Ahir dimarts 29 de juliol, es va reunir el Consell Interterritorial de Serveis Socials i de la Dependència de la Comunitat Valenciana, organisme que té com a finalitat el promoure la cohesió del sistema públic valencià de serveis socials, la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a la dependència, organisme creat el 4 d’abril de 2007 i que ha tardat més de un any i tres mesos en reunir-se, i encara més, si tenim en compte la publicació de la llei de la Dependència, de desembre de 2006.

            Convocats els membres amb només 6 dies d’antelació i en ple mes de juliol, l’acte ha estat presidit pel Conseller de Benestar social, Juan Cotino, composant l’organisme responsables de la seua Conselleria, els presidents de les Diputacions Provincials, els alcaldes dels municipis de més de 20.000 habitants, membres de la FVMP i designats de les capçaleres de demarcacions de gestió de l’aplicació de la Llei de Dependència a la Comunitat.

            El Conseller i els secretaris i subsecretaris de la Generalitat que han emés els diversos informes tècnics, han provocat la reacció immediata de les cares de molts dels alcaldes i responsables municipals allí reunits, sobretot quant han presentat un balanç de l’aplicació de la Llei de la Dependència i del sistema de benestar social a la nostra Comunitat. Han atribuït els problemes existents a l’Estat Central, i han donat una sèrie de dades que els tècnics municipals dubten en quant a la seua exactitud.

            El torn de precs i preguntes del Consell Interterritorial, en el que només s’ha permés fer preguntes en global als responsables municipals i que després només ha obtés una sola resposta per part del Conseller han vingut caracteritzades per varis elements.

            L’element més cridaner i que ha demostrat la incorrecció de les dades de la Conselleria respecte de les resolucions efectives i que manifesta la mala gestió portada per la Generalitat en torn a la Llei de la Dependència ha segut el número de resolucions i de ajudes que de forma efectiva s’estan donant a la Comunitat per eixe concepte.

            Segons la Generalitat, els valencians han presentat 63.645 sol·licituds, de les quals,  50.074 han segut valorades per oferir un balanç de 30.979 resolucions, de les que 3.416 corresponen a la província de Castelló.

            Davant aquestes dades, les intervencions dels alcaldes i regidors han segut clara manifestació de la contradicció: la representant de Gandia ha manifestat que de totes les sol·licituds de la seua població, només s’ha resolt un expedient per la Generalitat. La de Torrevieja, ha manifestat que de 400 sol·licituds, una resolució. En Vall d’Uixó, de 800 sol·licituds, 4 resolucions. A Requena, de 400, una resolució i encara no es efectiva. Morella i Vinaros, de 400, 3 ó 4.

            Segons Ernesto Blanch, tinent d’Alcalde de Morella, gastant aquests municipis com a referència, es impossible que la Generalitat acabe manifestant que s’ha arribat a 30.000 resolucions, a la vista de la falta de resolucions demostrada en l’àmbit municipal i atribuïble únicament a la negligència demostrada durant aquestos dos anys 2007 i 2008 per la Conselleria.

            La falta de formació, també ha segut un dels elements més evidents de la falta de gestió de la Generalitat. A Morella, segons Blanch, “fa dos mesos que es va tenir que organitzar un curs per als treballadors socials donat que per molt que criden a la Conselleria, no tenen cap referent per poder tirar endavant en el seu treball, a l’hora de tenir models d’actuació, protocols i formularis, així com bases de dades i demés elements per a treballar, practicament inexistents”. La representant de Borriana, en uns termes menys crítics que l’anterior, ha reconegut que al seu municipi també s’han fet jornades de formació per als treballador de les oficines de la llei de la Dependencia.

            Davant les continues referències al greuge de tracte esgrimit pels representants autonòmics, el Tinent d’Alcalde de Morella ha manifestat que el greuge comparatiu es donat a la mala gestió de la Generalitat. “Als pobles de la província de Tarragona, a menys de 40 kilometres de nosaltres, en un mes i mig des de la sol·licitud tenen la resolució i es comença a fer efectiva la ajuda corresponent, i aixó des de l’estiu de 2007”. “No es possible que tenint com té la Generalitat els diners corresponents de l’Estat, en dos anys encara no tinguem gent als nostres municipis rebent de forma efectiva les ajudes, i que encara tinguem que sentir que es culpa de uns altres”.

            La indignació dels municipis ha segut manifesta, malgrat la benvinguda donada al nou organisme interterritorial. Sobretot, han segut els responsables de ajuntaments socialistes i de governs de progrés els que amb més força han centrat les seues reivindicacions i queixa davant del que s’està entenent, i així ho va reforçar el dictamen de la recientment cessada Síndica de Greuges Emilia Caballero, un retràs i desassistència evident dels ciutadans de la nostra Comunitat. Ja s’han donat casos de gent que per els retrasos injustificables de la Generalitat ja no rebran els beneficis de la Llei de la Dependència, per que ja els ha sobrevingut la mort des de abril de 2007, i això, a l’entendre dels responsables socialistes, es molt greu, i més prompte o més tard, els senyors de la Generalitat tindran que assumir la seua responsabilitat.

Anit va començar la campanya electoral per a les properes eleccions generals a les Corts espanyoles.

M'agradaria aprofitar aquest espai per poder comentar-vos (i que em comenteu!) com estic visquent aquesta campanya, amb la màxima periodicitat possible.

Per començar, un tastet. El text íntegre de la proposta de campanya que fem des d'ICV-EUiA a l'Alt Penedès:

"Les dones i els homes d'ICV-EUiA volem aprofitar aquesta campanya per plantejar les nostres solucions a problemes del dia a dia, de la quotidianitat.

Solucions justes. Tenim centenars de persones només a la nostra comarca amb un grau de dependència diagnosticat i que no reben ajuts perque la llei no té diners suficients. Volem finançar correctament la llei per garantir l'assistència a aquestes persones, així com fer sortir de l'economia submergida tota aquella relacionada en l'àmbit de la dependència.

 Solucions lògiques. Necessitem no patir més per no arribar tard al treball o al centre d'estudis per culpa del caos de la RENFE. Plantegem el Pla Tren 2014, amb una inversió molt menor que l'AVE, que en 6 anys ens situa a Vilafranca i comarca en un horitzó de trens cada 15 minuts a Barcelona, rodalies a la UAB, Vilanova i Tarragona-Reus i regionals a Girona, Lleida i Tortosa.

Solucions valentes. Aquí ens emancipem als 32, a Europa ho fan als 23. Els i les joves han de dedicar el 60% del seu sou al lloguer o l'hipoteca. Davant d'això: salari mínim a 1000€, inspeccions per combatre la precarietat, la temporalitat i la sinistralitat laboral i una llei que estableixi i asseguri la funció social de l'habitatge."

Aquests són compromisos prioritaris d'ICV-EUiA. Depèn de tu.

En les darreres setmanes han sigut d'una intensa activitat en la política espanyola, i en l'àmbit de les polítiques del dia a dia, les que afecten a la ciutadania, més enllà de referèndums, refundacions, banderes i fotos monàrquiques. Evidentment, aquests són temes importants, però els arbres no ens han de fer perdre el bosc de vista i centrar el debat en com millorar la qualitat de vida, aquí i arreu.

Un dels fets més destacats de les darreres setmanes ha sigut el debat sobre l'ajut de foment a la natalitat, el debat conegut mediàticament com el dels ‘xecs bebè'.

La proposta del PSOE d'oferir 2.500€ és una clucada d'ull a CiU i a Artur Mas. És més, el PSOE vol per Espanya la política que CiU i PP proposaven per a Catalunya a les darreres eleccions al Parlament. La política de xecs, en contra de la dels drets. Aquest va ser el debat de les passades eleccions al Parlament: els xecs d'Artur Mas enfornt dels drets i els serveis públics que vam defensar des d'ICV, amb un PSC absent quan no rivalitzant amb Mas en la oferta de xecs i una ERC entregada absolutament als cants de sirena neoliberals (recordar la mítica entrevista de campanya a La Vanguardia entre Carod-Rovira i el tòtem proto-convergent).

Perquè no ens agrada la proposta de xecs del tàndem Mas-Zapatero?

- Perquè és una proposta de dretes. Quin sentit té una ajuda universal, si es destina la mateixa quantitat a la parella menysdemileurista que no arriba a finals de mes o a gent que no ho necessita, com la senyora Botín (membre del Consell d'Administració del BBVA i filla d'un dels màxims accionistes) i la seva parella , o la família Borbó-Ortíz?

- Perquè no actua contra l'arrel del problema. És evident que les dificultats econòmiques dificulten plantejar-se millorar la taxa de natalitat, doncs la precarietat i temporalitat laboral així com la dificultat en l'accès a l'habitatge digne endarrereixen l'edat d'emancipació necessària per plantejar-s'ho, però els xecs no solucionen els problemes, doncs ràpidament l'empresariat de l'àmbit pujarà els preus de manera que l'ajut directe no serà un suport per a les famílies, sinó que servirà per subvencionar l'augment de beneficis de les empreses del sector. A més, la problemàtica a l'hora de plantejar-se tenir fills va més enllà de l'àmbit econòmic.

- Perquè no contribueix a la conciliació de la vida laboral i familiar. Com dèiem abans, tenir fills no només suposa una restructuració econòmica, sinò d'organització vital. Un fill o filla necessita d'algú que en tingui cura, i actualment existeix un buit temporal entre els 5 mesos (aproximadament, encadenant els permisos de paternitat i maternitat) fins als 3 anys on els nens i les nenes comencen l'etapa escolar obligatòria on hi ha un buit de cobertura. I qui cobreix aquest buit? Doncs les famílies i, especialment, les dones que es veuen obligades a una doble jornada laboral per la manca de serveis públics i per l'estructura social encara dominant, basada en els rols de la societat patriarcal.

Però mentre CiU i ERC negociaven algunes modificacions al xec per tal de poder tenir la seva quota mediàtica sobre aquesta llei, el grup d'IU-ICV ha sigut l'únic que ha plantejat aquest discurs crític amb la mesura del xec. I si bé no s'ha aconseguit tirar enrere (la majoria parlamentària ja estava clarament assegurada), la representació d'IU-ICV ha aconseguit el compromís de crear en 2008 40.000 noves places de llars d'infants a les que s'espera que s'afegeixin entre 40.000 i 60.000 més promogudes des de les comunitats autònomes. I el compromís, reconegut per primer cop en una Llei, de que l'objectiu ha de ser la plena escolarització en l'etapa de 0 a 3 anys.

Perquè considerem positiu aquest acord?

- Perquè col•labora en la conciliació de la vida familiar i laboral, amb l'objectiu d'acabar amb la doble jornada laboral que pateixen especialment les dones.

- Perquè suposa el reconeixement per primer cop per part de l'Estat d'un nou dret social per al qual encara cal treballar molt i queda molt camí per avançar: la plena escolarització de 0 a 3 anys.

- Perquè la creació d'aquestes places de llars d'infants suposarà la necessitat de contractar personal que realitzi el servei, el que suposarà la creació de milers de nous llocs de treball que ajudaran a combatre el fenòmen de l'atur. A més, pot servir per reintegrar al mercat laboral segments de població que tenen alt risc de quedar-ne exclosos.

- Perquè alliberarà als ajuntaments d'una tasca que fins ara han assumit voluntàriament i sense recursos (aquells que ho han fet), per tal de donar aquest servei a la població.

La setmana passada es va tancar el curs polític espanyol amb el debat sobre l'estat de la nació al Congrés dels Diputats.

Al debat més esperat pels mitjans de comunicació, el del President del Govern amb el cap de la Oposició no hi vam trobar cap novetat. El líder conservador va repetir el seu discurs apocalíptic sobre la organització territorial espanyola i sobre el terrorisme d'ETA mentre que el President parlava d'un país i una situació tan idíl·lica que molts vam dubtar si encara s'estava referint a Espanya.

Total, segons la premsa victòria de l'últim als punt, els creadors d'opinió populars deixant còrrer els rumors sobre un possible retorn de Rato per recuperar vot centrista, remodelació del govern l'endemà i qui dies passa, anys empeny.

També va ser comentat el cara a cara entre Rodríguez Zapatero i el diputat Duran i Lleida. El PSOE sembla que ha fet la seva aposta d'aliances de cara al 2008: CiU i PNB. Els mateixos amb qui han acordat totes les polítiques econòmiques al llarg de la legislatura i que han fer servir com ariet contra les propostes més d'esquerres plantejades pels suposats socis de la majoria parlamentària, especialment IU-ICV.

Un altre punt que m'ha fet arribar fins a la indignació és l'inici de la maquinària repartidora prèvia a les eleccions generals. De moment, 2500€ per cada nou nadó. Quina gran proposta! És el trasllat a escala espanyola dels xecs de Mas a les passades eleccions catalanes. 2500€ indiscriminadament, sense tenir en compte els ingressos familiars. Els mateixos 2500€ per a la filla Botín (per posar un nom) que per als joves que encara viuen a casa dels pares perquè no es poden permetre emancipar-se. Una gran política redistributiva, si senyor! Així clar que no hi havia diners per finançar seriosament la Llei de Dependència!

Per tant, el PSOE s'aproxima a CiU per assegurar un pacte el proper any, fent-li carantonyes al diputat Duran, pactant a molts municipis catalans on tenia alternatives de govern d'esquerres i calcant les propostes programàtiques del que, asseguraven públicament, era l'enemic a les eleccions al Parlament.

Però cal recordar al PSOE que s'han oblidat d'un aspecte important: han de conseguir guanyar les eleccions i fer-ho amb prou marge per poder pactar. I és clar que amb aquestes polítiques de dretes, el PSOE perdrà molts antics votants per l'àmbit de l'esquerra.

El repte és aconseguir que aquesta gent no es desmobilitzi, que cal expressar un vot crític al PSOE des de l'esquerra i sense por a deixar passar a Rajoy i els seus. Que volem un govern d'esquerres, però que un govern d'esquerres no pot ser un govern de xecs i de reformes fiscals i econòmiques per afavorir a qui ja està afavorit o afavorida.