I això significa que hem de començar el nou curs al nostre taller, però en lloc d'introduir-vos nous conceptes teòrics començarem una serie de situacions on haurem de posar a sobre de la taula tot el que hem après... No sé, no me'n fio... Espera't.. ja veuràs com ara comença la diversió si bé per mi cada taller serà un pèl més complexe d'elaborar.. Tu t'ho has buscat....

Començarem amb unes de les situacions més comunes a les nostres fotografies i que considero més complexes si voleu arrencau un 'ohhh' al veure les nostres fotografies...

Taller de fotografia (37): El Retrat (1)

Porto tota la setmana preparant a estones la lliçó d'avui i la culpa la té la Flor, una companya de la feina i nova adepta al nostre taller que em suggeria que parlés d'aquest tema. Flor, el retrat no és fàcil i he hagut de tirar de la meva fototeca i amb les estones que perdo al dia al cinturó del litoral he intentat anar pensant  com m'ho muntava per què en una lectura d'escassos 10 min es poguessin recollir consells i experiències de les tècniques del retrat. A veure que en surt...

Bé, aquesta és la definició més formal, a la pràctica a les nostres fotografies com a molt intentem captar expressions o actitud concretes. Per tant en aquest tipus de fotografia el que és clar és que l'escena estarà formada per la persona, preferiblement una captura del cos o part del cos on la cara, element important a l'expressió, formarà part del 'punt focal' o 'punt d'interès'. Eh para ! Què és això del 'punt focal'?

El 'punt focal' és la zona de la fotografia on els nostres ulls es paren, ja sigui perquè entenguem que és el punt d'interès o perquè el 'flux' (recordeu?) ens porta a aquest punt. Dividirem els retrats entre els que la persona n'és el centre d'interès únic i els retrats en un entorn. Avui parlarem dels retrats de cares.

No parlaria de retrats bons i dolents, potser és millor parlar de retrats que expressen qualitats de la persona fotografiada, retrats que ens parlen, que ens conten una historia .... Comencem amb les tècniques i consells?

1 La tècnica de les dues passes: Aquesta és la primera tècnica pels retrats sense entorn, és a dir que l'únic que ens interessa és captar a la persona i no el seu entorn. Ompliu el quadre. Aquest és el millor consell pels retrats, fugiu dels espais morts (o que no aporten res i més bé distreuen l'atenció) i si cal trenqueu regles i retalleu l'enquadrament per captar l'essencial de la persona: la seva expressió. Es diu la tècnica dels dos passos perquè es sol dir que quan creieu que podeu ja disparar feu dues passes endavant. És una forma de dir que cal apropar-se al subjecte. Aprop, més aprop encara.... Clar, els dos passos es poden substituir per un zoom a les compactes y un objectiu de llarga distància focal a les reflex.

Hem de tenir sempre present la regla d'omplir el quadre. És essencial per captar el motiu principal i no distreure el complexe sistema que tenim a l'observar una fotografia amb complements que poden competir amb el motiu principal...

2 Tècnica de la mirada. Ací hi ha molt a dir. Jo prefereixo que la mirada del subjecte estigui dirigida o 'fora' de la fotografia o 'dintre' però, i les regles estan per saltar-se-les, evitar la mirada directa a la càmera. Els resultats, en quant a expressivitat, varien espectacularment. Ací hauríem de recordar la tècnica de la composició que 'dona espai' en la direcció de la mirada. Fixeu-vos que no he tancat a la Júlia entre les quatre parets i li he donat espai per l'esquerra, que és on es dirigeix la seva mirada:

La Júlia ha nascut perquè li facin fotos. És una model excepcional i amb dues instruccions ja en hi ha prou perquè es col·loqui en aquella posició òptima per fer-li la fotografia.

3 L'escena. A menys que vulgueu fer un retrat en el seu entorn cal vigilar molt el fons i la resta d'elements de la fotografia. Poden distreure el punt d'interès i provocar que la persona passi en un segon pla. Una bona tècnica és utilitzar apertures molt obertes (números 'f' petits) per provocar una profunditat de camp molt petita i per tant un desenfoc provocat del fons. Fons monocolors, blancs o negres son importants per donar importància al subjecte.

A bona part de les fotografies que us presento on el subjecte mira directament a la càmera no es tracta d'una situació preparada sinó que a la majoria de casos he captat justament aquest moment, instants després el 'motiu' ha desaparegut i ja no hi ha fotografia. És el que va passar amb aquesta bona dona d'un petit poble de Sardenya.

4 La llum: Recordem la classificació de la llum segons el seu angle d'incidència. La riquesa de tonalitats vindrà donada normalment per una llum lateral, ni frontal ni zenital. La naturalesa, intensitat i color de la llum influirà en el resultat final. El volum i la textura provocats per la llum poden ser aliats però també poden malaguanyar el treball. No es tracta de veure ni els granets ni el pelets de la cara del subjecte !!

Aquesta fotografia té uns quinze anys i l'he hagut d'escanejar des de la còpia en paper. La depressió m'ha vingut al veure també fotos meves del mateix viatge...

5 L'angle. Trenquem les regles. Situem-nos en posicions no frontals en respecte el cos del subjecte i  lleugerament per sota de la línia dels ulls (no sempre és fàcil). Cal experimentar i no us podria dir una posició òptima, molt probablement fotografia a fotografia mereix una posició i punt de vista concret.

Aquest punt de vista lateral és un dels meus preferits, però no és fàcil captar al subjecte a menys que ho facis des d'una certa distància utilitzant un potent zoom.

6 El subjecte. No el feu posar per la fotografia. Tota posició rígida, com preparada per fer la foto dona una sensació d'artificialitat que no beneficia el treball final. Naturalitat. Feu que el subjecti parli, es mogui lleugerament, miri a diferents punts o com feia al meu darrer viatge, preparats-llestos-ja! però a 'preparats' ja havia disparat...

Al Jan no li fa falta que li diguis que parli, que es mogui, que salti,.... és increïble la vitalitat que té...

7 La fotografia indiscreta. Sense cap mena de dubte l'ús del zoom a les compactes o d'objectius d'altes distàncies focals a les reflex és essencial per 'robar' expressions de la gent. Especialment a països exòtics o no tant exòtics però amb personatges curiosos, la 'distància' al subjecte és important. Si trenquem aquesta distància existeix per part del subjecte la sensació de que estem violant la seva intimitat i no ens interessa ja la seva expressió..

M'agrada seure en un pedrís o banc i amb el zoom captar expressions de la gent sense que es donin compte que els estic fotografiant. A vegades tinc la sensació de que els hi estic robant alguna cosa més que la seva imatge però segur que ells o elles al veure's en aquest bloc quedarien satisfets..

8. L'expressió. Experimenteu amb les expressions del subjecte, capteu 'quadres' de centèsimes de segon que passen desapercebuts a la realitat. Experimentem en series de fotografies (com si disparéssim una metralladora de fotografies) per captar aquella expressió especial, aquella centèsima de segon que ens explica tota una història...

Hi ha situacions on el que tinc al davant m'afecta tant que soc incapaç de pensar com he de preparar la càmera. Aquest nen a Lhasa em va impressionar, vaig fer una foto amb distància focal curta, és a dir angular, i després vaig extreure'l a ell sol de la fotografia.

9 El Blanc y Negre. La fotografia en blanc i negre és excel·lent pels retrats. Ací no es tracta tant de captar la 'llum' de l'escena sinó l'expressió del subjecte. El Blanc i negre potencia qualitats físiques i emocionals del subjecte. Simplement penseu, al fer la foto, que més tard la podeu convertir en b/n amb els programes de retoc digital. Els resultats son interessants.

Normalment no disparo amb blanc i negre, prefereixo fer la sèrie en color i després a casa, estudiant la lluminositat i especialment el contrast de la fotografia, decideixo passar-la a b/n. Molt sovint el color no aporta res a la fotografia, és més, distreu el motiu principal..

10 Trencar les regles. Hi ha persones que és com si ens entenguessin bé el que volem d'elles. Trenqueu totes les regles de la mirada, de la composició, dels espais.. simplement si trobeu aquestes persones mireu-les, enfoqueu i dispareu. El resultat va més enllà d'haver captar simplement les seves qualitats físiques...

Hi ha situacions que no estic per pensar si he de fer servir la regla dels 2/3 o com he d'enquadrar al subjecte. Simplement intento disparar el més ràpidament que puc enfocant directament a la cara del subjecte, que és en definitiva el que m'interessa que quedi enfocat..

Bé, hem vist deu consells o tècniques per afrontar la fotografia de retrats. Veiem ara els coneixements tècnics que hauríem de treballar:

Ara repassem les tècniques que hem vist a les diferents situacions i consells del taller d'avui. Ho farem tenint en compte els tres elements ja coneguts de valoració de la fotografia: Motiu: Al taller d'avui hem treballat les 'cares'. Intenteu no distreure-vos amb altres motius, especialment els del fons per així remarcar quin és el motiu principal i punt focal a la vostra fotografia. La llum: Hem de posar en pràctica el triangle d'equilibri apertura-velocitat-sensibilitat. Ja sabem que per cada captura de llum existeixen moltes combinacions d'aquests tres paràmetres. Hem vist que un bon consell pels retrats és usar apertures obertes (números 'f' baixos) per tenir una profunditat de camp baixa i així mantenir enfocat únicament el motiu principal o punt focal (moltes vegades els ulls del subjecte). Hem vist també que les ISO altes poden ajudar-nos a captar fotografies 'indiscretes' de subjectes en moviment. (repassar el taller 9, 22 i 12) La llum no frontal, les ombres, el color, textura i volum del nostre motiu son essencials al resultat final. Escolliu, si és possible, l'entorn de lluminositat addient per la captura, a ser possible d'ombres suaus. La millor hora pels retrats a l'exterior és la primera del matí i l'última de la tarda. Ja recordeu que en aquestes franges del dia la temperatura del color és més baixa i provoca tons taronges i grocs. Hi ha fotògrafs però que prefereixen els dies ennuvolats ja que les ombres sobre la cara del subjecte son suaus i el contrast entre zones il.luminades i fosques és més baix. (repassar el taller 4 i 25) El fotòmetre. Ens indica la lectura per una exposició correcta (per ell, és clar). És aconsellable utilitzar el mètode de medició ponderada al centre (si el subjecte ocupa aquesta posició) ja que així no tindrà en compte l'aportació de lluminositats de les àrees situades als extrems del quadre i normalment no caldrà ni sub ni sobre-exposar, si bé en subjectes de raça blanca, de pell no massa morena i bàsicament en medicions puntuals a la cara, és convenient sobre-exposar +1, simplement per donar un pèl més de lluminositat a la pell que el fotòmetre hauria situat  a la zona V quan realment estaria situada a la zona VI . (repassar el taller 18, 20 i 25) En quant al color, dependrà molt del tipus d'il·luminació sobre el subjecte. Feu servir el balanç de blancs per augmentar o disminuir la temperatura del color. De tota manera aquest paràmetre és fàcilment modificable al procés de revelat digital. (repassar el taller 4) La composició: És potser on tenim més llibertat. Ja hem vist la importància del punt de vista, del punt d'enfoc als ulls del subjecte, de la nitidesa a tota la composició, d'omplir la composició amb el motiu i no amb complements que distreguin l'observador. (repassar el taller 21) Pensem que el retrat tracta de captar les expressions del subjecte que poden produir-se en només centèsimes de segon. Trenqueu el tòpic de familiars i amics que us diuen 'no soc gens fotogènic(a)...'. Tonteries. La fotogènia la capta el fotògraf. El resultat dels nostres experiments una vegada passats a l'ordinador han de provocar el 'ohhh, què maca...que bé que he quedat...'. Ja em direu...

Us deixo a la vostra disposició els 'Exercicis del taller 37':

Bona setmana, que feu moltes fotos de la vostra família, veïns i amics i ens veiem el proper dilluns.

<<< Veure tots els articles de 'Taller de Fotografia'

I a mi s'em moren tots els pensaments del balcó....

Aquest retrat representa el resultat de dos cursets fotogràfics que acabe de finalitzar: el curs bàsic d'Abad Fotografia i un curs de gestió del color i Photoshop CS3 de nivell avançat que hem fet a l'estudi amb l'assessor gràfic Miguel Menéndez.

La foto de l'esquerra és tal qual la que isqué de la càmera i vaig processar posteriorment en RAW. Sempre m'ha deixat amb la boca oberta el treball que pot realitzar este programeta si saps com fer-lo servir:
Previously, on mactiste: retocs digitals.

Qui vol un book? =)

Aquesta es la cara que posso quant miro el que em vas regalar el dijous.... No tinc paraules tiu....

Nomes una abraçada i que espero ser ben digna de fer servir el "bichu" aquest!

Del president Pasqual Maragall [pàgina web] la història en recordarà la maragallada. Del president Jordi Pujol [pàgina web] es parla de pujolisme. Són el mateix? És una maragallada quelcom negatiu o pejoratiu per expressar una atzagaiada de l’expresident socialista? És el pujolisme una escola; una mena de corrent de pensament; una era? O ambdós conceptes al·ludeixen a la forma de fer particular dels dos presidents catalans?

El sufix fa la cosa. ‘Maragallada’ és usat per etiquetar una expressió fora de to, políticament incorrecte, desconcertant, de l’expresident Maragall. Del corpus del president Pujol n’hem vist néixer els termes ‘pujolisme’, en referència a l’època gloriosa dels 23 anys, o també podem sentir a dir que algú ‘pujoleja’, quan la seva forma de fer política recorda a la del president català. Segurament n’hi ha més, emperò no sentirem mai a dir ‘maragallisme’ o ‘pujolada’. Podem estar d’acord en què Pasqual Maragall va crear escola i va marcar una era. També potser molts coincidiran a dir que Jordi Pujol pot tenir un comportament a voltes desconcertant i que pot gargallejar unes quantes pujolades; successos aquests que s’erigeixen com a espontanis i plasents per així omplir l’auditori de riallades i estupor, però que poden esdevenir sagaçment deliberats.

Posar la grapa dins del got d’aigua i amagar-la sota la taula per eixugar-te-la amb els pantalons tot fent veure que ningú t’ha vist mentre tothom t’escolta. No desitjaria haver marejat ningú, però això, sense ànim d’injuriar, és una pujolada; aquesta sí, del tot innocent. Un ocurrència fora de to sorgida de l’ésser Pujol. En aquest cas gestual i impensada; per bé que també pot ser verbal i meditada.

El cabàs de la pujolada no existia quan Jordi Pujol va entrar a la Sala de graus de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, però ja al primer minut el vam veure brotar amb la pregunta que féu en veu alta a qui un altre ho hagués fet xiuxiuejant: “Això és intern, oi?”. I què me’n dieu de l’”Això no toca!”? Hi ha alguna maragallada que hagi estat satiritzada més cops que aquesta pujolada?

El cabasset s’anà omplint a pas de bou. “Aquesta sí que toca!”, exclamà estufat el president amb la primera pregunta. A poc a poc un cabàs més ample -un cove potser- anava sent requerit per sortir atapeït en acabar aquella reunió.

Això sí; la pujolada per excel·lència, la més repetida, la més brillant i rendible, és la pregunta “I d’on ets tu?”, que llança a tothom qui se li planta davant amb ànims inquisidors. S’acabaria amb una resposta concreta a la simpàtica i simuladament ingènua qüestió, però l’hàbil artífex de la pujolada agafa la resposta al vol per amanir-la amb el seu bagatge geogràfic fruit de tants anys d’estratègies.

L’home de les pujolades és l’home que té un gust agre a la boca perquè “la política que s’està fent és dolenta”; l’home a qui a diferència d’altres polítics el temps li ha creat una escola de pensament, el pujolisme, perquè ell fou fundador i impulsor de Convergència; el nacionalista “de cap a peus” que entén que creixi l’independentisme però que ell no ho ha estat ni ho serà mai; un home “molt català”, perquè “un que no se senti molt català no pot ser president de la Generalitat de Catalunya”; l’home que va passar per la presó perquè li tocava. Senyores, senyors, tenim cabàs per dies.