Caracol, col, col,
caracol, caracoleiro,
¡pon os teus cornos ó sol
xa que eres tan frioleiro!

O lombo léva-la casa,
caracol, caracoleiro,
¡e deixas cintas de seda
engalanando o carreiro!

Caracol, col, col,
caracol, caracolón,
¡pon os teus cornos ó sol,
ó sol os teus cornos pon!

.

L'ús d'altres llengües romàniques a l'escola, fora de les d'estudi habitual, pot ser un motiu de diversió i experimentació lingüística. He pres aquest poema de Manuel María del bloc antològic en gallec Poemas para peques.

La il·lustració és d'Óscar Villán, per a la coberta del llibre O caracol remoldiño.

(I ara aquest bloc, que voldria ser més cargol que llebre, es despedeix fins el 10 de gener, per molt que seguiré llegint i responent els comentaris en la mesura que ho permetin el treball i les festes. Us envio els meus millors desitjos per a les festes i el 2008.)

.

EL CARGOL

—Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l'herbam.

I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: «Cargol, treu banya!»
mig em moro de poruc.

.

Torna a tocar dia de clàssics; avui, del Bestiari de Josep Carner. La imatge procedeix del magnífic bloc Fauna i flora, d'en Ferran Turmo (jo l'he reduïda de mida i resolució). Al bloc del CEIP Feliu i Vegués de Badalona trobareu tota una sèrie de Contes de cargols escrits i il·lustrats pels alumnes del centre en el marc d'un procés de col·laboració entre aules: els de 6.^è escrivien per als més petits i els d'infantil i inicial els llegien i dibuixaven.