L’aprovació per part de l’Eurocamara de la Directiva de Retorn vehicula la possibilitat que els Estats membres , mitjançant la via administrativa , atribueixin mesures punitives pròpies de conductes delictives als immigrants “ sense papers”.

Sense menysprear la complexitat del fenomen migratori i els elements conflictuals inherents en l’encaix sociocultural, socioeconòmic i legal , cal ser molt prudents alhora d’implementar qualsevol mesura que manllevi un dels estàndards més valorats i lluitats del darrer segle - la igualtat i el respecte a les persones - i introdueixi en l’espai europeu dues categories de individus : una categoria superior ( els individus amb “papers” ) i una categoria inferior ( els “sense papers” ) .

No voldria emetre judicis de valors simplistes sobre les dificultats de trobar mecanismes de resposta àgils i tàctils ( probablement , tal com ahir parlàvem amb un company blocaire d’osona , cal implementar estratègies perllongades en el temps i l’espai , mesures que defugin la propaganda política , mesures aïllades de la dictadura dels períodes electorals , mesures consensuades de forma transversal i global , mesures que evitin estigmatitzar a l’ovella negre, en fi POLÍTICA en majúscules ) , però tal com recullen determinades personalitats autoritzades com Raimon Obiols , Jacques Delors o l'abogacia estatal , la entrada en vigor de la Directiva de retorn i la retenció dels “ sense papers” vulnera determinats drets. Drets futurs , com l’exercici del dret d’asil o el reagrupament familiar, figures legals que estableixen categories en l’exercici de determinats drets fonamentals de les persones ( retenció o expulsió de malalts, menors d’edat o familiars ) i dinamita un dels eixos que configuren l’anima d’Europa . LA IGUALTAT de les persones.

La màxima “el fi justifica els mitjans ” fou atribuïda a Maquiavel (1469 – 1527 ) per el seu pensament polític caracteritzat per molts com dèspota, fred i amoral. Segons aquesta premissa, un governant hauria d’ utilitzar tots els mitjans disponibles al seu abast sense límit per la moral o la ètica. Cal valorar doncs; seguretat (por?) o llibertat.

Per si algú no se'n ha assaventat encara, la ministra d'igualtat, Bibiana Aído (té guasa el seu cognom) en una compareixença l'altre dia en el Congrés dels Diputats va soltar la paraula "miembras". No se sap si volent o sense voler. El cas és que s'ha montat tot un espectacle al voltant d'aquest fet.

Els del PP ja han dit que això és inacceptable, que una senyora ministra s'inventi paraules, i l'han maxacat (cosa absolutament normal perquè dins del seu partit no tenen cap problema, estan tots units, i no saben on dedicar la seva atenció). Des del propi PSOE, el senyor Guerra, també n'ha dit la seva.

Anem a veure, com podem dedicar columnes i titulars de diaris per una chorrada com aquesta? No en som prou concients que hi han altres problemes molt més importants i seriosos a la península i a la resta del món que aquesta autèntica merda? Això demostra el nivell dels nostres polítics, que enlloc de centrar-se en solucionar el problema del preu del petroli, del problema dels transportistes, del terrorisme, de la fam i la pobresa, doncs es centren en una puta paraula que tampoc és tant rara.

El 95 per cent dels polítics actuals foten pena, així com els seus partits i les discussions que generen.

Salut.

¿En qué idioma hablan Ibarretxe y Carod?

Llegit a http://www.elconfidencialdigital.com

Publicat al diari El Punt del dia 1 de juny de 2008

El PP, la montería y el canibalismo: "A pesar de la aparente profusión de sotanas –obligando a los creyentes genuinos a levantar la cabeza, en nombre de la piedad cristiana, justamente– las metáforas cinegéticas se siguen utilizando para intentar comprender la montería de seres humanos a la cabeza del PP.

Allí donde yo hablaba de Cacería de seres humanos, Irene Lozano prefiere hablar [...]"

(Via

Cacería de seres humanos: "La lectura ‘política’ o ‘ideológica’ de la ‘crisis’ del PP oculta con su retórica parda una atroz realidad cinegética, que tiene hondísimas raíces hampescas.

[ .. ]
Sin entrar, de ninguna manera, en las razones políticas (¿?) de los personajes que atizan la voladura del PP, la persecución a primera sangre de Rajoy y Gallardón ilumina el [...]"

Una temporada en el infierno és el blog de Juan Pedro Quiñonero

Dins el 80% de les negatives, trobem sobretot successos (assassinats, violacions, robatoris, etc.) però ara s'hi esta fent un lloc un tipus de notícies que em criden molt l'atenció. Tres grans temes aglutinen aquest tipus de notícies: el canvi climàtic, els conflictes internacionals i la crisi econòmica. Cada dia ens bombardegen amb aquest tipus de cròniques. Per què? Doncs segurament perquè la cosa és més seriosa del que ens pensem.

Crisi econòmica. Fins a quin punt arribarà? No paren d'augmentar els índex d'atur, els preus dels aliments (sobretot els bàsics), els preus dels carburants, els insolvents, els morosos, la immigració, etc. Quines conseqüències pot arribar a causar aquesta situació? Doncs jo crec que estem davant una crisi econòmica de les que marquen època. Augmenten els preus? Augmenta la pobresa, augmenta la gana, i per tant augmenta la delinqüència. Augmenten les disputes internacionals. Menys treballadors, menys empreses: menys activitat econòmica. Disminueix el creixement global. Les famílies no arriben a final de mes. És un efecte cadena que d'alguna manera ens acaba afectant a tots.

Durant els últims 40 anys a Espanya i d'altres països del món la construcció ha set la principal base de la seva economía. Grans ciutats, urbanitzacions de luxe, corrupció, apartaments a primera línea de mar: molts diners. Era una bombolla que s'anava inflant sense saber les conseqüències que s'arribarien a produir quan explotés. Doncs aquí les tenim. Per abusar, per especular, per voler-se forrar més del compte.

També tenim el canvi climàtic. Ara esta de moda estalviar aigua. Ah clar, a l'àrea de Barcelona ja no en tenen, doncs toca estalviar. I no ho podien haver pensat 10 anys abans? Ara hi ha conflictes dins i fora de Catalunya sobre el repartiment de l'aigua. Ara encara n'hi ha, però d'aqui 20 anys? Potser en el futur, enlloc d'haver guerres pel petroli, hi haurà guerres per l'aigua.

Pensem exprimir fins l'última gota de petroli? A què esperen per treure els famosos cotxes plenament elèctrics? Fa anys que els tenen creats, però no interessa a les petroleres perquè se'n anirien a pendre pel cul. I l'energia nuclear? És cert que la majoria de la nostra energia prové d'aquesta font, però si d'una fuita produïda al novembre ens enterem al mes d'abril per purs interessos professionals, posant en perill la salut de la població... ja podem plegar.

Senyores i senyors, tot això és fruit de la societat del benestar del segon tram del segle XX. La generació dels 80 i els 90 hem viscut potser els millors anys d'aquesta societat. A partir d'ara, tocarà pagar per lo bé que hem viscut, i qui sap si el segle XXI, enlloc de ser recordat pels grans avenços tecnològics, serà recordat pel gran declivi mundial.

Tocarà patir.

Salut.

Descobririen que hi ha vida més enllà de la COPE i que no tot està perdut.

És més, comprovarien que el sol brilla més que no sembla i que la vida segueix sent una merda però, a la primavera, és com un esclat de colors.
]]> http://dedretes.wordpress.com/?p=430 Sat, 05 Apr 2008 15:43:36 +0000 dedretes http://dedretes.wordpress.com/?p=430 España y las ideas muertas: "Los pilares de la seguridad europea están sufriendo una metamorfosis de alcance histórico, sin que sea visible la participación española en ese debate trasatlántico, más allá de la resistencia sonámbula del sujeto pasivo.

El escudo antisimiles concebido por los estrategas estadounidenses, durante una larga década de estudios y reflexiones técnicas, militares y diplomáticas, ha sido adoptado [...]"

(Via Una temporada en el infierno.)

Segueixi llegint el lector per formar-se opinió sobre la matèria ...

(Via abc.es - Última hora.)

(Via Una temporada en el infierno.)

Altra vegada Espanya es fa fonedissa, transparent, inexistent, irrellevant.

Entre Zapatero i Moratinos acabaran convertint-nos en un territori ultraperifèric de la Unió, com la Guayana o algun altre territori francès d'ultramar.

Algú se les hauria d'empescar per convidar Sarkozy i la seva dona a escoltar un concert de la nostra "primera dama" o a passar unes vacances a qualsevol lloc de la península per tornar-nos a ubicar al món.
]]> http://dedretes.wordpress.com/?p=414 Wed, 26 Mar 2008 10:03:17 +0000 dedretes http://dedretes.wordpress.com/?p=414 El PSOE exigeix a CiU que doni suport a Bono per un lloc a la Mesa: "El començament de les negociacions per formar els òrgans de direcció del Parlament va convertir ahir el Congrés dels Diputats en un mercat persa, amb regatejos, blufs i propostes de compravenda."

(Via Política - El Periódico en RSS.)

Si en Pere Macias vol alguna cosa abans de jubilar-se s'haurà d'empassar algun galàpet.

S'admeten apostes ....

El passat dijous, el senyor Valls ens parlava de traïcions, de divisió del Nacionalisme i de que ERC s'havia venut a espanya.

Doncs bé, m'imagino que el Sr. Valls no deu tenir memòria i si en té, no deu voler recordar els "crims" del passat.

Recordo amb claredat l'any 99, que esquerra es va oferir a CiU per un pacte i aquests, el van rebutjar per mantenir la seva llarga aliança amb la dreta espanyola més rància, el PP.

Tal i com va dir en Carod fa uns anys, CiU ens ha ignorat i menyspreat repetides vegades per pactar amb la dreta espanyola, i al final un se'n cansa.

Ara doncs, que no ens vinguin a nosaltres a criminalitzar per un pacte progressista amb el PSC, ja que almenys, esquerra està al govern per defensar els interessos de Catalunya, cosa que els senyors de CiU com molt bé ens han demostrat en repetides vegades, només actuen per benefici propi i per la fotografia del diari.

[ [...]"

(Via Una temporada en el infierno.)

España es diferente …

A modo de reflexión después de los grandes resultados obtenidos por casi todos …. ( esta vez si … ) es decir que por fin hay alguien que ha perdido…… o al menos lo admiten, eso les honra, claro.

Decía una España diferente, porque en este estado, solo ocurren cosas que en ningún país más del mundo pasa, como qué? Por ejemplo que gane un partido llamado PSOE, y durante estos días TODOS hablen del perdedor, PP ( RAJOY ), claro en cualquier país el ganador se lleva los titulares, las frases, etc etc, en este no, este es el país del “verduleo” por antonomasia.

Claro que con esto no quiero desmerecer o quita mérito a un partido que ha logrado más de 10 millones de votos, pero claro eso no es de lo que estoy hablando..,…

Aquí, tenim moltes coses a dir, i moltes variables a tenir en compte és lògic, aquestes eleccions han estat bastant complexes, però m'agradaria reflectir la opinió d'algunes persones amb les que he pogut parlar un cop publicats els primers resultats.

La davallada d'esquerra, ha estat clara, implacable i sens dubte decebedora. I aquest descens de la presència d'esquerra al congrés suposarà, en primer lloc, que Catalunya tindrà un pes mínim en les polítiques del govern espanyol que, per desgràcia, estem lligats. I doc això, basant-me en fets més que demostrats. En primer lloc, perquè el PSC a madrid no existeix, diluït al PSOE i en aquesta legislatura que tanquem en tenim més d'un exemple en el qual, el PSC a madrid ha votat en contra de proposicions de lleis que en el parlament de Catalunya ha votat positivament. Per l'altra banda, tenim CiU que poc cal explicar, amb un cap de llista (el Sr. Duran) que ha mostrat més d'una vegada la seva repugna vers el nacionalisme i el Catalanisme i les repetides declaracions de que no tenien cap mena de rencança en fer president al senyor Rajoy, i si fem memòria, en el passat més d'un cop CiU ha donat el seu suport al PP a madrid, un partit que menysprea Catalunya de forma reiterada.

Un cop dit això, anem a fer un anàlisis del perquè esquerra ha tingut aquesta davallada tan implacable. En primer lloc, tenim la por catalana del PP. Molta gent no ha vist a esquerra com a un vot útil per a aturar el PP i que de forma semiautomàtica han votat al PSC per frenar un PP que ha endurit durant aquesta campanya el seu discurs anticatalanista i que ha fet de Catalunya cavall de batalla.

Per altra banda, tenim un cert descontent dels votants d'esquerra per fer a José Montilla president de la Generalitat. Molts insisteixen en que això és tòpic i que no és un motiu real, però a peu de carrer, he pogut comprovar que és cert, moltes persones en més d'una vegada m'han mostrat el seu descontent per el pacte d'entesa. Tampoc els culpo, de fet, sempre m'he mostrat en contra d'aquest pacte i que en la situació actual, amb temes tant candents com la MAT o el quart cinturó o el mateix TGV per la Sagrada Família que estan en primera fila de l'agenda política, no és podia entrar en un govern que no tingues una clara postura contraria a aquests temes, però de totes formes, el pacte va tirar endavant, i per molt que aquests temes ens els tinguem que "menjar amb patates", s'ha de reconèixer que l'acció de govern que esquerra porta en el sí de la generalitat, ha estat i serà positiu per a moltes altres qüestions. De totes formes, hem de donar un vot de confiança a totes les persones que treballen durament al govern per millorar el país amb el màxim d'eines que tenen a l'abast.

També, relacionat amb aquest últim punt, trobem una falta general de "trempera" vers esquerra. S'ha de reconèixer que en altres moments de la història, votar esquerra era una il·lusió, per la seva forma clara, transparent i sense manies de fer política, la forma trencadora de fer les coses i que en els últims anys, aquesta forma de fer política ha estat reduïda i diluïda per la "por" de desestabilitzar el govern de la Generalitat, tal i com va passar la última legislatura amb temes com la trobada de Carod amb ETA o el no a l'estatutet retallat i lapidat per Mas i Zapatero.

Possiblement, tenim molts altres factors que han influït en aquestes eleccions, però aquests punts, a la meva forma d'entendre, han estat els més importants i claus de la baixada de representació d'esquerra al congrés. Ara, de portes en dins, hem de fer una reflexió important i profunda de que hem de fer, cap a on hem d'anar i quina ha de ser la nostra forma de fer política. Crec doncs, que la sortida de Puigcercós del govern per reforçar el partit ha estat positiu, com també ha estat positiu accelerar el procés congressual d'esquerra ja que, en la situació actual, és important que tota la militància puguem dir la nostra opinió i arribar a un consens en quina ha de ser el rumb que ha de tenir el partit els pròxims quatre anys. No ens trobem en una situació fàcil, però esquerra, ha mostrat ser un partit madur i amb grans capacitats que hem de saber explotar i utilitzar, i ser conscients del que tenim, de les nostres aspiracions com a partit i com a país i actuar amb conseqüència.

Ens esperen uns mesos complexos, d'un treball dur i que hem de saber aprofitar per reflotar el partit, per ser capaços de pujar la moral de l'independentisme i junts poder afrontar l'horitzó del 2014 que, encara que segurament, no serà una data real, si que és una data de referència.

Ilustración: Luis Parejo.

Parla català

El 'català' comparte con el castellano el estatus de lengua oficial de Cataluña y, por el devenir de la historia, se ha convertido en una de sus más fuertes y reivindicadas señas de identidad. Y es que la lengua catalana es mucho más que un símbolo sociocultural: desde su origen, que se remonta a los siglos X y XI, su desarrollo ha estado marcado por numerosos matices políticos que la han condenado a una existencia oscura, sufriendo varias etapas de prohibición e incluso de represión.

En el siglo XVIII se la desposeyó del estatus de lengua oficial de Cataluña y no conseguiría recuperarlo hasta la II República. Aunque la dicha les duró poco a sus defensores porque tras la Guerra Civil, su uso público fue prohibido y quedó relegada al ámbito doméstico y familiar. Sin embargo, estas barreras no han impedido que escritores y artistas catalanes alcancen una importante proyección internacional sin abandonar su lengua.

Actualmente, el catalán ha vuelto a ser la lengua oficial de Cataluña, así lo reconoce su Estatuto de Autonomía, y ha recibido un considerable impulso gracias a la resolución del Parlamento Europeo, que reconocía, en 1990, su identidad, vigencia y uso en la UE.

Esta lengua romántica, que procede del latín y tiene su origen en la comunidad catalana, se habla en un conjunto de territorios que suman 10 millones de habitantes. Porque no sólo la parlan los catalanes, también lo hacen en Baleares o Valencia.

Los medios de comunicación desempeñan una función importante en su divulgación. Sobre todo la radio y, en particular, las emisoras gestionadas por la Generalitat que emiten íntegramente en catalán.

Se nota ..... ke me gusta ...... rajoy ,,,, jejejebueno ..a mi no .. pero a otros ....... no se no se ...

	Total votos / Participación			Abstención		Votos Blanco		Votos Nulos
2008	25,514,671		75,32%	8,360,597	24,68%	284,868	1,12%	162,416	0,64%
2004	25,846,620		77,21%	7,628,756	22,79%	406,789	1,57%	261,590	1,01%
2000	23,339,474		68,71%	10,630,166	31,29%	366,823	1,57%	158,200	0,68%

Eso mismo .. ( fuente www.elperiodico.es )

A modo de reflexión....

Se han salido con la suya, desde el inicio de la campaña a nivel estatal se ha jugado a una "partida" entre dos, creo que es un paso en falso para la democracia ya que las minorias ( o no tanto ) se están quedando sin representación en el estado, aguantan unas pocas, con menos votos eso si, principalmete por el voto del miedo.....

El voto del miedo, que para mi significa lo siguiente.... por una lado el del extremismo y la ruptura, el de la opsición destructiva, y por otro el de el voto util , el voto de " para que no ganen estos ... que dan miedo" voto a estos otros ... sin mas razones .....

lo dicho, creo que todas las ideas son respetables ... las de todos, incluidos la de los partidos pequeños, que además normalmente son los que mas dan cercanía a los ciudadanos tanto en sus ideas cercanas a la realidad, asi como ayudan a que cualquier parlamento sea mas plural y soberano.....

Ara ja sabem de què riu, i val a dir que té motius per fer-ho.

Sense pal·liatius, felicitats!
]]> http://netpass.wordpress.com/2008/03/09/un-debate-diferente/ Sun, 09 Mar 2008 18:15:18 +0000 netpass http://netpass.wordpress.com/2008/03/09/un-debate-diferente/ Bueno a punto de conocer los resultados ...... pongo un debate ocurrido .. en un programa de "cachondeo"politico ....

Que els electors i el destí hi posin la resta.

Amen.
]]>