Durant tota la vesprada, m'arriben missatges amb un link al correu electrònic i als fòrums que visite, a més d'alguna referència a la blocosfera que després ressenyaré. El link, correspon a un video penjat al youtube d'una entrevista al pare d'un dels nois que van morir a l'atemptat a la T4 de Barajas. LLuny del morbo de sentir un pare ferit per la mort del seu fill, trobem la reflexió d'un home, que assenyala els responsables de la mort d'un èsser estimat. Assenyala aquells qui no van dessallotjar adientment el pàrquing de la T4

Ja fa dies en aquest bloc, reproduia els primers teletips de notícies que parlaven d'una explosió controlada per la policia nacional. Després, silenci, i només la versió de l'atemptat. En aquesta anotació que he trobat per la blocosfera podreu trobar més informació. Les declaracions del vídeo no fan més que donar veracitat a les denúncies de manca d'un protocol de desallotjament del lloc, o dels dubtes davant la veritable intensió de l'acció.

Per si això fóra poc, els treballadors de la terminal han denunciat també la manca d'informació que els va posar en perill en el moment de l'explosió i que també es pot veure en un altre vídeo publicat també al mateix portal.

Joan Puig: Les clavegueres de l'Estat veí

Jordi Salvia : negligència o premeditació

Aquests dies, els retrets i l'odi són portada de diaris, i de polèmiques com la del Diari Avui amb un acudit gràfic sobre les manifestacions de la AVT (sia dit de pas, guarnides de banderes pre-constitucionals amb gallines de corral pel mig). Enmig de tan d'odi les paraules de Fermín Muguruza són d'un seny envejable, sobretot després de la persecució que ha patit. És per això que crec que les he d'aportar aquí com un element més de reflexió

Com era d'esperar en moment tal de crispació i amb una mitjans massa immersos en reproduir les batalles entre govern i oposició els blocs s'han convertit en un punt de diàleg necessari en aquests casos. Ara que els blocs estan de moda i ja ixen en la tele (en el TN de TV3 amb menció de jovent independentista inclosa), potser siga el moment de clamar pel diàleg i de denunciar les mancances del procés. El País, diari que, malauradament, té més poder de decisió que la consciència política dels membres de la cúpula del PSOE, posaven el crit al cel, quan Joan Ridao, deia que ETA havia fet més passes que l'Estat en el procés de pau, o quan Esquerra va fer una proposta per l'acostament de pressos. Doncs potser ara ho haurà de fer decenes de vegades per callar a tots els que pensem igual. Si es busca un procés de pau on només hi haja vencedors i vençuts es quedaran sols, i l'esperança dels Bascos i de tots el qui volem la pau, arraconada en un calaix.

Al bloc de Joan Puig, llegesc que Zapatero va dir que "el final de la violència necessita de la política". És pot ser això el que ha fet que no diga que el procés està trencat (encara que els seus lloctinents s'hagen deixat la veu i la vergonya dient-ho a tot i a dret)? O potser sóc jo, que amb la ràbia de veure com es pot tirar per terra tantes esperances, vull creure que no cometran la major errada de les seues vides?

Aquesta no és però, la única notícia que em sobta avui. Part de la terminal T4 de Madrid-Barajas, ha saltat pels aires. Els primers indicis diuen que es ETA. Reconec que em desconcerta la notícia, perquè havia dipositat esperances al procés. Tanmateix vull fer meues les paraules que he llegit al Bloc del Joan Puig. En un post de fa poca estona, demana que ara més que mai la pau es mereix una altra oportunitat. Desconec si l'atemptat és un apunt estratègic (que sincerament sóc incapaç absolutament de comprendre) de la banda, o si respon a una escissió com va passar amb el desarmament de l'IRA. També cal valorar els tímids passos de l'Estat Espanyol, que encara se'n fot de la proposta d'acostament dels pressos que havia fet Esquerra (curiós quan és una proposta que contempla la seua sagrada constitució)

Malgrat tot, crec, que la pau encara és possible, si tothom hi està disposat.