Més informació: 400 auvelles, 400 meravelles
Crònica de Mariona Canals des de Les Planes de Son
Font: SEGRE, dissabte 28 de juny del 2008 (enllaç)

Font: SEGRE, dimecres 25 de juny del 2008 (enllaç)

Crònica de Marta Lluvich des de Llessui
Font: LA MAÑANA, dimarts 24 de juny del 2008 (enllaç)

La Vall d'Àssua es una de las zonas en las que se concentra una de las poblaciones más importantes de la comarca de oveja xisqueta. La venta de la lana de oveja, en décadas pasadas, suponía una fuente de ingresos importantes para una familia. Actualmente es difícil poder colocarla en el mercado y es mucho más caro el esquilo de las ovejas que la venta de la lana.
Con el objetivo de dar la vuelta a esta situación y convertir en una vía de desarrollo local un recurso totalmente devaluado como la lana se han organizado unas jornadas. Se celebrarán los próximos días 27 y 28 en Llessui y están organizadas por la empresa mOntanyanes.
Estas jornadas tendrán dos vertientes; una la lana como forma de aislamiento y la segunda la lana como artesanía.
Para abordar la primera de las cuestiones se han programado para el día 27 un seminario en les Planes de Son en el que se debatirá este tema. Este seminario va dirigido especialmente a arquitectos y constructores que quieran conocer esta forma de aislamiento en los edificios y a ganaderos y gestores de espacios naturales. Para hablar de la instalación de la lana como aislamiento, su uso profesional y autosuficiente habrá especialistas del territorio y otros de diferentes países que aportarán su experiencia. Las jornadas del día 28 han de servir para analizar las posibilidades de la lana de xisqueta como artesanía y convertirlo en un elemento de desarrollo local. Sus capacidades quedaron totalmente probadas en 3 cursos que se organizaron hace pocos meses y en los que participaron más de 70 personas.
Las jornadas en las que se analizará también la situación del sector ovino y de las razas autóctonas, el fenómeno de la transhumancia o la industria y la transformación de la lana también contarán con una muestra de lana y artesanía. Además también habrá la demostración de algunas de las posibilidades y utilidades de la lana como el oficio de realizar colchones, la de hiladoras o la técnica del fieltro. Acompañando a la demostración de oficios y técnicas basadas en la lana habrá una exposición de artículos confeccionados con la lana.

Crònica de Marta Lluvich des de Llessui
Font: LA MAÑANA, dimarts 17 de juny del 2008 (enllaç)

Una bandada de voltors va matar divendres a la tarda una vaca prenyada en un prat de Llessui, propietat de Manel Bernacho, ramader de la zona. Aquest és l'últim atac d'aquestes aus protegides que ja han provocat fets similars a l'Aran, on el passat mes d'abril van atacar una euga que es va haver de sacrificar. L'afectat ja ha comunicat aquest atac als forestals i dilluns es concretarà la denúncia.
El ramader va explicar que la vaca estava a punt de parir i, de fet, «pujàvem al prat per al part, cap a les sis o les set de la tarda, quan ens la vam trobar devorada però encara calenta».
Bernacho va afegir que no ha fet un balanç de danys, però va indicar que, segurament, «les compensacions, si arriben, no cobriran les despeses ja que es tracta d'una vaca de tres anys, de raça bruna que s'ha criat en pastures naturals». A més, no és la primera vegada que pateix un atac de voltors «una situació que vivim la quinzena de ramaders de la Vall d'Àssua i que ens fa estar sempre a l'aguait, ja que, si et descuides, ja els tens aquí», va assenyalar.
Manel Bernacho va puntualitzar que els atacs de les bandades de voltors estan creant un greu malestar entre els ramaders de la zona ja que consideren que la Generalitat no està portant a terme les mesures precises per posar-hi solució. «Des que no es poden abandonar cadàvers d'animals a la muntanya per la normativa vigent, aquestes aus passen molta gana i fan presa dels animals més febles».
S'ha de recordar que desenes de voltors s'alimenten a l'abocador de Fígols, al municipi de Tremp. Per aquesta raó, el sector exigeix més control al Govern de les espècies protegides, «que són competència seua».

Crònica de Mariona Canals i M. Molina des de Sort
Font: SEGRE, diumenge 1 de juny del 2008 (enllaç)

Una cosa es que estem en contra de les tortures de braus o dels abrics de bisó i una altre molt diferent és que ens plantegem que una espècie omnívora com l'èsser huma, que té la dentadura i tot el sistema digestiu creat per menjar carn, pretengui no fer-ho. Vaja, com si algú es negués a pixar o a respirar!

El cas més extrem m'el vaig trobar a una casa okupa d'Hospitalet on una repelent punkarra sectària m'intentava convencer que menjar mel era explotar laboralment a les avespes i que ella treia les proteïnes de les seves pròpies ungles. Ja me la imagino anant al podòleg de tapes... en fi!

A continuació intentaré desmuntar les seves estrafolàries idees:

· A les granges es mata cruelment als animals: I el tigre quan devora a una gazela, li fa pessigolletes oi? Però clar, com el tigre no és una persona, pot fer el que vulgui. Heu de saber que a les granges de porcs existeix un protocol per anestesiar els suïds per tal que no sofreixin durant la seva execució i està absolutament prohibit fer la matança per dessagnament, com era tradició.

·Si no mengessim animals seria millor per l'ecosistema: No! Si els 6.000 milons d'habitants de la terra decidissin obtenir aliment exclusivament de l'agricultura, creixeria tant la demnda de producció vegetal que s'haurien de crear milions de noves plantacions, devastant boscos sencers on, per cert, hi viuen animals. Aixó per no parlar de l'increment del preu del cereal, que provocaria l'augment de la gana i la misèria als països pobres.

·Menjar animals és dolent per la salut: Si, ja conec la teoria dels greixos polisaturats. Home! Tot en excés mata, però l'esser humà és un primat i porta alimentant-se de carn des de SEMPRE, als jaciments d'Australopithecus Afarensis de fa 3,5 milons d'anys ja trobem restes animals consumides per els homínids, l'esser humà és un depredador i forma part de la cadena tròfica, no som conills, necessitem proteïnes i greix per sobreviure (amb mesura clar).

· L'experimentació amb animals: A mi una vegetariana m'ha arribat a assegurar que ella prefeia morir de càncer a que experimentessin amb una rateta de laboratori. JO NO! Si mai tinc una enfermetat greu, la solució de la qual passi per fer assajos clínics amb animals, per mi els hi poden fer totes les tortures que vulguin. Una altre cosa son els productes cosmètics, clar!

· La ramaderia explota als animals: Ai si, pobretes gallines, com sofreixen!! No com els nens que moren treballant a les plantacions de soja de Sudamèrica, per tal que els vegans superguais es puguin menjar una hambuerguesa sostenible, oi? Però clar com no son animals, que és fotin!! Ahhh! Haver nascut vaca!!

ON ESTIGUI UNA BONA BUTIFARRA...

Font: LA MAÑANA, dissabte 24 de maig del 2008 (enllaç)

Les antigues rutes que seguien els pastors transhumants s'han convertit en un reclam turístic a les comarques de l'Alta Ribagorça i del Pallars Jussà. Una empresa del Pont de Suert, La Petjada, ha començat a oferir rutes per a turistes pels camins i corriols que abans eren per al bestiar i que, en alguns trams, deixen veure les senyalitzacions de les antigues carrerades reials.
Les rutes comencen al Pont de Suert i poden durar entre un i quatre dies. Recorren els termes municipals del Pont de Suert, Tremp, Salàs de Pallars, Sopeira i Conca de Dalt. L'any vinent al territori lleidatà s'hi afegiran terres aragoneses. L'empresa prepara un ramal que retornaria al punt inicial pel sector de la Ribagorça aragonesa, ampliant-se a tres etapes.
La Petjada invita a travessar la Ribagorça i el Jussà pels camins de pastors en pla a la primavera i la tardor. Com la zona és molt seca, durant els mesos de juliol i agost proposa realitzar itineraris d'un dia a les pastures estiuenques per observar els grans ramats d'ovelles i visitar l'Ecomuseu del Pastor, que és al poble de Llessui.
El camí més llarg es fa en quatre dies, durant els quals els turistes caminen sis hores cada jornada. Comença al Pont de Suert i acaba a Salàs de Pallars. El primer dia passa per Igüerri, Malpàs i Castellars. El segon, arriba fins als Hostalets de Massivert, Massivert, Prat d'Hort, Creu de Perves i finalitza a Adons. La tercera, passa per Creu de Ferri, Serra de Sant Gervàs (la Terreta) i la Torre de Tamúrcia fins arribar als Masos de Tamúrcia. Des dels Masos de Tamúrcia, la ruta duu per les serralades de l'Estall i del Castellet, amb corriols i senders que baixen fins als nuclis de població de Serradell i Toralla.
«Com feien els pastors, els turistes mengen al camp; l'empresa organitza un menjar de pic-nic per acabar el dia amb un bon sopar a la casa rural on passen la nit», diu la directora i guia de la Petjada, Judit Mira. L'organització reuneix grups de quinze senderistes com a màxim en cada ruta i per a les tardes prepara uns tallers d'elaboració i estris de pastor.
El primer grup ha fet les rutes a finals d'abril, coincidint amb les primeres jornades sobre el món del pastor, en les quals va intervenir l'investigador de l'Institut Pirinenc i del Pastorisme Frederic Fillat.

Crònica de Rosa Matas des del Pont de Suert
Font: REVISTA RURAL, núm. 40, maig 2008 (enllaç)

La fenologia és l'estudi científic de la influència dels canvis cíclics sobre la natura. El canvi climàtic pot retardar-los o alterar-los, però la primavera sempre acaba arribant a tot arreu. Sincronitzats amb el cicle natural, els pastors de la Ribagorça han perseguit l'estació florida des del segle XII fins fa ben poc. Austers, artesans, caminants i artistes de la supervivència es traslladaven juntament amb els seus ramats allà on la primavera estigués en forma de pastures verdes.
Els pastors transhumants són actualment una espècie en perill seriós d'extinció, a conseqüència, com sempre, de la pressió humana. D'una banda, no hi ha relleu generacional, i de l'altra, cada any en queda algun menys, vençut per l'edat. Les amples cañadas, com en diuen a Castella, les cabaneres (més estretes) de la Ribagorça o les carrerades, com en diuen a la Cerdanya, havien estat el seu hàbit natural. No obstants, aquests camins per on marxaven darrere de la primavera seguits d'una sorollosa comitiva anunciada per esquelles i bels estan avui envaïts per carreteres o zones agrícoles. Els ramats ja no poden travessar les ciutats, i ningú ha buscat ni ha trobat vies alternatives.
Les lleis collen els pastors, alguns grans ramaders especulen amb les subvencions i els preus van a la contra, de manera que expulsen els petits del mercat.
La llana d'ovella, per exemple, costa avui dia el mateix que fa 60 anys. «Els pastors em pregunten quan s'inventarà alguna cosa perquè els caigui sola», diu el veterinari Elifio Feliz de Vargas, escriptor especialitzat en temes de pasturatge, autor de Días de cierzo. També és un dels promotors del Congrés Nacional de Pastors que se celebra a Terol.
La seva va ser la presència estel·lar de la inauguració de la Ruta dels Pastors i la Transhumància (www.larutadelpastor.com), que va arrencar la setmana passada al Pont de Suert, la capital de l'Alta Ribagorça. En realitat no és una ruta, sinó diverses, que s'adapten al temps i les possibilitats físiques de cada participant. Hi ha variants d'un a quatre dies, que es poden contractar amb mitja pensió en diferents cases rurals. L'empresa local La Petjada, que ha dissenyat aquests itineraris, està treballant en la recuperació d'un tram a la Ribagorça aragonesa, que complementarà la proposta de quatre dies i l'ampliarà a una setmana. Aquests itineraris són ideals per als mesos de maig i juny o per la tardor.
Al juliol i l'agost, quan el sol castiga especialment en aquestes serres aèries, els caminants es poden decantar per excursions d'un dia cap a les pastures d'estiu. La ruta es complementa amb l'elaboració d'un herbari digital com a via per conèixer la flora autòctona.

Ecomuseu del Pastor

També a l'estiu, encara que l'opció és vàlida per a tot l'any, s'ofereix l'opció de visitar l'Ecomuseu del Pastor de la Vall d'Àssua, a la comarca del Pallars Sobirà. Es troba a Llessui, entre Sort i Rialp, i està gestionat pel Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquest centre mostra com ha evolucionat l'ofici de pastor, de la xollada o esquilada manual d'abans a la mecanitzada, del sarró de pell de be als teixits tecnològics per a la muntanya. Es rendeix homenatge a la raça xisqueta o pallaresa, la petita ovella autòctona de la zona, i els gossos que les cuiden, com el mastí o el tradicional gos d'atura.
Els itineraris es concentren en alguns dels racons més autèntics de les serres prepirinenques interiors de Catalunya, menys acostumades al turisme que els seus veïns de la Vall de Boí, just al nord. Pot coincidir en alguns trams amb la travessia en bicicleta Pedals de Foc i travessa dos espais PEIN (Pla d'Espais d'Interès Nacional). Per una part, el conjunt de la Vall Alta de Serradell i la serra de Sant Gervàs. Per un altre, la Faiada de Malpàs i Combatiri. A prop, al nord, queda el Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici.

8.000 ovelles el 1991

La biòloga Judith Mira, directora de La Petjada, assegura que el 1991 encara travessaven els carrers del Pont de Suert de 5.000 a 8.000 caps de bestiar. Avui, la transhumància tal com es coneixia en l'edat mitjana ha desaparegut, encara que el paisatge guarda la memòria de la seva existència i l'explica a qui vulgui escoltar-la.
Per l'estret pas del Portús, que acaba ens uns precipicis panoràmics, passaven les ovelles d'una en una per ser comptades. La peculiar poda del freixe que franqueja alguns camins i és utilitzat com a farratge per a animals marca el nivell de l'activitat ramadera de la zona. Com la suculenta planta de regalèssia, tan valorada pels pastors.
També parla molt la toponímia de la zona: Massivert reivindica el color dels prats, mentre que l'Hostalet de Massivert recorda que aquell lloc va ser fonda de transhumants. La Torre de Tamúrcia guarda, potser, el record d'una antiga borda per guardar el bestiar (al veí Aragó, les bordes són torres). Multitud de racons esperen el record de les travessies dels vells pastors.
El rastre de les cabaneres, camins que es tornen a guanyar al boix i els esbarzers, s'obre pas entre poblets de pedra que van ser abandonats pels seus veïns i pel rellotge dels temps, com és el cas d'Igüerri, Malpàs, Gotarta, Castellars, Adons, Tamúrcia o Toralla. Mira es va instal·lar al Pont de Suert fa cinc anys, durant els quals ha treballat per guanyar-se la confiança dels pastors i escoltar les seves històries sobre una forma de vida i una saviesa que s'esvaeixen. «Ells no creuen que el seu ofici i les seves coses puguin interessar a ningú. Se'n riuen de mi. Aquí hi ha tot un treball al cafè que m'ha costat la meva panxeta - explica en to de broma -. Però a l'estiu, amb les rutes, ja la perdré», afegeix.
Al contrari que altres guies de la zona, alpinistes que dirigeixen grups entre expedició i expedició, Mira no ofereix un senderisme exigent. S'adreça, principalment, a aquells que vulguin escoltar històries i interpretar el territori. També està pensat per a famílies. La biòloga prepara la recopilació escrita de les seves converses amb els pastors per oferir-la als seus clients com a complement d'aquesta prospecció de paisatge. Després de caminar, ofereix la possibilitat d'omplir les tardes a la casa rural amb algun dels tres tallers que s'hi ofereixen. Els participants poden aprendre a confeccionar un totxo o bastó de pastor, un sarró de llana o una cullera de pastor amb fusta de boix.

Embotit propi

Les rutes també són una excusa per tastar algunes de les receptes típiques de pastors. Al Pont de Suert és típica la girella, un embotit fet amb be i arròs que compta amb fira pròpia a la ciutat. L'apicultura, amb gran tradició a les Terres de Lleida, és una altra activitat habitual de la transhumància, i també s'han de tastar els formatges. No deixeu de prendre un cafè de la zona o alguna cerveseta. A veure si tenen sort i els expliquen alguna cosa.

Signat per Eva Melús (Escapada per a un cap de setmana)
Font: EL PERIÓDICO-QUADERN DEL DIUMENGE, diumenge 4 de maig del 2008 (enllaç)

Font: SEGRE, divendres 25 d'abril del 2008 (enllaç)

El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, va criticar ahir que l'excés de «proteccionisme» del govern tripartit estrangula les iniciatives dels ramaders i constructors de les comarques del Pirineu. Pujol es va reunir ahir a Sort, juntament amb altres diputats de CiU i representants de la federació al Pirineu, amb ramaders i constructors per conèixer les inquietuds d'aquest sectors. Pujol va remarcar la inoperància del Parc Natural de l'Alt Pirineu, que encara no ha firmat contractes de conservació, en què es remunera la tasca dels ramaders per la preservació del territori. CiU va destacar que, al Pallars Sobirà, la protecció del 81 per cent del sòl suposa un fre per a activitats econòmiques. Una de les propostes de CiU és un canvi de fiscalitat en zones de muntanya, ja que, segons Pujol, seran les àrees més afectades per la crisi que s'atansa, informa Mariona Canals.

Font: SEGRE, divendres 25 d'abril del 2008 (enllaç)

Font: LA MAÑANA, divendres 25 d'abril del 2008 (enllaç)

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, divendres 25 d'abril del 2008 (enllaç)

Crònica de Marta Lluvich des de Llessui
Font: LA MAÑANA, dimarts 22 d'abril del 2008 (enllaç)

La Cooperativa del Pallars, que aglutina la majoria de ramaders del Pallars Sobirà, es traslladarà a un nou local a la Bastida, on ja han començat les obres de construcció del nou edifici que acollirà les oficines, el magatzem i la fàbrica de pinso, més endavant. En aquest sentit, el gerent de la Cooperativa, Agustí Farré, va justificar el canvi d'ubicació per la falta d'espai i les dificultats per a la càrrega i descàrrega. En l'actualitat, la Cooperativa es troba en un cèntric carrer de Sort, fet que dificulta les maniobres dels tràilers i facilita l'acumulació de vehicles a l'entrada.
El nou edifici s'està construint en un terreny d'aquesta entitat a la carretera de Llessui, al nucli de la Bastida. Segons va assegurar Farré, comptarà amb més superfície i facilitats per carregar i descarregar. A més, el nou local centralitzarà tota l'activitat de la Cooperativa, que fins ara per falta d'espai estava repartida en diferents magatzems.
L'edifici, que es preveu que estigui acabat abans que finalitzi l'any, comptarà amb un magatzem de pinso convencional i ecològic, juntament amb les oficines i garatges. Segons va informar Farré, quan deixi de funcionar la fàbrica de pinsos actual, s'adquirirà de manera provisional el pinso de la cooperativa de segon grau Pinsos Urgell, de la qual la Cooperativa del Pallars és sòcia. Una vegada finalitzat el trasllat s'haurà de decidir el nou ús de l'actual edifici.
Una de les possibilitats que estudia la Cooperativa és mantindre part del local per a una botiga amb venda directa de carn de la Cooperativa, ecològica i convencional, i altres productes agrícoles artesanals i de qualitat. S'ha de destacar que a la comarca no hi ha cap carnisseria dedicada a la venda de carn de producció ecològica i local.

Crònica de Mariona Canals des de Sort
Font: SEGRE, diumenge 13 d'abril del 2008 (enllaç)

Un total de 26 dels 66 ramaders que produeixen carn ecològica al Pallars Sobirà engreixen els seus vedells en una granja comunitària per millorar-ne la qualitat i reduir costos. El projecte, promogut per la Cooperativa de Sort, pretén facilitar als ramaders el procés de cria de la vedella ecològica per obtindre més rendibilitat. Segons el gerent de la Cooperativa de Sort, Agustí Farré, la iniciativa es va posar en marxa al mes d'octubre per competir en qualitat i ha sigut la solució a l'engreix de vedells. Malgrat tot, Farré lamenta la nova línia d'ajudes del Pla de Desenvolupament Rural (PDR) de la Unió Europea, ja que per al període 2007-2013, explica, s'han reduït les subvencions en un 60 per cent.
La nova línia d'ajudes del PDR perjudica que nous ramaders s'incorporin a la producció ecològica i dificulta que es mantinguin tots els que hi participen actualment. Així ho afirma el gerent de la Cooperativa de Sort i responsable de l'única granja comunitària de carn ecològica dels Pirineus. Segons Farré, les noves ajudes corresponents al PDR «han fet entrar en un període de dubtes als ramaders pallaresos».
Segons el tècnic de la Cooperativa de Sort, Josep Ramon Caselles, els ramaders, a més de les ajudes, també rebien una prima de 100 euros per vedell ecològic en cas de comercialitzar-lo a través d'un escorxador ecològic. Segons Caselles, «amb el nou PDR, aquesta ajuda gairebé desapareix» i va afegir que «aquests diners permetien invertir en l'engreix del vedell i ara hi ha risc de tindre pèrdues».

El sacrifici de bestiar s'ha de fer a la Seu o Tremp

La granja d'engreix ecològic es troba a Montardit i és propietat del departament de Medi Ambient, que ha cedit els terrenys a la Cooperativa de Sort durant 30 anys, prorrogables en trenta més. La inversió de les infraestructures ha estat subvencionada en un 40% pel departament d'Agricultura, gràcies a la línia d'ajuda de modernitzacio i fusió de cooperatives.
La granja té una capacitat de tres-cents vedells. Actualment, s'hi engreixen cent trenta animals provinents dels vint-i-sis ramaders que estan associats al projecte d'engreix comunitari.
A causa de l'absència d'escorxador i sala d'especejament al Pallars Sobirà, els ramaders pallaresos han de portar els animals a la Seu d'Urgell o a Tremp per acabar el procés productiu. Un conveni entre la Cooperativa de Sort i Mafriseu permet la comercialització de carn ecològica als supermercats locals del Pallars, tot i que Agustí Farré lamenta que «per les limitacions en infraestructures i distribució de la comarca, encara no hi ha cap carnisseria de la zona que pugui vendre carn local i ecològica». Els vedells ecològics es comercialitzen amb la denominació Bruneta i el nom de l'explotació d'origen.

Font: SEGRE, dimarts 25 de març del 2008 (enllaç)

Font: LA MAÑANA, dimarts 25 de març del 2008 (enllaç)

L'Ajuntament de Sort en colaboración con el Centre de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat y la empresa FUSIC comenzarán en los próximos días el proyecto Tallers per a la festa. Se trata de unos talleres que quieren recuperar algunos bailes y canciones características de algunas poblaciones del municipio, como serían bailes originarios de Enviny o de Altron. La intención de Tallers per a la festa es que los jóvenes del municipio aprendan estos bailes y posteriormente se puedan exhibir en las fiestas y ferias de la zona. Potenciar el Grup de Rigodons, que baila el día de la Festa Major de Sort, es uno de los trabajos de estos talleres. En este campo pretenden consolidar el grupo y las exhibiciones y reconstruir esta típica danza.
Otra de las líneas de estos talleres en la consolidación del Grup de Joves Geganters con la construcción de nuevos gigantes y cabezudos, aprender bailes y rúas de gigantes y potenciar el grupo de grallers y de percusión para acompañar a los gigantes los días de fiesta. Una tercera línea de los Tallers per a la festa que se realizarán en Sort es la potenciación de los símbolos identitarios del municipio como son la oveja xisqueta o el marrà de raza, a través de la construcción de gigantes, para dar a conocer estos dos animales emblemáticos e incidir en su promoción como elementos gastronómicos.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 25 de març del 2008 (enllaç)

Volem fer difusió ara d'una obra que als mitjans no se'n va fer molta promoció però que es important que els professionals del sector la tinguin en compte. També els historiadors. Es tracta de:

Diccionari de veterinària i ramaderia. 4
Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1

Des de fa un temps consultable també en línia en format pdf. Es tracta d'un Diccionari amb uns 6.000 termes catalans amb definició i equivalències en castellà, francès i anglès, relatius a disciplines pròpies de la veterinària (fisiologia dels animals, malalties que els afecten, clínica animal i inspecció veterinària de granges i escorxadors) i d’altres àrees relacionades, com la genètica, la bromatologia i la ramaderia (cria i explotació, nutrició, tècniques reproductives, etnologia, morfologia, colors i particularitats dels animals, i sistemes d’identificació). La seva importància be donada perque és l'únic diccionari especialitzat fet no tant sols a Catalunya sinó a Espanya amb fonts especialitzades del pais, i no pas sent una senzilla traducció de l'anglès. Una mostra mes de quin nivell tenim en quant a la publicació científica en termes especiaitzats. Molts professionals de la veterinària i ramaderia hi heu participat com a consultors i podreu refrendar el que estem dient.

Aixi mateix cal dir que forma part de la col.lecció d'altres diccionaris especialitzats en l'ambit sanitari: Diccionari d'oftalmologia, Diccionari d'otorinolaringologia, Diccionari d'immunologia, Terminologia de la sida,i la seva obra estrella com es el Diccionari Enciclopèdic de Medicina que podeu trobar a la web del Dep de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Aquest diccionari, com la major part de diccionaris especialitzats que publica el govern català ha estat possible gràcies a la tasca d'una institució de gran prestigi en l'àmbit terminològic com es el Termcat que ha fet i fa una tasca importantíssima en la normalització de la llengua i en la creació i manteniment de diccionaris especialitzats, així com un servei de consultes en línia (Cercaterm), un servei de banc de dades de termes normalitzats (Neoloteca) ara acaba de treure també una aplicació informàtica perque poguem crear els nostres propis diccionaris especialitzats (Gesterm)

Volem aprofitar des d'aqui, fer un petit homenatge al nostre associat i vell amic Jaume Gratacós i Masanella, autor de l'obra Diccionari d'exterior del cavall, un gran treball terminològic que ha rebut els elogis ben merescuts de tots els companys de professió.

Altres diccionaris de veterinària els teniu a l'abast a la Biblioteca de Veterinària UAB

Font: LA MAÑANA, divendres 7 de març del 2008 (enllaç)

El segon curs de tractament tradicional de la llana, dins del projectes 400 auvelles, 400 maravelles, va comptar aquest cap de setmana amb tres professionals holandesos experts en tècniques de feltre, filar i teixir. Els 25 assistents al curs, que va començar a principis de mes, van poder aprendre a utilitzar la llana d'ovella xisqueta amb finalitats artesanals. A més, també va tindre lloc una jornada organitzada conjuntament amb el Centre Tecnològic Forestal i l'Institut de Recerca Agroalimentària sobre les plantes aromàtiques i tintòries, dins del projecte europeu Agrival. Amb l'experiència de l'artesana Anna Homs, els alumnes van adquirir coneixements sobre tints naturals i la seua aplicació en la llana. El projecte 400 auvelles, 400 maravelles pretén donar sortida a la llana d'aquesta zona a partir de l'artesania i la bioconstrucció. Per al juny hi ha previstes unes jornades on es presentarà la llana com a recurs per al desenvolupament local.

Crònica de Mariona Canals des de Sort
Font: SEGRE, dimecres 27 de febrer del 2008 (enllaç)

Crònica de Marta Lluvich des de Barcelona
Font: LA MAÑANA, dijous 21 de febrer del 2008 (enllaç)

L'evidència de l'espectacularitat dels paisatges del Pallars Sobirà es sumen a la iniciativa dels seus habitants que intenten fer d'aquesta comarca un lloc singular. Entre els encants dels diferents pobles surten persones que més enllà de la política i de la mera explotació turística porten a terme iniciatives per poder millorar la qualitat de vida i crear del Pallars Sobirà un bon lloc per viure.
Malauradament no puc estar al Pallars tot el temps que desitjaria, les poques ofertes laborals de les zones de muntanya m'han obligat fins ara a passar més temps a la gran ciutat. El que més em sorprèn no són les poques ofertes per treballar, que de tant en tant ja en surt alguna, sinó les pèssimes condicions laborals. Si ho comparem amb Barcelona, la vida potser és més barata però no tant. Un pis de lloguer volta els cinc-cents euros, això si en trobes un per llogar tot l'any. I si decideixes sumar-te a la moda dels hipotecats, la majoria de promotors t'ofereixen un apartament de quaranta metres quadrats que tardaràs, amb la teva parella, trenta anys a pagar. També hi ha la possibilitat de comprar un paller per rehabilitar «amb moltes possibilitats» que et surt quasi més car que l'apartament sense tenir en compte la reforma. Tot i que m'alegra no veure en la comarca cap hipermercat, el costat negatiu són els productes més cars dels establiments. Així, fent una anàlisi poc científica, valoro que viure al Pallars Sobirà no és tan barat com podria semblar.
I tornant al tema, volia destacar el paper d'associacions com La Xicoia, que uneix diferents restauradors de la comarca, i Montanyanes, una empresa jove que es dedica a fer projectes per dinamitzar la comarca. La Xicoia pretén oferir una cuina de qualitat amb productes de la terra. Ha creat el Ral·li Gastronòmic i diferents concursos culinaris. Montanyanes ha intentar recuperar activitats tradicionals ja perdudes per ensenyar-les als més joves, com el curs de tractament tradicional de la llana. Aquesta empresa ha col·laborat amb el Consell Comarcal per dur a terme una iniciativa que em sembla molt interessant, Del Tros al Plat. Aquest projecte, que pretén servir productes de la comarca i ecològics als menjadors escolars és una iniciativa a imitar.
Una altra iniciativa portada a terme per diverses associacions és la festa d'un Xorret d'Aigua Clara, que es du a terme a Sort a la primavera i que intento no perdre'm en cap ocasió. Aquests són alguns exemples d'iniciatives portades a terme per la gent de la comarca. Vull felicitar els pallaresos per fer d'una comarca amb vida i un bon lloc per viure, encara que les condicions no ho posin fàcil.

Signat per Paula Martí, de Barcelona (Opinió)
Font: PIRINEUS, núm. 674, 05/02/2008 (enllaç)
Més informació: 400 auvelles, 400 meravelles

Los ganaderos del Pallars Sobirà han convocado una concentración el próximo miércoles día 4 [sic] frente a la sede del Parc Natural de l'Alt Pirineu para protestar en lo referente a las politicas del Parc en relación a la ganadería. La concentración será a partir de las 16.00 horas.
El Parc Natural tiene previsto este mismo día celebrar reunión de la Junta Rectora en la que se aprobarán los presupuestos. Unos presupuestos en los que no aparece ninguna partida económica destinada al sector ganadero de los municipios del ámbito del Parc, un total de quince.
Con el objetivo de mostrar su postura contraria a esta política y denunciar el incumplimiento de los compromisos adoptados por el sector ganadero cuando se creó el Parc Natural los ganaderos se concentrarán en Llavorsí y aprovecharán para entregar un manifiesto a los responsables políticos del Parc Natural.
Cuando se creó el Parc Natural en el 2004 se declaró al sector primario como una línea preferente de actuación y se le reconoció un papel fundamental para la conservación y la gestión del espacio natural. Uno de los compromisos que se adquirió fue la creación de contratos de conservación con los ganaderos. Los ganaderos lamentan que la política presupuestaria del Parc se haya convertido en contradictoria con los principios y compromisos adoptados. Explican que en el 2006 reservaron una partida de unos 200.000 euros para el sector ganadero que se volatilizó y que en los presupuestos que ahora se deben aprobar ya no aparece ninguna partida.
Ante la falta de respuesta de los responsables del Parc Natural y del Departament de Medi Ambient ante estas peticiones los ganaderos han optado por concentrarse y reclamar un cambio de rumbo en los presupuestos del Parc.

Sin pastores

Por otro lado, el presidente de la Federació de Raça Bruna del Pirineu, Albert de Moner, denunció ayer que la alta edad de los jefes de explotación de rebaños de vaca Bruna provocará un grave problema en el sector primario los próximos 10 o 12 años. «Hay muchas explotaciones que son residuales, y aunque la raza está consolidada, la gestión medioambiental actual perjudica el futuro de la ganadería de los Pirineos».
De esta manera, de Moner considera que dentro de diez o doce años podrían haber desaparecido el noventa por ciento de los pastores que trabajan en las montañas del Pirineo.

Crònica de Marta Lluvich i l'ACN des de Pujalt i Llavorsí
Font: LA MAÑANA, dimarts 5 de febrer del 2008 (enllaç)