lavanguardia.es té una secció especial per la participació, ‘El lector opina’. I sembla que té èxit, ja que hi ha bastant moviment. Allà s’hi poden trobar diversos fòrums perquè la gent participi a partir d’una pregunta com pot ser “Creu que la bicicleta és un bon mitjà per moure’s per la ciutat?” o “El drama de la violència sexista”. A més hi ha una enquesta que formula la següent qüestió: “Ha d’actuar el Govern per pal·liar la crisis del sector immobiliari?”. En aquesta enquesta ja es mostra una elevada participació per part dels lectors, ja que segons informa, de moment han contestat 3.418 persones. També hi ha una proposta força interessant, ‘FotoATLES, el món en imatges’ en què qui ho vulgui pot enviar fins a 15 fotografies que tinguin una bona qualitat, a part de ser originals i comunicatives. Si és així, ells ho publicaran. Amb això pretenen “retratar el món”. Aquestes fotos poden obtenir vots i tenir comentaris d’altres usuaris. Aquestes són de diversos llocs del món: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Antàrtica. Es poden veure les galeries amb les millors fotos de viatges dels lectors, com comunica lavanguardia.es. Demostren que l’aportació del lector per ells és molt important ja que el mitjà diu: “Els viatgers fotògrafs han estat bàsics a l’hora d’enriquir i aportar noves perspectives sobre el món”. El seu públic també pot participar al concurs de documentals Docubarna, ‘Mostra’ns la teva Barcelona’, on es pretén mostrar una visió diferent de Barcelona. Els usuaris poden enviar el vídeo fins el 3 d’octubre. Si algú vol enviar una carta al Director pot fer-los arribar fotos, àudios o vídeo perquè la carta s’il·lustri a ‘El lector opina’. I es pot enviar suggeriments, dubtes i propostes sobre lavanguardia.es per així millorar, si cal, el servei. En aquest apartat hi ha 505 comentaris, per tant és bastant el públic que vol aportar idees o preguntar dubtes. A més, lavanguardia.es organitza un concurs, “e-poemas”, que la gent pot enviar en format de telèfon mòbil, webcam i vídeo, que denominen ‘videopoemas’. Els guanyadors es donaran a conèixer el 25 de maig. També hi ha l’opció d’ “apadrinar un fòrum”. Qui vulgui apadrinar ha de proposar el tema a lavanguardia.es i ells donaran el vistiplau. Els padrins s’encarreguen d’animar el debat i aportar informació complementària. D’altra banda, els que tenen un bloc que pot interessar a altres poden escriure al mitjà i el destacaran en la secció d’Internet.

lamalla.net mostra una proximitat amb ‘Participa’

lamalla.net també apunta per la participació, hi ha un concurs anomenat ‘Netreporter’ en què la gent que enviï un sms per votar i escollir els bloc que vol que guanyi d’entre els finalistes també pot guanyar un iPod Touch, a part del primer i el segon guanyador que se’ls regalarà el mateix (a més el primer també rebrà un MacBook). A més hi ha la secció de ‘participa’ on el lector podrà donar la seva opinió a través d’enquestes, fòrums, correus,... L’enquesta d’aquesta setmana pregunten: “Creus que és el moment que Pep Guardiola entreni el Barça?”. De moment han votat unes 165 persones. Aquesta pregunta també és la que està formulada al fòrum, perquè la gent en digui la seva opinió. Això ho fa quasi sempre lamalla.net, utilitza la pregunta de l’enquesta per aprofitar-la també al fòrum. Semblant a lavanguardia.es, La Malla, ofereix amb ‘El món en fotos’ un àlbum elaborat a partir de fotografies dels lectors. “Aquest Àlbum de Fotos recull imatges dels països, ciutats, muntanyes, platges, deserts, que han trepitjat els lectors de laMalla.net. N’hi ha de tot arreu: des de les aigües cristal·lines del Carib fins al cremallera de Núria”, explica el mitjà en aquest espai. I informa de que ja hi ha 3893 fotos. Pots veure-les seleccionant en un mapa del món de quin país vols veure les imatges. A més, comunica al públic que han obert un correu perquè els faci arribar les informacions o suggeriments que cregui interessants (com fa lavanguardia.es). No només vol text sinó que també fotografia, vídeo o àudio. La seva secció literària ‘Calaix de lletres’ publica textos en poesia i prosa escrits per lectors del mitjà. Aquesta secció consta de dues categories: una per als adults (calaix dels adults), i l’altre per als infants (‘el petit calaix’). La Vanguardia online fa un concurs de poemes. Segurament és difícil ser originals, però el producte és el que marca la diferència.

Novetat a l’AVUI

Va sortir al carrer el primer exemplar d’ATerrassa+, que forma part de l’AVUI. Era un dia força significatiu com per treure un diari català al carrer, ben segur que molta gent se’n recordarà del dia en què va sortir el número 1 d’aquest diari. Per altra banda vem veure que a l’avui.cat hi havia una ‘fotogaleria’ en què hi havia diverses fotografies del dia de Sant Jordi a Barcelona: parades, una parella,...

La Vanguardia online va optar perquè els lectors escriguessin un llibre

A lavanguardia.es van fer que la gent participés durant dos dies, en quelcom força interessant, que entre tots els lectors fessin un llibre anomenat El llibre ràpid de Sant Jordi. El Quim Monzó va començar una història i els lectors la van continuar amb escrits elaborats per ells. De fet, hi havia dues històries diferents, una en català i l’altre en castellà, per tant la història variava. A l’enunciat posava que l’equip de lavanguardia.es validaria els escrits i els ordenaria perquè la història tingués sentit. A més també es podia enviar les imatges que il·lustressin el llibre. Aquest diari digital també volia que els que ho desitgessin enviessin una rosa virtual per e-mail o per telèfon mòbil, i és que cada vegada avancem més cap a la tecnologia, esperem que això no hagués provocat que a algú li fes mandra donar-la en persona... Bromes a part, el que dèiem, doncs consistia en el dibuix d’una rosa i el missatge de “Feliç Sant Jordi 2008”. També hi havia l’opció de fent un clic a la fotografia, posar la imatge de fons d’escriptori. I per últim també volia donar el seu toc de romanticisme. Es tractava d’un concurs titulat “Petons a St. Jordi”, en què la gent podia enviar fotografies de petons d’enamorats fins el 29 d’abril. El guanyador obtindrà una estància per dues persones a un hotel de València.

Fotografies, postals i certamen literari a elperiódico.cat

La versió online de El Periodico de Catalunya també mostrava una ‘fotogaleria’, composta per 23 fotografies, de la Diada de St. Jordi. Aquest diari donava l’opció d’enviar una postal en què la creava el lector: escollia una imatge d’una rosa (de 6 que et donen predeterminades), seleccionava una cita, escrivia un missatge al destinatari i tenia l’opció d’adjuntar una fotografia personal. Llavors ho previsualitzava i introduïa la direcció de e-mail del destinatari. Aquest diari també va voler que els lectors que estiguessin registrats participessin en un certamen literari (exclusiu pel dia de Sant Jordi), en què podien escriure un “microrelat” del tema que volguessin amb un màxim de 400 espais. Els cinc millors se’ls regalava un telèfon mòbil. Això es podia veure a la portada de la secció ‘Fòrums’.

Foto d’EFE

Vilaweb va gravar vídeos d’escriptors que llegien una part de la seva obra

Del 15 al 22 d’abril van elaborar set vídeos, a la secció de vilaweb.tv on diferents escriptors com Najat El Hachmi, Isabel-Clara Simó i Ferran Torrent entre d’altres, llegien un fragment de la seva obra. A més, es va organitzar un concurs en què els lectors havien de respondre 15 preguntes d’un qüestionari en què s’havia de triar una de les tres respostes possibles. Les solucions les havien de cercar dins l’especial ‘Llibres per Sant Jordi 2008” i el premi era de 10 lots de llibres pel guanyador. A part, també recomanaven 12 llibres per la diada, tots ells en català. A més, al costat d’una fotografia de la portada informaven del seu preu, autor, editorial i fent un clic a “més informació” feia de link intern amb una pàgina que explicava de què tracta aquest. Algunes de les obres eren: El fil secret de la història, Només socis, De cara al mar, Desfent el nus del mocador, El canvi climàtic a casa nostra. En una altra pàgina, també se’n recomanaven tres considerats infantils o juvenils.

Gag a público.es

S’hi podia veure en el blog ‘No veo la gracia’, com el seu autor anònim (“Anómalo Invisible”) feia broma sobre els llibres i la política, i escrivia algunes línies i hi posava una fotografia. En aquesta li inseria text com si es tractés d’una vinyeta.

L’enquesta de lamalla.net contradeia el Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres

Aquest diari digital va informar del resultat del Baròmetre d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres sobre quina és la llengua en què es llegeix i va plantejar una enquesta al seus lectors en què preguntava en quin idioma llegien. Aquesta contradiu al baròmetre, català (65.41%, en canvi, el baròmetre informava d’un 20%), castellà (30.99%, enfront del 77,9% de l) i altres (3.6%). Està clar però, que la majoria del públic que entra a lamalla.net és gent bastant catalana en general. A més també va plantejar un fòrum en què la gent podia opinar sobre el mateix tema, la pregunta era: “Quina és la teva primera opció a l’hora de comprar llibres?”. També tenia una secció anomenada ‘Calaix de lletres’ on el públic podia escriure poesia o prosa. Els més joves podien participar a la secció ‘el petit calaix’ i els adults a el ‘calaix dels grans’.

elpais.com parlava de tots els Premis Cervantes del 1976 fins avui

A la versió digital de El País s’hi podia veure una “fotogaleria” (integrada per sis fotografies) que mostrava una petita idea del que suposava el dia de Sant Jordi a Catalunya. Algunes de les imatges ja les havíem vist en altres llocs perquè, com indicava, eren de l’agència EFE, per exemple, una d’aquestes era la que apareixia al blog ‘No veo la gracia’ de publico.es comentat anteriorment.

A la secció ‘Día del libro’, s’hi podien veure recomanacions que van concloure després de preguntar a diferents lectors; ‘tus libros favoritos’ en què van destacar quinze llibres dels més venuts a Espanya l’any passat; ‘tus autores favoritos’ en què dels que van seleccionar, segons el mitjà, els “supervendes”, el lector podia votar com “a favor” o “en contra”; ‘microrrelatos’ en què el públic podia fer un petit relat (200 caràcters) escrit per ell; ‘premios cervantes’ consistia en una biografia del guanyador del Premi Cervantes d’aquest any, però també es podien veure de tots els altres escriptors, des del 1976 fins el 2008.

Foto d’elpais.es

20minutos.es va admirar a Carlos Ruiz Zafón

Aquesta també va oferir una galeria de cinc fotografies relacionades amb el dia de Sant Jordi i que també les havien tret de l’agència EFE. A 20minutos.tv s’hi podia veure un vídeo sobre la crònica de la Diada de Sant Jordi en què deia que el líder d’aquest Sant Jordi era Carlos Ruiz Zafón amb el llibre Juego del Angel. També vem entrar al blog del publicista Eduardo Madinaveitia, ‘Más que medios’, i vem veure que recomanava, elevava (excepte algun), diferents llibres que ha llegit.

Blog polèmic a e-notícies

Alguna de les notícies de l’e-notícies era força interessant i això va fer que se’n parlés en algun blog que veurem més endavant, com és el tema de canviar l’11 de setembre per Sant Jordi (i que ho va manifestar Ciutadans). A més, aquest noticiari digital tenia una tribuna de Joan Ferran, diputat del PSC en què relacionava el dia de Sant Jordi amb un dels plens que hi va haver anteriorment de la Diputació de Barcelona. En aquest article, feia una espècie de sàtira entre aquests dos esdeveniments, fet que va provocar que els comentaris fossin força crítics cap a la seva persona. Entre ells, podem destacar el del Ramon de Barcelona que escriu : “Ni 11 de setembre, ni 23 d'abril: l'autèntica festa nacional serà el dia que desaparegui el PSC”.

Poca importància per a El Mundo

Publicava un àlbum amb les imatges de les firmes dels llibres. No feia res extra o que busqués la participació, sinó que se centrava en informar sobre l’esdeveniment a través d’articles. És un diari que passa força desapercebut amb el tema de Sant Jordi.

Foto d’elmundo.es

Diari Qué donava èmfasi al ressò internacional que genera la diada

El diari gratuït va més enllà de la festa a Catalunya i en un article parlava que a Kensington, Washington, el dia 27 d’abril celebrarien el seu Sant Jordi particular, convertint un carrer en una Rambla de Barcelona. Una noia que se’n va anar a viure-hi va implantar fa quatre anys aquesta tradició dels llibres i les roses i a més, a la llibreria que té a Kensington, donava informació sobre la llegenda de Sant Jordi, ja que segons Elisenda Sola-Sole, “ per una part es una diada nacional perquè s’homenatja al patró de Catalunya i per l’altra, és el nostre dia dels enamorats”.

ADN va preguntar a l’usuari què faria

L’altre diari gratuït també feia una enquesta, en aquest cas, sobre què pensa fer l’usuari el dia de Sant Jordi, i és que el 50% assegurava que aniria a comprar llibres i roses. També hi havia una altra fotogaleria i a més, feien un article per anomenar al gran protagonista del dia, en Carlos Ruiz Zafón. Vem Trobar uns quants articles més, entre ells, un manual per escollir el llibre perfecte i una notícia sobre els petits lectors, quins llibres es recomanaven i quines aventures s’hi podien trobar.

“Fem Sant Jordi” a 3CAT24.CAT

La plataforma catalana va fer un especial Sant Jordi que comptava amb la participació de l’usuari. Quan vem accedir a la secció Fem Sant Jordi hi vem veure set apartats. El primer de tots, “Les vostres fotos de Sant Jordi”, que consistia en totes aquelles fotografies que havien enviat els lectors i s’havia fet una recopilació de les més impactants. A més, enllaçant amb aquest apartat, també es donava la possibilitat als nens d’enviar tots els dibuixos que havien fet amb motiu de la festa. Una de les propostes més divertides és “Digues-li que l’estimes en vídeo”, on centenars de persones van deixar el missatge per a la persona que estima, un missatge breu enregistrat des de la Plaça Catalunya de Barcelona. Una altra secció que també existia en altres mitjans era la possibilitat d’enviar la rosa virtual del 3cat24.cat a la persona que es volgués. “Fes Sant Jordi amb nosaltres” animava a totes les persones a participar en les activitats que hi havien preparades per aquest dia. La part més literària venia de la mà de de J.Llavina, on ens parlava dels llibres més interessants de la jornada. Per últim, també hi havia lloc per l’entrevista amb Ferran Torrent, que parlava sobre la situació delicada del català.

A la pàgina principal del 3cat24 hi ha lloc per una enquesta sobre el nou llibre de Carlos Ruiz Zafón. Més del 60% dels participants afirmaven que no es llegiran el llibre.

Concursos a tv3.cat

A la pàgina de la televisió catalana hi havia una secció especial sobre Sant Jordi 2008. El fons es trobava ambientat amb un sofà, llibres i una televisió d’època. Hi havia uns quants concursos en què la gent podia guanyar llibres relacionats amb TV3 i també tenia la possibilitat d’enviar, en comptes d’una flor per mail, una flor al mòbil de la persona que volgués. A més, s’incloïa la programació de la Diada.

Reivindicació de més llibres en català a Catalunya Ràdio

A més de la informació continuada sobre Sant Jordi i com transcorria el dia, es va decidir crear un fòrum on es reivindicaven la producció de més llibres en català. Un dels missatges era contrari al que es proposava. L’autor, que es fa dir MAGB, deia que hi ha molts inconvenients pels quals arribi el llibre en català i que a més, “s’ha de ser molt militant per llegir en català”. És l’únic comentari que es pot llegir, ja que només se’n va fer un.

Carrer dedicat al “Capitán trueno” a comradio.com

La proposta més divertida que ens va arribar des d’aquesta cadena i juntament amb El Periódico, és la creació d’un carrer dedicat al “Capitán trueno”. La recollida de firmes es va realitzar el dia 23 però encara es pot continuar amb la participació ciutadana.

Blogs interessants

Vem escollir tres blogs que ens van cridar l’atenció per diferents aspectes. El primer és un escrit en anglès que fa una repassada al significat de Sant Jordi. A més, s’hi podia veure fotos sobre les parades i també repassava altres tradicions catalanes, com les sardanes i les portes obertes del Palau de la Generalitat durant aquell dia.

Un altre blog, en aquest cas d’un argentí, que se centrava en el dia del llibre però a més, explicava que el dia 23 d’abril és també el dia de la cervesa.

L’últim blog és una de les peticions que ja s’havien fet en molts fòrums i era la possibilitat que el dia de Sant Jordi fos el dia de la Diada de Catalunya. Una petició que va comportar crítiques en els comentaris i, fins i tot, alguna discussió entre els participants.

Balagueró i l’actriu Manuela Velasco han anat a Brussel·les per presentar el film. Els premis aconseguits han estat el Premi del Públic i el Premi del Jurat Corb de Plata.

La pel·lícula que es va estrenar el 23 de novembre a Espanya, arribarà el pròxim divendres al Regne Unit.

Fins avui ha guanyat dos premis Goya, quatre guardons al Festival de Sitges, tres al Gerardmer International Fantasy Film Festival (de França), dos al Festival Internacional de Cinema do Porto-Fantasporto i dos més als Premis Tirant (València). I és que de moment no para de tenir èxit, ara falta per veure com anirà la seva participació del 22 al 27 d’abril en el Crossing Europe Filmfestival Linz, d’Àustria, i del 12 d’agost al 10 de setembre al German Fantasy Filmfest (Berlín i Hamburg).

La pel·lícula tracta d’una reportera que fa un reportatge amb la seva càmera en una estació de bombers per retratar com és la seva professió. Però en una de les sortides durant la nit, en comptes de ser una intervenció rutinària de rescat, es converteix en un autèntic infern. Queden atrapats en l’interior d’un edifici una parella de bombers i l’equip de televisió, així que han d’enfrontar-se a una situació d’horror.

Remake nord-americà de REC

A més, la pel·lícula tindrà el seu remake nord-americà. La productora americana, Screen Gems va arribar a un acord per fer el remake de REC. La nova versió serà escrita i dirigida per John Erick Dowdle i Drew Dowdle i ha començat a rodar-se a principis d’any. Jaume Balagueró va anunciar fa poc que el remake del seu film s’estrenarà l’octubre. I ha comentat que no apareixeran els mateixos actors ni serà dirigit per ell, però serà una còpia idèntica de la seva.

Queda prohibit fer qualsevol ús d'aquestes imatges per desig exprés del Centre d'Atenció d'Animals de Companyia. Imatge d’un sector de les gàbies amb els gossos.

El responsable del CAAC, Juan Carlos San José, ha dit que aquest tipus de centres “estan saturats” d’animals. El procediment que se segueix és que els ciutadans que veuen un gos en una via pública es posen en contacte amb la policia municipal o els mossos d’esquadra. Aquests l’agafen i el porten al centre. Llavors s’obra un expedient de l’animal i se li posa un número de registre que porten penjat, amb una etiqueta groga, al collar. Aquest document passa a l’administració i després se li passa la informació a la veterinària que en farà el primer diagnòstic i dirà a on el poden ubicar (segons si està malalt o no, entre d’altres factors). A part, es té un conveni amb la facultat de la UAB perquè facin diagnòstics de gossos atropellats.

Queda prohibit fer qualsevol ús d'aquestes imatges per desig exprés del Centre d'Atenció d'Animals de Companyia. Gos amb el número de registre penjat al coll.

Quan un gos porta xip, va a un lloc on no tindrà contacte amb cap altre animal. Els cadells, en canvi, estan en quarantena, aïllats de la resta. Aquests petitons són els més sol·licitats, ara per ara, només n’hi ha quatre al centre (per tant, bona senyal).

Fins que no passin 20 dies hàbils, un animal no pot ser adoptat si no té xip. I si en porta, l’Ajuntament de Terrassa gestiona una documentació per localitzar al propietari i notificar-li que el gos està al CAAC. En aquest cas, hauran de passar més de 20 dies.

Les persones que van al centre i els hi agrada un animal, si encara no han passat aquests dies hàbils en què no es pot adoptar, es reserva aquest i se li comenta els requisits. Un animal surt del centre desparasitat, vacunat, esterilitzat i amb el xip inserit. Abans de donar un animal, s’agafen les dades del que vol adoptar, i fins i tot, enregistren la trucada. Quan es vol adoptar un animal, el CAAC aconsella als futurs amos que el treguin a passejar per allà el centre, abans de quedar-se’l, perquè així coneguin l’animal. Aquest centre es vol assegurar que els gossos van en possibles bones mans.

Cada treballador s’encarrega de treure uns animals, alimentar-los, etc. El 50% es treuen a passejar en un dia, i l’altre 50%, el dia següent. En el Centre d’Atenció d’Animals de Companyia hi ha 11 treballadors i uns 30 voluntaris. D’entre els voluntaris hi ha entitats com el Fupar, i també del Treball en Benefici a la Comunitat (TBC).

Queda prohibit fer qualsevol ús d'aquestes imatges per desig exprés del Centre d'Atenció d'Animals de Companyia. Treballadora del CAAC, cuidant els animals en el pati interior.

Algun dia es troben gossos que els abandonen i els deixen lligats a fora amb la cadena. El que més li preocupa al responsable, Joan Carlos San José, és que els amos intenten “fer el bé pel gos”, però en realitat el posen en perill lligant-lo, ja que aquest si porta vàries hores a fora, amb els nervis i tot, pot acabar ofegant-se.

Hi ha gent que ha d’abandonar l’animal perquè, per exemple, s’ha separat de la parella i ni un ni l’altre el volen ja que a casa dels pares no s'accepta. El responsable diu: “A vegades, la gent no està prou conscienciada del que comporta tenir una animal de companyia”.

San José té el títol d’educador caní i només cal veure’l amb els gossos, el bon tracte i carícies que els hi dóna.

Queda prohibit fer qualsevol ús d'aquestes imatges per desig exprés del Centre d'Atenció d'Animals de Companyia. El responsable, Juan Carlos San José, acariciant a un Pitt Bull.

“Totes les instal·lacions estan connectades en el sistema d’alarma, però tot i així pateixes per la seguretat dels animals”, comenta el responsable del Centre d’Atenció d’Animals de Companyia.

Dels gats se’n cuida una entitat, Progat Terrassa, que els alimenta. I el CAAC els agafen del carrer, els esterilitzen i els tornen al carrer.

Queda prohibit fer qualsevol ús d'aquestes imatges per desig exprés del Centre d'Atenció d'Animals de Companyia. Gats descansant a la seva zona en què hi ha una caseta, “cistells” de gat per cada un d’ells, menjar i beure.

Els alumnes de periodisme de la Universitat Abat Oliba han fet una visita a La Vanguardia en versió digital i el 3cat24.cat.

A La Vanguardia els hi ha explicat com anava el funcionament el director de la versió en digital, Enric Sierra. Ha exposat les tres àrees de redacció periodística de què consta aquest mitjà.

La primera és l’actualització (o continuïtat). Sierra ha explicat que es treballa totes les hores de l’any i es cobreix la informació que arriba d’agències i fonts (els periodistes de la versió paper són una font important per a ells). Les informacions es col·loquen segons un criteri d’importància i es publiquen a diferents seccions. A mesura que hi ha novetats es va actualitzant. Hi ha una constant actualització.

La segona àrea és la de producció pròpia, en què “els periodistes generen informació nova, informació pròpia que no es trobarà a enlloc més”, ha afirmat el director. Diu que tenen ENG’s que generen continguts. També fan entrevistes i contacten amb les fonts per realitzar les notícies. En aquesta hi ha gent del món tècnico-màrqueting. Tenen un equip d’informàtics, maquetadors, dissenyadors,... que estan a totes hores fent possible que no caigui la web i no es quedi inhabilitada (com li va passar a público.es el dia del debat entre Zapatero i Rajoy). Aquests també administren els serveis, la informació del trànsit, el canal immobiliari, etc.

En tercer lloc hi ha l’àrea de participació. És tot el que té que veure amb el lector. Un equip de persones fan de moderadors davant dels comentaris. Aquests també es relacionen amb diferents lectors i fan una sèrie d’accions d’animació. “Quan intervé l’equip de moderació, el comentari, enlloc de color taronja, apareix en color blau. La Vanguardia digital busca que el lector participi en concursos, en “el consell editorial” (opinen sobre la web), en l’apadrinament d’un fòrum (que algú el vigili), en fer de corresponsals (des d’un altre país del món s’explica què està passant). Els lectors són una nova font d’informació i “ho hem de saber aprofitar. Qui no ho aprofiti acabarà malament”, ha exclamat el director del diari en versió digital.

Sierra també ha dit que tenen “un personatge que se’n cuida d’allò que fan bé o malament per així tenir més audiència”. I ha citat un exemple: “Si poseu Lady Di en comptes de Diana de Gales, tindreu més èxit perquè se cerca més aquesta paraula que l’altra”. Però això ha estat un exemple que ha dit “sobre la marxa”. Aquesta persona que s’encarrega de les audiències, orienta i diu què veu més l’usuari, entre altres coses.

També hi ha un equip de negoci que busca la publicitat i gràcies a aquesta, fer una pàgina web com aquesta és possible.

L’Enric Sierra és un dels que decideix quines informacions de la versió de La Vanguardia en paper va a online i quines no. I ha afegit que l’editorial del diari no està publicat a la versió digital, però sí que hi ha articles que tenen notorietat, com per exemple, els de la Pilar Rahola. A més ha comentat que la caducitat d’una notícia és segons la importància, si és més important estarà més temps a dalt de la home. Les notícies que es troben a la part de dalt de lavanguardia.es, segurament aguanten tot el dia i, fins i tot, pot ser que es canviï el titular. També ha dit que no han descartat obrir canals a la web, com per exemple, La Vanguardia TV.

Enric Sierra ha senyalat que només el 25% de la gent que entra a lavanguardia.es compra el diari. I ha afegit: “Gràcies a la web hi ha nous lectors”. El perfil del lector és més jove que la versió en paper.

El director quan ha parlat dels sistemes de medició d’audiències ha comentat quins hi ha, i ha explicat que ja no estan dins del de l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) perquè no estaven d’acord en com ho feien. També ha comentat de Nielsen: “Només mesura usuaris d’Espanya”. I ha enunciat que ells utilitzen Omniture, ja que saben ciutat per ciutat i país per país qui els està llegint.

A la redacció digital hi ha 23 persones a la redacció: vuit persones freelance (al carrer fen informació pròpia), quatre en la secció de participació, cinc en l’àrea de producció pròpia i la resta actualitzen la web, ja que “s’han d’omplir tots els torns i tots els dies”, ha afegit Sierra.

A el 3cat24.cat l’editor en cap del portal, Joan Puighermanal, ha explicat què fan per editar notícies i publicar informacions a la pàgina web. I ha comentat que el 80% de persones que mira les notícies vénen a través de la pàgina de la portada (la home). Ell mateix ha reconegut que s’assembla més a una ràdio amb la manera de comunicar, que no pas a un diari. El 3cat24.cat agafa informacions de diferents mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Només van a cobrir coses molt concretes. En aquest mitjà hi treballen 15 persones.

D’altra banda, la Carme Peiró, responsable de la participació de tota la plataforma ha explicat com busquen que la gent participi als mitjans. No totes les notícies estan obertes a la participació. En aquest mitjà, la gent s’ha de registrar per comentar ja que així consideren que és una “participació més seriosa i respectuosa”. S’hi poden penjar fotografies, àudios, vídeos, text o fins i tot fer una denúncia. Fa un mes que han obert xats amb webcam, on cada dijous es pot parlar amb algun convidat conegut per ser presentador del telenotícies de TV3, l’home del temps... però esperen més endavant portar a gent de “fora la casa”. Per entrar al xat també s’ha d’estar registrat. No tenen fòrums però de tant en tant obren un debat. El públic, diu Peiró, és “català més aviat local” i gent implicada en temes socials. La figura de la Carme s’ha hagut de crear degut a l’evolució d’Internet.

Redacció La Vanguardia digital

Redacció 3cat24.cat

La qüestió és que després de visitar els despatxos i unes quantes sales de tractament de plàstics vam arribar a la sala en qüestió. Fins aleshores tots haviem anat prenent apunts amb les nostres carpetes a les mans i ningú no s'havia adonat de la graciosa coincidència que em va fer patir uns minuts després. Un cop estàvem tots instal·lat a la que segurament era la sala més petita de tot el CCP i la professora va començar a explicar vaig caure, de manera que no m'explico, que tots els que preníem apunts semblàvem estudiants de cambrers practicant com es pren la nota.

Això va provocar un lleuger somriure a la meva persona, però no va passar d'aquí. Va ser aleshores quan el meu cap ja no va poder parar de pensar amb la graciosa idea fins que vaig acabar escrivint les paraules fatídiques a la meva llibreta: "Spaghettis a la Carbonara".

Just després d'haver escrit aquestes paraules em van semblar extremadament gracioses en el seu context, i les vaig voler ensenyar al meu company, cosa que no haria d'haver fet :-P. Aquest, amb una tècnica realment acurada, va començar a riure sense fer gens de soroll, però jo no vaig poder. Vaig començar a riure sense poder parar, mentre la noia em mirava de reüll. Cada vegada que semblava que em tranquilitzava tornava a seguir prenent apunts i només veure les paraules esclatava a riure altre vegada. L'única solució que vaig trobar va ser passar la pàgina i intentar oblidar tots els temes gastronòmics que em passessin pel cap.

Després d'uns minuts tots va tornar a la normalitat, i vaig seguir aguantant la visita fins que va acabar.

No deixa de ser un d'aquests moment en que comences a riure i no pots parar. Cada vegada que penses que vols parar et torna a venir al cap qualsevol tonteria i no pots parar, tot i que vulguis. El cert és que em sabia greu per la noia, que no havia fet res, però esque allò em superava.

Després realment em va fer un xic de ràbia, ja que tenia la sensació que havia desaprofitat un d'aquells moments de riure pur, sense sentit, però que et fa passar una estona inoblidables i diuen que t'allarga la vida.

Espero que fem més sorties com la del CCP, que havia de ser bastant avorrida però va acabar resultant certament graciosa :D

Segons Joan Dalmau, editor de les revistes Auto del Grup Alesport (entre elles Solo Auto 4x4), les matriculacions de tot terrenys han patit una davallada perquè bona part dels cotxes que s’han venut en aquests primers mesos de 2008 “s’havien matriculat el novembre i, sobretot, el desembre del 2007”. A més ha comentat que “és possible que hi hagi hagut un cert descens en les vendes dels 4x4, pensant que el mercat global està en retrocés, però fins que no s’esgoti l’estoc d’automatriculacions, possiblement a l’abril, no se’n podran treure conclusions exactes. I si existeix realment un retrocés, no hi ha cap dubte que l’augment del tipus impositiu (un 2’75 en la majoria dels casos ja que els tot terrenys tributaven en la seva majoria al 12%, i han passat al 14’75%) unit a l’habitual pujada de tarifes de primers de gener és una de les claus d’aquest retrocés”. També ha afegit que tenint en compte que el panorama general és de crisis tant en el sector de l’automòbil com en l’economia a nivell general, el 4x4 funciona bé en temps d’eufòria econòmica. A part, la compra d’aquest tipus de cotxe també és degut a que està de moda. El nou impost de matriculació en funció de les emissions del CO, perjudica als 4x4 però també a monovolums grans, i que afirma Dalmau que “moltes vegades es compren per necessitat (famílies nombroses), això fa que pugui considerar-se injust i més tenint en compte que al tractar-se de vehicles de set places, la ràtio emissions/persones transportades sol ser inferior a la d’altres models que sí s’han beneficiat pel nou impost amb reduccions significatives”. També diu que no creu que sigui responsabilitat de cap administració afavorir o no la venta d’un determinat tipus de vehicle, sinó que ha de ser el mercat el que decideixi.

Per altra banda, Fernando Alfageme, president de l’AUTT (Asociación de Usuarios del Todo Terreno) diu que amb aquesta taxa qui paga és l’usuari i que les marques haurien de treballar més el tema dels motors, i que no els deixin vendre motors molt contaminants. Ha afegit que, en tot cas, haurien de “pressionar als fabricants, no castigar a l’usuari per comprar-se el vehicle que li agrada”. Alfageme explica que una opció per evitar el descens de vendes seria posar en marxa el nou pla prever que elimina els vehicles antics i més contaminants. Aquest pla fomenta els vehicles menys contaminants, i l’ús d’energies i combustibles alternatius al petroli, com per exemple, alguns models de 4x4 amb motor híbrid.

Hi van assistir representants de la majoria de Centres associats a laXarxa. En les sessions de treball, intenses i llargues, es va consensuar i acabar de redactar el document que ha de regir les actuacions i relacions dels Centres de producció, com un codi de conducta.

Llavors, els dos podcast que he escollit ha estat un d’un reportatge sobre el campionat de Catalunya de 4x4 emès al programa motor a fons, i un que demostra el que pot arribar a fer un cotxe d’aquest tipus.

La tercera cosa que he publicat al delicio.us, ha estat 2 blogs, els que he considerat més interessants de tots els que he vist, que en són uns quants. Un de notícies sobre 4x4, i l’altre sobre rutes variades que ha fet l’autor del blog i que motiva a fer-les.

Per últim, he afegit dues llistes de distribució, en què t’has de donar d’alta per compartir experiències. És el punt de trobada dels que els hi agrada anar amb aquests cotxes. La veritat és que no m’ha estat fàcil trobar aquestes llistes. Una està dins d’una web que hi ha bastant informació dels tot terrenys, amigos.4x4., i l’altra és d’un grup de yahoo relacionat amb el tema, el que té més membres.

A la pàgina publico.es encara et diuen que participis i enviïs fotografies i vídeos de coses curioses dels mítings. A més, també hi ha la fotografia de Zapatero i Rajoy que fa de link intern amb la secció de les eleccions del 2008. A la secció de l'especial informatiu de les eleccions s’hi poden veure notícies, blocs i vinyetes relacionades amb les eleccions. Les notícies utilitzen frases i paràgrafs curts, en general. En les informacions, el lector té els links a mà, no ha d’investigar on van. Utilitzen els links a partir de paraules claus de la notícia, que et porten a informacions passades que et posen el dia o et recorden antecedents. També utilitzen com a elements per donar informació, imatges (fotogaleria), vídeos (Publico tv), vinyetes còmiques i infografies (publiscopio) a part del text. El que no tenen són àudios sols, en tot cas els vídeos van acompanyats de l’àudio. Avui per exemple, hi ha unes vinyetes a la portada publico.es/elecciones2008/ i a sota una notícia. Si fas un clic sobre la vinyeta, t’envia a la notícia, ja que va relacionada, però en canvi no tornes a trobar la vinyeta a dins de la notícia.

La notícia o informació més recent de les eleccions està situada a la pàgina principal i a la secció especial. Però en aquest especial informatiu també podem trobar totes les noticies, blocs, vinyetes, infogràfics relacionats en la campanya electoral dels darrers dies.

El lector pot participar com en la setmana passada, enviant fotografies o vídeos de mítings, votant a la pàgina qui creu que ha guanyat el debat (opcions: Zapatero, Rajoy, han empatat o no ho sé) i també fent comentaris tant a notícies com a blocs. El que volen és promoure la participació i volen que la gent opini, que se senti compresa, que algú l’escolta (en aquest cas, llegeix). Vull afegir que dilluns a les deu de la nit publico.es es parlava molt del debat entre Zapatero i Rajoy, quasi tot era del cara a cara. Hi havia: una noticia i l’opció de seguir-ho en directe (a través de PublicoTV) fent un clic t’obria una finestreta on ho podies veure. Al principi no es veia res, llavors quan es veia la imatge anava amb segons de retard comparat a la televisió, com vaig comprovar, però la qualitat de la imatge era prou bona i l’àudio se sentia perfecte. Llavors també es podia participar (posava: “Tú también puedes participar en el debate. Entra en una de las salas de nuestro chat para dar tu opinión”), ho vaig fer, vaig posar un sobrenom/nick i vaig acceptar. Dins del xat hi havia diferents sales de xat: “Viva ZP”, “Rajoy Presidente”, “¿Y Llamazares?”, “Grupo Mixto”, “Indecisos”. Anava molt lent al carregar la pàgina, no vaig poder parlar amb ningú ni entrar a cap sala del xat, fins que al final es va bloquejar. O sigui, que només entrar al xat ja no anava. A la pàgina publico.es també hi havia la pregunta: “¿Quién crees que está ganando el debate?” I les opcions eren: Zapatero, Rajoy, “están empatados” i no sé. Havies de fer un clic a: “Vota”. També informaven sobre una enquesta feta per Público i LaSexta a les 12.05 hores. Llavors hi havia uns altres tipus d’informació, i més avall de la pàgina principal es tornava a parlar de les eleccions.

Voldria destacar que a les 0.36h de dimarts no s’obria la pàgina publico.es/elecciones2008. Vaig suposar que estava col·lapsat. De manera que ho vaig deixar estar després de provar-ho diverses vegades, i el dimarts a les 13.30h aproximadament vaig a publico.es i la pàgina no anava. Van posar: “Público.es”, amb lletra gran, i a sota amb lletra més petita: “...Estamos realizando tareas de mantenimiento. Disculpen las molestias...”. Però al cap d’uns deu minuts ja anava. En definitiva, avui a publico.es podem veure (a sobre del tema de les eleccions), un titular (“Público.es pide disculpas”).

Aquest titular fa de link intern a una notícia en què publico.es es disculpa per problemes del servei. Demanen perdó degut a una sobrecàrrega durant tota la matinada i el matí del dimarts 26 de febrer. Han dit que els seus servidors van deixar de funcionar.

Quan va sortir la versió en paper, també ho va fer la versió digital. La versió online del diari és bastant dinàmica, on el seu públic pot opinar en cada notícia de forma anònima, utilitzant sobrenoms, o de forma directa amb el nom i cognom de l’autor del comentari. Aquests, els han classificat com a “últims”, o sigui, els més actuals, i com a “+ valorats” (ja que els comentaris que la gent creu que són bons, els pot puntuar, fent un clic al costat del sobrenom a una fletxa vermella que senyala cap a baix com a símbol de que el comentari és dolent o amb una fletxa cap amunt de color verd si estàs d’acord). A més, hi ha algunes notícies que apareixen amb infogràfics, vídeos i fotografies per fer-ne més creïble la informació. La web és interactiva i les notícies utilitzen un vocabulari entenedor per a tot el públic. Público.es no té editorials. Nacho Escolar va dir en una entrevista: “Una societat anònima no pot tenir opinió sobre res.”

Donen menys notícies que altres diaris online, però les que donen són força completes en quant a informació. També s’hi pot trobar la versió en paper penjada en format PDF. Accedir a qualsevol contingut de la web és totalment gratuït. No són sempre els mateixos periodistes, els que escriuen a la versió online sinó que s’ho combinen amb la versió impresa “Hi haurà dies en les que un redactor escriurà només pel paper i altres en les que només farà algun escrit per la web”, va dir Escolar.

Quan llegeixes una notícia pots observar a la dreta de la pàgina que et posen els titulars de les notícies d’última hora. Aquest titular fa de link intern que et porta a la notícia completa perquè la puguis llegir. I sota aquestes notícies actuals n’hi ha algunes classificades com a : “+llegits”, “+enviats” i “+comentats”.

El diari Público també elabora vídeos exclusius per a publico.es, aquesta secció s’anomena publico.tv.

publico.es durant aquests dies ha publicat notícies de polítics, però no va ser fins el passat 15 de febrer que hi van fer una secció especial: eleccions del 2008. Des de la pàgina principal de la web, vaig anar mirant a veure si hi havia una secció dedicada a les eleccions del 2008 però la única manera que em va fer adonar que sí n’hi havia no va ser a través d’un link sinó que al mirar notícies polítiques, en algunes, a sobre del titular i la tireta on indica “eleccions generals”, hi havia: “Publico.es > Elecciones 08 > (paraules clau)”. I també mirant la direcció: publico.es/elecciones2008/..., al veure després de “/”, eleccions2008, vaig deduir que tenien una secció especial. Per tant, no va ser fàcil trobar-ho. Això sí, ara (des d’un parell, com a molt, de dies) ja es pot fer un clic des de la pantalla principal a l’apartat “E08”, “Elecciones Generales”.

Llavors entres en aquesta pàgina i veus que no totes les notícies que hi ha estan classificades com a eleccions generals sinó com a “España”. O sigui, es veu: “Publico.es > España > ...”

En aquesta pàgina sobre les eleccions hi ha diferents apartats: portada (les notícies, els vídeos més importants de la jornada relacionades amb aquest fet electoral i també infogràfics), publiscopio (sondejos d’opinió propis de publico.es que s’elaboren setmanalment), participa (on es proposen preguntes sobre política i que els lectors poden contestar, és una manera de donar la seva opinió i sentir-se actius), resultats (apareixen els resultats de les eleccions del 1977 fins el 2004 amb una taula i surten dos “formatgets” mostrant-ho amb %; també tens l’opció de seleccionar una autonomia i una província), perfils (fotografia i fitxa tècnica de la vida de candidats) i vídeos (mostren les notícies preelectorals amb imatges com si fossin part d’un telenotícies però està elaborat per ells i exclusivament per la versió online; aquí pots buscar vídeos, veure els que s’han penjat últims, els més vistos, els més valorat i els més comentats pels usuaris).

En algunes notícies hi ha links interns al mig del text, o sigui que hi ha paraules senyalades amb color blau que fent un clic et porta a una altra notícia relacionada amb les paraules “clicades” (és com una ampliació a allò explicat a la notícia), o bé et porta a un vídeo que dóna suport a la notícia, o a un PDF. Com per exemple: l’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). I en el mig del text de moltes notícies hi podem trobar també fotografies o vídeos.

Hi ha poquíssima informació que vagi firmada, la majoria no hi va i opten per posar “PÚBLICO.ES” o el nom de les agències. També hi ha algunes notícies que posa per exemple: “PÚBLICO.ES/Europa Press”.

En aquesta pàgina especial de publico.es pots buscar paraules clau per trobar alguna informació. També si poden veure blocs on el seu autor, un periodista del mitjà, opina sobre la manera de fer política d’alguns candidats, utilitzant si cal el suport de fotografies, vídeos i/o links interns. A més hi ha un dibuixant que penja còmics per fer broma dels polítics.

A part, més avall de la pàgina de les eleccions (i a la principal) et diu que si ets un fan de les eleccions i vas a mítings, enviïs fotos o vídeos i et dóna una direcció. Per tant, els lectors no només observen les notícies, vídeos, blocs,... elaborats per periodistes sinó que també poden participar i fer de “periodistes de carrer”. Els lectors són una bona font d’informació per a ells.

Una vegada va arribar la Katty (educadora social), desprès d'un primer contacte, vam anar al primer pis, on vaig començar a observar tot allò que s'hi portava a terme. Es dediquen dues hores en cada visita que es fa, dos vegades per setmana.

L'educadora s'encarregava d'apuntar-se les visites al psicòleg, les revisions mèdiques pendents, els medicaments receptats que es prenien i la quantitat, també prenia nota de l'alimentació que havien tingut al llarg de la setmana, per tal de proporciona'ls-hi noves receptes més equilibrades...

En aquest pis hi vivien una parella jove, els qual sempre havien estat en residència, i per tant això suposa un repte per ells. Els simples fets com rentar la roba, rentar els plats, fer el dinar... i per tant adquirir una vida autònoma, són nous hàbits per ells. Tot és una aventura i gran experiència. La forma d'administrar-se els diners, les compres...

Desprès d'organitzar l'agenda, vam anar al CAP, a demanar hora, ja que la Fundació Catalana de Síndrome de Down, necessitava un certificat mèdic.

Desprès, vam anar a fer una segona visita, ens vam dirigir cap allà (Encants) i la Carme ens va obrir la porta. L'educadora, fa fer una mica com a l'altre pis, va concretar un dia per anar a depilar i a la peluqueria amb ella i li va fer un parell de consultes més. Un cop va posar-se el dia amb la Carme i una vegada va està tot dit, ens vam posar a netejar el pis. La Carme, havia viscut sempre amb el seu pare, però ara feia un temps que havia marxat i el pis estava molt descuidat. Calia posar-hi ordre, per poder-hi estar a gust.

La relació amb l'educadora va ser molt agradable, i m'explicava tot el que li preguntava.

Jo, vaig quedar impressionada del que ser autònoms representa per ells, igual que per nosaltres. Un gran repte, però possible.

El reportatge pot presentar-se en qualsevol format, tant imprès com electrònic, com audiovisual, però ha de constituir un producte d’alta qualitat quant a presentació i edició i explotar les possibilitats que ofereix el mitjà triat.S’ha de proposar també una portada, com si fos una primera pàgina d’una revista anunciant el reportatge principal.Si us baseu en algun mitjà de comunicació o en un exemple concret de reportatge pel tema del disseny l’heu de citar.Heu d’explicar el perquè de la vostra elecció , tant del tema com del format com de l’enfocament que li doneu.

Es valorarà que enfoqueu el tema des d’un caire original

Temes possibles:

Fems, reciclatge, incineració

La caça

Guinea Equatorial

El transport públic a Mallorca

Les comunicacions marítimes entre les Illes

Les ONG a Mallorca i la cooperació amb el tercer món

La Guerra de Txetxènia

Escriptors de les Illes Balears que guanyen premis

Que fan les caixes amb l’obra social?

Centrals elèctriques i energies alternatives a les Illes Balears

Les grans fortunes de les Illes Balears.

A més del reportatge heu de realitzar un segon document, que també es considera part del treball, al qual heu d'incloure les següents qüestions:

Perquè s'ha elegit el tema del treball

Descripció del procés de selecció de les fonts: perquè s'han seleccionat unes fonts determinades?.

Defensa de la pertinença de les fonts utilitzades.

Estat de la qüestió del tema elegit, per demostrar que es coneix en profundidat el tema i que s'utilitzenb les fonts documentals més adequades.

La data límit d'entrega del treball és el dia de l'examen. 

Buscar les informacions publicades avuí, relacionades amb la pesca de la balena, a 3 mitjans de comunicació en llengua catalana, 10 mitjans de païssos castellano-parlants. 6 mitjans de païssos de la Unió Europea i 4 mitjans de païssos de parla inglesa.
Heu de capturar la notícia i mencionar a quin mitjà de comunicació ha aparegut i a través de quina font hi heu arribat.

Presentació: Heu de fer un article al vostre bloc explicant el tema i la seva cobertura pels mitjans de comunicació, seleccionant els continguts fonamentals i diverses fotografies o vídeos i creant enllaços amb les notícies als mitjans originals.

Creau també una galeria fotogràfica sobre el tema a Flickr i una col·lecció de videos a VodPod i publicau-les mitjançant els widgets corresponents al bloc, creau també una presentació de diapositives mitjançant SlideShow, que posteriorment publicareu o enllaçareu des del bloc.

Data d'entrega: dilluns 3 de desembre de 2007

aquí teniu un exemple

http://www.slide.com/r/Xr-X1SSb4D-9vnGNjsvafJNfsYU3kDoa?previous_view=mscd_embedded_url

us heu de crear un compte personal a l'adreça: http://www.slide.com

exemple
!!!

1.- Crear un compte a WordPress seguint les instruccións dels següents tutorials:

http://edublogs2007.wordpress.com/

http://www.uprm.edu/ideal/wp-demos/crear-cuenta.htm

2.- Crear una secció d'enllaços amb 3 categories com a mínim: crear 3 enllaços a cada categoria

3.- Crear 2 pàgines complementàries a una de les quals s'ha d'explicar els objectius i el tipus de contingut del bloc.

4.- Crear 3 widgets de feeds RSS de diaris o blocs d'interes, amb 10 items cadasqun

5.- Insertar una galeria fotogràfica basada en flickr.

6.- Pujar 5 arxius d'imatge.

7.- Crear com a mínim 3 categorias de posts i publicar 5 posts, que entre tots continguin text, enllaços, imatges, videos i arxius de sò.

8.- La data d'entrega és el 19 de novembre de 2007. Un cop acabat l'exercici heu d'enviar l'adreça del bloc al correu electrònic del professor.

Podeu ajudar-vos dels tutorials següents:

Guía para la creación de blogs

Primer Congreso Puertorriqueño de Blogs Educativos

http://edublogs2007.wordpress.com/

extrets de la pàgina:

DigiZen: Un blogfesor aprendiendo

Guia para la creacion de blogs

• Demo sobre publicación de contenidos en WP.com
• Demo sobre el manejo de enlaces y categorías en WP.com
• Demo sobre los widgets en los blogs de Wordpress
• Demo sobre Opciones en WordPress.com
• Demos WordPress.com
• El RSS fuera de los agregadores: Quinta lección
• Buscando los feeds: Cuarta lección sobre el Google Reader
• “Settings” en Google Reader: Tercera lección
• Google Reader: Segunda lección
• Abriendo una cuenta con Google para utilizar el Reader

Google Reader

Google Docs

Google Page Creator

Google Video