Hi ha moments a la vida on un s'adona que tot allò en què creia s'està enfonsant. Diuen que l'últim que es perd és l'esperança i de fet aquells que ho diuen no els falta raó.

El Barça ha passat per una temporada bastant surrealista: veniem d'on veniem i no teniem massa clar a on voliem arribar (o si més no, com preteniem arribar-hi).

No sabien abans d'ahir que el partit contra el Madrid era l'última opció per salvar no ja la temporada sinó la dignitat? Ningú no s'havia plantejat abans que aquest cicle estava acabat? Calia fer-nos empassar tota la decadència de l'equip i la traca final? Pot algú pensar que es pot reduir el problema a un error tàctic o d'estratègia? Laporta continuarà tant cec i no assumirà que ell és part del motiu de la caiguda d'un equip però que en pot ser la solució? Serem valents aquest any per fer la neteja que s'hagués hagut de fer el juliol passat? Continuarem comportant-nos com un equip mediocre però amb jugadors de primera linia? Es repetiran les escenes patètiques d'aquesta temporada, com el fet de no entrenar a la Ciutat Esportiva només per desig dels jugadors? Avançarà prou la ciència per aconseguir clonar Touré abans del juny? Permetrem que els jugadors segueixin sense ser conscients del que suposa portar l'escut culé sobre el cor? Continuaran les disputes entre Laportistes i Rosellistes o per una vegada a la vida ens deixarem d'ismes i serem tots culés?

Carme Chacón no és ni ha estat mai una persona que m'hagi agradat mai massa. Escaladora política professional, ha representat sempre el tipus de persona que no m'agrada que sigui precisament política i per tant, amb capacitat de dirigir el meu futur.

Quan vaig saber que ZP l'havia nomenat ministra de Defensa, no vaig poder evitar riure. Un riure sincer, ja que veia en aquesta jugada l'operació de cirurgia estètica Iraq II, quatre anys després, situant una dona davant de l'exèrcit (i ser per tant, molt progre i tota la pesca). Ara bé, el que no m'esperava era la reacció dels militars: no només molesta que sigui una dona (i a sobre prenyada!) sinó que sigui pacifista i catalanista (?).

Cal dir que primerament discrepo del concepte de catalanista dels membres de l'exèrcit espanyol (Chacón al meu entendre, és una espanyolista, light si voleu, però del mateix color que Bono i Guerra). Però tot i així, quin problema hi hauria si ho fós? No es passen el dia repetint-nos que som espanyols? No resultarà que el problema real no és que sigui catalanista sinó que és catalana? No ens havien vengut que teniem un exèrcit modèlic, modern, democràtic, que seguia el ritme de progrés social i mental de la societat? No haviem quedat que aquest exèrcit malgrat vetllar per la unidad de la pátria era respectuós amb les diferents sensibilitats nacionals de l'Estat? És el nostre exèrcit un exèrcit del segle XXI o del segle XX? O XIX? O de més enllà encara? I quin problema hi hauria si la ministra de defensa d'un país fós pacifista? Que potser per ser-ho s'ha de ser belicista i començar a enviar tropes a tort i a dret?

Perquè la cabra té indigestions precisament avui?

La mort política de Fidel i la presa de possessió del seu germà, han suposat un trasbals a la tranquila vida política de l'illa. Malgrat no parlar-ne obertament segurament per por, estic segur que la immensa majoria dels cubans es troba en una situació de incertesa davant del futur de Cuba

La marxa de Fidel suposa la marxa del castrisme? Serà Fidel com Franco, és a dir la raó de ser del règim? Farà Cuba com Espanya i tombarà cap a la democràcia un règim totalitari i n'obviarà els judicis a culpables? O potser serà com Mao, que un cop mort va veure des l'altre barri com el seu règim continuava després d'ell? Farà doncs com els xinesos i passarà d'un règim socialista amb més o menys particularitats locals a un règim de mixt ideològic i econòmic on convergeixin el pitjor del comunisme i el pitjor del capitalisme? O potser existirà una tercera via que conduirà Cuba a la perpetuació d'un sistema singular més enllà de Fidel? Serà aquesta la oportunitat dels americans de recuperar el prostíbul en que s'havia convertit l'illa abans de l'arribada dels barbuts? O potser serà la Veneçuela  insular, amb un socialisme convertit en nacionalisme i amb un discurs totalment populista dels dirigents? S'obriran, ni que sigui paulatinament, petites escletxes de llibertat pels cubans? Tornaran els exiliats en tromba provocant una més que previsible guerra civil? Per què tinc la sensació que a Cuba hi ha més morro que idees i més gana que odi?

Per fi, com un miratge travessant la meseta ibèrica, l'Alta Velocitat Española (com diria Groucho Marx, paraules contradictòries) ha arribat a les colònies perifèriques!

Per què em sembla ara que ja tenim l'AVE que potser no era del tot necessari o si més no tant urgent?  Creieu que era prioritari per sobre de les rodalies? Tant urgent era crear un servei de claudicants exprés pels ministeris madrilenys? Per què resulta que tothom parla de la vertebració ibèrica i tothom s'amaga de parlar de la vertebració catalana? Com pot ser que ens sembli un gran salt endavant el fet d'anar a Madrid de seguida i en canvi no l'hi donem suficient importància al fet de poder anar a Lleida, Tarragona i futurament Girona amb un moment? Enteneu que no ens sembli indignant trigar més a anar a Puigcerdà o a Ripoll que a la capital? N'hi hem de dir TAV, TGV o AVE si sabem que tard o dora (n'hi diuen inèrcia renfica) començaran els problemes? Han hagut de lligar de mans i peus a ZP i la Magdalenita per evitar que vinguessin a fer populisme inaugurant una línia que semblava difícil que arribés mai? Faran cas d'una vegada als governs català i valencià (PSOE i PP respectivament) en una de les poques coses que els uneixen, és a dir la necessitat de l'alta velocitat de l'arc mediterrani (un dels molts noms que s'inventen per no esmentar la realitat)? Anirà la campanya que demà comença a velocitat d'AVE o de Rodalies? Ens retornaran l'import del billet si aquesta també arriba tard o no ens convenç del tot?

S'ha presentat (suposo que a Madrid) una plataforma de recolzament al president ZP.

No creieu que tots els artistes progres d'Espanya que recolzen a ZP ens van fallar als catalans quan voliem aprovar el nostre Estatut? Com és que no van crear la plataforma de suport a l'Estatut català? Per què tinc sempre el presentiment que els Serrats, Beléns, Sabinas i d'altres figures de la cultura estatal que recolzen palestins, kurds, tibetans, saharauis, irlandesos i d'altres mil pobles del món ens deixarien de banda (o s'amagarien) quan ens "toqui" als catalans? Com pot ser que visquem en un país on els dos líders que opten a la presidència aspirin només a assemblar-se a Sarkozy un i a Obama l'altre? Com es pot ser tant cínic de posar-li a la plataforma "PAZ"? No haviem quedat que el PSOE no faria ús del conflicte basc per esgarrapar vots? Com és que tinc la sensació que a Euskadi la PAZ ha passat de llarg i més que hi passarà encara? Què ho fa que tinc la impressió que a les provincias vascongadas la història acabarà com el rosari de l'Aurora i no hi haurà PAZ que valgui?

Rajoy vol que els immigrants signin un contracte a on es comprometin a respectar les costums del (seu) país.Que potser pel fet de signar un contracte ja s'ha après castellà o català? No seria més útil donar motius de pes (una millor integració, comprensió de la llengua de l'administració, amor pel país) per l'aprenentatge de les costums? Preten el senyor Rajoy que els immigrants acabin la seva integració torejant braus i ballant sevillanes o menjant calçots i ballant sardanes? O les costums regionales s'escapen de la seva basta Espanya? Inclòu dins del grup d'immigrants aquells andalusos, murcians, etc que van marxar a provincies amb dialecte propi? Examinarà i renyarà a totes les persones que visquin a Catalunya vingudes de fora i que no parlin el català i facin castellers? Serà aquest un nou intent d'usar persones com a colons, com ja van fer els seus pares polítics? Fracassarà i serà un Mohamed el nou Candel? Perquè aquesta promesa em sembla només un matusser intent de sarkozyzar-se? Quan sabrem com i què pensa examinar als nouvinguts? Examinarà també els patrons que els exploten o això ja forma part de les costums a defensar?  Serà l'exàmen de ciutadania una sardana multitudinària on tots ens haurem de limitar a anar fent saltironets d'alegria al voltant d'aquesta estimada Espanya?