D’altra banda, aniré traduint una sèrie de recomanacions des de la pàgina web del fabricant austríac de canyes per a clarinet Peter Leuther Reeds (cliqueu ací per a enllaçar amb la web de PL Reeds). Amb una periodicitat d'una setmana o dues, aniré postejant cadascuna de les 13 recomanacions que ens dona aquesta web. Espero que us siguen de profit:

Què hem de fer si...

1. La canya és massa blana: en aquest cas, podem subjectar la canya un xic més amunt en el broquet (o "boquilla"), per tal de veure si es fa més dura (presenta més resistència en l'emissió de l'aire). Si és així, cal que tallem una petita porció (menys de mig mil·límetre) de la punta de la canya amb un tallacanyes (o un paper de vidre), intentant que conserve la forma original. Repetim: només hem de tallar una part molt xicoteta de la canya; si posteriorment la canya encara és blana, repetirem l'operació. Un altre remei és llimar la superfície inferior de la canya, enfocant el punt de pressió dels dits a la base o part grossa de la canya. Açò fa augmentar l'obertura de la canya respecte del broquet i conseqüentment fa que la canya augmente la seua resistència a l'emissió de l'aire (és a dir, que es face menys blana).

Aquest retrat representa el resultat de dos cursets fotogràfics que acabe de finalitzar: el curs bàsic d'Abad Fotografia i un curs de gestió del color i Photoshop CS3 de nivell avançat que hem fet a l'estudi amb l'assessor gràfic Miguel Menéndez.

La foto de l'esquerra és tal qual la que isqué de la càmera i vaig processar posteriorment en RAW. Sempre m'ha deixat amb la boca oberta el treball que pot realitzar este programeta si saps com fer-lo servir:
Previously, on mactiste: retocs digitals.

Qui vol un book? =)