Reus, el nostre camp base, és preciós, i els voltants també. Tot com molt agreste, però menys sec del que m'esperava. Amb poblets magnífics i un munt d'història. Vam fer la ruta del Cister (no pronuncieu Císter, q es diu "Cisté"), vam anar a Escaladei, vam veure serralades estupendes, poblets magnífiques, processons, vam atipar-nos com a lladres i vam disfrutar molt.

Reus té el mateix rotllo que Girona: ciutat petita, orgullosa, ben conservada i amb molta qualitat de vida. És com Girona però en comptes de ser medieval és modernista. I està a tope de botigues (de luxe!) i de restaurants d'híper disseny i menjar boníssim molt bé de preu (aquí vindria el comentari de "esclar, és que comparat amb BCN, tot està tirat!". Doncs sí).

I per si a algú li interessa, vaig exercir profusament la meva deformació de mirar-me tots els aparadors d'immobiliàries i els pisos estan a meitat de preu que Barna!!!!

I nois, amb l'ave, Reus està a només mitja hora de Barsalona!!! ...per si algú s'ho vol plantejar...

En fi, que callo i us deixo amb les fotos del viatge, cortesia made in Irene i Àlex:

La resta de la setmana des de la tornada de vacances ha estat agobiant de feina. Molta, molta moltíssima. Per sort el cap de setmana tinc un curs de reiki karuna  amb la Griselda que en tinc moltes ganes.

vaig tindre prou forces per sobreviure a les falles i agafar un avió que em portara a la ciutat eterna, de manera que per fi vaig complir un dels meus somnis d´anar a la capital de l´Imperi. Ha sigut un viatge molt enriquidor tant a nivell personal com cultural. He estat 6 dies i m´ha fet la impressió que han sigut 6 hores, encara que he vist allò imprescindible: Coliseu, Fórum Imperial, Museus Vaticans, Panteó, he tornat a casa amb la sensació que no ho he disfrutat prou i és que m´han faltat moltes coses per veure. A més els dos darrers dies se´ns va complicar ´oratge i ens vam xopar com no ho havíem fet en la vida.

Sense parlar que no he pogut parlar res d´italià, perquè pegaves una patada en terra i t´eixien quatre espanyols, no pensava mai que me´n trobaria tants... Però com en aquesta vida gairebé tot té sol·lució, l´any pròxim ja es perfil·la un altre viatge amb la meua quironiana preferida.

Ah, no volia acabar aquest post sense presumir del regal de cumple amb què em van sorprendre ja fa uns dies... Amb regals així jo compliria anys tots els dies... Ara, a per la galera!!

¿ Què passa ? Estic en blanc i el blanc em repta.

!! Eii Open-Office, no et passis ni un pèl !! ¿ Què vols, que escrigui ?. No sé què escriure !

¿Et rius de mi ? ¿Tu , OpenOffice de merda, te'n rius de mi ?

No veus que et puc eliminar quan vulgui, et puc suplir per una AbbiWord qualsevol, no em toquis el que no sona, o sinó, me'n vaig al tauler de control del meu Windows Vista dels pebrots i et foto fora del sistema, so programa inútil i gratuït, de Can Soft-Català !

¿ Ah Si ? vale, vale, continua fotent-te de mi , molt bé, doncs mira, no et fotaré ni puto cas, obriré el Media Player i veuré la darrera all-sex , baixada de la zona torrent, allà enquadrada al marge esquerra de la pantalla, resolució al 25 % , i sense so, perquè el veí no foti l'orella a la pared de la cuina, pensant que m'estic fotent una bacanal el Divendres Sant.

Collons, potser hauria de haver-me fet actor porno, aquests si que mengen carn de la bona i en plena Setmana Santa... seran sacrílegs...!!...Qui pogués, qui pogués... Osti tu !!.. ja em ve la inspiració !!..SI....SI....SI...ARA !... ARA !! ..ara em posaré a escriure un post sobre la decadència del cinema pornogràfic....

¿ Què dius Office?.. ¿Que sóc un hipòcrita ?... ja veus...jo com a mínim, no em presento per Senador Republicà a l'Estat de Missouri d'Amèrica del Nord .... encara que ben mirat... be que sóc republicà i català...

Escolta Office , o pares de riure o....para ja no !!...una mica de respecte !!.. ha que t'apago... ?...mira que apago el Toshiba i te'n vas a prendre pel bullarengue..mira que l'apago eh ?... tu ho has volgut.... so Maricomplejines i titiritero...

Per setmana Santa, sorgeix la santa urgència d'abandonar les ciutats natals i desplaçar-se cap a les ciutats natals d'uns altres que, com nosaltres, es desplacen també santa i urgentment. Així uns i altres ens creuen els camins, volent canviar-nos els aires i els alers per uns dies.

És fantàstic haver creuat una frontera tenint la sensació taumatúrgica de no haver experimentat massa retencions, les de les carreteres vull dir. És fantàstic creure que un és lliure per uns instants, com un nen quan surt al pati, agafant embranzida mentre s'aixuga els mocs amb la màniga. Correm, correm, amb el vidre avall, sentim l'aire sant de la santa festa! Ens agrada conduir, la mà talla el vent de la finestreta. Jesús és mort! com cada any, el calendari l'ha tornat a matar, per res! mort-ressucita-mort-ressucita... però nosaltres tenim festa!Som lliures i sembla que no portem cap creu. Passió lleugera! Ales de proletari! Fins quan s'arriba a un peatge.

És fantàstic pagar un peatge francès, així es trenca la rutina circulatòria nostrada. Allà aturats, en punt mort, desembutxaquem com a casa però et diuen, "merci madame" i "bonjour", en francès. És que ens convenia un canvi d'aires.

Arribats al destí, som més més trampats que el fill de Déu nostre Senyor i plantem la creu a la motxil·la. És fantàstic haver de canviar a una altra llengua que no sigui l'espanyol, si més no, per variar. És fantàstic que no et coneguin de res enlloc. Ser allò que és impossible ser a Girona, un des-etiquetat, un des-conegut, un anònim! I ens estufem. Alleugerem el pas. Respirem l'aire que sembla més pur. Caminem sense complexes. És fantastic que un es cregui tant "un" i que els paisans, només en veure't, et reconeixen com "oh là, là: espagnol?"Aleshores, parem. Mirem si fem olor d'espanyol, si hem dit alguna o d'altra paraula que se'ns hagi escapat en aquella llengua. Mirem com anem vestits: no, no som francesos. Deu ser això. Jo no porto sabatetes de topets. El meu company du un tall poc ortodoxe, gàl.licament parlant. La creu, la que haviem descarregat en arribar, torna a aparèixer davant nostre, magnificent, a contrallum, creua els rajos d'un sol encegador. Alhora que es va alçant a poc a poc, a l'ajuntament issen la marsellesa. I allà, a la plaça de la Concorde, ens vam sentir altre cop, etiquetats, classificats, taxonomitzats, vaja, com a casa.

Crucificats, no, guillotinats amb la tallant resignació i la mandra d'explicar qui som i d'on venim a algú que no li interessa, blasfemem amb boca petita: "oui, nous sommes espagnols...". Però ben mirat, val més haver gaudit d'uns instants de lliberat, encara que després se'ns despedeixi, per més INRI, a la francesa.

Ahir al vespre vaig estar passejant per Beirut, fent la tradicional visita a les 7 esglésies, tradició iniciada a Roma i que s'ha extès per molts països. Per a qui no ho sàpiga, la tradició consisteix en anar a 7 esglésies (per les 7 basíliques romanes) per resar una estona davant de l'Eucaristia, exposada de manera solemne després dels Oficis del Dijous Sant...

Per totes les esglésies de Beirut s'hi pot veure una gran quantitat de gent (dones i homes, grans, joves i petits) anant d'una església a l'altra. Una de les coses que més em va impressionar era l'ambient que s'hi respirava, de festa, amb una alegria que es transformava en recolliment en el moment d'entrar a l'església. Dit d'una altra manera, no es tracta d'un simple acte social (com pot ser l'assistència a un casament allà), sinó que, a més de l'acte social (que evidentment no deixa de ser-ho) es tracta d'un acte personal amb un intens caràcter religiós...

La fotografia no és del Líban, és simplement per explicar millor de què estic parlant!

Tindrem els cels coberts, amb plugims durant pràcticament tota la jornada. De cara a la nit, els cels clarejaràn i escamparàn els núvols. Temperatures baixetes, amb màximes que no superaran els 9ºC i mínimes sobre els 6ºC.

Divendres Sant

Tindrem una jornada més solejada que la anterior, sense risc de pluges. Les temperatures pujaràn fins els 16º-17ºC.

--

Previsions elaborades per ontimet.es, basant-se en el model GFS de predicció meteorològica.

Estreno Setmana Santa amb noves peces i noves botigues. A partir de demà podreu trobar les meves joies també a Antherea de Miriam Alsina (C. Regomir 4 bis de Barcelona) i a J&G de Gemma i Joan Pau (C. St Pau 9 de Figueres). Per estrenar la primavera, també tinc novetats a La Basílica (Barcelona), a Can Nogué (Vic) i a Báguena (Barcelona) i espero que aviat pogueu trobar-me a algun altre lloc. Per si us voleu entretenir una estona totes les noves peces les trobareu al meu Flickr, actualitzat d'aquesta mateixa tarda. Una abraçada i que tingueu una bona Setmana Santa!!

Podem situar l'escena al carrer del teatre, davant de l'entrada dels Amics de les Arts (actuals) i en ella a més dels municipals vestits amb la seva tradicional gorra de plat, podem observar una senyora empolainada amb la seva imprescindible mantellina (en les processons les dones tenien que portar els cabells coberts, ja que es considerava incorrecte portar els cabells sense tapar). Recordo que la meva mare sempre que anava a missa també es tenia que cobrir els cabells amb una peça de roba anomenada mantellina o “cèfiro” (o un nom molt similar). La foto és d'en R.Font i no tinc la data en que es va fer, però segurament és dels anys 40-50.

Ahir em demanava el Marc com se celebra la Setmana Santa per aquestes terres. Afegia una pregunta que a mi em va sorprendre (senyal que ja estic bastant integrat!). Es referia a la seguretat amb què es poden celebrar les festes religioses. Vagi, per començar, l'aclariment que el Líban no és Iraq, i que aquí cadascú pot viure la seva fe sense la por que això impliqui sacrificis superiors als previstos...

Explicar com viuen els cristians del Líban la Setmana Santa vol dir haver de dir alguna cosa sobre els diferents ritus que hi ha en aquest país. Per no ser massa pesat només diré que es poden veure celebracions que vénen dels primers cristians i d'altres que han estat modificades durant el pas del temps. Però a més de les diferents litúrgies o ritus podem trobar diferències també en el contingut de la fe (algunes d'elles provenen dels primers segles del cristianisme). En resum, a més de les conegudes esglésies ortodoxes o protestants, trobem els ortodoxes units a Roma (melquites), els maronites (catòlics amb orígens siríacs), els caldeus (originaris d'Iraq), els armenis (catòlics i no catòlics)...

Per tant, la manera de celebrar la Setmana Santa difereix segons el ritu, tot i que em sembla que es pot dir que els actes litúrgics queden dins de l'entorn de cada església, on es pot veure una vida religiosa bastant més intensa del què es pot veure allà.

El Líban no és un país confessional, però no perquè la gent no cregui en res, sinó per respectar precisament les diferents confessions. La religió és un tret d'identitat, com pot ser-ho la llengua i la cultura en altres indrets. Però el fet de ser cristià o musulmà o drus no significa que la manera de viure la pròpia fe hagi de ser especialment intens.

Que per què foto tot aquest rotllo? Doncs perquè a vegades pequem d'excés d'optimisme i li diem vacances a 4 dies seguits de festa. Potser és exagerat, no? D'acord que jo en tindré 5 de dies de festa. I em fan ilusió, que consti. Però no considero que a 5 dies seguits de festa poguem dir-li vacances. Com a molt acceptaria dir-li minivacances. Crec que comença a ser imprescindible que fixem un mínim de dies de festa per poder dir vacances de manera "legal". No es pot anar utilitzant el nom de "vacances" en va. Indignat estic!!!

Vacances serien, per exemple, les que s'han fotut el Dani i la Gemma aquests dies al USA. Això sí que són unes vacances. 10 dies... molt bé nens!!! I és clar, només tornar del seu tour per les amèriques es trobaran  amb la Setmana Santa, que els servirà per recuperar-se del jet-lag i posar 4 coses en ordre a casa. Ells sí que s'ho han muntat bé!!! O els nens en edat escolar, que fan vacances del cole durant 10 dies seguits (i els profes, també)

Conclusió final: feu el refotut favor de no parlar-me de vacances a no ser que s'encadenin, com a mínim, 8 dies seguits de festa. Per tant:
- 8 o més dies seguits de festa = vacances (aquí ja podrem parlar de sortides a fora, de si farà bon temps o no, etc)
- 7 o menys dies seguits de festa = dies de festa (s'enten, dies de no assitència a les obligacions laborals pel simple fet de fer valer el dret constitucional de complir els dies de festa que ens hem guanyat amb el nostre treball).

I vosaltres, què fareu aquests dies de festa?

A las 19:00, en el templo de la Purísima Sangre, (Carmelitas) se celebrará la tradicional Misa de Cofradía. Finalizada la misma se procederá al Besapíe del la imagen de la Purisima Sangre, titular de la Cofradía.

En la parroquia de San Carlos a las 20,15 horas se pregonará la Semana Santa de Ontinyent, habiendo sido designado pregonero para el presente año D. ALFRED BERNABEU SANCHIS.

A las 22,30 en el restaurante Segui tendrá lugar la Cena Homenaje al pregonero

Miercoles   19 de  Marzo 

A las 7,00 de la tarde tendrá lugar en el templo de la Purisima Sangre el arreglo del Paso de nuestra cofradía.

En el trancurso del mismo se bajara la imagen de la Purisima Sangre desde su ornacina del Altar Mayor a las andas, las cuales serán debidamente ornamentadas floralmente por los propios cofrades. Asimimo se preparará el Paso de Virgen, los ciriales y demás enseres de la cofradía para la procesión vespertina del Viernes Santo.    Posteriormente se celebrará la tracional cena de hermandad entre los que que hayan participado en el arreglo del Paso.

Jueves, 20 de Marzo 

A las 23,30 horas, nuevamente en el templo de la Purisima Sangre,  tras colocar en los pilares de las rejas del templo las copas y encenderlas, se reunirán los cofrades en la sacrístia desde donde partirán ordenadamente hacia la plazoleta de Sant Roc  donde se incorporarán a la Procesion del Silencio.

Viernes, 21 de Marzo    VIERNES SANTO 

A las 14,00 horas se celebrara la tradicional comida de hermandad.

A las 6,45 de la tarde, con la vesta reglamentaria, todos los cofrades se reunirán en el parque del Llombo desde donde  partirán formados al son de la banda de tambores de la cofradía hasta el templo de la Purisima Sangre, al que accederán por la puerta lateral, organizándose desde el interior del templo el desfile procesional de la Cofradía en la Procesion General del Santo Entierro, que recorrerá el itinerario de costumbre, terminando en el mismo templo, donde se rezaran las preces y se bajara la imagen desde el Paso para ser trasladada al su ornazina en el Altar Mayor donde recibe culto durante el año.

Sabado 22 de Marzo

A las 23,30 se reuniran los cofrades en las rejas del templo de la Purisima Sangre a la luz de la hoguera para entrar en la oscuridad del templo donde se celebrara la SOLEMNE MISA DE RESURRECCION.  Finalizada la misma en la sacristía se obsequiara a los asistentes con chocolate y la tradicional  "Mona de Pascua"

S'apropa la Setmana Santa, i com des de fa 5 anys us proposem una manera diferent de viure-la. Es tracta de Pasqua Urbana. En l'apartat de Pasqua Urbana hi trobareu tota la informació. Us deixo amb el cartell d'aquest any. I recordeu el lema... Una altra vida és possible!

Per a més informació: pasquaurbana@gmail.com