i em vas despertar,

i em vas convidar a tenir set,

una gran set per la qual

et vas fer copa on jo la pogués veure.

I d'esta manera,

ja calmada mon  gran set,

vam jaure junts per sempre,

tu, la meua aigua sanadora

i jo, assedegat del teu amor.

resumeix amb claredat aquesta humil misèria de tot,

com el tranquil transcòrrer d'una cigarreta.

Els teus ulls ja no són campanetes d'or,

ha arribat l'hora de dir paraules,

no hi ha esperit, idea, pensament,

no espere cap miracle del amor.

Quin mal de cap! Quin martiri!

Algú preguntarà perquè la confesió,

vols que et diga un secret? T'estime.