Com a ciclista, vianant i conductora, tot en una, exerceixo diàriament de testimoni obligat del desgavell de trànsit de l'Eixample (extrapolable a tants districtes). És a dir, que aplaudeixo totes les observacions llançades ahir a EL PERIÓDICO pel radar implacable del company Edwin Winkels sobre els perills que amenacen qualsevol d'aquestes tres versions d'usuari del carrer del Consell de Cent, com a mostra del caos. Venint cap a aquest diari, cada dia, s'exemplifiquen tots els excessos dels uns i dels altres, que acaben convertint en un eslàlom avançar per un carrer recte, a priori quinta essència de la simplicitat funcional dissenyada per Cerdà.

Però ni per vorera, calçada o carril bici recordo haver topat mai amb un agent de la Guàrdia Urbana aclarint la jungla urbana a cop de multes. I no és qüestió de responsabilitzar-ne els urbans, que possiblement estiguin desbordats entre coordinar-se amb els Mossos per a operatius de seguretat com el de l'Eurocopa i exercir de braç executor de la polièdrica ordenança cívica.

Per això, una bona solució seria crear un nou batalló de vigilants, ensinistrats en la mateixa unitat que els de les àrees blava i verda. La capacitat recaptadora de les arques municipals es multiplicaria per moltíssims milers. ¿Potser han vist una eficàcia sancionadora més gran que la desplegada en els aparcaments de pagament del carrer? Pobre de qui estacioni uns minutets --perfectament alineat i sense alterar el trànsit-- sense deixar anar unes monedes a la màquina (gairebé escurabutxaques). De ben segur que es trobarà una multa.

I és que aquests diners són molt més fàcils i regulars que els que proporcionen els excessos de motos mal aparcades a les voreres, de cotxes que paren "un momentet" al carril bici --multiplicant el risc del ciclista--, de transportistes que descarreguen on els ve de gust o de ciclistes que avancen barroerament per les voreres. Amb tots ells s'hauria de discutir (segur que tornen en plena multa), s'hauria d'estar atent a tota mena d'abusos (amb estones de baixa productivitat) i s'hauria de ser ràpid. Una missió pesada i menys rendible.

(El Periódico)

Clear Channel, l'empresa que gestiona a Barcelona el servei de Bicing, considera injustificada l'allau de crítiques que ha rebut aquest sistema de préstec de bicicletes en el seu any i mig de vida, i considera necessari "educar" els usuaris perquè comprenguin les seves limitacions i "rebaixin" les expectatives.

Més de 150.000 ciutadans utilitzen ja a Barcelona el servei de Bicing, l'expansió del qual pels diferents barris de la ciutat està arribant al seu punt final amb unes 6.000 bicicletes posades a disposició dels usuaris en gairebé 400 estacions. L'èxit inqüestionable d'aquest servei no pot amagar, no obstant, les crítiques que rep pels problemes que apareixen a l'hora d'utilitzar les bicicletes, cosa que ha decidit l'empresa responsable a introduir millores tècniques i a dissenyar una estratègia per explicar als usuaris què han d'esperar i què no d'aquest sistema de transport.

Sis milions de viatges, com el metro i el bus
"No s'ha tingut en compte que el Bicing és un producte que té només un any i mig de vida, encara que ja realitza sis milions de viatges, els mateixos que el metro i que l'autobús. Les expectatives de l'usuari del transport públic estan ben gestionades, però les del de la bicicleta, no. Hem d'educar l'usuari. Aquest no és un servei amb recursos il·limitats", ha dit a Efe el director general de Clear Channel España, Aristóbulo de Juan García.

L'empresa, que va guanyar el concurs organitzat per l'Ajuntament de Barcelona per gestionar el servei de lloguer econòmic de bicicletes, sosté que el Bicing és un sistema de transport complementari, que no competeix amb el metro o l'autobús i que no pot assumir responsabilitats com portar la gent a un concert multitudinari, a un partit de futbol, a una manifestació ni a la platja a l'estiu.

Esperaven la meitat d'usuaris
Segons Aristóbulo de Juan, "no es pot esperar trobar sempre una plaça lliure en una estació, igual que en cotxe no sempre trobes aparcament disponible, ni quan arribes a casa tens un forat al davant mateix del portal de casa per aparcar, i no se't passa pel cap anar en cotxe al camp del Barça". "Aquest és un sistema de transport públic, però no fa 50 anys que funciona com els Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). No obstant, li estem exigint molt més. La gent vol un servei de luxe, i crec que el tindrem, però cada cosa al seu temps", ha assegurat De Juan, que creu que el 2009 el servei s'haurà enfortit i guanyarà en qualitat.

Els responsables de l'empresa neguen estar desbordats o que el servei, que continua guanyant diàriament 300 abonats, "estigui a punt de morir d'èxit", malgrat que admeten que, quan es va posar en marxa el març del 2007, esperaven la meitat dels usuaris que tenen ara, escenari que es considerava ja optimista.

Referent mundial
Entre les millores previstes per als pròxims mesos, destaca el del sistema d'ancoratge de bicicletes, l'increment del nombre de vehicles que s'encarreguen de la distribució de les bicis i un millor servei d'atenció al client garantint una resposta a les reclamacions en menys de sis dies. A més, Clear Channel s'ha compromès a millorar el sistema informàtic per evitar les caigudes del sistema informàtic, que considera "anecdòtiques", i donar millors garanties de continuïtat a l'usuari. Els usuaris podran obtenir també un comprovant d'entrega de la bicicleta per usar-lo davant qualsevol incidència.

Segons una enquesta realitzada per l'Ajuntament de Barcelona, els usuaris són especialment crítics amb la dificultat que troben a l'hora de deixar o recollir bicicletes en determinats llocs i horaris, amb puntuacions de 4,54 i 4,90 respectivament, encara que també lamenten el mal estat de manteniment de les bicis. Clear Channel vol millorar la imatge que el Bicing té a Barcelona conscient de la seva importància, ja que s'ha convertit en el referent mundial d'aquesta classe de transport urbà, que s'ha instal·lat ja en altres ciutats com Washington, Milà, Dijon, Perpinyà, Saragossa i Sevilla.

Els diferents àmbits de la biblioteca disposen d'àrea Wi-Fi, i totes les taules tenen punts de connexió a la xarxa de subministrament elèctric per al treball amb ordinadors portàtils.

Els nou ordinadors del Telecentre estan reservats als usuaris de la Xarxa de Biblioteques i el temps d'ús per sessió és de mitja hora, prioritzant el seu ús en:

- Projectes de formació del Telecentre.
- Cerca de treball / Orientació professional.
- Realització de treballs i activitats acadèmiques.  
- Autoaprenentatge.

+ Info: Xarxa de Telecentres de Programari Lliure /Programari Lliure - Viquipèdia

Els representants del PSC sembla que estan a favor o en contra de la cessió de la caserna de Bruc en funció de qui faci la proposta o de la institució on l'hagin de votar. Després d'haver reclamat al Ministeri de Defensa el traspàs de la instal·lació militar amb un pronunciament, en el mandat passat, de l'Ajuntament de Barcelo na i d'haver fet front comú, fa dos mesos, amb el PSOE i amb el PP al Congrés per rebutjar una proposició no de llei tramitada per CiU, ahir els socialistes van tornar a canviar d'opinió al Parlament. La comissió d'Afers Institucionals de la cambra catalana va aprovar, amb suport dels diputats del tripartit i de CiU, una proposta de resolució que ins ta el govern de José Montilla a iniciar les negociacions amb Defensa per tal que s'estudiï la cessió del quarter a la Generalitat o a l'Ajuntament. La resolució, presentada en aquest últim cas per ERC, deixa en evidència les declaracions de l'alcalde, Jordi Hereu, que ha desestimat l'obtenció de la titularitat del Bruc a partir de «debats partidistes» i ha apostat pel «diàleg» entre l'executiu de la ciutat i el central. Els diputats del PSC al Parlament no van tenir en compte aquestes paraules i van donar suport a la proposta d'ERC, tot i que la seva impulsora, la diputada Patrícia Gomà, els va llançar la següent crítica implícita: «No hi ha cap dubte de quina és la posició d'Esquerra en aquesta qüestió perquè sempre ha estat la mateixa.»

Are you talking to me?

Tinc un amic taxista. Abans que ell, mai n'havia tingut cap, d'amic taxista. És el Jaime, el meu company de les classes de japonès. Se'l veu bona persona, intel.ligent, responsable i amb les idees clares. Es fot un fart de currar, unes 11 hores al dia, tot i que suposo que li compensa.

I tinc un "enemic" taxista. Un paio que un dia que jo anava molt carregat (venia de comprar la gàbia de la Mafi i el Coco al Mr. Guau d'Aribau) no em va voler recollir amb l'excusa que no hi cabia, la gàbia.

Suposo que si hagués sigut una tarda de dissabte normal no hagués passat res. Li hagués ensenyat el dit del mig i n'hagués parat un altre. Però tot el centre estava col.lapsat de cotxes, perquè hi havia carrers tallats per una manifestació i, senzillament, no passaven taxis. En 20 mins d'espera aquell va ser l'únic que va passar amb la llum verda encesa.

Però no em va voler recollir. Vaig haver d'anar a peu a casa amb aquell mort sota el braç, que devia pear uns 10 quilos, abultava molt i es feia difícil de portar.

I jo me'n vaig apuntar la matrícula i el vaig denunciar a l'Institut Metropolità del Taxi, que són els qui regulen els taxis de Barcelona. Com que, per definició, un taxista no pot discriminar ningú, després de diferents tràmits de denúncia, defensa de l'acusat, reafirmació en la meva denúncia, etc..., fa aproximadament un mes vaig rebre a casa una carta comunicant-me que, al final, havien fallat a favor meu i s'havia imposat una sanció contra el taxista que no em va voler recollir.

No em deien de quant era la sanció. Tampoc m'interessa (bueno, una mica sí, per interès morbós), perquè no la cobraré mai. Són sancions de tipus administratius. Si jo volgués percebre una indemnització, hauria de denunciar el taxista als tribunals, i no en tinc ganes.

Però estic content. Al cost de redactar dos escrit de 5 línies i gastar-me 2 segells, he fet valdre els meus drets i el meu cabreig.

Crec fermament en el dret -i l'obligació- de defensar els drets, queixar-se i protestar. Si un restaurant fa el menjar d'una manera que no t'agrada, doncs no hi tornes i llestos. Però si presten un mal servei o fan coses il.legals (poca higiene, deixar fumar si no hauria d'estar permès, menjar en mal estat, servei borde, et taquen la camisa, etc) crec que tens tot el dret a reclamar i esperar una compensació.

I, en el cas del taxista borde, multa al canto!

Es fa saber que l'hostatgeria del Monestir de les Avellanes ofereix una estada especial aquest cap de setmana, tot coincidint amb la Transsegre 2008

Vegeu a continuació el programa de l'estada:

PROGRAMA

OPCIÓ A (Dormir 2 nits)

Divendres, 11 de juliol

• Arribada a l'hostatgeria
• Sopar al Monestir
• Dormir al Monestir

Dissabte, 12 de juliol

• 8:30 a 10 h. L'Esmorzar al Monestir
• Durant el dia podeu gaudir de les Activitats de la Transsegre
• Sopar optatiu "Transsegre 2008" per 25 € (begudes i iva inclòs)

Diumenge, 13 de juliol

• De les 8:30 a les 10 h. Esmorzar al Monestir
• Durant el dia gaudiu de les activitats de la Transsegre
• Per a dinar teniu l'opció del menú de la "Transsegre 2008" per 25 € (begudes i iva inclòs)

El preu de l'estada especial OPCIÓ A, és de:

• Per persona en habitació individual: 119 €
• Per persona en habitació doble: 94 €
• Per persona en habitació triple: 84 €
• Per persona en habitació quàdruple: 80 €

Nota:

• Tots els preus inclouen l'iva
• L'oferta inclou dormir 2 nits, 2 esmorzars i un sopar (amb vi del Monestir, aigua i cafè inclòs)
• I la possibilitat de mantenir l'habitació fins a les 18 h. del diumenge (amb prèvia petició)

Vegeu a continuació l'opció B i com fer les reserves

OPCIÓ B (Dormir 1 nit)

Preus:

• Per persona en habitació individual: 55 €
• Per persona en habitació doble: 42 €
• Per persona en habitació triple: 36 €

Preus amb iva inclòs; l'oferta inclou dormir 1 nit amb esmorzar.

Per a fer les reserves:

• Telèfon: 973 43 80 06
• Fax: 973 43 80 38
• Adreça electrònica: avellanes@maristes.org
• Pàgina web: http://monestirdelesavellanes.com

(La Vanguardia)

Una avería en el sistema de comunicaciones afecta de forma generalizada el servicio de préstamo de bicicletas de Barcelona, conocido como Bicing, y ha provocado que las estaciones dejaran de estar operativas.

La incidencia, que todavía afecta hoy al servicio, ocurrió ayer debido a una falta de conexión de GPRS, que dejó las estaciones fuera de servicio "de forma generalizado y aleatoria", según se informa en la página web del Bicing.

Los operarios ya han iniciado las tareas para reestablecer el servicio y en estos momentos en torno al 75 por ciento de las 373 estaciones extendidas por toda Barcelona funcionan con normalidad.

Este innovador servicio de transporte público individual de bicicleta, que ofrece la empresa Clear Chanel, ha sufrido averías en otras ocasiones que han afectado al servicio.

Desde la oposición municipal, CiU ya ha exigido en alguna ocasión que se inviertan 500.000 euros en programas informáticos que permitan mejorar la calidad del Bicing y dar respuesta a la demanda creciente.

(El Periódico)

Quasi un 63% de les famílies que sol·licitaven una plaça en una guarderia pública de Barcelona per al pròxim curs s'han quedat sense i han hagut de recórrer a un centre privat, més car, o a continuar cuidant els seus fills a l'entorn familiar. De les 7.236 famílies que han demanat portar els seus fills a alguna de les escoles bressol de la capital catalana, només 2.695 han obtingut una plaça, cosa que suposa el 37,24%, segons dades facilitades pel Consorci d'Educació de Barcelona.

Aquestes xifres donen una idea de la distància que existeix entre la demanda i l'oferta de places públiques per a nens de 0 a 3 anys, que tenen un preu més econòmic que les places privades, i que s'ha incrementat en relació amb el curs anterior, quan van aconseguir entrar en una guarderia un 42,53% dels que ho van sol·licitar, cinc punts més que per al pròxim curs.

Aquesta situació es produeix malgrat que l'oferta de places públiques a la ciutat ha augmentat respecte al curs anterior amb quatre nous centres que entraran en funcionament el setembre vinent: El Cotxet, El Putget, El Tramvia Blau i El Bressol del Poblenou.

El consorci, integrat per la Generalitat i el consistori barceloní, ha assegurat en un comunicat que "conscients d'aquesta situació", l'ajuntament, entre el 2008 i el 2011, "augmentarà el nombre de guarderies per aconseguir doblar el nombre actual de places".

Més de 13.000 nous alumnes

Per una altra part, el 89,4% dels nens que sol·licitaven una plaça de P-3 (tres anys) a Barcelona per al pròxim curs han estat admesos a l'escola escollida en primera opció, encara que l'Administració ha hagut d'assignar-ne una d'ofici a 513 alumnes que no n'han aconseguit cap.

Un total de 13.144 nens començaran el seu camí escolar el setembre vinent als centres públics i concertats de Barcelona, dels quals el 96% anirà a una de les escoles que va elegir com a preferent. Aquest percentatge es redueix al 89,4% si es té en compte el centre situat com a primera opció.

El Consorci d'Educació ha informat que durant el passat període de preinscripcions escolars van participar als diferents nivells d'ensenyament no universitari un total de 51.344 alumnes de la capital catalana.

Queixes de pares a Sant Andreu i Sant Martí

Del total d'adjudicacions de places per a P-3, un 4% s'han hagut de realitzar d'ofici (513) per part del consorci per a aquelles famílies que no havien obtingut plaça en cap dels centres sol·licitats en el full d'inscripció. Aquestes 513 adjudicacions d'ofici suposen un descens en relació amb l'any passat, quan van ser 634 les que es van assignar d'aquesta manera.

En alguns districtes com els de Sant Andreu i Sant Martí, associacions de veïns i de pares i mares d'escoles han denunciat la política de l'Administració a l'hora d'orientar els pares dels nens que s'havien quedat sense plaça als centres sol·licitats, al considerar que s'ha optat per crear "escoles a la carta" responent a determinades pressions de famílies.

Albert Ollés (El Periódico)

Després de més de dues dècades de guerra oberta, a la plaça de Sant Jaume es viuen ara temps de consorcis. La reconciliació política entre la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, units per un mateix (o gairebé) govern tricolor, es comença a plasmar en resultats concrets.

El més visible, l'augment de capacitat gestora dels quatre consorcis creats entre les dues administracions, un dels quals, el d'Educació, triplicarà aquest any el seu pressupost. Es tracta d'una mostra del pes específic creixent d'aquests òrgans (els altres tres són els de Vivenda, Salut i Serveis Socials) que, segons va explicar el conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, han passat de ser "acords tous a instruments potents".

Saura va revisar ahir juntament amb l'alcalde, Jordi Hereu, el funcionament dels consorcis i la resta de punts previstos en el desenvolupament del tram autonòmic de la Carta Municipal de Barcelona, que atorga a la ciutat un règim especial per la seva condició de capital de Catalunya. Per si tornen temps passats, i també davant el perill que comporta sempre el foc amic, tots dos van pactar la creació d'un reglament que regularitzi les relacions entre les dues institucions.

"Estem davant una situació històrica i inèdita en què la Generalitat presta serveis als barcelonins, que influeixen en la gestió de la seva vida quotidiana, a través de consorcis firmats amb l'ajuntament", va dir Hereu. "En els últims mesos hem avançat molt i ja estem en la fase de transferència de personal i altres recursos", va afegir.

FIDELITAT
A canvi, l'alcalde va oferir fidelitat institucional (i de partit), fins al punt de supeditar la negociació entre el Govern central i la Generalitat sobre el finançament autonòmic a la de Barcelona. "No interferirem en aquestes negociacions, ja que debilitaríem la posició de la Generalitat, a la qual donem el nostre suport absolut. Posteriorment, serà el moment de parlar de la millora concreta del finançament dels ajuntaments", va afirmar Hereu.

F. Espiga (El Punt)

La demanda d'unes instal·lacions esportives municipals dignes com a element de cohesió social en un entorn castigat ha estat un puntal de les reivindicació de les entitats veïnals de la Marina. Una reivindicació constant i reiterada que ara sembla que es concretarà amb un seguit de realitats tangibles. Com? En els propers mesos el districte de Sants-Montjuïc posarà en marxa un seguit de reformes, alguna d'una certa magnitud, que afectaran els camps de futbol de la Bàscula, Polvoritense i Eduard Aunòs.

N'hi ha algun que presenta un estat feridor. Al camp del Polvoritense, per exemple, els vestidors estan tan castigats que els jugadors s'han de canviar en barracons. En d'altres, com ara els d'Ibèria i Eduard Aunòs, els veïns ni s'atreveixen a enumerar les deficiències. Una situació, per tant, que no és nova i que les diverses associacions de la zona fa temps que denuncien. Per ells, l'esport és una qüestió cabdal. Consideren que és un factor per donar vitalitat a un barri molt estigmatitzat per la droga. Però per donar forma als projectes que tenen al cap, calen instal·lacions com cal. «Ens agradaria crear una estructura esportiva comuna, que permetés optimitzar els recursos i dinamitzar el barri», comenta Javier Cañete, de l'Associació de Veïns Voluntaris de la Marina.

Cal, doncs, un rentat de cara a les instal·lacions, que ja comença a concretar-se. En una reunió celebrada la setmana passada, el districte de Sants-Montjuïc va confirmar als clubs de la zona que a finals de setembre s'enllestirà la primera fase de les obres de reforma a la Bàscula, on, entre d'altres, s'ha millorat el camp de futbol, els vestidors i la il·luminació. També s'ha adequat l'equipament cultural que hi ha a la instal·lació. Tot plegat ha comportat una inversió d'1.300.000 euros. Quan s'acabin aquestes obres, començaran les de la segona fase, que preveuen posar gespa artificial al camp de futbol 7, i remodelar els de futbol, vestidors i l'enllumenat, entre d'altres. A banda també es preveu refer els vestidors i els tancaments del camp d'Ibèria, actuació que tindrà un cost d'uns 120.000 euros. Mentre durin les tasques, els clubs que juguen en aquesta instal·lació es traslladaran a la Bàscula. Finalment, el districte també ha confirmat que, al llarg d'aquest any, es durà a terme una millora de la tanca del camp d'Eduard Aunòs. Tot plegat, doncs, ha despertat expectatives entre els veïns, que es mantenen cautelosos. «Estem a l'expectativa i esperem que les inversions es compleixin per anar redreçant el rumb» conclou Cañete.

Quim Torrent (Avui)

La línia 9 va camí de rècord. Però no únicament de ser la línia de metro més llarga d'Europa, sinó de ser la que trigarà més a ser construïda i, sobretot, la que ha generat més polèmica política. Ahir va ser CiU qui va tornar a obrir la caixa dels trons per denunciar que "la mala gestió del govern" pot provocar que acabi costant el doble del que el primer govern tripartit va estimar el 2004 en una auditoria externa encarregada.

El document, sobre el qual la conselleria d'Obres Públiques ha basat les constants modificacions a l'obra, xifrava aquell 2004 en 3.745 milions el cost total de la línia. Eren 1.800 milions més que l'optimista previsió inicial que va fer l'últim govern Pujol. A data d'avui, però, el govern socialista ja xifra el cost final en 6.500 milions, i CiU denuncia que es podria arribar a 7.500 si es mantenen els errors de gestió.

La denúncia convergent es basa en tres arguments: els errors en l'execució de l'obra, els retards a l'hora de construir algunes estacions i els retards i aturades de l'obra causats per una tramitació administrativa de projectes molt lenta. El principal problema són les constants aturades que han patit les tres tuneladores que han funcionat entre el setembre de 2007 i el maig passat.

Segons les dades que la federació ha obtingut de fonts pròximes a l'obra, les tres tuneladores van estar més dies parades del que el govern va assegurar en resposta parlamentària. Rull va assegurar que la tuneladora que feia el tram Sagrera-Macropou només va treballar 63 dels 263 dies del període estudiat, un 24%. Igualment, el rendiment de la que treballava al tram Macropou-Havaneres, que va acabar ahir la perforació, és del 33% de dies, i la de Mas Blau-El Prat, del 43%. La federació calcula en 90.000 euros diaris el cost de tenir parada una tuneladora.

Aturada nocturna

Amb aquestes dades a la mà, Rull, acompanyat per Xavier Trias, va assegurar que les aturades eren bàsicament per "causes administratives no lligades a les empreses". En aquest sentit, va posar d'exemple les aturades de treballs nocturns per molèsties a veïns, en el cas de les dues primeres tuneladores, i el retard en la tramitació del tram Sagrera-Zona Universitària, que ha afectat la perforadora que feia el tram Sagrera-Macropou. CiU sosté que la tuneladora que treballa a la zona del Llobregat estarà aturada fins al setembre perquè no s'ha aprovat a temps el projecte constructiu modificat del tram Mas Blau-El Prat.

Per tot plegat, Rull va anunciar que entrarà una proposta de resolució al Parlament per obligar al govern a informar setmanalment de com avancen les obres . Trias va qualificar la situació de "desgavell preocupant", sobretot perquè, si no s'avança al ritme adequat, el "finançament de l'obra perilla".

Des de ja fa un temps, l'Ajuntament de Barcelona, que es diu progressista i d'esquerres, assetja els voluntaris del Centre d'Acollida d'Animals de Companyia (gossera) amb mesures totalment injustes, autoritàries i abusives. S'hi ha destinat una patrulla de la Guàrdia Urbana que vigila diàriament els moviments dels voluntaris i que ha rebut ordres directes de l'Ajuntament de multar qualsevol "infracció" que aquests puguin cometre.

Fa pocs dies, diversos voluntaris i persones que havien anat al centre per adoptar vam ser multats sense avís previ per aparcar els nostres vehicles al camí forestal que es troba davant el CAAC (com hem fet sempre sense causar cap problema). Aquest és l'únic lloc on es pot aparcar el cotxe, ja que no hi ha habilitada ni una zona d'aparcament ni una línia regular de transport públic que arribi fins al CAAC. Curiosament, la Guàrdia Urbana no multa cap dels cotxes aparcats a la cuneta de la carretera que condueix al parc d'atraccions del Tibidabo, una rica font d'ingressos per a l'Ajuntament.

És indignant veure com en lloc de premiar les persones que realitzen un treball social de manera desinteressada, se les assetja i se les persegueix com si es tractés de delinqüents, i com de costum els perjudicats, els animals abandonats. Espero que l'Ajuntament tingui la decència de retirar aquestes multes.

Sara Parrilla

S'ha acabat el període en què l'aeroport del Prat creixia al ritme d'un 10% anual pel que fa al volum de passatgers, per sobre dels principals aeroports europeus. El bienni 2005-2006, el Prat va guanyar sis milions de passatgers i va trencar el sostre dels 30 anuals, amb un ritme superior als vuit aeroports líders del continent: Londres Heathrow, París Charles de Gaulle, Frankfurt, Amsterdam, Madrid, Londres Gatwick i Roma. L'embranzida de l'aeroport barceloní va fer preveure la possibilitat que el 2007 superés l'aeroport de Roma i se situés en la vuitena posició del rànquing europeu. Només li van faltar 61.600 passatgers per assolir-ho, però el 2008 presenta males perspectives perquè mentre que Roma ha escalat posicions, el Prat ha perdut passatgers a l'abril i maig.

La competència del tren d'alta velocitat (TAV) al pont aeri entre Barcelona i Madrid ha fet perdre milers de passatgers als aeroports de Barajas i Barcelona tenint en compte que aquesta ruta aèria era una de les més concorregudes del món. La davallada s'ha produït en un moment millor per a l'aeroport madrileny. Si bé els anys 2005 i 2006, l'aeroport de Barcelona va tenir el percentatge de creixement més alt dels deu primers aeroports europeus i va superar la barrera dels 30 milions de passatgers anuals, no ha pogut sortir de la novena posició i ho tindrà molt més difícil ara. L'exercici del 2007 l'ha tancat amb un creixement del 9,3%, ja només dues dècimes de punt per sobre de l'aeroport de Roma. En canvi, després de creixements sostinguts pròxims al 8% des del 2004, l'aeroport de Barajas aconseguia l'any passat un espectacular 14%, que li ha permès prendre la quarta posició dels grans d'Europa a l'aeroport internacional d'Amsterdam. La decisió d'Iberia de convertir Barajas en el seu únic aeroport de connexió de vols intercontinentals l'ha convertit en la porta principal entre Europa i l'Amèrica Llatina i l'ha preparat per esmorteir el cop que suposa la davallada del pont aeri amb Barcelona aquest 2008. Tot i que a l'abril, Barajas també ha perdut un 0,2% de passatgers respecte de l'any passat, durant aquest primer quadrimestre ha pogut créixer un 6,7% gràcies als vols internacionals i intercontinentals.

El Prat ho té molt més mal parat. A l'abril ha perdut un 5,5% de passatgers i al maig un 4,7% respecte de l'any passat i al primer quadrimestre només ha crescut un 0,7%, la pitjor taxa dels principals aeroports europeus excepte Heathrow, que ja era l'aeroport que creixia menys o decreixia els últims anys per la seva saturació. Al 2007, el Prat va estar a punt de descavalcar Roma de la vuitena posició. Només li van faltar 61.600 passatgers, quan tres anys abans Roma el superava de 3,5 milions. Però la concentració dels vols d'Alitalia a l'aeroport de la capital en perjudici de Milà ha permès que Roma Fiumicino comenci l'any a un ritme de creixement superior al 7% mensual i de fins a l'11% a l'abril. En aquest quadrimestre, l'aeroport romà s'ha enlairat fins a la setena posició i ha superat Londres Gatwick, mentre que l'aeroport de Barcelona s'ha quedat estancat en la novena posició, amb un milió de passatgers més que Orly, el segon aeroport de París i el desè en el rànquing dels líders del continent. El mateix quadrimestre de l'any passat, Barcelona superava Roma en passatgers tot i que el romà va acabar l'any amb només 60.000 passatgers més. A Barcelona, el cop de la caiguda del pont aeri li fa més mal comptant que, tot i ser una de les ciutats preferides pel turisme internacional, només disposa d'una extensa xarxa de vols domèstics i europeus però pateix un dèficit sever de vols intercontinentals directes.

El servicio de la línea 5 del Metro de Barcelona ha quedado interrumpido por completo durante diez minutos y ha funcionado parcialmente durante casi 50 minutos más debido a una avería en el sistema de comunicaciones en los sectores de Sagrera y Horta.

El tramo más afectado ha sido el de Sagrada Familia-Horta, que se ha quedado sin servicio durante casi una hora, desde las 07.51 y las 08.48 horas, según ha informado Transportes Metropolitanos de Barcelona (TMB).

A las 08.27 horas, TMB puso en marcha una lanzadora para cubrir el recorrido entre Maragall y Horta, lo que permitía a los usuarios utilizar el transbordo a la L4, entre Verdaguer y Maragall, para salvar el tramo interrumpido.

También se puso a disposición de los viajeros una línea especial de autobuses lanzadora entre Sagrada Familia y Maragall, con paradas en las estaciones intermedias y con las conexiones de metro de Sagrada Familia (L2) y Maragall (L4).

Al coincidir con una hora punta del transporte público en la ciudad, el problema técnico provocó imágenes de decenas de usuarios esperando en los andenes en estaciones como la de Sagrera, según han explicado algunos viajeros.

Aunque el servicio de la L5 se restableció por completo a las 08.48 horas, los usuarios de la línea sufrieron retrasos varios en sus trayectos hasta después de las 09.00 horas, ya que algunos convoyes tardaban más de lo habitual en abandonar las estaciones y continuar la marcha.

Patrícia Castan (El Periódico)

Uns tenen por de baixar al carrer en ascensor, altres no saben si podran donar dinar als seus clients, molts no poden treballar amb ordinadors ni encara menys atrevir-se a engegar l'aire condicionat... Els casos són infinits. A l'entorn del carrer de Gran de Gràcia nombrosos veïns i comerciants van sumar ahir vuit dies d'apagades que tenen crispats tant els abonats com els seus clients. A Endesa no hi ha, de moment, explicacions.

La llum falla diàriament durant hores des de divendres passat en una àrea que inclou el principi del carrer de Gran de Gràcia i altres carrers del perímetre, com Sèneca i Riera de Sant Miquel. Diversos veïns han hagut de ser rescatats d'ascensors bloquejats, consultes mèdiques anul.len les cites, restaurants de la zona han vist cancel.lades centenars de reserves, algun negoci (com una impremta) ha arribat a tancar, i molts establiments (bancs, agència de viatges, un despatx d'advocats, una botiga de bicicletes i altres) funcionen tot el dia a mig gas, és a dir, a les fosques o amb alguna fase d'electricitat que permet tenir llum però que inhabilita els electrodomèstics.

SENSE DADES
Endesa va assegurar a aquest diari dimecres que no tenia constància d'avaries a la zona. No obstant, nombrosos afectats que ahir van donar el seu testimoni asseguren haver trucat a la companyia desenes de vegades des de divendres passat, quan es va produir la primera apagada, al vespre.

Restaurants de la Riera de Sant Miquel, com l'Ágappe es van quedar aquell dia sense subministrament des de les 22.00 hores fins a la mitjanit, cosa que els va obligar a cancel.lar totes les reserves. El responsable del local, Peter Dreyer, assegura que la situació s'ha repetit diàriament, normalment a l'hora dels àpats. L'empresari es queixa que des d'aleshores no ha aconseguit treballar "en condicions", o falla la climatització, o els forns o els frigorífics. De moment Dreyer calcula almenys mil euros de pèrdues. "Si almenys ens avisessin, no prepararíem menjars", lamenta.

Igualment enfadats estan al número 21, a l'Acueducto, on ahir només funcionaven els llums i els menús es van quedar sense servir perquè no hi havia manera de gratinar ni fregir. Ernesto, darrere la barra, carregava contra la companyia elèctrica, que els replica una vegada i una altra que no li consten avaries. "Volem informació, tenim dret a saber". Els operaris que eventualment treballen al carrer s'han cansat de donar la cara davant els afectats.

Un altre local, el Via Fora, el primer dia va perdre 80 de les seves 100 reserves i des d'aleshores no ha aconseguit complir més de la meitat de les seves previsions. Les baixades de tensió han afectat l'aire condicionat, no poden usar rentavaixella i estan farts que Endesa els digui que en 90 minuts recuperaran el subministrament. Tots temen una nova gran apagada com la de fa un any.

R. C. (El Periódico)

La novetat és ara la crisi, perquè els problemes de fons de Barcelona són els mateixos dels últims anys de bonança econòmica: els dèficits de l'educació, la falta de més innovació econòmica i les carències de les infraestructures. El Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) alerta en el seu últim informe del 2007, presentat ahir, sobre aquestes assignatures pendents, les mateixes que també destacava en els seus treballs del 2005 o del 2006. Davant un futur incert, l'ens assessor municipal que presideix Rosa Virós adverteix que un objectiu bàsic ha de ser "la cohesió social per evitar qualsevol risc de segregació".

La capital catalana, segons aquest estudi, compta amb "elements sòlids" per afrontar una reducció del creixement, perquè té una estructura productiva diversificada en què la construcció suposa únicament el 6% de l'ocupació. No obstant, els agents socials que formen el CESB (sindicats, patronals i altres organismes socioeconòmics) reclamen una atenció especial per al 17% de la població que ja és d'origen estranger, per reduir el fracàs escolar de forma eficaç i a llarg termini i per combatre la molt elevada temporalitat existent en l'ocupació, és a dir, el 83% dels contractes formalitzats l'any passat a Barcelona.

EMANCIPACIÓ DIFÍCIL
Altres aspectes preocupants que destaca l'informe són la persistència de l'envelliment de la població, el 20% del total malgrat l'aportació que suposen els immigrants, i les dificultats per a l'emancipació dels joves a causa del desorbitat cost de la vivenda i de la inestabilitat laboral.

Virós va advertir que els nous problemes no es poden compensar tan sols amb polítiques de demanda o d'estímul de l'activitat econòmica, sinó que és imprescindible "mirar més enllà dels pocs anys que pugui durar una crisi cíclica" i adoptar amb decisió mesures per augmentar la productivitat i la competitivitat de la ciutat i del país. El CESB valora iniciatives com el 22@, però demana que no s'oblidi tampoc la indústria que hi ha a la ciutat.

Patrícia Castán (El Periódico)

Quan només falten uns dies per l'aniversari de l'apagada que va deixar Barcelona a les fosques i va mantenir en la tenebra alguns barris durant dies, l'ombra dels talls de subministrament torna a planar sobre alguns abonats. Al carrer de Provença, entre Pau Claris i Roger de Llúria, quatre blocs pateixen apagades de fins i tot hores des del 20 de juny. Els afectats, entre els quals hi ha oficines, botigues i particulars, reclamen mesures urgents, mentre Endesa intenta descobrir l'origen de les incidències.

Els clients sense subministrament s'estan mobilitzant per enviar un comunicat a la Generalitat i fins i tot es plantegen posar una demanda pels perjudicis que estan patint. Encara que Endesa assegura que es tracta de només dues finques i de 17 abonats, els afectats insisteixen que són almenys quatre edificis i molts més els perjudicats, entre els quals hi ha empreses i clients d'un centre mèdic.

MOLÈSTIES
Des de fa dues setmanes, és freqüent passar pel carrer de Provença i trobar grups de treballadors plantificats al carrer, a l'espera de notícies per part dels operaris de la companyia elèctrica. La indignació s'ha apoderat dels afectats els últims dies, ja que no troben solució a les incidències, després d'haver canviat un fusible. "Altres estius ja hi ha hagut talls, però ara són gairebé cada dia", va assenyalar dimarts un empleat d'una oficina, que feia hores que no podia treballar. Aquell dia es van registrar diversos talls, alguns d'unes quantes hores.

Ahir, el malson va seguir amb tres talls que van deixar gairebé sense activitat els despatxos i negocis de la zona. A Fàbrega i Associats Advocats i Consultors, l'activitat es va paralitzar, amb els treballadros sense saber què fer i les finestres obertes de bat a bat per combatre la falta d'aire condicionat.
Però entre els grans perjudicats hi destaca el centre de radiologia i ecografies Provenza, que ha hagut d'anul.lar centenars de consultes aquests dies. En la jornada d'ahir van fer menys de la meitat de les aproximadament 80 cites diàries que tenen, amb greus molèsties per a pacients d'edat avançada, que hi van en dejú i esperen a veure si es reprèn el subministrament, o bé pateixen el tall d'energia en plena prova.

Endesa investiga l'origen de les avaries i ja ha descartat que sigui degut a problemes del transformador. Ahir, diversos equips inspeccionaven els 1.000 metres de línia que afecta la zona, a la recerca d'anomalies. El següent pas serà examinar la instal.lació individual dels afectats, per buscar problemes o sobrecàrregues. La companyia està analitzant les puntes de consum per veure si hi ha un excés de demanda.

Melissa Silva Franco (El Periódico)

Els passatgers de set vols a la terminal C de l'aeroport del Prat van patir grans endarreriments en les sortides ahir al matí a causa de diversos incidents. Més de 1.050 persones es van haver d'esperar entre quatre i nou hores abans d'emprendre viatge.

Les demores a la terminal C van començar a les 6.05 del matí, quan els passatgers d'un vol de la companyia Vueling amb destí a Milà van ser informats dels problemes mecànics que patia l'avió i que van ocasionar un retard de més de nou hores.

El turista Mario Lucio, un dels viatgers afectats, va comentar que els treballadors de Vueling els van informar que el vol sortiria a la 13.30 de la tarda, però que finalment l'embarcament no es va produir fins a les 15.00 hores.

Un altre dels vols endarrerits va ser un d'Aerolíneas Argentinas en direcció a la ciutat de Buenos Aires. La demora des de les nou del matí fins a les 13.35 va ser deguda al fet que l'arribada dels avions des de l'Argentina presenta problemes des de dimarts a la nit, cosa que repercuteix en les sortides.
El tercer vol internacional afectat va ser un d'Iberia amb destí a Ciutat de Mèxic. Els passatgers es van esperar des de les 9.50 del matí fins a les 12.52 del migdia per poder embarcar. Alitalia, Lagunair i Spanair --i un segon vol d'Iberia a Mèxic-- van ser les altres aerolínies amb demores, que van afectar un total de 600 passatgers amb destí a Londres, Lanzarote i Roma.

PROBLEMES DE MANTENIMENT
Aquests quatre viatges van registrar demores que van oscil.lar entre una i dues hores per problemes de manteniment de les aeronaus, solucionats al vespre.

Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA) va assegurar que els problemes no van respondre a problemes de funcionament a les instal.lacions del Prat, sinó únicament a causes atribuïbles a les sis companyies aèries afectades.

(El Périódico)

El regidor de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Francesc Narváez, ha anunciat que "aquest és un estiu de moltes obres" i "molt atomitzades" a la ciutat, entre les quals ha destacat les que afecten el passeig de Gràcia i l'estació de metro de Fontana.

Narváez i el secretari de Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Manel Nadal, han presentat a la premsa el programa d'obres previstes per a l'estiu.

Les obres més complicades sobre l'espai públic són les de passeig de Gràcia --millora de l'intercanviador de Diagonal i de l'estació de la L-3 de metro-- i la de les escales mecàniques de l'estació de metro de Fontana (L-3), que es procurarà que no afectin les festes del barri de Gràcia, a l'agost.

Substitució d'escales mecàniques

A Fontana es faran al juliol dues actuacions. Una és la reparació de vies, que obligarà a tallar el trànsit de metros de la L-3 els caps de setmana 12-13 i 19-20 i habilitar un servei de llançadores. L'altra és la substitució de quatre escales mecàniques entre el 5 i el 27 de juliol. Per posar les escales, del 12 al 18 de juliol, s'ocuparà el carril bus de Gran de Gràcia davant l'estació, mantenint un carril de circulació.

Per no afectar les festes de Gràcia, durant la celebració es pararan les obres d'urbanització de la plaça de Lesseps, per oferir als que hi vagin l'"absoluta possibilitat de moure's per la plaça durant les festes", ha assegurat Narváez.

Per les repercussions en la mobilitat estiuenca, destaquen les obres d'accessibilitat a l'estació de Passeig de Gràcia (L-3) i els treballs per a la millora de l'intercanviador de Diagonal de les línies 3 i 5 que impliquen diverses actuacions i afectacions, tant al servei de metro com a la circulació de vehicles.

Carril tallat al passeig de Gràcia

Pel que fa al trànsit rodat, les actuacions en el metro obligaran, entre altres coses, a tallar el lateral Llobregat de passeig de Gràcia entre Aragó i Consell de Cent, davant de la Casa Batlló, durant quatre mesos a partir de finals de juliol.

Per un altre costat, per instal•lar la rampa mòbil de l'intercanviador de Diagonal es pararà la circulació de trens de la línia 5 entre les estacions d'Hospital Clínic i Sagrada Família deu dies, previsiblement entre l'1 i el 10 d'agost, i el servei es cobrirà amb autobusos llançadora.

Narváez ha informat també que al juliol començarà el desmuntatge del tambor de la plaça de les Glòries. El regidor ha destacat que amb l'eliminació de talussos i rampes d'accés interiors, façanes i la cimentació de l'aparcament comença "la gran transformació de la plaça de les Glòries" i ha assegurat que "la feina està molt ben programada" per minimitzar els problemes de trànsit i soroll.

J. G. Albalat (El Periódico)

L'Audiència de Barcelona ha reobert la investigació pel soroll que provoquen els avions que sobrevolen Gavà i Castelldefels quan s'enlairen de l'aeroport del Prat. El tribunal de la Secció Setena ha estimat els recursos interposats pels veïns perjudicats i la fiscalia en contra de l'arxivament del procés judicial, en què van declarar en qualitat d'imputats el president d'Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA), Manuel Azuaga, i també dos alts càrrecs del Govern

Els magistrats de l'Audiència de Barcelona sostenen que el Jutjat d'Instrucció número 3 del Prat de Llobregat, que tramita les diligències per les denúncies presentades per veïns de Gavà i de Castelldefels, encara no ha esgotat la investigació encaminada a aclarir l'existència o no d'un presumpte delicte contra el medi ambient. En aquest sentit, destaquen que el jutjat, pel qual han passat al llarg dels últims anys diversos jutges, no ha acordat, com ho hauria d'haver fet, tot un seguit de proves sol.licitades al seu dia per les acusacions. Per aquesta raó, ordenen que es practiquin algunes diligències, des de proves documentals i noves declaracions --s'havien requerit més imputacions-- fins a informes pericials.

DELICTE CONTRA EL MEDI AMBIENT
Segons l'acte de l'Audiència, les acusacions --Associació de Veïns de la Platja de Gavà, la Plataforma contra el Soroll i la Contaminació Química d'Avions, l'Associació de Veïns de Gavà Mar i la fiscalia-- no únicament han sol.licitat la revocació del sobreseïment de la causa, al sostenir que hi ha delicte contra el medi ambient, sinó que també han demanat la pràctica de fins a set diligències de prova documentals, una de testifical, quatre de pericials i tres declaracions de nous imputats. Totes aquestes actuacions, a les quals es van oposar la representació d'AENA i l'advocat de l'Estat, van ser desestimades pel jutjat. Ara sí que se n'hauran de realitzar algunes.
Els magistrats analitzen en la seva resolució, en primer lloc, si s'ha de considerar o no liquidada la fase d'investigació i, per tant, han finalitzat les diligències d'instrucció del cas. El tribunal al.lega que "no pot compartir el criteri" del jutjat del Prat en el sentit que s'han practicat totes les proves necessàries i imprescindibles i "menys a la vista" de les diligències demanades per les acusacions que no s'han practicat.

CONFIGURACIÓ DE VOLS
Amb aquesta decisió, l'Audiència revoca tant l'arxivament dictat pel jutjat del Prat el 2 d'agost del 2007 com la seva confirmació del 21 de desembre del mateix any. La jutge que estava al capdavant de la investigació va argumentar que els fets no eren constitutius d'"infracció penal", al mateix temps que va defensar que tampoc s'havia produït cap "transgressió de la norma administrativa". Va exposar en la seva resolució que "les configuracions de vols establertes comporten el dret que s'estableixin mesures d'aïllament i que la superació dels nivells de soroll no han de comportar necessàriament la comissió d'un delicte".

La jutge detallava que es van adoptar totes les mesures per pal- liar els efectes produïts pel soroll dels avions, com per exemple "la supressió de determinades operacions d'enlairament, els usos de les reserves de motors, les rutes d'aproximació alternatives per reduir l'impacte acústic i el sistema automatitzat del control del soroll". I relatava que s'havia solucionat el problema a l'establir la configuració oest (aterratge per la Zona Franca i enlairament pel mar) com a preferent i limitant la modalitat que passa per sobre de Gavà i Castelldefels al 15% del total d'operacions.

El president d'AENA, Manuel Azuaga, va declarar el 18 de juliol del 2007, a través de videoconferència, que es va complir amb la normativa quan es va construir la tercera pista de l'aeroport i que es va invertir una suma de diners no prevista per a la minimització de l'impacte acústic arran de les queixes dels veïns.

Rosa Díaz (El Punt)

La rambla del Raval no està per gaires concerts. Els veïns d'aquest passeig ja han tingut prou sarau fa poques setmanes amb la celebració del Sònar, el brogit del qual s'escampa amb pels carrers de la rodalia. La programació de dues nits de concert a la rambla del Raval per les festes del barri ha posat en alerta la Plataforma Rambla del Raval, que no ha dubtat a exclamar-se per la previsible sobredosi de gatzara que hi haurà. El districte, que és el que coordina la celebració d'actes a la via pública i que va prometre menys concerts en aquest carrer, diu que s'hi han programat dos concerts per culpa d'unes obres.

Tot i que el programa de les festes del Raval encara és a la impremta, als veïns de la rambla del Raval ja els ha arribat que els espera una sessió doble de xivarri nocturn. Les festes comencen el dijous dia 10. Per al divendres 11 s'ha programat la Festa Concert Jove, que comença a les sis de la tarda i s'hi preveu l'actuació de grups musicals de joves del Raval. Per dissabte hi ha programat un concert que ha de començar a les set de la tarda i que es preveu que s'allargui fins a les dues de la matinada.

Per la plataforma de veïns de la rambla del Raval això és un autèntic abús, sobretot perquè l'Ajuntament els havia promès que mentre duressin les obres de l'Illa del Raval, que ja fa uns quants anys que estan en marxa, la programació de concerts i activitats amb megafonia forta serien menys freqüents, ja que a la rambla del Raval suporten diàriament molt de soroll per causa de les obres. L'any passat, de fet, els veïns fins i tot van felicitar el consistori perquè havien passat un estiu tranquil.

Aquest any, però, els veïns les veuen a venir. Una portaveu de la plataforma ha explicat que amb l'arribada de la calor, aquest any, han començat espontàniament les festes nocturnes amb bongos i venedors de llaunes al carrer. «Aquest any no hi ha les patrulles de la Guàrdia Urbana que l'any passat vigilaven cada nit», explica. I alerta que afegir una ració doble de concerts a aquest estat de tensió ja existent farà vessar el got. Per acabar-ho d'adobar, els veïns troben a faltar el diàleg que abans mantenien amb el districte: «La regidora diu que és inviable reunir-se amb tots els grups i totes les plataformes que hi ha al districte, i per això no ens vol rebre», comenta.

El districte de Ciutat Vella, que, efectivament, és l'organisme que dóna els permisos perquè es puguin muntar festes al carrer, i que d'alguna manera arbitra en aquesta mena de qüestions malgrat que les festes les organitzin les entitats del barri, ha confirmat que hi ha dos concerts consecutius programats a la rambla del Raval. Però ha advertit que aquest any això és així excepcionalment, perquè una d'aquestes activitats s'havia fet altres anys a la plaça Coromines o al carrer Valldonzella, i aquests dos indrets aquest any estan en obres i no s'hi poden fer. L'única opció perquè es puguin celebrar aquests dos concerts, doncs, ha estat la rambla del Raval.

Obres que es van acabant
La plataforma de veïns de la rambla del Raval ha emès un comunicat en el qual recorda que les molèsties al seu carrer no són només nocturnes i relacionades amb l'activitat d'oci, més intensa a l'estiu. A la rambla del Raval ja fa anys que hi ha soroll afegit també durant el dia, a causa de la intensitat de les obres d'urbanització de l'Illa del Raval. Actualment els edificis en obres són l'hotel Barceló Raval, amb un edifici amb planta el·líptica que imita la forma de les dues rotondes que hi ha al capdamunt i al final del passeig. Les obres de l'hotel estan a punt d'acabar-se, i es preveu que s'obri al setembre. També està en obres l'edifici d'oficines que ocuparan els sindicats. I la Filmoteca de Catalunya. Els blocs de pisos cooperatius i de promoció pública ja s'han enllestit, i fa poc han obert un gran supermercat de la firma Caprabo als baixos d'un d'aquests blocs d'habitatges.

(El Periódico)

La semana empezó ayer con problemas graves en la movilidad de miles de personas por fallos casi coincidentes en una misma mañana en tres medios de transporte metropolitano: Cercanías, metro y tranvía. El más grave, como es habitual, fue el de la infraestructura estatal que usa Renfe, que vuelve por sus fueros y desde hace pocas semanas suma averías.

La detección errónea y por causas desconocidas, según Adif, de un supuesto tren bloqueó el sistema de señalización en la plaza de Catalunya. Con el semáforo rojo sin motivo, el tráfico se debió regular manualmente de las 9.00 a las 12.34 horas en ambos sentidos de la C-4 (Sant Vicenç de Calders, Barcelona Sants, Terrassa) y en el sentido Mataró-Molins de Rei de la C-1. La normalidad no llegó, sin embargo, hasta pasadas las dos de la tarde, cinco horas después.

Renfe informó de que esta avería originó retrasos medios de 20 minutos (algunos trenes pasaron con desfases mucho mayores). A las 10.40 horas se recuperó la frecuencia de paso, pero los trenes que llegaban a las estaciones no eran los que correspondían por horario. El incidente abarrotó por enésima vez los andenes y el baile de horas y convoyes desorientó de nuevo a los usuarios.

INMOVILIZADO EN LA FLORIDA
Los problemas en el metro empezaron a las 8.08 horas al quedar inmovilizado un tren en la zona de la estación de Florida de la L-1, en L'Hospitalet. El servicio de esta ruta, que es la que registra más pasajeros de la red, estuvo cortado en toda la línea hasta las 8.25 horas, cuando se reabrió de Hospital de Bellvitge a Can Serra y de Plaça de Sants a Fondo. Una vez que Transportes Metropolitanos de Barcelona pudo retirar el tren averiado de la vía, el metro recuperó la normalidad a las 8.44 horas.

La mañana negra del transporte metropolitano se completó con un tranvía que a las 8.55 horas tampoco pudo seguir su camino en dirección a Barcelona en la estación de La Sardana de Esplugues de Llobregat. Ello obligó a cerrar las estaciones existentes entre Cornellà Centre y Ca n'Oliveres. El servicio funcionó de forma parcial en las tres líneas del Trambaix hasta las 9.40 horas.

CADENA DE INCIDENCIAS
El de ayer es el quinto incidente de importancia en Cercanías en un mes. En el túnel de la plaza de Catalunya quedaron atrapados 1.500 pasajeros el 26 de mayo. Otra avería entre L'Hospitalet y Sants colapsó el 13 de junio esta terminal y retrasó toda la tarde cinco líneas. Seis días después, unos pasajeros cortaron las vías en Montcada-Bifurcació en protesta por nuevos retrasos en tres líneas. El 27 de junio, otro fallo en Martorell cortó y retrasó también tres líneas.