La festa del Barri Sellares va ser el dissabte passat 21 a la nit amb un sopar de germanor , en la qual s´hi van aplegar 300 comensals i un ball amenitzat pel músic local Isidre Subirana que aquesta vegada sorpregué a tothom amb un ball d´espuma ben entrada la matinada

Vaig treballar amb la Sandra Arenas fa cosa de dos anys, durant una colla de mesos. Al setmanari, ella portava la informació política catalana i jo la informació de Barcelona (política i no política), però sovint ens consultàvem les coses, intercanviàvem punts de vista o, simplement, debatíem sobre l'actualitat del país i la ciutat. La Sandra és una periodista jove, molt interessada per allò que fa, preparada,... És una persona amb vocació: que es dedica a allò que ha volgut fer des de sempre. I és una persona honesta, una qualitat que aquells que seguiu aquest bloc sabeu que considero bàsica per a exercir aquesta noble, i molt sovint ingrata, professió (Com ha de ser el periodisme? I, II i III).

Des de l'entorn d'en Puigcercós s'assegura que aquest informe és apòcrif i es critica que la Sandra no contrastés la informació. Jo, sincerament, coneixent-la una mica, no em crec aquests arguments. En comptes de ficar-se amb una periodista, el que hauria de fer aquesta gent és reflexionar sobre per què a l'òrbita d'Esquerra hi ha instal·lada aquesta dèria per fer paperots en què es diu, amb els riscos que comporta en política, allò que de debó es pensa sense pèls a la llengua (rollo com els dolents de les pelis del James Bond, que expliquen amb profusió de detalls els seus plans abans d'intentar matar -sense èxit- l'espia). M'enrecordo ara del cas Sellarès, per posar un exemple il·lustre. Et crec a tu, Sandra. I tranquil·la que, si borden, vol dir que has tocat la tecla adient. Ets una bona periodista i ho estàs demostrant dia rera dia.