Sisplau Leonor has de concedir als nois de redacció una entrevista i permetre que et faci les fotos disseny, els tres mosqueters babegen tot el dia per tu, són uns pessats i necessiten una terapia de xoc.

Els gerents, directors, caps, redactors-en-cap i altres manaires d'El Web Negre s’ho han muntat i se’n van de vacances. Fins al setembre la nostra eficaç becària, Mireia Llepinski (vegeu-ne la foto a la columna esquerra), es trobarà al capdavant de la redacció, de la producció, de la renovació, de la... de tot, vaja, que ho farà tot, tot i tot. Mireu si n'és d'eixerida la noia que fins i tot renovarà els continguts molt més sovint que fins ara, que som tots plegats una colla de ganduls, però ella no, mira que et dic.       

ALGUNS FEM VACANCES!

Benvolguts tots i totes: presumim que esteu assabentats de que estem en ple mes de juliol, que fa calor i que ens ha arribat el moment de prendre’ns uns merescuts dies de festa. L’esbojarrat ritme de treball al que ens sotmet assolir els cims setmana rere setmana ens ha esgotat. De manera que els manaires (dit sigui d’aquells a qui agrada manar) ens anem campi-qui-pugui a la quinta forca. Però també ho és que no tenim cap intenció de deixar-vos amb un pam de nas a tots els webnegredependents (legions d’homes i dones, tants o més que els kikos, els seguidors de la roja o els jugadors de la botifarra) i per això hem fet una pensada (una bona pensada, cal afegir sense modèstia, perquè és una pensada nostra): fins al setembre hem posat al front d'EWN a la nostra becària, la Mireia Llepinski, un bé de déu de noia, eixerida com un pèsol, llesta com una anguila, destra com poques, que serà l’encarregada de coordinar els simpàtics col·laboradors i fer-vos arribar setmanalment la nostra publicació. Què dic setmanalment! La Llepinski s’ha compromès, segurament per fer mèrits, com si no en tingués prous la criatura, a actualitzar la revista potser diàriament i tot (estigueu alertes camarades!), a mesura que vagin arribant les col·laboracions. De manera que El Web Negre continuarà al vostre servei les 24 hores del dia, potser cada dia i, això sí, en un format diferent del que hem fet servir habitualment fins ara, un format més senzill de manegar en origen, perquè la noia val molt, però no se li pot demanar tot, evidentment. Les col·laboracions, com sempre, a info@elwebnegre.com

Mentre somies despert, sona el telèfon. Múltiple accident a l'AP-7 al terme municipal de Sant Cugat. Moto, cotxes i camió implicats. "Potser hi ha morts", et diu l'altra banda del fil telefònic. Ja saps què toca: hora de mobilitzar-se. En aquell moment ets el responsable dels serveis informatius i, per tant, has de preparar en breus instants un petit dispositiu per seguir la notícia. "Marina, truca als Mossos i al Servei Català de Trànsit. Li expliques com està el tema a l'Anna, perquè piqui la notícia i actualitzi constantment la web", dius als teus companys mentre repasses mentalment si és la millor manera de seguir l'última hora. Una sola trucada ha fet passar la redacció de la tranquil·litat a un ritme d'activitat galopant.

Agafes la unitat mòbil i marxes fins al lloc de l'accident. No t'hi pots apropar gaire. Finalment, aparques la furgoneta a l'Autònoma, aquella universitat de la qual vas ser alumne quatre anys perquè ara puguis dir que ets periodista. Des d'allà prepares la crònica i filmes les imatges de les retencions. Et toca confirmar el final tràgic: un mort i un ferit greu. Mentre esperes per entrar en directe per explicar-ho, tens uns minuts per recordar els anys d'universitat, sobretot les estones al bar i aquells companys que fa tant de temps que no veus. Tornes a la redacció i tot ja és coll avall. S'ha modificat l'informatiu radiofònic i s'ha canviat la portada del diari electrònic de l'endemà per incloure-hi l'accident. "És una sort treballar amb professionals eficients", penses. Tanques edició i baixes la persiana del local. Ara sí, ja ha començat el teu cap de setmana, tot i que amb una mica de retard.

Arribes tard al sopar. Demanes un entrepà a un cambrer que, per variar, no entén el català. Com creus que els polítics no menteixen mai, penses que això només et passa a tu i que el PP i Ciutadans tenen raó quan encenen la seva maquinària d'agitprop per propagar que l'espanyol està discriminat a Catalunya. La conversa s'anima, els temes avancen i et sents afortunat de tenir amics intel·ligents. De sobte, sense saber per què, perds el fil de la conversa i et quedes pensatiu. Reflexiones i, just en aquell instant, t'adones de la superficialitat del periodisme: acabes d'explicar la mort d'una persona de la mateixa manera que parles d'una notícia de política o d'economia. No has fet res de dolent, perquè només has seguit la fórmula que et van ensenyar a l'Autònoma: sigues neutre, contrasta els fets amb diverses fonts i escriu sense valoracions personals. Tot i això, ja no pots deixar de capficar-te en el drama que arrossegaran de per vida els implicats en l'accident i els seus familiars. Abans de ficar-te al llit, només demanes un desig: que passi molt de temps fins que hagis de tornar a informar d'uns fets semblats. Tanques el llum, et costa molt però t'adorms.

Article publicat a Cugat.cat