Sisa. Comprovaran que s'hi nota la seva mà, que sonen bé, que estan treballats i que no queda cap detall enlaire. Veuran que fa bé el Sisa d'ajuntar-se amb l'Oliver i que, de pas, ens fa un favor a tots els seus seguidors, que podem gaudir amb el mestre i el deixeble en un mateix treball.

I si amb això no en tenen prou, explicarem als que no veuen les estrelles que l'Oliver és un artista polifacètic de veritat i que, de tant en tant, ens regala algun llibre. Fa pocs mesos, ha publicat El misteri de l'amor, novel·la pendent de lectura i de la qual prometo un article quan l'hagi acabat. Anys enrere també es va atrevir amb la poesia - si és que totes les lletres de cançons que escriu no són poesia per si soles - en l'obra Odissea 30.000, que va musicar en un disc amb el mateix títol amb Drogueria Esperança, grup nascut expressament per enregistrar l'àlbum. Només bona música i bons poemes poden donar un magnífic resultat com aquest. Per cert, una de les veus que recita els seus poemes a Odissea 30.000 és la de l'autèntica Antònia Font, la que dóna el nom al grup.

I aquí acabaran els nostres arguments i la nostra tasca pedagògica. Ja veurem quins resultats n'obtenim. Però no pateixis, Joan Miquel. Ja ho saps: t'esperem a Sant Cugat. Uns quants no et fallarem, perquè sabem que ets l'autèntica estrella. No deixarem que diguin el contrari.

Sizzling Sisa is a creature dwelling in the Philippines. She likes to hop over the 7,107 islands of the archipelago to savor the Filipino food and to discover more about her "collective unconscious."  More often than not, she is crazy about food... food... and food.  She is also fond of reading stuff about climate change and environmental issues.  She prides herself as a Filipino!

"HOT" nick isn't it?  Despite the hotness and the crazy woman behind this nick, there is more to know about the person who writes this blog - ME.

Why Sisa?

Sisa is one of the most intriguing characters in Dr. Jose Rizal's Noli Me Tangere.  She is the beloved mother of Basilio and Crispin who had a breakdown after the loss of her sons and was maltreated by the Spaniards.

Sisa is my favorite character in Rizal's novel.  I have also played her role when we had an acting quiz during my past Filipino class in high school.  Besides this memorable theatrical experience, I have also chosen Sisa not only to magnify my craze over certain things but also to serve as a representation of my intense willingness to love (my country and countrymen) . *wink wink*

Sisa, on the other hand, has her weaknesses.  Her desire to be loved back has brought her insanity and despair.  She is quite passive and is evidently submissive.  A certain word is needed to compensate her chracter's limitations therefore I tagged the word SIZZLING to "complete" her and to describe me too as a whole.

Why Sizzling?

Sounds like Sizzling Sisig, eh?  Whoah?! Too bad, the Sisig Queen  passed away recently. 

Sizzling is making a hissing sound like that of frying fat.  It may also pertain to expressing anger and indignation and can also be associated with being hot.  Hotness can be very sexually appealing but the word sizzling, for me, means actively participating and making sound reactions (and opinions) to tensions.

***

Does Sizzling Sisa really exist?

I am afraid but... YES! She really exists.  I am Sizzling Sisa.

One situation that makes me suit the 'crazy Sisa' persona was when I had my classmate's eyelashes cut while he was closing his eyes.  I had done that without any reason.  Crazy?!  I can also call myself as Sisa because I often find myself self-pitying and feeling worthless.  I also devote too much on things that I usually become overly disappointed whenever my expectations are not met.

I am also "crazy" about Daughtry's songs as well as Maroon 5's.  Among the local bands, my fave is Bamboo.

I am sizzling over the things I want to know.  I am usually willing to take risks just for me to gain experience and more knowledge.  I am always burning for learning more about myself and everything around me.

***

This is me.  I am me.  I am Sizzling Sisa!!!

*blink blink*

si nu oricum, ci cu un proiect terminat pt seminarul de "Holocaust". and all thanks to sisa & noua ei tunsoare din care am supt toata seva creatiei academice.

and there's a lot where that came from!

Solusi
Jika $latex 9^n$ memiliki angka pertama 9, maka pasti $latex 9^{n-1}$ memiliki angka pertama 1 dan banyak angkanya sama dengan banyak angka pada $latex 9^n$. Jadi jika $latex 9^n$ tidak memiliki angka pertama 9, banyak digitnya tidak sama dengan banyak digit pada $latex 9^{n-1}$. Karena $latex 9^{4000}$ memiliki 3816 angka lebih banyak daripada $latex 9^1$, maka terdapat 3816 kejadian di mana angka pertama $latex 9^n$ bukan 9. Maka sisanya memiliki angka pertama 9, yaitu $latex 4000-3816=184$.

Solusi
Pada awalnya, jumlah bilangan di papan tulis adalah $latex 1+2+3+\ldots+2n=n(2n+1)$, yang merupakan bilangan ganjil. Setiap langkah, jumlahnya berkurang $latex a+b-|a-b|=2\min(a,b)$, yang merupakan bilangan genap. Maka, jumlah bilangan di papan tulis selalu merupakan bilangan ganjil. Terbukti.

Solusi
Perhatikan bahwa

$latex 1^3+11^3+21^3+31^3+\ldots+201^3\\ =(1^3+201^3)+(11^3+191^3)+(21^3+181^3)+\ldots+(91^3+111^3)+101^3$

Setiap kelompok berbentuk $latex k^3+(202-k)^3=202(k^2+k(202-k)+(202-k)^2)$, sehingga habis dibagi 101. Karena setiap suku habis dibagi 101, maka sisanya 0.

L'obra i persona de Jaume Sisa estan sobreratades. La impressió que dóna aquest cantautor és que vol ser el Frank Zappa i no ho aconsegueix. Per ser el Frank Zappa s’ha de saber explorar tots els racons de la música, de l’experimentació sonora, sense deixar mai de tenir un talent compositor extraordinari, s’ha de ser un virtuós, s’ha de saber innovar i ignorar les repercussions comercials i en la crítica del seu treball, s’ha de ser lliure d’esperit, i lliure de l’entorn per existir en l’univers de la creació pura, sense regles, sense límits, sense imposicions de format o de disciplina, s’ha de viure per l’art més enllà de la música. I no n’hi ha prou amb combinar sons grotescos amb melodies aleatòries de xilòfons i posar veu de pito mentre es reciten tonteries, això és imitar les formes, imitar l’estil i fracassar. No és fàcil ser un Zappa, crec que només ho ha aconseguit una persona, però va morir fa uns 14 anys. En Jaume Sisa, pretén crear una aura al voltant de la seva persona i treball que va més enllà de la música, que l’aïlla del convencional i el fa únic, molts cops ha explicat el concepte que ha inventat de músic galàctic, concepte que crec que ningú ha entès mai, ell mateix inclòs. Hi ha una fina línia que separa el geni del boig, però hi ha el mur de Berlin entre Zappa i Sisa.

Però no tot és negatiu. He sentit la majoria de les cançons, a mi personalment m’encanten “El fill del mestre”, “Taronges i arròs” i “Qualsevol nit pot sortir el sol” (cançó sense la qual en Sisa no existiria) La part de violí en “El fill del mestre” és simplement genial. Segurament les cançons dels anys setanta són les millors de la seva carrera. Tot això per dir-vos que el 7 de febrer en Jaume Sisa actua a Andorra la Vella, crec que hi aniré. Andorra és un país on els pressupostos de cultura s’acostumen a destinar a concerts de pop espanyol per adolescents retardats. Sisa no és el meu ídol, però s’ha d’aprofitar les ocasions (poques) d’anar a un concert com a mínim diferent, i, qui sap, potser m’agrada i tot.

Solusi
Jika hanya terdapat satu bilangan genap dari $latex a_1$, $latex a_2$, $latex \ldots$, $latex a_{1998}$, maka ruas kiri adalah bilangan genap, sedangkan ruas kanan adalah bilangan ganjil, yang tidak mungkin. Jika satu-satunya bilangan genap itu adalah $latex a_{1998}$, maka ruas kiri adalah bilangan ganjil dan ruas kanan adalah bilangan genap. Maka tidak mungkin hanya ada satu bilangan genap.

Jika tidak ada bilangan genap, atau semuanya adalah bilangan ganjil, sehingga kuadratnya adalah $latex \equiv1\pmod8$. Maka ruas kiri $latex 1997\pmod8\equiv5\pmod8$, yang tidak mungkin bilangan kuadrat. Tetapi ruas kanan adalah bilangan kuadrat. Sehingga ini tidak mungkin.

Maka paling sedikit ada 2 bilangan genap.

Solusi
Perhatikan bahwa

$latex 11^{10}-1=(11-1)(11^9+11^8+11^7+11^6+11^5+11^4+11^3+11^2+11+1)$

Pada faktor kedua, setiap suku berakhiran dengan 1, dan terdapat 10 suku. Maka faktor kedua memiliki angka satuan 0, sehingga habis dibagi 10, tetapi faktor pertama habis dibagi 10, sehingga $latex 11^{10}-1$ habis dibagi 100. Jadi, $latex 11^{10}$ dibagi 100 bersisa 1.