Respecte al final de campanya, i passat el debat entre els 5 candidats dels partit ara parlamentaris, destaca l'agressivitat de les campanyes, en especial la de CIU (Madí no fa vacances), on el seu candidat estava apunt d'ixir-se'n (literalment vist que li anava 3 talles grans) de la camisa de la tensió. Avui mateix he penjat a l'esquerra del bloc els cartells de campanya, de nou un encert. Al cap i a la fi, som com som, i això no hi ha cuina d'enquesta que ho pare.

Aquesta setmana a València s'ha celebrat el 16é congrés de mitjans de comunicació dintre de la 36ena edició dels Premis Octubre organitzats per la Fundació Ausiàs March. Aquest any el congrés girava al voltant de la llibertat d'expressió i la qualitat de la informació a través de diverses taules rodones amb un element comú: el conflicte.

Algunes de les taules, giraven al voltant de conflictes explícits el que fa ja massa temps assetjen l'Orient Mitjà, o la dictadura de Mugabe a Zimbawe, o el que es viu al País Basc entre la violència d'ETA i la de l'Estat Espanyol. D'altres conflictes que es van tractar són més subtils però igualment perjudicials pel que fa a la llibertat de premsa i d'informació, com la censura a RTVV, o l'encaix informatiu entre Catalunya i Espanya a l'hora d'informar des d'allà.

Un dels reptes clau del periodisme avui dia, és oposar resistència al control de la informació que fan les 4 o 5 agències d'abast mundial. Sovint els propis professionals com ens explicàven dues companyes de Canal 9 destacades a l'Orient Mitjà, veuen com la seua cadena avantposa els temes que destaquen les agències d'informació per sobre de les històries més humanes i moltes vegades menys esbiaixades que poden obtenir els professionals a peu de conflicte. Com deia la cita de Baudrillard que enunciava un dels convidats "els mitjans de comunicació estan assassinant al realitat i esborrant les pistes".

Els periodistes, o els que aspirem a ser-ho i tractem d'aprendre dia a dia, tenim per davant una mena de "Yihad". Supose que en arribar a aquest punt, molts dels qui ho llegiu encara buscareu l'associació entre la guerra santa i la violència amb el periodisme. No la busqueu, perquè no la hi ha. Yihad, vol dir constància, esforç i superació i per tant hauria de ser una màxima per a les nostres vides tant si ens dediquem al món de la comunicació com a qualsevol altre. Aquest és un altre dels reptes del periodisme: superar les trampes del lenguatge que subtilment acaben per modificar les realitats. Hem de ser capaços de desbordar el control de la informació que en molts dels casos depén exclusivament de la potència nord-americana. Sempre s'ha sentit dir allò de "la veritat ens farà lliures", i no li falta raó  a la sentència.

l'Estat Espanyol està al lloc 33 al rànquing de llibertat de premsa que fa Reporters sense fronteres. Un simptoma més que, lluny d'avançar cap a la llibertat, reculem en aspectes clau de la democràcia. Episodis com el de la portada de El Jueves, el tancament d'Egunkaria o d'Egin, són una bona mostra que la transició  i la lluita per drets democràtics.no s'ha acabat ni de bon tros. Almenys al final dels Octubre, hem arribat amb una bona notícia. No em puc estar de felicitar al Conseller Tresserras, per l'imminent acord polític amb el Govern Valencià per legalitzar per primera vegada en la història les emissions de TV3 al País Valencià. Ara queda un repte per abastar, fer-lo realitat definitivament i poder assumir la factura econòmica de 300.000 euros. Aquest és el preu de deslligar-nos d'una mostra més de censura.