Primer de tot hem de localitzar la finestra Accions. Si no la teniu oberta aneu a Ventana > Acciones o bé premeu la tecla F9. Té aquest aspecte:

Finestra Accions

A la part inferior de la finestra hi ha 6 icones molt intuitius. A continuació us faré una breu descripció de cada un.

1. "Detener ejecución/grabación". Serveix per parar l'execució d'una acció o per parar de gravar.
2. "Iniciar grabación". Serveix per gravar les nostres pròpies accions.
3. "Ejecutar selección". Serveix per començar l'execució de l'acció seleccionada.
4. "Crear grupo nuevo". Serveix per crear una carpeta per organitzar les nostres accions per temes.
5. "Crear acción nueva". Serviex per crear una nova acció.
6. "Eliminar". Serveix per eliminar l'acció que tinguem seleccionada.

Ara que ja ens hem familiaritzat amb la finestra "Acciones" us explicaré com crear les nostres accions que ens serviran per fer automàticament feines molt repetitives, com per exemple, optimitzar les imatges per adjuntar-les en un e-mail, redimensionar-les, aplicar retocs automàtics a fotografies... En definitiva, podem crear accions per qualsevol procediment que necessitem fer sovint.

En aquest tutorial crearem una acció que ens permetrà canviar el tamany d'una fotografia, optimitzar el seu pes per enviar-la en un e-mail i tancar-la. Primer de tot crearem una nova carpeta d'accions. L'anomenarem "Retoc bàsic fotos".

Botó per crear un nou grup d'accions

Finestra per introduir el nom del nou grup d'accions

La primera imatge ens mostra el botó que hem de prémer per crear un nou grup d'accions (l'icona de la carpeta). Se'ns obrirà un quadre de diàleg com el que mostra la segona imatge on podrem posar nom a la nova carpeta. En aquest cas "Retoc bàsic fotos". Premem el botó "OK" i ja la tenim creada a la finestra accions.

Grup d'accions creat a la finestra "Acciones"

Ara que ja tenim el grup nou creat ens disposarem a crear una nova acció. Simplement hem de prémer el botó "Crear acción nueva" i se'ns obrirà un quadre de diàleg com el que se'ns mostra a continuació.

Botó per crear una nova acció

Quadre de diàleg per definir les propietats de la nova acció

En aquest quadre de diàleg podem posar nom a la nova acció. En aquest cas li hem posat "Optimització x mail" perquè el nom ha de descriure bastant bé el que realitzarà l'acció. Això ens permetrà trobar-la ràpidament a la finestra "Acciones". Com podeu comprovar també li podem assignar el grup d'accions, una tecla de funció (F1, F2, etc.) per executar-la i un color per identificar-la amb més facilitat. Només ens queda prémer el botó "Grabar". A partir d'aquest moment, cada pas que fem quedarà guardat a l'acció. A continuació modificarem el tamany de l'imatge, optimitzarem el pes, la guardarem i tancarem l'original.

Per canviar el tamany de l'imatge hem d'anar a Imagen > Tamaño de imagen... i se'ns obrirà un quadre de diàleg on podrem introduir el nou tamany.

Definim el tamany de l'imatge

En aquest cas volem que l'imatge tingui 300 píxels d'amplada. L'altura es modificarà automàticament perquè tenim activada l'opció "Restringir proporciones". Premem el botó "OK" i ja hem canviat el tamany. Ara optimitzarem el pes de l'imatge. Per fer-ho utilitzarem l'opció "Guardar para web..." que podem trobar al menú "Archivo". Se'ns obrirà una finestra com la que es mostra a continuació.

Finestra de l'opció "Guardar para web..."

A l'esquerra sempre veurem l'imatge original, i a la dreta l'optimitzada. En l'exemple hem guardat l'imatge en format .jpg i a una calitat mitjana. Premem el botó "Guardar" i se'ns obrirà el típic quadre de diàleg on introduirem el nom amb el que volem guardar l'imatge optimitzada.

Definim la calitat de l'imatge

Ja només ens queda tancar l'imatge original. Ens preguntarà si volem guardar els canvis i li direm que no, així ens assegurem que no modifiquem l'imatge bona. Finalment hem de prémer el botó "Detener grabación" i ja tindrem la nostra acció creada. Ho podem comprovar a la finestra "Acciones" que ens ha quedat de la següent manera:

Nova acció creada

Com podeu veure el programa ha anat gravant cada un dels passos que hem realitzat. A partir d'ara ja podrem utilitzar l'acció amb les altres imatges que tinguem. Però tal i com ho tenim ara, totes les imatges que modifiquem amb l'acció que hem creat, tindran una amplada de 300 píxels, es guardaran en format .jpg a una calitat mitjana i tancarem l'original sense guardar-ne els canvis. Però què passa si volem fer servir aquesta acció però necessitem que l'amplada de l'imatge sigui de 400 píxels? O si la volem guardar a una calitat diferent de la que hem fet servir quan hem creat l'acció? O si volem guardar els canvis i perdre la foto original? No us preocupeu. No haurem de crear una acció diferent per cada cas. Simplement hem de prémer sobre el requadre buit que hi ha al costat de cada pas i podrem modificar els paràmetres que desitgem.

  

  
Diferents opcions per canviar els paràmetres dels passos de l'acció

En les 3 imatges anteriors podem veure com en la primera hem marcat el requadre de l'esquerra de "Tamaño de imagen", en la segona el d'"Exportar" i en la tercera el de "Cerrar". En el primer cas l'acció es pararà per preguntar-nos el tamany final de l'imatge. En el segon cas es pararà per preguntar-nos en quin format la volem guardar i en quina calitat, i en l'últim cas ens preguntarà què volem fer amb l'imatge original. També hauríem pogut marcar les 3 opcions a la vegada i a cada pas es pararia per preguntar-nos tots els  paràmetres.

Bé, ja heu vist que és molt fàcil crear una nova acció. El límit el poseu vosaltres. Podreu automatitzar molts procediments que necessiteu fer servir sovint. Em creieu ara quan deia que us estalviareu hores o fins i tot dies de feina?

Espero que aquest tutorial us hagi servit.

Normes generals:
Per a la preparació de la pasta:
Quan un pastís duu ous i mantega cal afegir els ous a la pasta un a un i treballar la massa sempre en la mateixa direcció perquè no es talli.
Quan s’han d’afegir clares muntades a la pasta cal remenar-la molt a poc a poc. D’aquesta forma les clares no queden mesclades totalment i la pasta, un cop cuina, serà més esponjosa.
Per a muntar bé les clares s’afegeix un pols de sal. No han de contenir cap cos estrany, com trossos de closca, farina, etc.
Abans de mesclar la mantega amb el sucre és aconsellable fondre-la al bany maria sense que arribi mai a bullir.
El llevat s’ha de mesclar amb la farina tamisada abans d’afegir-la a la pasta. La mesura usual és una cullereta de cafè de llevat químic per 200 g de farina. Compte amb la seva caducitat.

Per a la preparació del motlle:
Unteu de mantega fosa tots els racons del motlle amb un pinzell apropiat. Poseu-hi una cullerada de farina i repartiu-la per tot arreu fent girar el motlle per tots els costats fins que quedi totalment enfarinat. Finalment col·loqueu-lo cap per avall i doneu-li cops a la base per expulsar la farina sobrant.

Normes de cocció:
El forn ha d’estar a la temperatura desitjada quan s’hi posi el motlle.
Quan la massa ha començat a pujar s’ha d’abaixar la temperatura del forn a la meitat.
No s’ha d’obrir el forn abans que s’hagi produït la pujada de la massa. Això és, al voltant dels 20 minuts d’haver-hi entrat, si més no.
El pastís serà cuit quan en clavar un punxó al seu centre surti eixut i net.

Mescleu la farina, el llevat i la sal en un bol gran. Incorporeu, remenant, l’aigua calenta i l’oli fins que la pasta estigui amalgamada i se separi de les parets del bol. Amasseu-la 5 minuts.
Espolseu de farina la placa de forn. Formeu d’1 a 4 boles amb la massa. Poseu-les a la placa, tapeu-les amb un paper-film i deixeu que reposin 15 minuts.
Doneu forma a la pizza i farciu-la. Coeu-la a 230º C.
Les bases es poden aromatitzar amb pebre amb gra matxucat o llavors de fonoll matxucades, amb una cullereta de romaní fresc, amb 50 g de pasta d’olives negres, etc.

2 - Farà de suc el compost per una mesura d'oli i mitja de vinagre. Guardarem sempre aquesta proporció, i la quantitat total dependrà, naturalment, del pes de la vianda que s'hi hagi de submergir. Una cassola per a cinc persones pot contenir perfectament mig litre d'oli i un quart de litre de vinagre, però és només una orientació perquè si el tall sobresurt pot fer-se malbé (més a l'estiu, quan l'àpat és especialment apropiat).

3 - Pot semblar un dispendi d'oli massa gran per a un plat en essència modest, però cal bandejar aquest pensament: tot té una segona oportunitat.
La substància composta que en restarà té diverses aplicacions: la primera, fer un altre escabetx. Encadenar els escabetxos no és gens rar i, a més, permet de tenir una "nevera" que contingui coses que sempre són a punt de ser consumides sense cocció o descongelació prèvies. Posem per cas que us hagi sobrat una mica de lluç, si en comptes de desar-lo dins de la nevera el poseu a la cassola de l'escabetx, tindreu lluç escabetxat així que passi el temps necessari.
També es pot pensar a fer un plat destinat a l'aprofitament d'aquest suc: hi ha qui fa una senzilla truita de patata i ceba, i la deixa dins el temps necessari perquè esdevingui truita amb suc (això només és aconsellable si l'escabetx havia estat de carn, i després de colar bé el suc d'impureses). O un altre qualsevol plat que necessiti una salsa amb caràcter: a una vianda eixuta o poc gustosa per ella mateixa donarà bon joc la reducció d'aquest suc espessit, si es vol, amb una mica de Maizena.

4 - El temps és el que és. Hi ha coses que solen dependre'n per millorar: la vianda escabetxada n'és una. Però com que hi ha moltes menes de viandes, segurament dependrà de les dureses respectives que siguin vençudes més aviat o més tard. No ho podem dir amb seguretat, però segurament triga més a amorosir-se el verat que el lluç (pensant amb el mateix pes i gruix), i més la caça que no pas el galliner.

5 - El procediment de cocció d'aquest tipus d'escabetx (n'hi ha d'altres que contemplen el fregit previ i una proporció d'aigua), consisteix simplement en coure tots els elements en una cassola. Hi són posats en fred i es deixen coure el temps que els calgui fins la cuita. Aquí entrem en aquell tema imprecís: depenem de la duresa i dels quilos per parlar de temps. També cal explicar que per a coure cinc truites criades en viver no caldria una hora, però és convenient que s'hi esmerci tanta estona perquè les espècies, que seran en definitiva les aromes importants, molt sovint són més dures que la mateixa vianda. Per això, si s’afronta una carn extraordinàriament tova, és bo fer una primera bullida amb totes les espècies i després fer-hi entrar el tall: això evita que s'esmicolin les carns.

6 - Les aromes són al gust, i per tant les proporcions és bo que també afectin les preferències. Indiscutiblement un escabetx ha de contenir sal, llorer i alls. Hi escau perfectament la farigola, els grans de pebre negre acabats de trencar, una mica de julivert i un parell de clavells (clau d'espècia). Atrau força per acompanyar el plat, el sistema provençal que contempla ceba i pastanaga. Si aquí parlem d'aromes, també hem de tenir en compte la qualitat de l'oli i del vinagre (hi ha vinagres aromatitzats que potencien gustos determinats).

7 - La tradició demana de no servir mai l'escabetx amb un cobert que no sigui de fusta, igual que passa amb l'allioli i altres coses. Però sembla que a partir de l'acer inoxidable i de la facilitat que dóna el rentaplats s'ha de considerar que és només això, una tradició.

Publicado en Magín Pont Mestres y Joan-Francesc Pont Clemente (coordinadores): Alternativas convencionales en el Derecho tributario, Marcial Pons, Madrid-Barcelona, 2003, págs. 87-95.

Publicado en Temas Tributarios de Actualidad, Asociación Española de Asesores Fiscales, julio-agosto de 2002, número 25.

Publicado en Temas Tributarios de Actualidad, Asociación Española de Asesores Fiscales, enero de 2002, número 3.