Des del sentit comú es pot afirmar amb rotunditat que la seguretat i la protecció és un dret de tots els ciutadans i ciutadanes que amb les nostres accions no fem intencionadament mal a ningú. El sentit comú és un concepte agradable d’utilitzar (pel punt d’agosarament) perquè qui se’l posa a la boca pressuposa que tothom el comparteix, i aquesta és precisament la seva grandesa. Si algú decideix robar un banc s’exposa a totes les posteriors conseqüències, però si algú va a fer un reintegrament al caixer automàtic de la cantonada té dret a sentir-se segur. La vida no es regeix pel sentit comú (afortunadament, possiblement); tots sabem que en qualsevol moment del dia o de la nit la nostra seguretat personal se’n pot anar en orris. La quotidianitat ens porta a comprovar que tots i totes podem ser víctimes de múltiples accions desafortunades, i en aquest punt, com que vivim en un país desenvolupat i democràtic, qui ha d’entrar en joc són les forces de l’ordre i de la seguretat.

A Barcelona qui vetlla per nosaltres són els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Guàrdia Urbana. Segons per quina cosa, són uns o altres. Com que a priori no podem escollir quina desgràcia és la que ens pot arribar a passar, restem a la providència que qui rondi per allà en el moment fatídic ens pugui, en el millor dels casos, ajudar. Un robatori, una persona sospitosa que ens segueix per un carrer mal il•luminat, una picabaralla aliena, un accident de trànsit, una celebració amb alt índex d’alcoholèmia a l’ indret on passem, una bala de goma mal direccionada, un conflicte a la porta d’un bar, d’un pub, d’una discoteca o d’un local d’alegre gresol carmesí... Qualsevol accident ens pot ocórrer, però el fet a destacar és que la reacció per part dels cossos de seguretat i de les autoritats competents és diferent en funció de qui en sigui l’actor-víctima. Si és un malaurat ciutadà de tercera, se li etziba una tustadeta a l’espatlla i un “au vinga que això no és res, enretira’t cap a casa”. Si és un ciutadà de segona, se li dóna cert suport post traumàtic i se l’acompanya, si escau, a presentar una denúncia. Si és un ciutadà de primera, i de ciutadans de primera n’hi ha ben pocs, fins i tot se li pot arribar a camuflar el conflicte políticament incorrecte des del punt de vista ètic i amagar la veritat a l’opinió pública. Però això és un altre tema, turbulent, sucós, però un altre tema.

La inseguretat és un dels problemes més evidents de la ciutat de Barcelona. El citat sentit comú ens porta a pensar que amb tant solapament i traspàs de competències entre els diferents cossos de policia els ciutadans devem estar ben vetllats, però el cas és que l’índex de delinqüència augmenta any rera any i dóna la sensació que es fa poca cosa per intentar prevenir i solucionar el conflicte. Quan el pes de la probabilitat ens cau a sobre i som víctimes d’un acte delictiu, amb més o menys diligència serem tractats i el problema se’ns resoldrà, però això és quasi el mínim que se li pot demanar a un estat de benestar. Una ciutat com Barcelona hauria d’esmerçar tots els esforços i recursos en prevenir l’augment de la inseguretat i delinqüència , en fer que des de l’exterior no se’ns titlli de ciutat perillosa i en garantir que els barcelonins i barcelonines no tinguem por pels carrers de la pròpia ciutat. El sentit comú, doncs, no guia tampoc el projecte de govern de l’Ajuntament de Barcelona, perquè pels resultats palpables i la sensació que tenim els qui vivim a la ciutat, sembla ben bé que només es dediquin a temes administratius del dia a dia que amb criteri funcionarial ressolen prou bé. Si la progressió continua igual, d’aquí a deu anys al caixer automàtic de la cantonada no ens atrevirem a anar-hi sols ni després de la posta de sol.

L.N. (Avui)

Una investigació privada encarregada pel grup municipal del PP assegura que l'origen de la lesió del cap de la Guàrdia Urbana no és l'impacte d'una pilota de goma dels Mossos d'Esquadra. L'informe de l'agència de detectius també detalla que la lesió no es va produir ni a la plaça d'Espanya ni a l'hora de la càrrega policial, sinó molt abans.

Davant d'aquesta informació que contradiu la versió oficial sobre la lesió de l'intendent major Xavier Vilaró, ingressat des del 30 de juny a l'Hospital del Mar, l'Ajuntament va negar rotundament que el cap de la Guàrdia Urbana mentís. La regidora de Seguretat, Assumpta Escarp, també va anunciar que el consistori i el mateix Vilaró es querellaran contra els mitjans de comunicació i les fonts que acusen el cap de la Guàrdia Urbana de no dir la veritat.

Ahir a la tarda, Vilaró va decidir declarar davant els Mossos i va sostenir que l'origen de la lesió va ser l'impacte d'una pilota de goma. Malgrat la declaració del cap de la Guàrdia Urbana, fonts extraoficials dels Mossos van ratificar els dubtes que genera la versió de Vilaró per "la gran quantitat de punts foscos que hi ha". No obstant això, van confirmar que Vilaró va estar en contacte telefònic amb els comandaments del cos i que se'l va veure a la plaça d'Espanya cap a les dues de la matinada.

Contradiccions
Per la seva part, fonts del PP van explicar que van decidir encarregar la investigació privada davant els punts foscos, les contradiccions i la falta d'informació sobre el cas. Oficialment, no es va informar de l'hospitalització de l'intendent major fins al cap de cinc dies. Però no va ser fins dimecres que es va ratificar la versió de la bala de goma.

Les reaccions polítiques i ciutadanes a la investigació privada no es van fer esperar. Els grups de l'oposició van anunciar que exigiran responsabilitats si es confirma que es va mentir sobre l'origen de la lesió. La Federació d'Associacions de Veïns va reclamar la compareixença de l'alcalde per aclarir el cas.

Ivan Vila (El Punt)

Nega l'Ajuntament de Barcelona que hi hagi hagut opacitat entorn de l'accident del cap de la Guàrdia Urbana Xavier Vilaró, ferit per una pilota de goma durant els aldarulls posteriors a les celebracions per l'Eurocopa. Però el cas és que el consistori no només va trigar cinc dies a informar de l'assumpte i cinc més a confirmar la naturalesa del projectil. El decalatge informatiu es va estendre al conjunt dels disturbis, minimitzats l'endemà pel mateix alcalde, Jordi Hereu, tot i que, quan finalment se n'ha informat, s'ha sabut que els danys superen de molt els causats en altres sessions d'aldarulls que van aixecar molta més polseguera.

Hereu va passar de puntetes per les batusses del 29 de juny, quan l'endemà li van preguntar pel balanç de la nit. Va celebrar que la festa pel triomf de la selecció espanyola s'hagués desconcentrat, a diferència del que va passar amb les celebracions dels seguidors del Barça a Canaletes, i només va lamentar petits incidents focalitzats a la plaça Espanya i la plaça d'Artós, a Sarrià. Incidents que va atribuir a «un sector que expressa malament el que és la celebració». Abans-d'ahir, deu dies després dels fets, el secretari de Seguretat del govern català, Joan Delort, admetia que, «de danys, n'hi va haver molts» i xifrava en 185.000 euros la factura del mobiliari urbà destruït, als quals calia sumar-n'hi 5.000 més per un camió de bombers saquejat.

Camió a banda, el menú de destrosses de la nit va ser complet: contenidors i lavabos químics cremats, vidres trencats, cabines destrossades, càrregues policials, pluja de pilotes de goma –una de les quals, per motius encara no aclarits, va impactar Vilaró– i, finalment, vuit detinguts.

L'actitud del consistori, que va minimitzar inicialment el reguitzell de destrosses i que tampoc va anunciar fins abans-d'ahir que es personaria en les diligències judicials obertes arran d'aquests actes, contrasta amb la posició, molt més contundent, exhibida en altres ocasions en què com a mínim el cost dels danys va ser menor. Per exemple, fa dos anys, quan el Barça va guanyar la seva segona lliga de campions i la festa va derivar en violents aldarulls al centre. Les destrosses van ascendir llavors a 100.000 euros, poc més de la meitat que les de fa dos diumenges, i la reacció de l'Ajuntament va ser immediata: el dia després, 18 de maig, ja havia fet números i Hereu, llavors portaveu del govern, advertia que s'actuaria amb fermesa contra els responsables. Hi va haver 45 detinguts.

Aquell era el segon cop en menys d'un mes que la Rambla patia, literalment, una celebració culer, perquè la consecució de la segona lliga seguida havia derivat, quinze dies abans, en un altre epíleg violent, tot i que menor en comparació: llavors hi va haver tretze detinguts, i les destrosses van ascendir a 30.000 euros, segons la primera valoració difosa pel consistori, també en aquest cas, l'endemà mateix. Una minúcia, comparada amb l'episodi del 29 de juny, però que va ser prou per encetar un debat sobre la idoneïtat de continuar celebrant els títols blaugrana a Canaletes, debat engreixat després per la ressaca de la Champions, però que la ulterior marxa, gens triomfal, de l'equip ha acabat desinflant.

Els episodis violents al centre en els darrers anys no s'han circumscrit només a l'àmbit de les celebracions futbolístiques. D'infaust record són sobretot les conseqüències de la convocatòria del macrobotellón, que va derivar, el 17 de març del 2006, en una nit de corredisses i vandalisme al Raval i, un altre cop, la Rambla. Hi va haver 54 detinguts i 69 ferits, però els danys al mobiliari urbà van ser de 60.000 euros, ni un terç del que costarà reparar el que es va destruir fa dotze dies.

També en aquella ocasió, Hereu va reaccionar l'endemà, tot i que el llavors regidor de Seguretat va començar el balanç felicitant-se perquè no s'havia pogut celebrar el macrobotellón, i va deixar les destrosses en un segon terme. Una relliscada, però, que no té res a veure amb el cas actual, en què la minimització oficial dels incidents coincideix amb l'ocultació de la ferida accidental del cap de la Guàrdia Urbana, i en què potser encara no s'han donat totes les explicacions possibles: dimecres, la regidora Assumpta Escarp va donar per acabada la seva compareixença conjunta amb Delort just quan li preguntaven per què inicialment l'alcalde no havia donat importància als disturbis. L'argument per tallar va ser que hi havia una altra roda de premsa a la mateixa sala i que no hi havia més temps.
Les successives invasions de la Rambla per celebrar les dues últimes lligues i la segona Champions del Barça van obrir el debat sobre la disgregació de les celebracions. La mala marxa posterior de l'equip ha enterrat aquesta polèmica, però no la de com afrontar el fenomen dels hooligans, desencadenada per la tolerància amb l'afició del Glasgow Rangers durant una eliminatòria europea. Hereu va posar pantalles per un Barça-Celtic de copa d'Europa, però no per la final de l'Eurocopa. La Guàrdia Urbana i els Mossos van impedir la celebració del macrobotellón convocat al Raval, però el preu per evitar-ho va ser una nit de violència a tot el centre. Les destrosses van ascendir a 60.000 euros, un terç del que costaran les de fa dos diumenges. Els desallotjaments d'esquàters també han derivat de vegades en aldarulls. El buidatge de La Fera, a Gràcia, va tenir un pròleg de destrosses per 16.000 euros. El febrer del 2006, el d'un local a Ciutat Vella va acabar amb un agent de la Guàrdia Urbana en coma, i l'Ajuntament en va informar el mateix dia.

Anna Ballbona (El Punt)

Les obres del tren d'alta velocitat (TAV) al centre de Barcelona començaran en les properes setmanes, aquest mes de juliol. El primer treball serà fer el pou d'atac per on haurà d'entrar la tuneladora, prop de la Torre del Fang, entre el pont de Bac de Roda i la futura estació, al barri del Clot. La tuneladora que perforarà tot el centre de Barcelona començarà a treballar l'agost del 2009, i el túnel no estarà acabat fins a l'abril del 2011. Després de la reunió del Consorci de l'Alta Velocitat, Víctor Morlán, secretari d'estat de Planificació i Relacions Institucionals de Foment, va prometre un gran esforç de transparència i col•laboració entre les administracions durant les obres, però va deixar clar que només Adif i l'empresa adjudicatària decidiran com es fa el túnel.

Avui mateix el Ministeri de Foment, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona tenen una altra reunió per fixar el punt exacte on s'haurà de fer el pou d'atac, per on entrarà la tuneladora que perforarà 5,65 quilòmetres de subsòl pel centre de la ciutat. El pou d'atac se situarà prop de la Torre del Fang, al barri del Clot. Serà la primera obra visible de la construcció del TAV pel centre de Barcelona. Després, i a partir del setembre, vindran les obres per habilitar les dotze sortides d'emergència i pous de ventilació, unes tasques que ja tindran afectació en la via pública i la mobilitat, tant en vehicle propi com en transport públic. Tots aquests treballs previs duraran un any, i l'agost del 2009 la tuneladora ja podrà començar la perforació, que es preveu que estigui enllestida l'abril del 2011.

El Consorci Barcelona Alta Velocitat, en el qual hi ha el Ministeri de Foment, l'Ajuntament i la Generalitat, es va reunir ahir per acordar aquest inici d'obres i «reforçar la col•laboració i informació mútua en el seguiment de les obres», segons Víctor Morlán, secretari d'estat de Planificació i Relacions Institucionals del Ministeri de Foment. Per fer-ho, una comissió tècnica amb les tres administracions es reunirà cada quinze dies, i continuaran les comissions amb les entitats veïnals, a qui es permetrà visitar les obres. «Volem que sigui una obra emblemàtica quant a la transparència», va subratllar Morlán, que també va deixar clar les decisions que pertoquen a cadascú: «Ni l'Ajuntament ni la Generalitat diran com s'ha de fer el túnel.»

L'ESTACIÓ DE LA SAGRERA
Abans no acabi el 2008, les administracions han de tenir clar com finançar l'estació de la Sagrera. «Trobarem els recursos necessaris per tirar endavant l'estació», va reblar l'alcalde Jordi Hereu. En l'espera de rebre l'informe mediambiental de l'Agència Catalana de l'Aigua, preveuen tenir a punt els projectes d'arquitectura i instal•lacions el primer trimestre de l'any que ve. Segons Morlán, la intenció és construir-la «com més aviat millor». Tot i que no estarà acabada quan la línia del TAV hagi arribat a la Sagrera i estigui en funcionament, Morlán va dir que això no és impediment perquè es faci un baixador provisional. «Hi ha llocs, com Valladolid, on l'estació no està acabada i l'AVE hi para», va apuntar. Pel que fa al tram del traçat del TAV entre la Sagrera i el Nus de la Trinitat, ara s'estan fent els treballs previs, mentre que del Nus de la Trinitat a Montcada s'està executant el pou d'atac.
Davant la Delegació del Govern a Catalunya, membres de la plataforma AVE pel Litoral van desplegar ahir pancartes en desacord amb el traçat pel centre.

La Torre del Fang

El pou d'atac per on haurà d'entrar la tuneladora que perforarà el centre de Barcelona estarà a prop de la Torre del Fang, però encara es desconeix fins a quin punt l'afectarà. Segons va avançar ahir l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, no serà a la via pública, sinó a la zona ferroviària. Depenent del punt on se situï, la Torre del Fang s'haurà de desmuntar –per assegurar-ne la protecció– o no. «Potser al final no s'haurà de desmuntar», va indicar Hereu. De fet, l'Ajuntament ja tenia a punt el pla de desmuntatge, amb què havia tranquil•litzat l'Associació de Veïns del Clot-Camp de l'Arpa, que temia per la possible pèrdua d'aquesta masia del segle XIV, que està catalogada com a bé cultural d'interès local. Aquest pla municipal incloïa que es mantinguessin dretes i es conservessin les dues façanes de l'edifici, la del carrer Espronceda i la del Clot, i fer una demolició controlada de tota la resta, per després reconstruir-la. Ara caldrà esperar sentir què diuen els tècnics per aclarir-ne el futur immediat.

La Sagrada Família

La junta de la Sagrada Família, que va portar fins a l'Audiencia Nacional la seva oposició al traçat del TAV pel centre, s'ha negat que els tècnics d'Adif fessin les inspeccions a l'interior del temple. Fins ara les inspeccions ja s'han dut a terme a bona part dels edificis de l'Eixample afectats pel traçat. «Entrarem a la Sagrada Família si ens deixen; seria bo per a una obra d'aquestes característiques, i espero que les dificultats desapareguin», va assenyalar ahir Víctor Morlán, representant del Ministeri de Foment. A més, va recordar «el tractament especial» (amb pantalles) que preveuen per protegir el temple. Interrogat per les afectacions que pot tenir la línia C-2 nord un cop comencin les obres, Morlán va assegurar que han après del passat i que intentaran que hi hagi «la menor afectació possible». Va reconèixer que hi haurà «dificultats» en la mobilitat pel centre, però va garantir que «les obres es faran bé» i va demanar «tranquil•litat» als barcelonins.

L.N. (Avui)

No hi ha una única versió ni tampoc una única incògnita sobre la causa de l'hospitalització del cap de la Guàrdia Urbana després de supervisar l'operatiu policial a la plaça Espanya durant la celebració de l'Eurocopa. Mentre que hi ha fonts que asseguren, sense cap mena de dubte, que l'origen de la lesió va ser una pilota de goma disparada pels Mossos d'Esquadra, d'altres no ho tenen tan clar.
Tampoc s'entén, ni s'aclareix, com l'intendent major Xavier Vilaró es va veure atrapat al mig dels aldarulls en el moment que es donava l'ordre de carregar i com, posteriorment, va estar en contacte amb Guàrdia Urbana i Mossos -quan la plaça ja gairebé era buida- sense donar senyals de trobar-se malament i sense referir-se a cap cop.

L'origen de la lesió
Les versions sobre l'origen de la lesió són contradictòries. Hi ha fonts que expliquen que Vilaró va rebre un cop a l'abdomen a causa d'una pilota de goma dels Mossos, que es va trobar malament i que va marxar cap a casa sense ser atès pels serveis mèdics de la plaça Espanya. No va ser fins l'endemà que va anar al metge pensant que tenia un còlic. Una vegada a l'Hospital del Mar, els metges van decidir ingressar-lo davant l'afectació de la melsa que, a causa d'algunes complicacions alienes al cop, es va haver d'extirpar. També hi ha els que asseguren que fins ben entrada la matinada Vilaró va tenir contactes amb els dispositius policials, tant de la Guàrdia Urbana com dels Mossos, sense queixar-se de cap dolor. "Un impacte de pilota que fa rebentar la melsa fa molt mal i ho fa a l'instant", comentava un expert policial consultat per aquest diari.

Al mig dels aldarulls
També hi ha qui es pregunta què feia el cap de la Guàrdia Urbana al mig dels aldarulls i a quina distància estava dels agents per rebre un impacte tan fort, ja que les pilotes no es disparen contra els individus sinó contra el terra, perquè tenen un efecte dissuasori. A més, no s'entén que amb les constants comunicacions de Vilaró amb els comandaments dels Mossos no tingués coneixement de l'inici de la càrrega. Els més escèptics amb la versió que apunta a la pilota també expliquen que Vilaró no va aclarir l'origen del cop a l'hospital.

L'Ajuntament de Barcelona no va informar sobre la baixa del cap de la Urbana fins divendres, quan la lesió de Vilaró ja era vox populi.

Secretisme de l'Ajuntament
Va ser el mateix dia que la Generalitat ho va saber de manera oficial. Ni l'oposició ni els sindicats del cos ni les entitats de la ciutat entenen l'hermetisme per l'incident. L'alcalde Jordi Hereu ho va justificar dilluns dient que així ho ha volgut Vilaró.

(El Periódico)

L'Ajuntament de Barcelona va cedir ahir a la petició formulada pels grups municipals de l'oposició i els informarà divendres dels disturbis que es van viure a la ciutat el dia 30 de juny a la matinada, arran de la victòria de la selecció espanyola a l'Eurocopa. En aquells altercats l'intendent en cap de la Guàrdia Urbana, Xavier Vilaró, va resultar ferit per l'impacte d'una bala de goma disparada pels Mossos d'Esquadra, i arran d'això és a l'uci de l'Hospital del Mar, després que se li hagi extirpat la melsa.

La decisió de l'ajuntament d'amagar l'incident, que no es va saber fins que ho va avançar EL PERIÓDICO dissabte passat, i de no haver-ne explicat encara les causes, va portar dilluns CiU i el PP a reclamar la compareixença urgent de la regidora de Seguretat, Assumpta Escarp. Aquesta inicialment s'hi va negar, al.ludint que la petició no era reglamentària, i va postergar la publicitació de l'informe a la comissió municipal de Seguretat i Mobilitat de la setmana que ve.

PART PERJUDICADA
El grup municipal d'ERC es va unir ahir a convergents i populars i va demanar, a més, que l'ajuntament es personi com a part perjudicada en contra dels que van causar els disturbis i els reclami per "danys i perjudicis".

Finalment, Assumpta Escarp va avançar la seva compareixença a aquest divendres, mitjançant la convocatòria d'una reunió amb els portaveus dels grups municipals. La polèmica es va traslladar també fins al Parlament, on el grup de CiU va sol.licitar la compareixença del secretari general d'Interior, Joan Boada, per donar explicacions sobre el que havia passat.

La diputada Elena Ribera va reclamar la compareixença per aclarir les "moltes incògnites" que encara hi ha sobre els fets, i va criticar el "greu exercici d'opacitat" de la Generalitat i l'ajuntament. La confusió que envolta el tema va portar el conseller d'Obres Públiques, Joaquim Nadal, a dir al matí que la Generalitat no va ser informada de l'incident per l'ajuntament fins cinc dies després. Una afirmació que va rectificar poc després el departament d'Interior dirigit per Joan Saura, que va assegurar que els havien comunicat el succés l'endemà dels disturbis.

Una forta pudor, de la qual per ara no s'han fet públiques les causes, inunda una part de la rambla de Badal, a Sants. La pudor, similar a la d'un formatge podrit, provoca moltes molèsties i obliga a tenir les finestres tancades i a passejar en algunes zones amb el nas tapat.

Segons els veïns, la desagradable olor es va iniciar dilluns passat i afecta sobretot el tram de la rambla de Badal al costat del carrer d'Antoni de Capmany i el pas interior que els vianants utilitzen per travessar les vies del tren, encara que també es nota en altres punts de la rambla.

El districte de Sants ahir no va saber concretar l'origen de la pudor i es va limitar a dir que avui enviarà una brigada per solucionar el problema. Alguns veïns van especular si estava produïda per l'adob usat als parterres. Una altra hipòtesi són els treballs en un col.lector, del qual dilluns es van evacuar residus, tot i que Adif, l'organisme que executa les obres, ho va descartar.

Albert Ollés / Mayka Navarro (El Periódico)

La decisió de l'Ajuntament de Barcelona d'ocultar primer i no aclarir després l'accident que manté a l'uci el cap de la Guàrdia Urbana, Xavier Vilaró, amenaça de convertir-se en una bola de neu de conseqüències imprevisibles. Vilaró va patir el 30 de juny a la matinada l'impacte d'una pilota de goma llançada pels Mossos d'Esquadra, tal com va avançar EL PERIÓDICO dissabte passat, durant els altercats que van protagonitzar un grup de vàndals després de la victòria de la selecció espanyola de futbol a l'Eurocopa. Com a conseqüència d'això, dimecres li van haver d'extirpar la melsa, encara que a hores d'ara --una setmana després de l'accident-- l'ajuntament segueix sense oferir una versió oficial dels fets.

El mateix alcalde, Jordi Hereu, es va negar ahir a informar sobre les causes de l'incident, al.legant que Vilaró, que en el moment del succés estava de servei i anava de paisà, ha demanat que es preservi la seva intimitat. Hereu va respondre amb evasives a les preguntes dels periodistes, com la que va utilitzar quan se'l va qüestionar sobre l'origen de l'impacte que va rebre l'intendent major a l'abdomen. "Ni nego ni confirmo que fos una pilota de goma", va dir. Una actitud que obre la porta a l'especulació i que va atiar el foc de les crítiques expressades ja diumenge passat pels grups de l'oposició i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).

CONVOCATÒRIA URGENT
CiU va reclamar la convocatòria urgent d'una sessió extraordinària de la comissió municipal de Seguretat i Mobilitat perquè s'informi de l'incident. Alberto Fernández Díaz (PP) va qualificar la situació d'"inadmissible" i va demanar que no es converteixi "l'hermetisme en sospita", en referència a la hipòtesi que l'ajuntament estigui defensant amb el seu silenci els Mossos.

El conseller d'Interior, Joan Saura, va aclarir que sobre aquest cas no s'ha obert ni s'obrirà una investigació interna perquè no hi ha hagut "cap irregularitat". Unes declaracions que va fer al costat de Jordi Hereu al sortir de la reunió que van celebrar ahir la Generalitat i l'ajuntament per revisar el desenvolupament del tram autonòmic de la Carta Municipal.

L'alcalde va demanar més temps perquè sigui l'afectat el que ofereixi la seva versió personal dels fets. Vilaró està ingressat a l'uci de l'Hospital del Mar, on, segons Hereu, evoluciona "favorablement, de manera lenta". "Segueix estable hemodinàmicament i està conscient". Tot i això, en les últimes hores se li han prohibit les visites", va assegurar.

Hereu va defensar la presència de Vilaró enmig dels disturbis de la final de l'Eurocopa a l'assegurar que estava "al peu del canó", com fa en altres ocasions, supervisant les actuacions dels agents en els operatius planificats entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana.

Anna Ballbona (El Punt)

Al carrer Felip II, en la confluència amb l'avinguda Meridiana, un grup de cases baixes tenen un «inquilí» al pati de casa. Des de principis d'any, grans perforadores esventren el carrer per les obres de la línia 9 del metro a la Sagrera. A l'altra banda del carrer, amb un pas incòmode per als vianants, una drogueria aguanta com pot els efectes funestos del terrabastall sobre el comerç. El mateix passa al mercat de Felip II i a les botigues del carrer Sant Antoni Maria Claret, que han reduït a la meitat les vendes.

Fa pocs dies l'Ajuntament es va despertar i va aprovar per unanimitat una proposta de CiU per oferir compensacions als comerços afectats. Resulta, però, que en aquesta zona de la Sagrera que, com el seu nom indica, no és l'Eixample, estan en obres des del 2004: els treballs de la línia 9 en diferents punts (amb l'afegitó de la interrupció del Carmel), l'intercanviador de la línia 5 i la línia 1... En tot aquest temps els comerços han aguantat com han pogut. Des del 2004 l'associació de comerciants Sagrera Activa demana compensacions, que no es materialitzaran fins ara. En l'última reunió amb Gisa i l'Ajuntament fa uns dies, els van dir que encara cal concretar la fórmula de com s'aplicaran les bonificacions. El que està clar, però, és que els comerços afectats durant dos anys per les obres de l'intercanviador ja no se'n beneficiaran. A més, el districte de Sant Andreu treballa ara en «millores de suport», com ara l'ampliació de les zones blava i verda al voltant del mercat.

Ara els carrers tallats són Felip II i Sant Antoni Maria Claret, amb Hondures. El mercat de Felip II, amb 60 parades en funcionament, es troba més amunt del carrer tallat, però tota la volta que han de fer als vianants resulta un entrebanc, sobretot per a la gent gran. «La gent de la Sagrera ja no puja, amb les obres a la Meridiana ja ho vam notar», indica Joan Barceló, president del mercat de Felip II. «Ens ha tocat la loteria», resumeix el propietari de la drogueria situada just al davant de les obres. Al carrer Pare Claret, amb una trentena d'establiments comercials, la davallada és semblant. A banda de les molèsties de les obres, es queixen que la senyalització del lloc per on han de passar els vianants és molt deficient i això no ajuda gens a retenir els clients. «Amb les obres, els comerços no fan reformes perquè no s'amortitzen, i hi ha qui traspassa el negoci, però amb un preu baix», diu Susana Bareche, portaveu de Sagrera Activa.

Els veïns ho suporten amb resignació. Fa uns dies en Lluís Gordillo, que viu al carrer Felip II, a primera línia de les obres (aquí molts són veïns de tota la vida), tenia la perforadora a tocar del petit pati: «Comencen a les set del matí i hi ha dies que acaben a les deu». A l'inici del tall, el carrer estava a les fosques, fins que, amb les protestes dels veïns, van tornar-lo a il·luminar. També van ser les protestes dels veïns les que van fer aturar les obres un diumenge a les set del matí, quan un ban havia informat que començarien a les deu.

El centenar de veïns que viuen en cases amb hort i jardí rere el cementiri d'Horta pateixen des de fa uns sis anys la pols, el soroll i les molèsties d'una cimentera que fabrica a dos-cents metres de les seves finestres. Els carrers, amb més forats que asfalt, són el de la Font Baliarda i Logronyo, i formen un dels dos nuclis de la petita barriada de la Font del Gos que està afectada des de de fa 30 anys.

Les cases, que ara tenen una paret a la zona forestal de Collserola i una altra al que ha de ser una àrea d'equipaments, han de desaparèixer per donar pas a nous serveis. De fet, a tocar ja s'hi ha construït el nou tanatori d'Horta i la cotxera d'autobusos més gran de la ciutat.

Però els veïns d'aquests dos carrers, que van comprar els terrenys a dos rals el pam, no pensaven marxar-ne fins que l'ajuntament no els compensés. Les negociacions fa anys que duren. Ho explica la regidora Elsa Blasco al seu blog: "S'ha de vetllar perquè els veïns visquin en les millors condicions possibles. El trasllat s'haurà de fer acordant les condicions de reallotjament amb totes les famílies afectades".

Els veïns no comptaven amb aquest mobbing imprevist que representa la cimentera, que els està assetjant més que tots els plans, promeses i amenaces que provenen del districte o de la plaça de Sant Jaume.

El 3 de juny van anar al plenari d'Horta-Guinardó a protestar. Encapçalen la mobilització dues dones grans, la Marina i la Remedios. Expliquen que no poden obrir les finestres per la pols, que la roba estesa queda feta un fàstic, que els camions fan soroll tot l'any, de dia i de nit...

Els serveis tècnics del districte van comprovar que l'empresa Formigons 92 té tots els permisos en regla i que treballa per a l'administració. Ara mateix fa el ciment de les obres d'ampliació de la línia 5 entre Horta i la Vall d'Hebron. Però ja havia subministrat matèria primera quan es feien les cotxeres.

Segons el districte, els responsables de la instal·lació són conscients de les molèsties i asseguren que han fet tot el possible per minimitzar-les. Expliquen que han pavimentat amb formigó l'espai per on circulen els camions per evitar que aixequin pols en maniobrar; han canviat les làmines de protecció del dipòsit d'àrids per reduir l'emissió de pols durant la descàrrega; han construït un canal amb aigua per netejar les rodes dels camions; han instal·lat aspersors que s'activen de manera automàtica per remullar els munts d'àrids i evitar l'aixecament de pols; i asseguren que també van substituir un filtre que feia 1,5 metres per un altre de més de 5 metres.

Els operaris que hi treballen reconeixen que a la zona sempre "hi fa molt vent". El pas entre Horta i Cerdanyola es coneix popularment com el Forat del Vent.

El districte hi va enviar els inspectors el 10 de juny, però aquell dia hi havia vaga de transportistes i els camions no feien viatges. I havia plogut i tampoc hi havia pols.

Aquesta informació ha estat elaborada gràcies a la trucada de Rosa Graells, presidenta de l'AV d'Horta.

Lluís-Anton Baulenas (Avui)

Segons fonts d'origen municipal, Barcelona té una mitjana de tres manifestacions i mitja diàries al carrer, entre les legals i les il·legals. La meitat són convocades per associacions de veïns (20%), sindicats (15%) i col·lectius antisistema (15%). La resta, per les entitats i grups més diversos que es puguin imaginar. Tant és, el que costa d'empassar és la xifra: entre tres i quatre manis diàries!

Una de dues, o els diaris, amb la pell gruixuda a força de repetició, ens en pispen unes quantes a l'hora d'informar, o bé les fonts municipals i un servidor (o dos) no parlem del mateix quan ens referim a una manifestació o a una concentració. Perquè el cas és que si un dia no n'hi ha cap, segons l'estadística, vol dir que n'hi ha d'altres amb set o vuit manifestacions alhora. Una bogeria.

És evident que avui dia moltes redaccions de diaris, teles (fins i tot les locals) i ràdios no cobreixen la informació d'una manifestació si no és que aquesta crida l'atenció per la causa que sigui (perquè tallen la ronda de Dalt o perquè la fan antitaurins despullats). I si una manifestació no es publicita, en els temps actuals és com si perdés la meitat de participants. De fet, quan escoltes els responsables de les manifestacions (i també els de la Guàrdia Urbana), sembla com si, a priori, ja es comptés amb els mitjans informatius com a part imprescindible de l'essència de l'acte reivindicatiu. I aquests, depenent del dia, s'hi posen més o menys. Per això, l'única manera d'atraure'ls és cridant l'atenció, cosa que sovint acaba convertint-se en una tortura per al ciutadà (talls de trànsit).

Per això, des d'aquestes línies demanaria la construcció d'un manifestòdrom. Les televisions hi podrien tenir les càmeres emplaçades permanentment, com si fossin al camp del Barça. I connectar-hi en directe. A mi, sincerament, no em crearia més simpatia una manifestació pel carrer que una altra realitzada en el manifestòdrom. És com els mítings dels partits polítics, que s'omplen artificialment de simpatitzants i només tenen sentit en funció de la connexió amb els informatius de les cadenes de televisió. N'hi ha que es duen les mans al cap. A mi em sembla més que correcte. Cal no ser hipòcrites. Amb les manifestacions, igual.

O no, jo encara aniria més enllà. Superaria el manifestòdrom i aniria directament a la manifestació virtual amb algun aparell tipus consola Wii de Nintendo. Des de casa, còmodament, amb la Wii a les mans, participes en la manifestació. Penso que l'Ajuntament s'ho hauria de pensar. Ara que, segons diuen, vénen a riuades els experts del món a meravellar-se davant del funcionament (?) del Bicing, seria l'oportunitat de tornar a ser al capdamunt: Barcelona, ciutat de fires, congressos i manifestacions virtuals. I olé!

F. Espiga (El Punt)

Ja no és només una qüestió estètica o de funcionalitat. El mal estat d'algunes parts del mercat de Sants, concretament d'un accés del carrer Daoiz i Velarde, està provocant situacions de veritable risc potencial entre clients i venedors. El punt més conflictiu és una escala que està malmesa, i que ja ha provocat en les últimes setmanes més d'un ensurt. Un dels més greus, fins ara, ha estat la caiguda d'una dona de 82 anys, que es va trencar el colze. La seva família té la intenció d'acudir als jutjats.

El mercat de Sants està pendent d'una ambiciosa remodelació integral que el convertirà en una instal·lació modèlica. Ara bé, el trasllat a una carpa provisional mentre durin les obres no està previst fins al setembre del 2009 i, mentrestant, diversos espais de l'equipament presenten un estat de degradació alarmant. És el cas de l'escala d'un dels dos accessos del carrer Daoiz i Velarde. Des de fa ja alguns mesos un dels graons està totalment trencat, una circumstància puntual que no donaria més de si sinó fos perquè ja s'hi han produït nombrosos accidents. Mercè Guillamón, venedora d'una merceria que està situada just al costat d'aquest punt, en dóna fe. «És una zona on hi ha hagut vàries caigudes i, de fet, jo sempre procuro alertar la gent que hi puja» explica. El seu, però, no és només el testimoni d'una simple espectadora. Ja ha caigut dues vegades en aquesta escala. Es dóna la circumstància que aquests accidents han anant deteriorant, encara més, aquesta part de l'accés.

Els inquilins de la zona comenten que la situació no és nova, però que tot i això per ara no s'ha pres mesures per arreglar el graó. «L'únic que han fet els responsables del mercat és serrar un ferro que sobresortia i que estava tot rovellat, però el forat hi continua estant» assegura Daniel Simon, un veí que viu just al davant de l'accés. La seva sogra, Carmen Donaire, de 82 anys, és una altra damnificada, ja que el passat 30 d'abril va patir una greu caiguda en aquesta escala. A banda de diverses contusions, es va trencar el colze esquerra. Una lesió que l'ha obligat a passar per la sala d'operacions per practicar-li una reconstrucció i que, a més del temps de baixa i recuperació, li pot arribar a deixar importants seqüeles. «Els metges ens diuen que difícilment podrà recuperar tota la mobilitat del braç», denuncia Simon. Amb tots aquests antecedents, la família de Donaire presentarà una denúncia contra el mercat per demanar responsabilitats.

Jordi Panyella (Avui)

La investigació judicial sobre l'esfondrament al barri del Carmel camina cap a l'arxivament després que la fiscalia hagi entregat al jutjat d'instrucció número 33 de Barcelona un escrit en què demana el sobreseïment de la causa. El ministeri públic creu que els responsables de l'obra haurien pogut incórrer en un delicte de danys, però recorda que aquest delicte només és perseguible si els afectats directes denuncien el fet, circumstància que aquí no es produeix.

En el cas del Carmel, totes les acusacions particulars van arribar a un acord amb l'administració i les empreses implicades en les obres de la línia 5 i van renunciar a principis d'abril a les accions legals, fet que equival a mostrar el perdó als imputats. La retirada dels veïns i comerciants va anar seguida de la renúncia per part de l'Ajuntament de Barcelona, que s'havia personat en la causa com a acusació particular. D'aquesta manera el futur del cas quedava en mans de l'única acusació que encara es mantenia activa, la fiscalia, que ahir va notificar la petició d'arxivament.

Els imputats en la causa són cinc persones, amb un nivell diferent de responsabilitat en les obres de prolongació de la línia 5 del metro. També estan imputades com a responsables civils subsidiàries la Generalitat, l'empresa pública GISA i la resta d'empreses vinculades a l'obra.

El document del ministeri públic, de setze pàgines, repassa l'evolució de la investigació judicial i fa especial esment de l'informe dels pèrits que al seu dia va encarregar la magistrada encarregada de la investigació, Elisabet Castelló. Després de mesos de feina els pèrits van poder determinar que l'esfondrament el va produir una falla en el terreny que no va ser detectada pels responsables de l'obra.

S'hauria pogut evitar

Els tècnics consultats pel jutjat van concloure que l'accident del Carmel s'hauria pogut evitar si la direcció de l'obra hagués optat per un altre sistema constructiu més apropiat per a terrenys amb la presència de falles. Es va fer una auscultació deficient del terreny i una lectura errònia dels resultats d'aquesta auscultació. Tot això porta la fiscalia a considerar que "els responsables de l'obra van tenir una clara falta de diligència".

Malgrat això, el ministeri públic entén que no hi va haver una intenció clara de causar danys a tercers i, per aquest motiu, argumenta que no es pot acusar els imputats per un delicte d'estralls. En analitzar l'acusació per danys sí que es considera que hi ha delicte, però sense el requisit de l'acusació particular la fiscalia està obligada a demanar l'arxivament del cas.

El trencament fortuït de dues canonades de subministrament va deixar ahir sense servei d'abastament d'aigua potable gairebé 500 veïns de la ciutat de Barcelona, segons va informar la companyia Agbar. Una de les avaries es va detectar la tarda de diumenge al carrer Llacuna, al barri del Poblenou. Segons fonts de la companyia, «tot i que a mitjanit semblava reparada, va resultar que tenia més afectació i això va obligar a interrompre de nou el subministrament» durant el matí d'ahir. Les reparacions s'havien de concloure ahir al migdia. Una altra avaria, també provocada per causes fortuïtes, va afectar uns 300 abonats més al barri de les Corts. El tall de subministrament va començar a les 7 del matí. La canonada havia rebentat al carrer Sabino Arana i va afectar vuit ramals de distribució d'aigua de la zona. Agbar calculava ahir al migdia que cap a la tarda tindria aquesta segona avaria sota control i que tornaria el subministrament als veïns.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat la demanda d'uns treballadors municipals i ha condemnat l'Ajuntament de Barcelona a indemnitzar-los amb 42.000 euros per les conseqüències físiques i psicològiques que va tenir la desinsectació que es va fer al centre social Erasme Janer, on treballaven el novembre del 2000. Els demandants van estar exposats a elements químics del desinfectant que els van provocar lesions. La sentència indica que la desinsectació es va fer fora de l'horari laboral i que es va fixar un termini de seguretat de 48 hores abans que entressin els treballadors. Dues hores abans de començar la jornada laboral es va ventilar el centre, i els empleats van arribar 58 hores després. El tribunal destaca que, segons l'informe mèdic, la intoxicació dels demandants per productes organofosforats va ser mínima i per això s'estableix una indemnització de 6.000 euros per a cadascun dels treballadors per aquestes lesions produïdes en l'àmbit laboral.

Clara Ribas (El Punt)

Ahir es van complir tres mesos del dia en què una explosió, provocada per una veïna conflictiva va destrossar la planta baixa d'un edifici, al número 259 del carrer Andrade, a la Verneda. Les conseqüències van ser dos germans morts, diversos ferits lleus i prop de vuitanta veïns sense casa. Noranta dies després d'aquell terrible succés, cap dels veïns no ha pogut tornar a casa seva, algun perquè encara discuteix amb els pèrits el pressupost, i d'altres perquè, tot i que tenen el pis en condicions, no hi poden anar perquè el servei de gas encara no està oficialitzat i perquè encara no s'ha instal·lat l'ascensor, que no arribarà fins al mes que ve.

El 17 de març passat a dos quarts de deu del matí, una veïna que ja havia mostrat signes de conflictivitat amb els veïns va calar foc a casa seva i va provocar una explosió que va afectar, sobretot, el seu pis i el del cantó, on va causar la mort de dos germans que en aquell moment esmorzaven.

L'estructura de l'edifici, situat a prop de la rambla Prim, no va quedar afectada i només es van haver d'apuntalar els dos pisos més afectats. Tot i això, es van haver de desallotjar tots els veïns, 43 dels quals van allotjar-se en hotels, mentre que 38 més van decidir anar a casa de familiars. El 8 d'abril passat, els veïns que s'estaven a l'hotel van traslladar-se a viure a pisos de lloguer.

SENSE ASCENSOR NI GAS

A dia d'avui, molts dels pisos han estat rehabilitats i això podria permetre que, en un termini breu de temps, alguns veïns poguessin tornar-hi. Però encara falta el permís d'habitabilitat, ja que el gas no ha estat oficialitzat. D'altra banda, hi ha el problema que, tot i que l'escala ja està completament reparada i sense bastides, els veïns dels pisos de més enlaire no hi podran anar perquè encara falta instal·lar l'ascensor, el qual, segons les previsions, no es podrà col·locar fins al mes de juliol.

El representant dels veïns i també afectat directe de l'explosió, Salvador Mañosas, ha explicat, però, que hi ha uns deu o dotze casos en què els propietaris encara negociant amb els pèrits els pressupostos de les reparacions, i que això ha impedit que poguessin començar algunes de les obres que calen.

Mañosas lamenta que les companyies asseguradores no s'hagin implicat en la recerca de pressupostos i hagin obligat cadascun dels propietaris a buscar preus de les reparacions pel seu compte. Tot i això, destaca que un 80% dels pressupostos presentats han estat acceptats per les companyies, i que la resta encara estan en negociació. El representant veïnal calcula que, a causa de la proximitat de l'estiu, en què és més difícil aconseguir personal per a obres d'aquest tipus, no serà fins després de l'agost o, més ben dit, entre setembre i octubre que es podrà dir que tots els inquilins han aconseguit tornar a casa seva.

L'endemà, i molts dies després, al barri encara se sentia fortor de benzina. Tot el barri va quedar impressionat per la història d'Anna Moreno, una dona que, el dia que havia de ser desnonada, va decidir calar foc al seu pis i va provocar una explosió de conseqüències terribles. L'endemà del succés, els veïns es pensaven que podrien tornar a casa al cap de poques setmanes. La realitat és ben diferent i la situació dels inquilins del 259 del carrer Andrade és encara incerta.

Tinc una filla de 21 anys i estic encantada de tot el que fa el nostre Ajuntament per ajudar els joves.

Especialment pel que fa a l'aplicació de les normes de civisme. M'explicaré: resulta que quan hi ha grans esdeveniments a la ciutat tot és possible: beure, embrutar, trencar, insultar, fer soroll , deixar els cotxes mal aparcats... Ho hem vist ara, quan acaba de passar per Barcelona l'huracà hooligan, la Guàrdia Urbana fa la vista grossa i aquí no passa res, no fos cas que algun turista deixés de venir a Barcelona perquè no es pot emborratxar.

Ara bé, dues joves decideixen tenir una nit tranquil·la i prendre una cervesa a la plaça del Macba. No van a un bar perquè creuen que els preus són excessius. I llavors topen amb un guàrdia disposat a aplicar la normativa. La multa al cap d'un any i mig és de 62,32 euros. Davant la negativa de pagar-la per manifestar el rebuig a una normativa mal aplicada, l'Ajuntament decideix embargar aquesta quantitat del seu compte bancari. Un compte que, per altra banda, omplen amb dificultats gràcies a la misèria de sous que es paguen per les feines que poden fer els joves.

Aquesta és tota l'ajuda que de veritat dóna l'Ajuntament de Barcelona a la joventut.

Teresa Cuberes Mallol
Barcelona

El número de detenidos y de delitos se redujo el pasado año en Barcelona, donde no obstante siguen aumentando las faltas leves, sobre todo los hurtos, y las denuncias por infracciones, como consumir alcohol y orinar en la vía pública.

Así lo han puesto de manifiesto el conseller de Interior, Joan Saura, y el alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, tras la reunión del Consejo de Seguridad Urbana de Barcelona, en la que han mostrado su satisfacción por el descenso de los delitos -que han bajado un 0,65%-, pero han admitido que aún sigue vigente el reto de acabar con el aumento de los hurtos, que subieron un 4,33%.

Durante el año pasadoel número de delitos bajó un 0,65% (al pasar de 86.213 en 2006 a 85.660 en 2007), mientras que las faltas penales aumentaron un 3,67% (al pasar de 102.481 a 106.382). Dentro de las faltas penales, los hurtos subieron un 4,33%, al pasar de 90.785 a 94.889.

El descenso en el número de delitos en Barcelona ha provocado que también se haya reducido un 5,6% el número de detenidos, que de un año al otro han pasado de 22.490 a 21.230. También ha bajado la cifra de menores arrestados, que han pasado de 1.493 en 2006 a 1.274 en 2007.

En cambio, se han disparado las denuncias presentadas por consumir bebidas alcohólicas en la calle, al pasar de 12.044 en 2006 a 26.021 en 2007 (un aumento del 116%), por orinar en la calle, que han pasado de 5.959 a 9.025 (un 52% más) y en contra de los trileros, que experimentaron un aumento del 42% y llegaron hasta las 6.152.

Tanto Saura como Hereu han mostrado su satisfacción por el descenso de los delitos, especialmente los más graves, que han caído un 4,14%, si bien han admitido que aún queda pendiente resolver la batalla policial y judicial contra la reincidencia en los hurtos.

Ambos dirigentes han abogado por una reforma legislativa para poder combatir con mayor eficacia la reincidencia, ya que incluso Saura ha admitido que supone un problema que puede llegar a "desmotivar" a los cuerpos policiales, que ven como la persona a la que detienen por robo queda libre a las pocas horas y vuelve a robar.

Ciutat Vella y el Eixample, zonas calientes
En el conjunto de la ciudad, un año más la mayoría de delitos y de las faltas penales se han concentrado en los principales puntos turísticos, por lo que el distrito de Ciutat Vella acumula el 26% de los hechos delictivos, seguido del Eixample, con un 25%.

La mayoría de las detenciones (un 67%) las efectuaron los Mossos d'Esquadra, mientras que el restante 33% corrió a cargo de la Guardia Urbana, que sobre todo intervino en detenciones por faltas.

Respecto a las infracciones por incivismo, han bajado un 13% las actuaciones contra la venta ambulante, que en 2006 fueron 24.429 y en 2007 se quedaron en 21.341, así como las denuncias por ruido, que de un año a otro han disminuido un 6%, al pasar de 12.164 a 11.428.

En las infracciones relacionadas con el consumo y la tenencia de estupefacientes, han subido un 10% las denuncias presentadas -al pasar de 14.558 a 15.952-, si bien en los menores de edad se ha experimentado un descenso del 15% -de 1.434 a 1.221-.

Para el año que viene, Saura ha anunciado que Barcelona contará con la mayor parte de una nueva promoción de unos 1.300 agentes de los Mossos d'Esquadra.

L'urbanisme d'aquest espai no afavoreix gens el trànsit de persones sinó tot el contrari, l'establiment de grups que queden lluny a la vista de les persones que passen pels carrers del voltant. Això ha afavorit que hi visqui i hi dormi gent tant de dia com de nit, que s'hi acumuli per tant brutícia, i que fins i tot es produeixin actes delictius. Durant el mandat passat ja es va intentar pal·liar aquesta situació amb l'obertura d'uns horts urbans en un dels extrems de la zona, però queden fora de l'àrea elevada dels jardins, en la qual es produeix el conflicte. Aquest mandat, la regidora de Ciutat Vella ha anunciat que hi farà una remodelació urbanística.

El nom de la plaça de George Orwell, i per extensió diversos dels carrers de la rodalia, ha estat associat molts anys a determinades actituds incíviques i per tant ha sonat molt com un dels punts negres de l'incivisme i la conflictivitat a Ciutat Vella. Durant el mandat passat diverses intervencions municipals, entre elles la instal•lació de lavabos públics, han contribuït a millorar la vida en aquest racó del Gòtic sud i a la rodalia. Això no obstant, aquest punt continua sent un altre dels indrets on el districte vol continuar actuant de manera preferent, i ara seguint els nous protocols. En aquesta plaça no es descarten, a part de les accions de serveis socials i de cossos de seguretat, algunes intervencions en el mobiliari i en l'enllumenat per millorar-la.

Malgrat que crida molt l'atenció dels amants de les piruetes amb el monopatí, sempre presents en aquest espai on el mobiliari els encanta i on els veïns no deixen de denunciar que fan molt de soroll, el veritable ús intensiu i problemàtic en dues de les places de la zona nord del Raval, i a l'àrea del carrer Montalegre detectat pel districte de Ciutat Vella és el que realitzen grups de sense sostre i d'altres persones en situació de precarietat que a més a més hi consumeixen alcohol i hi dormen. La plaça dels Àngels i la de Joan Coromines i el carrer de Montalegre són alguns dels espais que el districte de Ciutat Vella ha considerat que requereixen actuacions coordinades preferents perquè són d'alta complexitat.

C. Ribas i D. Marín (El Punt)

Les zones de gran planejament urbanístic, com el 22@, la plaça de les Glòries o els terrenys de la Sagrera són àrees on es localitzen molts casos, tant individualitzats com de campaments, de persones sense sostre. Antigues naus industrials pendent de ser enderrocades, ponts i solars buits ofereixen a aquestes persones un espai per passar-hi un temps mentre no els fan fora. Els veïns se'n queixen, però el districte assegura que no hi té competència i que només pot enviar-hi vigilància policial.

Actualment, al Poblenou es poden localitzar diversos campaments de caravanes que ocupen algun solar buit, que està pendent de planejament o d'edificació. Al carrer Llull, a la cantonada amb el carrer Llacuna, o al mateix carrer en la cantonada amb Granada s'hi situen actualment concentracions d'unes tres o quatre caravanes. Segons expliquen els veïns, alguns hi han arribat fa poc, però d'altres fa temps que hi fan vida. L'oposició ha demanat en alguna ocasió explicacions sobre la gestió d'aquesta realitat, i ha acusat l'Ajuntament de passivitat perquè, segons consideren, no actua per evitar que es consolidi la marginació en aquests campaments d'indigents, tot i el desenvolupament que comporta el 22@.

Al districte de Sant Martí s'han donat i es donen encara diversos casos de petits grups d'indigents que s'organitzen per deixar els seus estris endreçats o amagats durant el dia, i de nit s'instal•len al punt on ho han deixat. Així va ocórrer a la plaça dels Campions ara fa dos mesos, i també al carrer Perelló, entre la Rambla del Poblenou i Sant Francesc. Fa algun temps, la mateixa problemàtica es va detectar a la Torre del Fang.

Preguntats sobre el protocol que se segueix quan es detecta algun d'aquests casos, i que normalment és denunciat pels veïns de la zona, fonts de l'Ajuntament han explicat que s'hi envia la Guàrdia Urbana per desallotjar les persones que hi acampen. Les mateixes fonts han explicat que, des del districte, no es té competència, pel que fa a serveis socials, sobre persones que no estan empadronades al districte i que és des de l'Ajuntament des d'on s'han de gestionar aquests casos.

REUNIÓ AMB ELS VEÏNS DEL BARRI DE NAVAS
Un lloc on la presència d'indigents ha generat problemes de convivència ha estat el barri de Navas, on fins i tot alguns veïns han fet manifestacions ta llant l'avinguda Meridiana per protestar per la presència d'indigents arran de l'obertura d'un menjador social. Hi ha usuaris del menjador que passen la nit en una plaça pròxima, a tocar de la Meridiana. El districte de Sant Andreu ha convocat l'associació de veïns per tractar de la situació amb vista a l'estiu, quan augmentarà el nombre de persones que hi pernocten.

Un centenar de personas se manifestaron esta tarde en Barcelona en protesta contra la inseguridad que sufren los ciclistas y para homenajear a la joven que este martes fue atropellada por un camión que invadió el carril bici por el que circulaba, en el Eixample barcelonés, y que se encuentra en la unidad de cuidados intensivos del Hospital Clínic.

Los manifestantes, que recorrieron en bicicleta varias calles del centro de la ciudad desde la plaza Universitat hasta la sede del sector de Seguridad y Movilidad del Ayuntamiento, reclamaron la paralización del proyecto de los nuevos carriles bici, hasta que los actuales garanticen la seguridad de sus usuarios; una segregación real de los existentes en la calle Diputació y Consell de Cent, y la eliminación de los carriles bici que hay en las aceras.

En el punto donde esta semana se produjo el accidente de una ciclista -el cruce entre la calle Consell de Cent y la calle Bruc- los participantes en la manifestación realizaron un acto simbólico y instalaron una bicicleta blanca en recuerdo de la víctima.

La protesta, convocada por la asociación Amic de la Bici y secundada por el Biciclub Catalunya, recogió también la petición de considerar falta muy grave, con la correspondiente retirada de puntos, la invasión, parada o estacionamiento en un carril bici, debido al alto riesgo que esto supone para los ciclistas.

Asimismo, reclamaron una campaña para educar a los conductores de vehículos a motor en el respeto a los peatones y ciclistas, y el cumplimiento de la normativa que los obliga a circular a un máximo de 30 kilómetros por hora en la mayoría de las calles de la ciudad.

L'associació de veïns de la Maquinista, entitat situada al barri de la Barceloneta, concretament als habitatges construïts en els terrenys de l'antiga fàbrica de ferrocarrils, ha fet pública la seva preocupació per la grava que cobreix la plaça que hi ha enmig del conjunt d'habitatges amb el mateix nom. Aquesta grava gruixuda «s'hauria de canviar periòdicament i abans s'havia fet cada sis anys aproximadament», segons han comentat membres de l'entitat. «Però ara fa més de vuit anys que no es renova», han manifestat.

AL PLA DELS BARRIS
Aquesta associació veïnal està preocupada pels problemes de salubritat que pot comportar no mantenir adequadament aquest tipus de superfície. Així ho ha manifestat a la regidora de Ciutat Vella, Itziar González. La regidora ha contestat als veïns preocupats per la situació d'aquesta plaça que precisament el pla de barris que s'ha redactat per a la Barceloneta recull la renovació d'aquest terra i la implantació d'un altre tipus de paviment que no tindrà els problemes que ara han denunciat els habitants de la zona.

Clara Ribas (El Punt)

Els treballadors de l'empresa de serigrafia Apser es van trobar ahir al matí, quan van arribar a treballar, que el sostre de la nau s'havia enfonsat totalment. El dia abans, s'havia trencat una de les encavallades de fusta de les golfes, i el sostre de la nau va cedir gairebé un metre a causa dels desperfectes a la part superior. Apser és al carrer Ramon Turró, just al cantó d'unes obres en què s'estan instal·lant canalitzacions per a serveis, actuacions que podrien haver provocat els danys a l'empresa.

L'enfonsament del sostre de la nau no va causar danys personals perquè, segons van explicar fonts de l'empresa, es va produir durant la nit. El dia abans, els treballadors ja van haver de parar l'activitat perquè havia cedit el sostre de la nau, a causa del trencament d'una de les encavallades de fusta que hi ha a les golfes. Ja el mateix dimarts, diversos responsables tècnics del 22@ van acudir a la nau per valorar els desperfectes, i el districte va sol·licitar un informe als bombers que seguidament es va fer arribar als serveis del 22@, responsable de les obres de canalització que s'estan fent al carrer Ramon Turró.

Els responsables de l'empresa han posat ara a càrrec d'advocats les negociacions amb la societat municipal 22@ i amb les asseguradores.

Les obres per instal·lar les canalitzacions per a serveis van començar, al carrer Ramon Turró, amb cantonada al carrer Ciutat de Granada, i han provocat grans sorolls i molèsties als veïns, alguns dels quals mostraven ahir la seva resignació enfront dels treballs.

FORTES SOTRAGADES
Tots coincideixen, però, a assenyalar que dilluns passat es van sentir unes fortes sotragades que van fer moure les parets i van fer vibrar el terra. En alguns pisos, els veïns van sortir al carrer per por que els efectes de les vibracions anessin a més.