Com funciona per dins un diari digital? Els alumnes de la EUPMT han fet una visita a la redacció del Capgròs, un diari gratuït que es distribueix a Mataró i tota la comarca del Maresme, i han pogut observar l'estructura interna i el funcionament d'aquest tipus de mitjans de comunicació.

Primer de tot cal destacar que dintre d'un diari digital hi ha diferents departaments o àrees de treball. La primera i més important és la redacció. Aquí hi treballen tots els periodistes agrupats en les diferents seccions de diari. Gràcies a un gestor de continguts (CMS) semblant al que utilitzen els blocs, però fet a mida i amb moltes més opcions, poden redactar i publicar al moment qualsevol article, aconseguint un alt nivell d'immediatesa. Els alumnes van poder comprovar aquest alt nivell d'eficiència veïnet com van publicar la notícia de la seva visita a la redacció en un moment, incloent-hi fins i tot dues fotografies.

Un altre secció, separada dels redactors, és el departament de disseny. Com els periodistes no estan preparats específicament per treballar amb programes de maquetació o de retoc de fotografia, essencials per a l'edició impresa, un equip de dissenyadors s'encarrega de fer-ho, fabricant una espècie de plantilla on els periodistes només han d'inserir els seus articles. En aquesta secció es treballa amb software de la casa Adobe (In design, Photoshop, Ilustrator, Dreamweaver...)

Per últim, el Capgròs disposa també d'un departament tècnic que s'encarrega de gestionar la web i de proporcionar serveis a altres empreses, a traves de l'empresa Càpsula mèdia. Una de les tasques més importants d'aquesta empresa vinculada al diari és la gestió de la publicitat. Les empreses que es volen anunciar en aquest diari contacte amb ells i decideixen quin sistema de facturació els hi serà més rentable, ja sigui pagament per clics, per visites, etc... Per fer això utilitzen Google Adworks, un sistema que els permet controlar de forma molt senzilla les visites de la web o el nombre de clic que té cada anunci.

Edicions digitals del diari Capgròs

En aquest bloc hem parlat molt del fenomen web 2.0 i de com els usuaris s'estan convertint en periodistes amateur generant els seus propis continguts, no obstant això, no hem de menysprear mai la feina dels periodistes professionals i hem de considerar els diaris digitals com una bona font d'informació.

Des de fa uns anys els directius dels diaris tradicionals s'han adonat del gran potencial que ofereix Internet i gairebé tots els diaris tenen ja la seva edició digital, que alguns cops rep més visites que els exemplars en paper venuts.

Els diaris digitals ofereixen un nou món de possibilitats. El primer, i evident, avantatges és la immediatesa. Els diaris en paper surten un cop al dia i sempre recullen les notícies del dia anterior, en canvi, els diaris digitals s'actualitzen al moment i a més ens permeten consultar notícies antigues, ja que queden emmagatzemades a la web com si es tractes d'una hemeroteca.

Un altre avantatge és la cerca ràpida de notícies. Amb molts pocs clics, els usuaris poden trobar les notícies que més els interessen i fins i tot rebre-les automàticament al seu ordinador per mitja d'una sindicalització (RSS) sense ni tan sols haver d'entrar a la pàgina web del diari.

També és important remarcar el fet que possibiliten als l'usuari participar amb el mitja a través d'enquestes i comentaris. Només cal recordar el gran impacte que van tenir durant les eleccions generals d'aquest any.

Si fem una mirada més profunda als diaris digitals, veurem que amés del tipus de notícies que publiquen, es diferencien sobretot en l'estructuració de la informació. Bàsicament podem observar dos models: els tradicional i el que anomenarem aparador.

El model tradicional intenta seguir l'estructuració típica d'un diari en format paper. Només entrar a la web trobarem la portada amb les notícies més importants i les seccions bàsiques. Un exemple d'aquet model és la web de el Periódico de Catalunya.

Per altre banda, el model aparador fa una maquetació totalment diferent a la del format paper, posant totes les notícies a la portada perquè sigui el lector qui decideixi què vol llegir. Un exemple d'aquest tipus de maquetació "caotica" és la web del diari 20 minutos.

Adreces d'interés

www.elperiodico.cat

www.20minutos.es

www.lavanguardia.es

www.elpais.com

www.adn.es

]]> http://malamar.wordpress.com/2008/03/22/dialectica-del-ciberespai-1/ Sat, 22 Mar 2008 08:58:29 +0000 Mar http://malamar.ca.wordpress.com/2008/03/22/dialectica-del-ciberespai-1/

El vell continent

El ventre d’Internet, el ciberespai, apareix com un món virtual. Un món internacional en el sentit fort de la paraula: no una internacionalitat pactada per cap mena de fi polític. El ciberespai és, per naturalesa, internacional, desterreritorialitzat. Aquesta descontextualització dels usos habituals del territori, el territori de les identitats i els interessos nacionals, obre noves portes, més ben dit, deixa les portes obertes de bat a bat pel control i regulació dels governs d’un espai diametralment nou.

Davant seu, com els colons plantats a les platges d’un territori que sembla immensament verge, i, esgotades les vies d’un espai gastat, en atzucac, decadent, apareix un nou món. Un món virtualment nou, un segon pis de món, del món que coneixem i a sobre del qual hem edificat aquest nou territori sense territori.

El vell món, el del continent, el físic, passa a ser el món referencial. Però és realment així? Les relacions que s’estableixen entre els dos móns són les de colons i colonitzats, és a dir, una expansió de territori o bé, seguint la imatge del referent lingüístic, un desdoblament de la manera de parlar del món? Un referent, en semiòtica, és un dels tres components del signe que consisteix en l’objecte real que aquest al.ludeix. Un referent s’entén pel seu paper (clau) en el procés comunicatiu: per la seva constància i el seu caràcter immutable. És a partir del referent que es mouen i s’edifiquen significats i significants. Però el que està passant amb les relacions comunicatives entre món virtual i món pre-virtual, és una classe de relació comunicativa, que està fent canviar la naturalesa de l’objecte, és una relació dialèctica. Així entenem la dialèctica del ciberespai, la nova dimensió del treball, la tecnologia i la política del capitalisme global.

[audio http://www.tonisellas.cat/podcast/media/2007-12-05_caboriesdigitals04.mp3]

http://www.netvibes.com/elpais

He fet unes petites proves i puc dir que serà molt útil i molt fàcil d'utilitzar. Encara no sé si serà el substitut del meu preferit que és Bloglines, però com a mínim puc dir que estem davant el què s'assembla més al diari ideal, el diari que t'ofereix en pantalla totes les seccions que t'agradin més dels diferents mitjans. Si t'agrada fullejar diferents mitjans de comunicació -cosa molt sana, tot sigui dit-, amb aquest nou servei pots crear-te en uns pocs minuts un diari a mida. Pots agafar la secció cultura de La Vanguardia, la secció TIC de Vilaweb, la secció internacional de El País,... i t'apareixerà tot en pantalla. Realment espectacular! Ja hi havia eines que t'oferien aquesta possibilitat, però aquesta és molt fàcil d'utilitzar.

Per altra banda, ofereix molts altres serveis, com pot ser veure el teu correu electrònic,... Però això, ja ho anirem investigant.

Si algun blocaire vol que algun apunt (post) del seu bloc surti al número 0, que m'ho digui o m'enviï un mail a markusrv@icab.cat. Necessito apunts de totes les temàtiques (cultura, política, blocs, internet, TIC, societat,...).

Salut!
Marc