Nou recurs a la xarxa -en desenvolupament- amb informació exhaustiva de les espècies que inclou: Encyclopedia of Life

Què inclou el portal en aquesta primera versió?

• 25 pàgines d'exemplars d'espècie. Aquestes pàgines mostren el tipus d'entorn, amb informació extensa, que anirà ampliant-se per totes les pàgines d'espècie. Aquestes pàgines han estat autentificades (aprovades) per científics.
• Desenes de milers de pàgines d'espècie adicionals. Aquestes pàgines són autentificades, però no contenen la rica varietat d'informació que es pot trobar a les pàgines d'exemplars.
• A prop d'un mil·lió de pàgines d'espècie breus que contenen els noms científics i comuns d'una espècie i sovint un mapa de distribució, però sense un altra informació autentificada.

No deixeu de fer el Video Tour abans de començar a explorar-la! O també podeu veure el video penjat a YouTube

Fa uns dies, gràcies a un donatiu, vam incorporar al nostre fons aquest document: Elaboración de guías de práctica clínica en el Sistema Nacional de Salud: manual metodológico. I gràcies un cop més a la serendipia, vam descobrir el portal que avui us presentem:

GuíaSalud és un portal que dona accés al text complet d'una sèrie de guies de pràctica clínica del nostre Sistema Nacional de Salut. Concretament, la seva missió és:

Desarrollar y poner a disposición del Sistema Nacional de Salud (SNS) instrumentos de información, registro, selección, adaptación, implantación y actualización de Guías de Práctica Clínica (GPC).

El portal serveix també com a centre de recursos d'informació de recolzament metodològic en l'elaboració d'aquestes guies per tal que acompleixin uns determinats requisits. També cal destacar la secció Recursos digitales, amb una important selecció d'enllaços a d'altres llocs webs amb informació relacionada de qualitat.

Al CRAI ja teníem anteriors edicions d'aquesta obra, en versió impresa, concretament a la Biblioteca de Farmàcia:
Dictionary of scientific biography ; Charles Coulston Gillispie, editor in chief. New York : Charles Scribner's Sons, 1981. 16 t. en 8 v.

Aquesta edició electrònica permet la cerca -bàsica o avançada- als 26 volums de l'obra. Es pot consultar separadament la llista d'il·lustracions i també el diccionari Merriam-Webster's Collegiate Dictionary.

Estem davant de l'edició actualitzada i ampliada d'una obra de referència clàssica, que conté més de 5,000 biografies de matemàtics i científics de tots els països i de tots els períodes històrics que utilitza una narrativa acurada i fiable per mostrar el desenvolupament de la ciència, no com a mera acumulació d'informació tècnica però com a l'acompliment col·lectiu que ha ordenat la nostra comprensió de la natura. I ofereix aquesta informació de la història de ciència a través d'articles sobre les vides professionals dels científics de tots els períodes, des de l'antiguitat clàssica fins als temps moderns.

Més informació a l'article del vol. 1: Introduction to the New Dictionary of Scientific Biography

De les 15 bases de dades més consultades el 2007, en trobem un parell que són específicament del nostre àmbit: EconLit, al lloc 9è, i Sociological Abstracts, al 13è. En una llista dominada per les ciències de la salut i les matemàtiques, és de mèrit "posicionar-hi" dos productes relacionats amb les ciències socials.

Aquí teniu les dades bàsiques:

EconLit - Creada per l'American Economic Association, és una base de dades de referències bibliogràfiques de revistes, llibres i dissertacions. Inclou resums, citacions, ressenyes i enllaços a articles a text complet.

Sociological Abstracts - Editada per la Cambridge Scientific Abstracts, és una base de dades bibliogràfica amb referències completes i resums d'articles de més de 1.700 revistes, llibres i altres publicacions. Abraça tots els camps de la sociologia i disciplines afins (història, psicologia social, sociologia rural, problemes socials, família, etc.).

Totes dues bases de dades les podeu trobar al ReCercador del CRAI i són accessibles des de qualsevol ordinador de la Universitat de Barcelona.

Per cert, si voleu consultar totes les dades estadístiques i indicadors del CRAI només cal seguir aquest enllaç.

Hi ha molts tipus diferents de fòrums: de text o imatges, d’un grup d’amics o per tothom, de temàtica general o específica... Actualment, potser han perdut protagonisme davant els blogs però molts complementen pàgines web i serveixen per plantejar dubtes, escriure consells, valorar uns productes...

Realment, no estic gaire posada en el tema però m’han recomanat dues eines que semblen útils per crear el teu propi fòrum:

La primera és Forocatalan que et permet crear un fòrum gratis en la llengua que vulguis, fins i tot en català (no del tot correcte). L’altre és Myforum. Aquest últim, però, té un desavantatge: si et fas el fòrum acceptes que t’enviïn publicitat al correu electrònic.

També en aquest portal -que us recomanem visitar perquè és plè d'informacions, publicacions, enllaços, etc. interessants- es recull informació sobre Wikifarmalaria -que, contra el què es pugui pensar, no té res a veure amb la malària-, projecte presentat a les recents XIII Jornadas Nacionales de Farmacia Hospitalaria i que "es el resultado de la colaboración entre el Consejo General de COF, la Sociedad Española de Farmacia Hospitalaria (SEFH) y la Academia de Farmacia de Galicia, y tiene como objetivo fundamental impulsar el concepto de inteligencia colaborativa o distribuida entre los farmacéuticos de hospital a través de tecnología Web 2.0. [...]".

Hem pogut accedir-hi, no per www.wikifarmalaria.es, com es diu en algunes notícies, sinó per aquesta adreça que us donem: http://wikifarmalaria.wikispaces.com i, de moment, només conté informació sobre jornades anteriors. Caldrà seguir el desenvolupament d'aquest nou projecte en l'àmbit sanitari que aprofita les potencialitats de la web 2.0.

Notícia al web de la SEFH: Wikifarmalaria mejorará el intercambio de conocimientos

Conclusions de les XIII Jornadas Nacionales de Farmacia Hospitalaria

]]> http://blocfarminfo.wordpress.com/?p=669 Thu, 24 Apr 2008 17:44:48 +0000 Biblioteca http://blocfarminfo.wordpress.com/?p=669

Fa un parell de dies va tenir lloc la presentació de l'obra Lèxic de fàrmacs, elaborada conjuntament pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i el TERMCAT, Centre de Terminologia.
L'obra és accessible en paper i també en la seva versió en línia. A la presentació d'aquesta última podem llegir les seves característiques principals:

El Lèxic de fàrmacs recull 2.794 denominacions en català dels fàrmacs d’ús més generalitzat amb la seva categoria gramatical i les equivalències corresponents en castellà, francès i anglès, a més del número registrat CAS i les seves accions terapèutiques o mecanismes d'acció més habituals.
Tots els termes es poden consultar per mitjà de tres procediments: a partir de les denominacions dels fàrmacs, ordenades alfabèticament, en qualsevol de les quatre llengües (català, castellà francès o anglès), a partir de les seves accions terapèutiques o bé utilitzant la Cerca (que mostra totes les fitxes que continguin el mot consultat, com a part d’una denominació, d’una acció terapèutica o d’un número CAS).

Amb aquesta versió en línia es pretén que l'actualització de l'obra es faci de manera continua i comptant amb les aportacions dels lectors i usuaris.
No és aquesta però la primera obra del TERMCAT de que us parlem, ja ho vam fer amb el Diccionari de la SIDA, també disponible en línia.
Consulteu l’apartat de Diccionaris, enciclopèdies, glossaris de la Guia temàtica de Farmàcia i també l’apartat de Diccionaris, on trobareu tot un seguit d’obres electròniques de la Guia general i de referència.

Podcast iel2008

Blogs comentats:

• Documentación, biblioteconomía e información
  
• JimBotó
• Deakialli
• SerendiBib

Presentació del Postcast

En resum, el servei de LinkedIn permet posar en línia el teu currículum per transmetre’l a altres professionals del teu sector. En la teva pàgina o perfil hi ha espai per les teves dades personals (àrea geogràfica i foto), descriure la feina que estàs fent a l’actualitat (empresa, tipus, nombre de treballadors, àrea d’actuació, durada del contracte...), experiència professional o feines passades, estudis universitaris cursats i escola on els has fet, recomanacions que tinguis i connexions amb altres membres de LinkedIn, resum del què has fet, les teves especialitats i altres dades (aficions, pàgines web o blogs, associacions als quals pertanys i premis que has obtingut).

Aquest currículum és força complert però, personalment, trobo a faltar un lloc on posar altres cursos, ja que l’apartat estudis només admet escoles universitàries. Per exemple, crec necessari posar en un currículum les llengües que es coneixen.

Finalment, la meva valoració personal del recurs LinkedIn: crec que aquest servei de currículums en línia és una mica massa americà, és a dir, potser aquí al nostre país no és prou conegut i utilitzat però, com es sol dir, mai se sap d’on poden sortir les oportunitats. Tot i això, crec que és força interessant utilitzar el LinkedIn per donar-te a conèixer i aprofitar les connexions que puguis tenir. Realment és una eina molt complerta i permet delimitar molt bé el perfil professional. Si voleu un exemple aquesta és la meva web amb el currículum a LinkedIn.

Així doncs, a provar-ho i que hi hagi sort!

Pageflakes vol ser una pàgina d’inici a la navegació per Internet. Per això, t’ofereix eines i recursos que poden ser útils per a la cerca d'informació. La web està organitzada en mòduls anomenats flakes organitzats en columnes que poden ser: calendaris, notes, missatges, cercadors, blogs, pàgines web...

A més, la comunitat Pageflakes permet buscar pàgines per tema i persones que les han publicat. La cerca es pot fer per paraula clau, popularitat o data de publicació. En la cerca personal es pot restringir per gènere i edat.

Què ens ofereix?

Realment, aquesta pregunta costa de respondre amb poc espai, Pageflakes pot oferir gairebé tot el què es pugui demanar a una pàgina d’inici. Hi ha diferents tipus de flakes: eines, jocs i enllaços a webs o blogs. Dins d’aquestes webs preseleccionades en trobem sobre temàtica diversa: canals de notícies, de política, d’esports, de tecnologia, de compres, de ciència, de negocis, de salut, d’esport, de viatges, d’entreteniment... A més, pots enllaçar al teu correu electrònic i als núvols de tags de delicious (un servei per guardar les pàgines preferides). També es poden aprofitar altres aplicacions: calculadores, calendaris per marcar dates, llistes de tasques per fer, notes, missatges, buscar rutes de carretera, el temps, jocs, convertidor d'unitats, llibre d’adreces... En resum, tot el què et puguis imaginar.

Un altre aspecte positiu és l’elecció de fer una pàgina pública, privada o per un grup de persones que has de convidar. Cal dir que la interfície és amigable i és molt fàcil de crear la teva pròpia pàgina. Vegeu-ho més clarament a la meva web: Moria112 Pageflakes.

Què en pensa l’altra gent?

Un article de la revista Pc Magazine ens parla de les pàgines d’inici i, concretament, d’alguns exemples. En resum, comenta que Pageflakes (juntament amb Netvibes) és un dels serveis més nous i ofereix un disseny de pàgina fluid amb molts mòduls, eines i àrees de contingut. Les pàgines es poden personalitzar amb diferents títols, colors i temes. A més, permeten compartir mòduls amb amics i, si té èxit, amb el públic en general. Concretament, Pageflakes és la versió “fàcil” de MyYahoo i té una interfície molt bona i molts flakes per afegir, uns 240.000. L’article complet és Les millors pàgines d’inici de la web.

Segons un article del blog d’Urbgeek, les aplicacions de Pageflakes, en comparació amb altres pàgines d'inici, són a nivell personal, no comercial. Es basen en l’aspecte social de la xarxa permetent organitzar blogs, notícies, pel·lícules i altres serveis. L’article complerts s’anomena Flakes, Modules, Widgets, Web Parts... Oh My!

Com es pot aprofitar per l’àmbit bibliotecari?

Una web del Pageflakes pot servir com a pàgina d’inici o per posar, en una espècie de mosaic, les novetats o els aspectes més importants que es volen transmetre des de qualsevol centre de documentació. Ens pot interessar informar als usuaris sobre els esdeveniments que es duran a terme mitjançant un calendari, posar enllaços a la nostra pàgina web i al nostre blog o, fins i tot, posar fotos i vídeos. Si es vol una pàgina privada per un grup de persones, a més, hi ha l'opció de posar una llista amb les tasques per fer, deixar missatges... Realment, si s'aprofita podria ser una eina molt útil. Un bon exemple és la pàgina de la biblioteca de Palafrugell que ha aprofitat aquest recurs.

Ara que ja tenim els conceptes generals, ens cal triar un agregador per utilitzar, les tres opcions estudiades són: el Google reader, el Bloglines i el Planetaki.

Google reader

Destaca per la seva interfície i la facilitat amb què es pot utilitzar. Utilitza un disseny semblant al dels correus electrònics, que resulta familiar a tots els usuaris. La informació està ben presentada i es senzill trobar allò que es busca.

Per afegir recursos és molt fàcil, des de la pàgina principal pots escriure la url de la web o, si no ho tens clar, disposes de la opció discover. Des d’aquí, simplement amb el nom d’usuari, pots registrar-te a blogs de Wordpress, Flickr, Blogger... A més, pots triar entre els temes predeterminats o buscar els blogs fent una cerca per paraula clau. Google reader disposa d’altres eines com estadístiques sobre els blogs, rebre avisos al mòbil, accés al correu electrònic de gmail...

Bloglines

Aquest agregador s’assembla al Google reader en la seva estructura i serveis: la interfície també és simple i fàcil d’utilitzar. Cal destacar el gran nombre de blogs predeterminats que t’ofereixen per agregar, hi ha molta informació sobre qualsevol tema.

El sistema per agregar pàgines noves és semblant al del Google reader però hi ha algunes opcions més: grups de correu, notícies, comunitats, cerca per paraula clau o una gran novetat: buscar feina. Bloglines és més complert pel que fa a les cerques i els serveis. S’ha de destacar la possibilitat de fer-te el teu propi blog.

Planetaki

Finalment, comentarem aquest recurs. Planetaki és un agregador molt simple, principalment indicat per principiants o per persones que no vulguin afegir gaires blogs ja que no permet organitzar-los en carpetes. La presentació és massa simple i embolicada: les novetats es situen en una llista contínua sense diferenciar ni de quin blog provenen. Planetaki tampoc ens permet fer cerques, simplement podem posar la url del que volem agregar.

Finalment, com a l’article Flickr vs. Fotolog, només cal dir que cadascú triï l’agregador que li vagi més bé per les seves necessitats. Personalment, descartaria Planetaki per la seva excessiva simplicitat. En el meu cas, he escollit el Google reader per la comoditat de la interfície i l’accés a gmail, el correu electrònic de google, amb el mateix compte. En tot cas, però, si no saps quins blogs agregar, la millor opció és el Bloglines que té més opcions i la possibilitat de fer el teu propi blog.

Fins ara han creat la seva comunitat, és a dir, el seu espai per a posar documents els següents centres:

• Centro de Edafología y Biología Aplicada del Segura (CEBAS)
• Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
• Instituto de Fermentaciones Industriales (FI)
• Instituto de Investigaciones Marinas (IMM)
• Instituto de la Grasa
• Instituto del Frío
• Instituto de Productos Lácteos de Asturias (IPLA)

El seu aspecte i funcionament us seran molt familiars perquè funciona sobre la mateixa plataforma que ho fa el Dipòsit Digital de la UB, DSpace.

Seria molt interessant aplicar aquestes eines en el context dels centres d'informació. La majoria de biblioteques, centres de documentació i arxius tenen pàgines web per donar a conèixer les seves novetats però quin paper hi té l'usuari? Potser hauríem de començar a pensar en la seva opinió i oferir-li un lloc on deixar les seves idees. Aquest recurs de comunicació entre l'usuari i el seu centre d'informació podria ser un blog.

P. D. No us oblideu de visitar el meu fotoblog de Flickr!!

Com ja sabeu, el CRAI de la UB participa en el projecte RECERCAT - dipòsit institucional cooperatiu de documents digitals en matèries de recerca que inclou el que es coneix com a literatura grisa, (articles inèdits, comunicacions a congressos, informes de recerca papers de treball, etc.) de les universitats i dels centres d'investigació de Catalunya -, i en el Servei de Tesis Doctorals en Xarxa TDX. (Vegeu entrada anterior). Tots dos són projectes cooperatius de CBUC i CESCA.

Així mateix, el CRAI va posar en funcionament el Dipòsit Digital de la UB, un espai on es poden recollir totes les publicacions digitals en accés obert -subjectes a una llicència de Creative Commons- derivades de l’activitat docent, investigadora i institucional del professorat i d'altres membres de la comunitat universitària de la UB.

Paulatinament, diferents grups de recerca han anat alimentant aquest dipòsit.

Doncs bé, ara ens arriba la notícia de que RECERCAT, junt amb el UNIVERSITAT POLITECNICA DE CATALUNYA UPCOMMONS estan entre els primers 60 dipòsits digitals acadèmics de tot el mon, llistats al Directory of World Expositories. En concret, fa el número 57 entre els 200 més destacats. I la seva creació és molt recent!

Doncs bé aprofitem aquesta bona notícia per animar-vos a participar-hi. Aquí teniu les Instruccions per publicar als dipòsits institucionals UB.

El CRAI acaba d'estrenar una nova eina: el ReCercador. Es tracta d'un cercador global dels recursos electrònics subscrits per la biblioteca.
Amb aquesta nova eina podreu cercar simultàniament a les bases de dades i revistes electròniques des d'un sol lloc, tot i que tambè podreu accedir a un recurs en concret.
Trobareu una informació més àmplia i detallada a la corresponent notícia del CRAI.
Una característica interessant d'aquest cercador és la possibilitat de personalitzar-lo, a través de l'opció El meu espai. A través de les dades d'identificació institucional, és a dir, el codi i contrasenya que utilitzeu per accedir al vostre espai personal, podreu adaptar aquest espai amb les vostres preferències: recursos preferits, alertes, guardar referències, etc.
Esperem que us sigui d'utilitat i si necessiteu alguna mena d'ajut, ja sabeu on trobar-nos.

"HUPO has recently established official journals; on June 2007, "Molecular Cellular Proteomics" became the first official journal endorsed by HUPO. A similar cooperate agreement is being finalized by HUPO and Wiley, the journal "Proteomics" will be the second official journal endorsed by HUPO. A collaborative effort is also being discussed by HUPO and the Journal of Proteome Research."

Per cert, aquesta organització cel·lebrarà properament un dels seus meetings al nostre país

HUPO-PSI (Proteins Standard Iniciative) Spring Meeting 2008, Toledo, Spain, April 23-25, 2008.

Un dels usos més interessants de la proteòmica és l'estudi dels biomarcadors específics de proteïnes per a la diagnosi de certes malalties, com ara l'Alzheimer o el Parkinson, algunes malalties cardiovasculars o alguns tipus de càncers (vegeu: Clinical Proteomic Technologies for Cancer). Avui us volem informar de la disponibilitat en accés obert a tots els números publicats fins ara (vol. 1, 1, 2007-) i a tots els que es publicaran el 2008 de la revista Proteomics - Clinical Applications.

Portal de la revista: Proteomics - Clinical Applications

També us volem destacar alguns dels recursos accessibles des del portal de Proteomics, com ara:

go-Proteomics

Proteomics podcast

Més informació relacionada amb la proteòmica:

Obres sobre proteòmica al catàleg del CRAI

PRIDE: PRoteomics IDEntification database:

Philip Jones, Richard G. Côté, Lennart Martens, et al. PRIDE: a public repository of protein and peptide identifications for the proteomics community , Nucleic Acids Research 2006 34(Database Issue):D659-D663; doi:10.1093/nar/gkj138. <http://nar.oxfordjournals.org/cgi/content/full/34/suppl_1/D659>

Sociedad Española de Proteómica

I Jornadas Bienales de Proteomica para Jóvenes Investigadores
Sitges, Barcelona, 21-22 de Febrero, 2008
<http://www.cbm.uam.es/seprot/congresos/Jornadas%20Bienales%20Proteomica/Jornadas%20Feb08/Presentaciones_JornadasProteomicas2008.pdf>

Proteored: Nodo 3 (Barcelona)

Es tracta d'un dipòsit de publicacions científiques i acadèmiques creat pel National Institute of Informatics del Japó. Conté més de 3.000.000 d'articles en format pdf de publicacions de societats científiques i universitats japoneses, en lliure accés.
Gairebé alhora, una altra de nosaltres rebia una petició d'informació sobre una revista per part d'una persona que treballa al Parc Científic. Es tractava del Chemical and pharmaceutical bulletin. Havia consultat el catàleg, però no li havia quedat clar si disposàvem dels números que necessitava. Efectivament els tenim en paper, però en aquest repositori es troben en format electrònic, així que ha pogut disposar d'ells en pdf.
Aviat estarà actualitzada al catàleg la informació sobre els fons d'aquest títol incloent-hi els d'aquest repositori.

Els investigadors de la UB podran publicar a les revistes de BioMed Central amb un 15% de descompte

Els investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) que publiquin en alguna de les revistes de l'editor BioMed Central, gaudiran d’un 15% de descompte sobre el preu de cost de cada article.

Amb aquest acord, el Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI), amb el suport del Vicerectorat de Recerca, ha formalitzat l’adhesió de la Universitat de Barcelona a BioMed Central.

Fins ara, per publicar un article a les revistes de BioMed Central s'havia de pagar entre 900€ i 1200€, segons el títol de la publicació d’aquest grup on s’edités el treball.

BioMed Central és un servei de publicació en línea que es defineix com a "editorial independent dedicada a l’arbitració i publicació d’articles d’investigació sobre tots els camps de la Biologia i la Medicina".

Consulteu les normes de publicació de Biomed Central.

Podeu accedir a les publicacions de BioMed Central des del Web del CRAI > Revistes electròniques > Buscador de revistes electròniques de la A a la Z > BioMed Central (com a editor), o o cercant directament el títol de cada revista al Buscador....

Com ja sabeu, BioMed Central és un dels principals repositoris i editor/distribuidor de revistes científiques electròniques en accés obert i revisades per pars i d'altres productes relacionats. El seu desenvolupament ha sigut exponencial en els darrers anys (trobareu 184 títols al nostre Buscador...) i les seves publicacions ja tenen Factor d'Impacte. L'acord de la UB amb BioMed Central aprofita un altre dels seus serveis: el suport a la publicació d'articles en les seves revistes per part dels membres de les institucions adherides.

Una de les bases de dades més interessant -aquesta de pagament- és Faculty of 1000 Biology, que és una selecció consensuada de referències bibliogràfiques d'articles rellevants, a partir de la tria, puntuació i comentaris d'especialistes en tots els camps de la biologia i la biomedicina.

Més informació a: Asociación de simpatizantes a BioMed Central

Vegeu la presentació sobre BioMed Central clicant la imatge:

Si esteu interessats en què la vostra tesis s'incorpori a aquest dipòsit, aquí teniu la informació bàsica del procediment a seguir, però també podeu contactar amb el Servei de Publicacions i Edicions, o demanar més informació a través de l'adreça tdx@ub.edu.

La principal diferència entra els fotoblogs és la quantitat de fotos que pots pujar-hi: mentre que a Flickr pots posar-hi 100 mb de fotos cada mes (màxim 5 mb per foto) en el Fotolog pots penjar una foto cada dia (grandària màxima de 2 mb).

Cerca

En l’aspecte de cercar imatges, el millor fotoblog és Flickr. Aquest permet fer cerques per qualsevol paraula, per les etiquetes, el lloc, la data... En tots dos es pot restringir la cerca per l’autor, els amics... També en els dos es poden buscar grups o usuaris. M’ha sorprès veure que el Fotolog fa les cerques segons el text que acompanya a les imatges: comentaris, explicacions... i el resultat de la cerca no és una imatge sinó el text on està situada. Segons la meva opinió, en un fotoblog, la prioritat és la cerca d’imatges, no de text.

Relacions personals

En tots dos fotologs hi ha grups de persones als quals et pots afegir, pots establir fotos preferides o agregar amics. A més, Fotolog et permet buscar usuaris que siguin de la mateixa àrea geogràfica que la teva. En l’aspecte de grups, el funcionament és semblant en els dos fotoblogs (cal tenir en compte que no estic en cap grup de Fotolog, per tant, si em descuido alguna cosa afegiu-ho si us plau).

Fotos

Un dels grans avantatges de Flickr és que permet editar les fotos i modificar-les en qualsevol moment. L’editor està molt bé i corregeix molts defectes en les fotos. El Fotolog, en canvi, només permet modificar la imatge fins a 10 minuts després d’haver-la enviat.

Ampliar el compte

Els dos fotoblogs ofereixen la possibilitat d’adquirir un compte pagant amb més avantatges. A Fotolog, pagant 45$ a l’any, tens la possibilitat de pujar 6 fotos cada dia, entre altres avantatges. A Flickr, amb 25$ a l’any, tens capacitat il·limitada. Per tant, a llarg termini, és millor pagar un compte a Flickr que a Fotolog.

Altres serveis

En tots dos fotoblogs s’ofereixen serveis d’impressió, elaboració d’etiquetes i altres productes pagant a part. A més, Fotolog organitza un concurs de fotos anomenat Fotohunt.

Després de tot aquest anàlisi, que cadascú triï el fotoblog que més li agradi.

Un dels obstacles a l'expansió dels dipòsits digitals és la manca d'eines que permetin fer cerques federades, és a dir, poder cercar des d'un sol lloc a tot un conjunt de repositoris o dipòsits digitals, enlloc d'anar d'un en un. La Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i la Red de Bibliotecas Universitarias (Rebiun) han aplanat una mica el camí d'aquesta expansió creant Recolecta: recolector de ciencia abierta.
El seu objectiu principal és:

Ofereix quatre opcions per localitzar materials: dues de cerca, simple i avançada, i dues de navegació, per ítems individuals o pels dipòsits que l'integren.
Dipòsits participants dels que ja hem parlat en aquest blog: Dipòsit Digital de la UB, Recercat, RACO i TDX.