En la setmana del Dia Mundial de l’Aigua hem volgut analitzar de quina manera afecta la situació de sequera del país a les nostres comarques. Vilafranca i Vilanova són capitals de comarca que queden afectades per les restriccions decretades a totes les localitats que depenen de les conques del Ter-Llobregat; en canvi, el Vendrell no en queda afectat ja que s’abasteix de pous propis i d’un minitransvasament de l’Ebre. En qualsevol cas, cal estar al dia de les mesures que ens permeten posar el nostre granet de sorra en la lluita contra la sequera. Més val prevenir que curar, i tots sabem que si no aconseguim invertir aquesta tendència aviat les restriccions d’aigua arribaran a casa.  

Día Mundial de l’Aigua 2008: més sanejament, menys morts infantils

Aquest any la sensibilització entorn a l’aigua té un significat especial. La situació de sequera ens obliga a continuar insistint en la importància de l’estalvi en tots els àmbits, mentre la feina i les inversions per millorar el sanejament, la reutilització i l’eficàcia en la gestió i l’estalvi d’aigua continuen. La implementació de la Directiva marc de l’aigua de la Unió Europea avança i la majoria de processos de participació ja han començat. Es tracta d’una iniciativa que posa en relació la ciutadania, les administracions i els usuaris perquè tothom pugui intervenir en la diagnosi i la presa de decisions sobre el cicle de l’aigua.Per una altra banda, l’Assemblea General de les Nacions Unides ha declarat l’any 2008 com l’Any Internacional del Sanejament. En conseqüència, el Dia Mundial de l’Aigua 2008, que se celebra en aquest cas el dijous 20 de març, fa èmfasi en qüestions relacionades amb el sanejament, i persones de tot el món estan convidades a celebrar aquest dia ressaltant la importància dels desafiaments mundials del sanejament, la situació del qual a nivell global és realment crítica. Prop del 41% de la població mundial, incloent 980 milions de nens, no té accés a cap sistema millorat de sanejament i, a causa d’això, al voltant d’1,5 milions de nens menors de cinc anys moren per malalties diarreiques cada any. Aquesta situació comporta dificultats en la sanitat, l’alimentació i el desenvolupament en general. 

-Setze anys celebrant el Dia de l’Aigua

L’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar el 22 de desembre de 1993 una resolució per la qual el 22 de març de cada any fou declarat Dia Mundial de l’Aigua. Aquest dia se celebraria a partir del 1993, en conformitat amb les recomanacions de la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament. Es va convidar aleshores els diferents Estats a consagrar aquesta data, en el marc del context nacional, a la celebració d’activitats concretes de foment del bon ús de l’aigua, com ara: el foment de la consciència pública a través de la producció i difusió de documentals; l’organització de conferències, taules rodones, seminaris i exposicions relacionades amb la conservació i desenvolupament dels recursos hídrics; concursos; jornades de portes obertes d’empreses de serveis del cicle de l’aigua; programes de ràdio i televisió;  publicació d’articles relacionats amb l’aigua; tallers; etc.

Així, el Dia Mundial de l’Aigua és un dia en què arreu del món es recorda la importància que té l’aigua en les societats i la necessitat que hi ha de fer-ne un ús racional. Centrar-se en els nens i nenes per tal de transmetre’ls, ja de ben petits, una cultura envers la sostenibilitat d’aquest recurs tan important és especialment important. 

-Una nova edició de la Festa de l’Aigua 

Un any més, l’Agència Catalana de l’Aigua i el Departament de Medi Ambient i Habitatge organitzen la Festa de l’Aigua, sota l’eslògan: L’aigua és vida. Cada gota compta. Com cada edició de la Festa de l’Aigua, vol ser un recordatori dels valors col·lectius a favor del desenvolupament sostenible, apel·lant a la responsabilitat personal, col·lectiva i global. 

Enguany, l’esdeveniment se celebra el proper diumenge 30 de març al passeig de Lluís Companys de Barcelona (Arc de Triomf). Un gran nombre d’entitats relacionades amb el món de l’aigua participen en aquest esdeveniment, aconseguint un dia ple d’activitats destinades a totes les edats (de les quals es pot gaudir de les 11 del matí a les 8 del vespre).

Les mesures a les nostres comarques

Des de l’1 de febrer el sistema d’embassaments del Ter-Llobregat està en situació d’excepcionalitat de nivell 2, fet que, a grans trets, estableix que els municipis que se n’abasten restringeixin l’aigua potable únicament per a ús domèstic. Com a mesures de caràcter general, cal remarcar que els ajuntaments dels municipis afectats han de preveure, mitjançant les seves disposicions locals, la prohibició de destinar aigua potable per a la pràctica d’aquells usos que no siguin l’abastament domèstic, com ara l’aigua de les piscines públiques i privades, el reg de jardins particulars i els usos de l’aigua en els parcs aquàtics i d’altres instal·lacions de caràcter lúdic. No obstant això, en alguns casos es permetrà l’ús d’aigua potable per a la neteja de carrers.  

Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès són dues de les més de 400 poblacions de les conques del Ter-Llobregat que es troben en aquesta situació. Vegem quines han estat les seves primeres reaccions... 

A Vilanova, des del 17 de març l’Ajuntament rega manualment amb aigua de pou les zones verdes que ho necessiten, com ara els dos camps de gespa artificial del Complex Municipal de Futbol. D’aquesta manera es pretén mantenir la superfície en bones condicions de neteja i evitar que la gespa artificial se sobreescalfi amb l’arribada de la calor. Així mateix, també s’han iniciat al Passeig Marítim els treballs per a la creació d’un espai de proves de terres, amb l’objectiu d’estudiar el seu comportament des d’ara fins passat l’estiu de cara a la seva renovació. La regidoria de Serveis Viaris també té previst col·locar gespa sintètica a la plaça de la Immaculada, el proper dia 27 de març, com a prova pilot per a futures actuacions davant la situació de sequera. 

A Vilafranca, on la major part de l’aigua utilitzada procedeix de la planta potabilitzadora d’Abrera (des de l’any 1998, quan es va realitzar la connexió amb la xarxa de subministrament d’Aigües Ter-Llobregat), el principal ús de l’aigua és domèstic. Des de l’Ajuntament d’aquest municipi s’ha establert que no s’utilitzi aigua apta per al consum humà per fer les següents tasques: 

-El reg de jardins i zones verdes i esportives, de caràcter públic o privat. 

-El reg o “aigualeix” de vials, carrers, senders i voreres, de caràcter públic o privat. 

-L’emplenament de piscines, estanys i fonts, privats o públics.

-El rentat de mànega de tota mena de vehicles (exceptuant si s’efectua per una empresa dedicada a aquesta activitat).

El Vendrell, per la seva banda, s’abasteix d’aigua de pous propis i d’un minitransvasament de l’Ebre, per tant no ha hagut d’establir mesures de restricció relacionades amb el nivell d’excepcionalitat de la conca Ter-Llobregat. Tot i això, al municipi és vigent una ordenança que té per objecte regular la incorporació i la utilització de sistemes d’estalvi d’aigua als edificis i construccions, així com determinar en quins casos i circumstàncies serà obligatòria. L’ordenança també premia les persones que consumeixen una quota menor d’aigua.

Les mesures domèstiques

Les famílies espanyoles podrien reduir la despesa a la meitat si utilitzessin mecanismes de reducció de cabal per a dutxes i aixetes, segons l’Informe sobre el consum d’aigua en les llars espanyoles, elaborat per una coneguda empresa d’aixetes líder en el desenvolupament i la fabricació de sistemes per estalviar aigua. Invertir uns 60 euros en utensilis per aconseguir reduir el cabal de l’aigua significa un estalvi d’entre 400 i 450 euros al cap d’un any.

Tot seguit reproduïm una selecció de les nombrosíssimes mesures d’estalvi d’aigua que existeixen, que també es poden trobar al web de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. 

1. Reduir el cabal a les aixetes

Entre els instruments més útils per estalviar aigua a la llar destaquen els airejadors o reductors, que permeten reduir el cabal que surt per l’aixeta però mantenir-ne la utilitat. Aquests enginys permeten estalviar fins a un 50% d’aigua. 

Per altra banda, el manteniment incorrecte dels equipaments de l’aigua a la llar pot provocar pèrdues importants. Una aixeta que goteja perd fins a 1.000 litres d’aigua al mes. Per evitar aquest malbaratament cal reparar les aixetes que degoten. 

I, finalment, quan algú es renta les dents o s’afaita s’hauria d’evitar tenir l’aixeta oberta tota l’estona. 

2. Instal·lar cisternes amb doble botó o contrapesos 

És aconsellable que la cisterna del vàter sigui de doble càrrega (llarga i curta) per utilitzar-la segons es necessiti en cada moment més o menys aigua. Les cisternes de descàrrega doble permeten buidar mitja o tota la capacitat de la cisterna d’acord amb l’ús que en fem, de manera que podem passar de 3 a 9 litres. També n’hi ha que permeten aturar la descàrrega de manera voluntària per no malbaratar més aigua de la necessària. 

Si no es disposa de cap d’aquests mecanismes es pot fer servir el sistema casolà d’estalvi a la cisterna del vàter introduint una ampolla de litre plena de sorra i aconseguint un estalvi de més de 4.000 litres d’aigua a l’any. 

A part, si el vàter no s’utilitza de paperera, es buida menys vegades la cisterna i s’estalvia aigua. Cal recordar que la descàrrega d’una cisterna del tipus normal buida entre 9 i 12 litres d’aigua en cada ús.

3. Dutxar-se en lloc de banyar-se

Mentre omplir la banyera suposa un consum de fins a 300 litres d’aigua, una dutxa refrescant de 5 minuts (més que suficient per a la higiene diària del cos) rondaria els 80 litres. I si a més disposem d’un airejador de dutxa, el consum es pot reduir fins als 60 litres. 

També existeixen uns interruptors que, durant l’ensabonada, permeten escurçar el cabal d’aigua mantenint la temperatura d’ús. Són molt recomanables en aixetes de doble comandament.

4. Trucs per als electrodomèstics

La utilització correcta del rentavaixella pot reduir el consum d’aigua, sempre que es tracti d’un model de classe A o superior (models que poden fer un rentat amb la càrrega plena amb una despesa de 18 litres d’aigua, mentre que el rentat a mà de les mateixes peces en requeriria més del doble). 

En el cas d’haver de triar un model de rentadora, també cal escollir-ne un d’eficient. Mentre que una rentadora antiga consumeix al voltant de 80 litres per bugada, les màquines noves de classe A no superen els 20 litres. A part, cal fer servir la rentadora amb la càrrega completa i utilitzar, sempre que sigui possible, el programa d’estalvi. Si posem en marxa la rentadora sense omplir-la malbaratarem 80 litres d’aigua. 

5. Com rentar el cotxe

Rentar el cotxe amb una mànega pot suposar un consum d’uns 500 litres d’aigua. És preferible fer-ho primer amb un cubell d’aigua i una esponja i, posteriorment, per esbandir-lo, utilitzar la mànega. Una altra solució recomanable és anar a un túnel de rentat.

Per evitar l’entrada a l’escenari d’emergencia

El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar amb data 3 d’abril de 2007 el Decret de mesures excepcionals i d’emergència per a la gestió dels recursos hídrics (el “decret de la sequera”). Ho va fer com a mesura de prevenció i per tal d’assegurar al màxim els usos de l’aigua per a l’abastament de la població davant l’escenari de sequera que ja es preveia per al 2007.

El 27 de novembre del mateix any, el Govern va haver de prorrogar la vigència del decret de la sequera. Tal com diu el mateix decret, la insuficiència de les pluges esdevingudes en tot el país ha determinat una important disminució dels cabals efluents als rius, nivells d’aqüífers i, en els cursos regulats, la consegüent reducció de les reserves d’aigua. Aquest fet fa preveure, si es manté la situació actual, que es puguin produir problemes en les demandes d’aigua per a l’abastament de poblacions arreu del territori.

Les mesures que estableix el decret de la sequera preveuen una aplicació progressiva i seqüencial de restriccions que allarguen les reserves hídriques per tal d’evitar l’entrada en l’escenari d’emergència, situació on s’apliquen ja restriccions de l’ús de boca. 

Les restriccions als usos no prioritaris i l’estalvi en l’abastament mitjançant les obligacions que estableix el decret de la sequera representen una reducció dels consums de les xarxes d’abastament de prop del 6%. De fet, aquestes mesures han permès mantenir un major volum d’aigua als embassaments del sistema Ter-Llobregat: a principis de març s’han desembassat 2,5 hm3, enfront dels 3 i escaig de setmanes anteriors.

Situació d’excepció

A l’inici del mes de març, el sistema Ter-Llobregat i la conca de la Muga ja es trobaven en situació d’excepcionalitat 2. La Garona es mantenia en situació de normalitat, però la resta de conques de Catalunya a hores d’ara es troben en situació d’excepcionalitat per dèficit de pluviometria. L’estat dels embassaments a mig març és només del 22%. També per aquesta raó és important utilitzar l’aigua d’una manera racional, evitant gastar més aigua de la que necessitem. 

Donat que no es preveu una millora de la situació de sequera a curt termini, es considera necessari mantenir vigents les mesures previstes en el decret de la sequera més enllà de la data establerta en l’esmentat decret, perllongant la seva vigència fins el 31 de desembre de l’any 2008 o fins que no s’assoleixi una situació de normalitat en relació amb els recursos hídrics.

Article publicat a Calaix de Sastre el 21/03/08