La Carretera, de l’escriptor nord-americà Cormac MCCARTHY, ens mostra un món de post guerra nuclear apocalíptic , enfonsat en un mar de cendres grises irrespirables, fred intens, pluja incessant , humitat penetrant , gel esquinçador, neu grisa, cel fosc, sol absent, tenebres interiors, desesperació, gana, desolació, arbres podrits, camps estèrils, mars negres, rius negres, terra negre, cadàvers en momificació, homes-monstres caçadors i menjadors d’homes. Un pare i un fill seguint la carretera cap al sud, una espurna de llum, una esperança i un final , que com tota metàfora de vida, les carreteres com els rius acaben al mar.

Avui, ara i aquí, les principals companyies energètiques espanyoles i mestresses de les centrals nuclears hispàniques : ENDESA i IBERDROLA, han començat una campanya publicitària massiva i agressiva, erigint-se com els salvadors del Planeta, els redemptors del Món: amb nens repel·lents recitant discursos escrits per altres no-nens ni tant innocents , nenes rosses mimades demanant que volen tenir fills per un món millor, sols grocs i flors grogues, rius blaus, cels blaus, mars blau-verds, muntanyes verdes, prats frondosos verds, camps rics parint tomàquets i enciams, ocellets cantant “La Vida es una Tómbola”, núvols blancs “ nuclears”, tot maco, preciós, encantador... i totes aquestes imatges ens les reguen amb una música simfònica de fons, d’esperança !, de vida ! d’il·lusió ! d’humanitat !.... de salvació !..... TRIOMFAL !!

Això si que es tenir uns bons bemolls, per no dir ... uns bons collons .

Quan les elèctriques s’autoproclamen " Salvadores del Planeta ", és un signe inequívoc, que el dia dels genets del l’apocalipsi és pròxim. Per tant, ja podem , anar guardant plàstics, tendes i encerats, llumins, encenedors, espelmes, piles, llanternes, fogons, ganivets, carmanyoles i farmacioles , medicaments i cantimplores, mantes i sacs de dormir, mitjons gruixuts i calçotets de llana, guants, bufandes i barrets , gavardines i bons abrics, botes gruixudes , llaunes de tonyina, sardines, i préssec en almívar, i altres conserves i llegums , sucre, xocolata, avellanes , panses i figues seques, galetes, llet condensada i en pols, molta aigua, i sobretot molt de cafè, te, conyac i ginebra .... passarem gana i fred.. ...i ni TOTES les elèctriques espanyoles juntes... ens salvaran dels matins grisos , les nits fosques i tenebroses , que ens espera de forma irremediable en un present gris cendra no gaire llunyà, i no aquest futur de color blau cel i verd pistatxo que ens pinten les companyies elèctriques, i que ens ho volen fer tragar amb un embut, en forma d'anuncis televisius i campanyes publicitàries hipòcrites i indignants.

Existeixen els de ficció, com en Toni Soprano que és un mafiós simpàtic, cabronàs però entranyable, o com al Senyor Vito Corleone el mític " Il Padrino " mafiós amb classe i noblesa d'esperit. I també van existir els reals, com Lucky Luciano, un italo-americà emprenedor, intel·ligent, comerciant, empresari, hàbil, astut i calculador,o l'Al Capone , que va regnar a Chicago a base de violència i comptabilitats de somni .

En el nostre entorn, els" Padrins " estan en algunes poltrones de cuir i caoba , còmodament instal·lats com unes guineus en un galliner, espaterrats als despatxos directius ( presumptuosament esportius) dels clubs de futbol.

Quan a mitjans dels noranta, van sortir al mercat de l'oferta i la demanda els sucosos i multimilionaris contractes amb les audiovisuals, els clubs s'ho van vendre TOT , fins i tot i si calia , a les seves pròpies mares , i tot el que un club es pot VENDRE ( fins i tot publicitat en els w.c.), va ser llavors, quan els nostres " Padrins " autòctons, avantpassats dels actuals Malais i Malaies de la Costa del Sol van sortir a la palestra pública i mediàtica, donant-se cops de colze a les costelles, dentallades a les orelles i ficades de dits als ulls, tot per tal d'aconseguir una de les butaques de directiu de les entitats futbolístiques espanyoles.

Recordar-ho és una bajanada, però queda clar que avui en dia els clubs ja no són dels socis, pertanyen a grups audiovisuals, entitats financeres, bancs, caixes, potents grups societaris i econòmics.

I què ha passat amb l'antic soci, el del carnet .? ....doncs el soci paga.... com sempre, el soci consumeix, el soci puja audiències, quotes de mercat, d'opinió, d'audiència, de tirada d'exemplars, de quota d'oients. El soci contribueix a engreixar el "Malayo" de la Marbella de torn.

Arribats a aquest punt de mercantilització ,i gràcies al nostre esperit natural, per idolatrar la cultura del " pelotazo ", al defraudador, als diners ràpids i fàcils, als especuladors, els amiguismes ... no és d'estranyar que amb la mateixa facilitat que van venir els milions, en la mateixa progressió han desaparegut, i molts de clubs, com no podia ser de cap altra manera....han quedat arruïnats.

Ni en Mario Puzzo, creador del famós best seller " Il Padrino" , seria capaç d'elucubrar un guió com l'ocorregut en els nostres clubs de futbol .

Recorden la famosa melodia de la pel·lícula " Il Padrino" : "....és el teu cos un perfum embriagador.... ", a què fa olor el nostre futbol ? ....a Brummel no, els hi asseguro, aquesta me'l poso jo, que és barata però decent i la seva fragància és mil trilions de vegades millor de la que desprèn la fortor vomitiva i la pestilència putrefacta i nauseabunda de La Lliga dels Padrins, en antany...La Lliga de les Estrelles .

Fins aquí…

hem arribat els catalans,

ens en anem,

no cal que s’aixequin ,

sabem on és la porta….

 

 

 

 

 

Que els meteoròlegs catalans , sobre el temps no en tenen ni puta idea, ja fa temps que se sap, amb precisió meridiana,i sense necessitat del Meteosat.

És veritat també,que existeixen pàgines a Internet com l'americana: http://www.accuweather.com/world , que pronostiquen millor el temps a Girona que els propis erudits i mediàtics catalans, a molta distància , tanta com a un oceà Atlàntic de distància, i me’n fio molt més dels ianquis que dels de TV3.

I és que la culpa de la sequera, és del Molina , i no l’hem d’anar a buscar pas, amb el polítics que s’han estat tocant literalment els patracols durant quinze anys, quan tothom ja els va avisar per activa i per passiva, que lo del canvi climàtic era real, que ens venia a sobre, que comencessin a preparar-nos per èpoques de vaques flaques i pantans secs, que era de debò, que no era una amenaça d’en Moisès als egipcis, aquest cop el llop en forma de canvi climàtic, era aquí a punt de mostrar-se i mossegar.

I el llop ja ha arribat. I com que els polítics, els nostres estimats governants de la Generalitat, Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Corporacions Metropolitanes, Govern Estatal i Unió Europea, no han dotat a Catalunya de cap mesura conjuntural , cap infraestructura estructural de dimensions faraòniques, per equipar a la sempre seca terra catalana , d’uns mitjans de recolliment d’aigua , per quan arribes el que tenia que arribar, que tothom sabia que arribaria i que definitivament ha arribat, ara i avui, ens trobem com ahir , i com de ben segur, ens trobarem també demà, amb una ma al davant i l’altra al darrera , enganyats i donats pel sac.

Està molt clar, per guanyar les eleccions, no es poden fer despeses per vint anys endavant , és impopular, això de la sequera i el canvi climàtic quedava molt lluny, i per guanyar vots s’han d’ajustar pressupostos, per poder oferir xecs regals als electors, guanyar la convocatòria electoral i passar-te quatre anys amb els teus amics del partit, tirant de pressupost públic , i poder gaudir de les suculentes retribucions de diputat amb les seves dietes, gratificacions “ sui generis“ i desplaçaments corresponents, i si tens càrrec, millor encara, amb despatx, secretària, xofer, Audi, i alguna que altra llonganissa per Nadal, aquelles que es reben per la porta del darrera, allà dret amb màniga de camisa i al costat del bidó de les escombraries.

La culpa de la manca de previsió doncs, no la hem d’anar a buscar amb qui ens ha governat a les últimes legislatures.

Així puc afirmar, que la falta de reserves d’aigua, i mesures estructurals del país per afrontar la sequera, és a la closca brillant del Molina de TV3 a Sant Joan Despí.

Ell , en Molina ,n’és el màxim culpable, i no pas, perquè no en tingui ni idea de preveure el temps - que no en té ni punyetera idea - ja que sempre s’encomana als Sants, als àngels i a la Divina Providència, mai sap si plourà a ciència certa, potser si, potser no, qui sap, depèn d’allò, de lo altra....

I n’és el principal culpable, perquè la seva lluent closca, la seva calba grossa, és tant brillant com l’astre Sol, és la calba del Molina , la que ha fos la capa d’ozó, per culpa de la closca d’en Molina de TV3, s’ha produït el canvi climàtic.

Per tant, jo demanaré responsabilitats subsidiàries al Molina, i faré una petició pública perquè quan surti al carrer es posi un barret i no destrueixi encara més el nostre estimat planeta.

Llàstima que no estiguem a França, la guillotina arreglaria el problema de la closca d’en Molina , de forma determinant i ràpida.

Molina, meteoròleg amb nom d'estació d'esquí , i no és capaç ni de que nevi a la Cerdanya... vaja pollastre !!

VISCA ELS TOREROS MUERTOS ... AIGUA ....AIGUA...AIGUA..... "AMARILLA" !!

Que  Juan Carlos Navarro és un jugador de bàsquet excepcional, no cal ni recordar-ho.

Aquest any , tinc la sort de poder gaudir de tots els partits de Navarro amb els Grizzlies ( gravats a la matinada ), i puc assegurar que està jugant a un nivell molt alt, però com és normal, amb algun daltabaix per la seva inexperiència a la NBA.

Jugador fonamentalment tècnic, murri, viu, llest , ofensiu, hàbil, letal , ràpid, incisiu, determinant, triplista nat, la pistola més ràpida Memphis , revolucionari, explosiu .... La Bomba !

És d’aquell tipus de jugador, que la gent està disposat a pagar -i ben contenta- l’entrada o el PPV digital per poder-lo veure.

A diferència d’en Pau Gasol , en què la seva altura i constitució física natural , el consoliden com una girafa amb braços de pop i agilitat d’un simi de 213 centímetres, Navarro en canvi, és un jugador escanyolit amb dos cametes i un parell de bracets que semblen els bastonets dels famosos “palitos “ de Bimbo.

I amb aquest físic , el Juan Carlos Navarro se’n surt prou bé, i el que no té ni d’altura, ni de força , ni de potència , o compensa amb tècnica, habilitat, rapidesa, intel·ligència, i sobretot amb geni , màgia i talent , molt de talent .

Al Barça i a l'espanyola, era el líder indiscutible, no hi havia ningú tant bo com ell.

A la NBA, en canvi, les coses són molt diferents, com tots, ja sabíem, Navarro el primer.

Tothom n’és conscient, que La Bomba no defensa, i no defensa perquè no vulgui, perquè de ganes i voluntat n’hi posa i molta, això no se li pot retreure, inclús ha guanyat molt defensivament en els darrers quatre anys, però en Navarro no defensa bé, perquè no és un jugador defensiu, no ho és, no ho ha estat , ni ho serà mai.

Actualment a Memphis, no té lloc al cinc titular,per una raó molt simple, tant el Mike Miller com en Ruddy Gay, són superiors a Navarro, i quan dic superiors vull dir més complerts, defensen, agafen rebots, roben i recuperen pilotes, més, molt i molt bé.

I amb Miller i  Gay , les places d’escolta i aler queden cobertes, i  Navarro queda fora del cinc titular perquè tampoc no pot jugar de base , per la mateixa raó de sempre, no defensa prou bé.

I amb aquest perfil de jugador , boníssim tècnicament però mancat de físic i actituds defensives no pots jugar de titular de la NBA, és impossible, i si ho fas és per lesió o molt baix rendiment dels que en teoria han d’ocupar aquella posició.

Però el rol que si que li espera a Juan Carlos Navarro, és l'honor  de convertir-se en el millor sisè home de la Lliga de la NBA, sortint des de la banqueta.Aquesta distinció és molt valorada tant per la premsa com per el públic, donada la trascendència i importància que això significa.

Navarro , ha causat sensació a la NBA, i allà on vagi a jugar , desperta admiració i elogis, agrada i molt, tant al públic com a la premsa especialitzada americana, des del Pacífic a l'Atlàntic , des de Canadà fins a Texas, passant per la Old Amèrica Central... la Profunda Amèrica.

A Can Fanga, passa quelcom estrany, i no és precisament el canvi climàtic .

¿ Per què tots els jugadors brasilers acaben subjugats a l’ambient de la nit barcelonina?

¿ Per què ningú els hi ha explicat , que un “ Cuba Libre “ és una beguda alcohòlica, i no una proclama de llibertat revolucionària anti-sistema capitalista ?

¿Per què ningú els hi ha explicat, que les discoteques són llocs de vici i perdició , i no un gimnàs de la cadena DIR per posar-se en forma ?

¿Per què ningú els hi ha explicat , que les senyoretes que ensenyen les tetes al Camp Nou i que t’ensenyen idiomes al cotxe, no són bones cristianes anti-stress de jugadors estressats o voluntàries de la llengua per la normalització lingüística del català, sinó prostitutes que intenten guanyar-se la vida com tothom ?

¿Per què ningú els hi ha explicat que el condó , serveix per quelcom més que

per inflar-los d’aigua i llençar-los al carrer per jugar ?

¿Per què ningú els hi ha explicat, que la hepatitis, la sífilis i la gonorrea , no són el nom de senyores de la neteja del Santiago Bernabeu, sinó unes malalties terribles, que et poden deixar mesos i mesos fora de combat….com l’argentí “Pelusa “ Diego al 1982 ?

¿ Per què tots els brasilers del Barcelona acaben confosos a la nit, com els gats bruns que s’escapen del portal del seu jardí a les 12 de la nit ?

¿ Per què en comtes de subjugar a les discoteques i clubs de senyoretes, no es posen a jugar pel club que els hi paga xifres milionàries ?

¿ Els milionaris brasilers del Barça, es pensen que això és un puti-club, ?

¿ Què fa que els brasilers , se’ls hi encengui la llumeta de la titoleta i se’ls hi apagui el cervell ?

¿ Per què jugar al futbol professional, és incompatible amb un coeficient intel·lectual mínim ?

¿Per què quan un jugador fuma un porro a la NBA, li foten una sanció econòmica acollonant, i en canvi al club de Can Fanga es fumen porros als passadissos ?

¿ És tan difícil comportar-se com un professional , quan es cobra més de mil milions de les antigues pessetes per any, a banda d’altres emoluments també milionaris ?

¿ Per què la directiva del Barça no va acceptar una oferta del Milan super milionària pel Ronnie, quan sabien perfectament que era el moment de vendre’l ?

¿Per què el Barça haurà de malvendré el jugador brasiler per una tercera part del preu que li pagaven fa un parell d’anys ?

¿ Per què sempre som tan burros ?

¿ Per què als socis i afeccionats del Barça ens enganyen, ens enganyen i ens tornen a enganyar ….sempre ?

¿ Quan hi haurà una directiva com cal, allunyada d’interessos econòmics, polítics, empresarials, professionals i egocentrismes particulars ?

¿ Per què quan pensem en directius d’un club de futbol professional, sempre acabem pensant amb els Padrins del cinema , genialment interpretats per Al Pacino o Marlon Brando ?

¿ I els socis, afeccionats i seguidors del Barça…Quan deixarem de ser uns gripaus ingenus i creguts,….. i fuetejarem, expulsarem els indesitjables rectors del nostre club ,com Jesús va expulsar als fariseus del Temple del seu Pare?

¿Per què no ens erigim com els autèntics gestors del nostre estimat Barça , amb règim d’autogestió , al més pur estil cooperativista, sense comissionistes, interventors, aprofitats, fantasmes i aspirants a polítics ?

¿ Per què els directius de futbol professional han de buscar al diccionari , paraules com Noblesa, Integritat o Dignitat..

Saben que els hi dic, me’n vaig a mirar el partit d’en Gasol que m’he descarregat per l’ordinador i ja s’ho faran…

Allà a la NBA els dirigents són professionals i no uns mediocres fantasmes com els bacons d’aquí….

Així rebentin per una fartanera de botifarra amb seques…i que petin … i.. QUE N’APRENGUIN !!

APOCALYPTO , film de Mel Gibson , ens dóna una particular visió de la decadència de l’Imperi Maia, a les portes de la colonització d’un altre Imperi, l’Espanyol.

La decadència de l’Imperi Espanyol, va concloure amb una patada al cul similar.

I ara estem immersos, en una altra decadència menor, dins de l’Espanya postimperialista, la decadència del futbol espanyol.

És evident, almenys per la meva part, que des del subcampionat de l’Eurocopa de França de 1984, la selecció espanyola, tot i comptar amb excel·lents grups de jugadors, no ha recollit mai els èxits esportius esperats, i el fracàs una i altra vegada, és la seva dissort.

L’acudit fàcil ja és prou conegut, a Espanya se li acaben els campionats en quarts de final, i de vegades fins i tot només en vuitens de final , com és cas de l’últim campionat d'Alemania/Holanda….el del famós: A POR ELLOS, OEEEEEE, A POR ELLOS OEEEEEEEE !! , que ens menjarem als gavatxos... i van venir els gavatxos i se’ls van menjar, capitanejats per Zinedine Zidane, el vell.

I la pregunta, sempre és la mateixa, si la Lliga Espanyola és de les tres millors del món, al costat de la italiana i anglesa : ¿ Com és possible que la seva selecció, no guanyi títols o pitjor encara, no arribi ni a les finals, ni tan sols a les semifinals ?

Al meu entendre és obvi, no existeix esperit d’equip nacional i sense esperit, no s’aconsegueix res, bo, perdó, s’aconsegueixen quarts de final i amb molta sort un subcampionat europeu cada quaranta anys.

Esperem que a Don Luís Aragonés, no li passi com els pobres esclaus en l’Imperi Maia, que ens descriu Mel Gibson a APOCALYPTO, on ens ensenya que els sacerdots i nobles maies , per desviar l’atenció del populatxo, davant de les misèries , sequeres , fams, malalties i decadència del seu Imperi, en celebracions de rituals religiosos, els treien el cor en viu i en directe, a continuació els tallaven el cap, i se l’oferien als seus Déus, per aplacar la seva ira, esperant així, el final de les calamitats, els mals auguris i que els seus camps tornessin a donar aliments, i els rierols, aigua cristal·lina.

Hauran de rodar molts caps, perquè la selecció espanyola, guanyi algun dia, un campionat internacional de futbol.

Al mestre Don Luís , li recomano la crema d’afaitar La Toja, que porta sals minerals, hidrata i prepara la pell per a l’afaitada de cutis, així quan li passin per la fulla del Philomatic , es morirà …..però amb gustirrinin .

Voldria dir-vos amic, però no us he conegut,

voldria dir-vos compatriota però no tinc pàtria ,

voldria dir-vos padrí, però no tinc aquesta sort.

En el temps actuals, com el que ens toca viure a Catalunya , freds, secs, estèrils, tristos, bruts, indignes i miserables, en què la classe política i social, ens fa envermellir de còlera i d’impotència davant la injustícia permanent, jo em recordo de vos , mestre de mestres, Joan Capri.

Necessitem el seu tarannà , la seva visió i el seu esperit d’humor i bondat tranquil·la , davant i front, aquest esperpèntic constant que és la vida diària catalana, en mig d’aquesta esquizofrènia de voler ser, i no poder o no saber-ne ser, o pitjor encara no tenir ni punyetera idea d’on volem anar, què volem fer, i fins quan.

Des d'allà a dalt, en aquell cel de blau clar, us agrairia, que ens enviï una senyal, en forma de pluja de gripaus miops, tòtils, bords i pallussos, com els que ens manen , tant al Parlament de Catalunya com al Congrés de Diputats Espanyol.

Descansi en pau, estimat Joan Capri.

Va ser un gran tennista, sembla una bona persona, però és un comentarista de televisió pèssim, plasta, pijo i insuportable.

Durant tot el partit no para de dir pollastrades per fer-se el graciós, quan no té gràcia ni borratxo de gaspatxo i Vodka.

Això si, conserva bons contactes amb els tennistes, ja que hi va competir fa pocs anys, les entrevistes que fa a peu de pista, el salven de no passar-lo per la guillotina.

Per tant, demano, és més , suplico agenollant-me davant els responsables d’esports de RTVE, que col·loquin a en Corretja com a entrevistador, però el treguin de comentarista , i per acompanyar al periodista encarregat de la transmissió, contractin un altre ex jugador amb més criteri, encara que sigui pijo, ja que és el que més abunda en la fauna tennística espanyola.

Vinga Àlex , Campió !!, fes-nos, fes-te aquest favor……

VAAAAAAAAAAAAMOOOOOOOOOOOOSSSSSSSSSSSSS !!!!!!!

Girona, 23 d’abril , 7’35 del matí, cel clar , avui farà un bon dia de Sant Jordi, penjo l’estelada al balcó i canto el Virolai amb la ma al cor, ulls plorosos d’emoció i un crit al vent al pati de veïns ...Visca Catalunya !...

Alhora, la senyora colombiana del 3er-1ª, que estén la bugada al meu davant, em mira amb cara espantada, per tot seguit, també deixar anar un suau : “ visca ”... per si de cas , i no fos cas, que aquell beneit de veí català,  sigui del Departament d’Immigració.

Són les 7’45 del matí , surto de casa , baixo al carrer direcció a la feina, travesso el primer pas de vianants i de sobte:

“ Senyor !, Senyor ! Senyor ! em compra una rosa !, em compra una rosa ! ..eh ?.eh ? eh ?.. ..”

I responc tot seguit, a les nou nenes de nou anys que m’envolten, esvoletegant al meu voltant , encerclant-me com lleones afamades de greix i euros de búfal gros...

“No maques , moltes gràcies “

Travesso la barriada , arribo al Centre , i de sobte una vegada més:

“ Senyor !, Senyor ! Senyor ! em compra una rosa !, em compra una rosa ! ..eh ?.eh ? eh ?.. ..”

I responc als quinze xicots amb grans a la cara , que em foten tantes roses per la cara , que m’impedeixen fins i tot, el veure i el respirar...

“ No nois, moltes gràcies ... “

Arribo a la feina, i les companyes del despatx m’interroguen :

“ has comprat les roses , has comprat les roses , eh , eh eh ?? “...

I dins meu , penso :

Què carai hi fot un solter dels collons com jo, en mig de la Diada de Sant Jordi...?

I acabo cridant :

VISCA EL DRAC QUE VA MATAR A SANT JORDI !!

Què digueu ? Cóm ? ... ah que va ser al revés ?......

Me catxis, quina mala sort !!

Que NO... home, que NO !, que aquesta fórmula es peta per tots costats, i en qualsevol fulla de càlcul Excel.

Que per més que el Montilla ,i tot el govern Tripartit, diguin que iran d'acord amb CIU al Congrés de Madrid per poder impulsar el desplegament del Nou Estatut, jo no m'ho empasso, perquè no és possible, i ara ho demostraré científicament.

Aquesta fórmula , és errònia : Tripartit + CIU = Pacte per Estatut a Madrid

Cal modificar-la per la següent:

{((PSOE-GUERRA-) + ( PSC-MARAGALLISTES)) + ( I.C. - COMUNISTES TORREOUS ) + (ERC-CARRETERO-PUIGCERCÓS-URIEL-RADICALS))+((UDC)+(CDC/2)) }

= OLLA DE GRILLS AMB ALGUNA POSSIBILITAT DE PACTE A MADRID.

Mira que és fàcil, i això que sóc de Lletres Mixtes.

M’ha arribat a la meva bústia de correu , un comunicat firmat per un tal “Anònim” , que a continuació els hi trasllado.

En resum , es denuncia la hipotètica estratègia organitzada de les companyies d’assegurances, en utilitzar mitjans químics escampats amb avionetes , per destruir els núvols de tempesta, amb l’objectiu d’evitar que plogui, i en conseqüència, impedir que es produeixin calamarsades i pedregades, tot plegat, per evitar també, tenir que pagar indemnitzacions a milers de pagesos i propietaris de les finques agrícoles de la Catalunya Central...Realitat o Ficció... ?.... Coses més rares han passat..

" TOTHOM QUI SENTI ALGUNA PREOCUPACIÓ PER LA SEQUERA QUE PATIM QUE LLEGEIXI I QUE FACI ARRIBAR AQUEST COMUNICAT A TOTHOM, SI US PLAU! SI ÉS QUE US HO VOLEU CREURE CAL DESTAPAR L’EXISTÈNCIA DE LES AVIONETES ANTI-PLUJA!

LA SEQUERA QUE ESTEM PATINT A CATALUNYA POC TÉ A VEURE AMB EL CANVI CLIMÀTIC!

Només patim una greu sequera a Catalunya quan a la resta de la península continua plovent, casual oi?

El canvi climàtic està afectant a tot el món i també al clima de la península ibèrica i de França, però el que vivim a Catalunya no és fruit del canvi climàtic !!!!

AVIONETES QUE SURTEN A DISPERSAR LA PLUJA A LES COMARQUES DE LA CATALUNYA CENTRAL

JA ES HORA QUE ES DESTAPI LA POLÍTICA DE DISPERSAR LA PLUJA, TOT TIRANT SULFUR DE PLATA, TAN SOLS PER A QUÈ LES COMPANYIES ASSEGURADORES DE CALAMARSA I PEDREGADES PUGUIN CURAR-SE LA BUTXACA.

Qui vulgui pensar que VEIEM OVNIS que pensi el que vulgui però ja tenim proves fotogràfiques en que es veu clarament que cada vegada que el cel amenaça pluja unes misterioses avionetes surten i passen per entremig dels núvols, al cap de pocs minuts el cel s’ha dispersat en dos i s’obra una clariana que impedeix que es produeixi la pluja i torna a sortir el Sol.

Aquest fenomen es produeix a les comarques del Solsonès, la Segarra, l'Anoia entre d’altres comarques de la província de Lleida. Estem davant de la política que hi havia darrera dels incendis provocats del 94 i del 98 a les mateixes comarques.

Finalment la Generalitat va culpar FECSA-ENDESA pel mal estat de les línies elèctriques però tots els que varem viure els incendis i ens va tocar de molt a prop sabem i no oblidarem que per cada foc provocat per una línia d’alta tensió 15 focus eren provocats manualment pels piròmans pagats per algun peix gros que mai s’ha destapat.

En quinze anys ens han exterminat els nostres boscos i ara no permetrem que aquestes avionetes continuïn sortint a dispersar els núvols, estem disposats a tot per aturar aquest atemptat ecològic que només està patint Catalunya i no sabem qui hi ha al darrera.

S’està parlant d’organitzar Antiaeris i la impotència que sentim es de no disposar de tancs militars per fer baixar aquestes avionetes que volen a pocs metres d’altura. Aquest passat divendres a Solsona es va fer la primera conferència sobre aquestes avionetes en que van assistir més de 300 persones que totes afirmaven haver vist alguna vegada com a mínim aquestes avionetes tirant sulfur de Plata o algun altre producte químic per evitar la pluja. També es va donar constància que aquestes avionetes ja van començar a sortir l’any 98 però ara ha anat a més. A

Calaf ( comarca de l'Anoia) hi ha un dels dipòsits de cotxes nous a l’aire lliure més importants de la província de Barcelona i estan cansats de veure com cada vegada que el cel amenaça tempesta passa l’avioneta i evita que caigui una sola gota d’aigua, evidentment al darrera hi han les companyies asseguradores d’aquestes multinacionals de cotxes contra pedregades igualment com passa a la província de Lleida amb la fruita.

Tots el pagesos i gent propera estem indignats amb aquesta situació perquè el govern segur que té constància d’aquesta activitat però evidentment no en parlarà i a sobre està tirant endavant d’amagat el transvasament del Segre tot i la no autorització per part del Govern Espanyol, inclús ja es coneix l’empresa que té adjudicades les obres per al transvasament. A mesura que anem avançant sobre el tema anirem informant perquè ja en podeu estar segurs que de l’existència d’aquestes avionetes no en sortirà mai res als mitjans de comunicació!!!!

Però som molts els que les veiem! i no veiem OVNIS encara que alguns ens tractaran de bojos i que tenim al·lucinacions!!! CAL QUE ENS UNIM PER ATURAR AQUESTA POLÍTICA TERRORISTA PER PART D’AQUESTES COMPANYIES ASSEGURADORES! (TESTIMONI ANÒNIM) “

Palamós, potser una dels pobles mariners amb més encant del Mediterrani Català, està a l'U.C.I.

El diagnòstic és molt greu, i sense esperances de vida.

La causa de la malaltia mortal de la vila empordanesa, rau en un virus injectat a les seves entranyes al segle XX, concretament als anys setanta ( 1970 ) , aquesta pandèmia se la coneix pel seu nom científic com :

" Especulació immobiliària de fills de puta assassins del paisatge natural "

Aquest virus mortal , en un primer moment va comptar amb l'amor del conciutadans del poble, ja que donava per fer cagar molts de culs.

Al cap d'uns anys però, els seus habitants se'n van adonar , i com la resta del seus veïns de Calonge, Sant Antoni de Mar, Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar o Blanes, que s'havien vengut al diable per quatre duros de plata , però que el mal ja estava fet, i no hi havia absolutament res a fer.

Però no havent-hi prou amb el crim ecològic, els governs i veïns de Palamós, per acabar de xuclar fins la darrera gota del nèctar de gran la mamella del turisme , li han robat tot l'encant que tenia, i ara, és un vila marinera totalment desnaturalitzada , sense cap tipus de personalitat, tant vulgar com un Carrefour de carretera.

Els meus ulls, han presenciat en primera fila, l'assassinat més vil i covard contra la vila més bella, patrimoni cultural i humà de la Mediterrània Catalana...la meva estimada vila empordanesa de Palamós... Sóc tant responsable, com tots els turistes que hem alimentat aquest monstre...tots som còmplices silenciosos.

Estic en blanc, i el blanc em tempta.

¿ Ja te’n tornes a riure de mi ?.... so miserable marcomplejines i titiritero ,Open-Office de merda baixat d’una mula geperuda.

Si.. ¿Què passa...? no sé què escriure..i vull escriure .

¿Què dius...? que me’n vagi a escriure a les portes dels urinaris públics....¿ que en aquell entorn de purins , la meva literatura estarà al seu hàbitat perfecte ? ....

! Que graciós ets...! Open-Office dels pebrots, mira com ric.... ja – ja – ja .

Oh !! mira Open-Office allà al fons... a l’entrada del router, mira, mira , mira, està entrant una nova versió del Word, baixat directament del torrent, mira que maco !... Oh és preciós... nou......això és un processador de texts com Deu mana...!!... i no com tu so caca de vaca d’Open.

Oh ! Oh !... mira, mira...Open-Office de merda, mira on va la fletxeta del mouse, panell de control, eliminar programes, Open-Office, desinstal·lar ....

¿Què dius Open-Office... que no ho faci...que no te’n fotaràs més de mi...que seràs un bon programa i no te’n riuràs més del teu amo..., que repetiràs mil vegades que ets una merda...?...

Umhhhh !! No sé, No sé....Mira, com ara et tinc atrapat pels ous, et donaré una nova oportunitat.... Aprofita-la , o et reciclaré tan ràpid , que no podràs dir... ni “piu-piu”...

M’agrada jugar a Deu..em sento tan Omnipotent i Totpoderós...

Amb el dit enlaire , com els Cèsars , et perdona la existència Open-Office....., val, val, para ja !...para de llepar-me ! coi de gos petaner , llepador i pilota !!

Però fins i tot els Deus com jo , necessiten descansar, i per tant , després de set minuts de creació caca-literària, me’n vaig a jeure al sofà, espaterrat al divan d’en Freud ...a psicoanalitzar-me

]]> http://alforest.wordpress.com/?p=183 Tue, 08 Apr 2008 19:50:22 +0000 alforest http://alforest.wordpress.com/?p=183

Encara i amb risc de patir un infart:

proclamaria un " Visca el Rei " ,

un "Alá Madrí "

i un místic ... "Visca San José Maria Escrivá de Balaguer "

M'abonaria al Círculo de Lectores, convidaria a berenar casa meva, tota una tarda de diumenge , a les pesades mestresses de Testimonis de Jehová,juntament amb els als nens anglosaxons dels collons de Mormons, acompanyaria a la missa de diumenge a la meva àvia, em compraria una samarreta d'en Guti del Realísimo, seria el primer de la cua el primer dia de rebaixes al Corte Inglés, aniria amb la meva mare a trepitjar-me totes les botigues de roba femenina un dissabte a la tarda, m'empassaria amb la meva cunyada tots els tele-culebrons veneçolans de la tve-1, i fins i tot , faria de www.saveacebes.com la meva pàgina principal d'Internet.

Tot això i més ,

per fer possible,

un combat impossible,

Alí vs Tyson

La categoria reina de la boxa, està de rebaixes "out let ". Els pesos pesants s'han quedat sense reis, de campions autèntics, amb carisma i virtuosisme pugilístic.

Evander Holyfield i Lenox Lewis, han estat els dos últims grans campions mundials des de la caiguda de Tyson.

Els que els han seguit, al meu entendre, són d'una qualitat pèssima.La crisi de la factoria americana és la culpable.

Han deixat de produir, els grans virtuosos d'aquest esport, els boxejadors negres de més de 100 Kg.

De tot aquest negre panorama en la categoria reina de la boxa, s'han aprofitat els campions de l'Europa de l'Est, principalment russos, per colar-se on no haurien d'haver entrat i s'han coronat reis, en absència d'un campió autèntic.

Un autentic Rei, encara per forjar-se, tal espasa Excalibur, renaixerà, i llavors, com Ricard Cor de Lleó, reclamarà la corona que per justícia li correspon, la Corona Mundial Unificada dels pesos pesants de Boxa, sacsejant a plantofada neta, els fatxendes usurpadors que avui se senten al seu tron.

El meu Ser republicà , no em predicarà, si crido des d'aquí :

!!! VISCA EL REI ALÍ!!!!

Quan el President Maragall, davant de tot el Parlament català, i en directe per televisió a tot Catalunya, li va etzibar a tota la cara al convergent Mas, que el seu problema s’anomenava 3%, a casa vam dir: ” aquest home, s’ha begut l’enteniment “, i no, perquè li faltés raó, sinó per dir-ho oficialment, en el Parlament, i sense proves admissibles en dret.

Ara, ho entenc tot.

Quan em vaig assabentar de la notícia que Maragall estava malalt d’Alzheimer, em vaig entristir moltíssim, soc català i Maragall ha estat i és, President de Catalunya, per tant , el meu President.

És una malaltia terrible, per a un geni irrepetible.

Maragall , encara que mai va ser sant de la meva devoció, sempre l’he admirat, pel seu caràcter genuí , la seva visió política, el seu optimisme desbordant, aquella alegria que entusiasma a tot un Poble, i que l’empeny a anar a endavant, malgrat les dificultats i els mals moments.

Aquesta malaltia, apagarà un dels cervells amb més cor de la política.

Com vostè diu, és un malalt privilegiat, perquè tot el món el coneix pel carrer, i quan l’Alzheimer avanci… si el trobem desemparat , sol i perdut, sempre trobarà un català, li donarem la nostra mà i junts, arribarem a casa…… i fins que arribi aquell dia, compti amb tots nosaltres per ajudar-lo en la seva lluita contra aquest monstre cruel.

Us apreciem , us estimem i respectem.

Jo us saludo, President Maragall !!

Visca Maragall i Visca Catalunya !!

Ho reconec, amb tanta Mula, Torrents i altres marranades pirates, cada vegada vaig menys al cinema, he passat d’anar una vegada cada setmana a una vegada a l’any, màxim dos , potser tres.

Les pantalles de televisió domèstiques d’avui en dia, reproductors dvd, etc.. , et donen una qualitat impressionant, no arriba a la professional d’una sala comercial de cinema, però si que et donen l’oportunitat de presenciar un bon espectacle cinèfil, còmodament instal·lat al sofà de casa teva.

Però clar, hi ha algunes pel·lícules, que no pots esperar que surti una còpia decent a la Mula, i acabes per comprar-te una entrada i gairebé sempre la mateixa setmana d’estrena, en un cinema de la teva ciutat, i gran error….. la caguem !

I és que de sempre, i de tota la vida, els cinemes són lloc prohibit, unes autèntiques neveres-congeladors non-frost, però sense sistema antibacterià , les sales dels cinemes es tornen boges a causa del canvi climàtic, és un desenfrenament de gel polar, ancoratge del termòstat a 15 graus centígrads quan les Autoritats de la Sanitat Pública recomanen 23 graus centígrads.

Diumenge després d’un celestial menjar, entrecot amb patates fregides i escalivada de bacallà, regat amb un bon Penedès negre cinc anys, crema catalana, cafès i whisky malta deu anys, migdiada de campió, dutxa calenta i afaitat a la fulla de Williams amb Brummel Blau, un cafetet amb pasta, cotxe i a la porta del cinema a veure una zoombies, ja que m'he quedat amb gana de carn i sed de sang.

Entres a la sala, et poses amb la teva botelleta d’aigua 1,50 euros, els teus conguitos 2 euros, més l’entrada 6 euros, gairebé 10 euros , gairebé 1.700 pessetes de l’antiguitat.

Comencen les dentellades de zombies, i .. ATXUUMMMMMM !! , primer esternut, pell de gallina a les cuixes, perquè clar com un és un capullu, ha anat al cinema amb pirates, segona onada de mossegades a la jugular, mitja hora de projecció …i .. ATXUMMMM , ATXHUMM !!, aquesta vegada, dos pel preu d’un, comença la picor de faringe, laringe, i et dius … ja t’està bé per torracollons ¡! ..A que se li ocórrer anar al cinema , sense portar una abric , bufanda i guants.

A la sortida, et trobes coneguts, que et diuen que si la pel·lícula fa por, i els contestes : “serà això, perquè estic congelat “

Al matí següent, constipat , mal de de coll , tos de la bronquitis crònica, congestió nasal, dolor d’ossos, sense febre, però amb tota la col·lecció de bacteris i virus.

Estic segur que fins i tot he agafat el mateix virus de la pel·lícula… el de la IRA i la FÚRIA:

ME CAGUM ELS AIRES ACONDICIONATS I ELS CINEMES !!!!!!!!AHHHHHHHHHHHH¡!!! AAAAAAAAAAAAAAARGGGGGGGGGG !!!!!!!!!!

( És evident , però precís recordar, que aquest és un bloc personal, i com a tal, el titular del mateix, tendeix a opinar sobre allò que necessita explicar i en el moment que vol i desitja fer-ho.)

Ja ho hauran notat de seguida, efectivament, sóc una mica freacky, val, d'acord, mooolt freacky.

I aquells lectors, aquells que tinguin la paciència de llegir algun que un altre dels meus posts, s'adonaran també, que estic una mica agitat, tal com un San Francisco dins d'una coctelera.... Oui,ce la vie!!

Però dins de la meva semi assenyada agitació , afino més que alguns que es pensen més assenyats, seriosos i il·lustrats. No m'excusaré per aquesta falta d'humilitat, ja que no dic , i seria un imbècil de fer-ho així, que jo sigui més llest que ningú ,al contrari , però la meva condició de tossut amb cargols afluixats, em despulla de molts condicionats socials i morals, que vestit amb ells, seria impossible veure les coses amb la mateixa claredat, que t'ofereix la visió pura, sense filtres preestablerts.

Vingui al que anàvem, és evident i és de calaix, sóc un solteró del colló.

Tinc més de quaranta anys, els compleixo en els albors del mes d'agost, Lleó zodiacal, però Cabra en el sistema astral xinès ( ara s'entén ) . Estic carregat de manies i neures de solter, no tolero que ningú em toqui les MEVES coses del MEU lloc, que ningú no alteri la MEVA decoració del loft que tinc pel MEU cau. No suporto que ningú em digui com em vesteixo, com em pentino, la meva marca de colònia ( la Brummel, molt bona! ), què menjo , què bec, què llegeixo, què penso, què escolto, què miro, a qui insulto, a qui estimo, a qui desitjo, què somnio, quins anhels tinc , sóc corcó empedreït amb neures i manies del solter , les del llop solitari que no sap viure si no és sol, massa gran per viure en societat familiar amb altres llops, i menys amb llobatons per alimentar.

I cada dia que passa, encara hi estic més convençut , i m'allunyo més i més de la manada per conèixer.

Per què ? Ho intentaré raonar:

La meva fe en l'ésser humà, és limitada.

I si la meva fe en el gènere humà, és de per si , ja molt feble, la meva fe pel gènere femení, és encara el doble de minvant.

Efectivament, comparteixo l'extensa idea, que les dones són més intel·ligents, tenen que ser-ho per força, amb tanta neurona psico-emocional viatjant al lliure albir d'una mística orgànica desconeguda per la meva pobra ment, i per no parlar del seu univers paral·lel, un forat negre en el coneixement dels mascles, com és, el discórrer del pensament femení, aquest gran desconegut, però realment :

Què pensen les dones ? I el que és més important, el Com, el què i el Per Què i cap a on, i quantes preguntes més...

I els homes per contra, tan simples, i jo el més simples dels goril·les esquenes de sofà-llit.

El nostre instint animal, ens empeny a aparellar-nos, a fornicar, a reproduir-nos, a niar, a buscar cau, a viure en manada .

Però quina Llei Natural, ens obliga a haver d'aguantar la família de la parella ?, bastant de feina amb aguantar a la bestiola, que a sobre... Hem de suportar a tota la prole, ascendència i descendència ?.

I ara, és quan vaig , i em trec l'espasa de matador.

Vinga a la feina, torero !!!

Doncs bé, em poso a torejar la vaqueta, al toro, al bou i a tota la cavalleria del Séptim del Coronel Custer, a pit descobert, amb dos ous, ben grans i inflats.

Anem-hi, som hi doncs, endavant, mascle testosterònic que sóc un mascle ibèric ( és que si no m'animo jo sol ... ! )

Deixem-nos de convencions socials, tradicionals, morals i merdes de tres el quart amb pa i tomàquet.

Per què es casen les dones ? .....doncs i jo que sé !! ..... ja he dit que no les entenc.

Per què es casen els homes ? .. AHHHH AMICS MEUS...AIXÒ SI QUE HO SÉ!!!!

Els homes ens casem per les següents raons :

1r - per follar.

2n- perquè ens cuidin .

3r - per no sentir-nos sols.

4º- N'existeix una quarta ?

És molt trist, però és així, s'hi fixin que les tres opcions són: INDIVIDUALISTES, HEDONISTES, i HORRIBLEMENT EGOISTES...... TOTES PER A LA SATISFACCIÓ PERSONAL MASCULINA.

Pensem que la nostra dona es casa amb nosaltres per al mateix, per a follar-reproduir, perquè se les cuidin i per no sentir-se soles en un món de llops famolencs.

És una decisió de l'animal pur que som .... Algú ha dit alguna cosa d'AMOR ? Què ? Com ? On ? Quan ? Enamorament ? Felicitat ?..... Esperin que buscaré els kleenex i el la botella de conyac.

L'amor és un procés químic , indubtablement una alteració de l'organisme humà .

Però anem-hi, s'està acabant la cursa de braus, arriba el moment decisiu, el de la sort final, i me'n vaig a la barrera per entrar a matar, que soni la trompeta. Va per vostès. !!

A tall d'exemple, una historieta :

Posem per cas una parelleta de joves de l'extra-radi de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, per dir-ne alguna, els protagonistes de la telenovel·la: La Jessy & Isma .

20 anyets els dos, els dos lolailos, pirceajats, tatuats, amants del tunning xumbero amb xoriço, amb el cervell d'una oliva, amb la formació d'un calamar col·locat de cloïsses, i com a lectura , els cromos del Bollycao.

La Jessy , caixera-reponedora a temps parcial en el DIA % , L'Isma cobrant de l'atur i de la gratitud dels pares, després d'un festeig breu i fugaç, recardant-se per les esculleres més de 2.000 vegades per la llengua submarina, es casen i de penalty... ¿ i d'això li anomenem AMOR ?... jo l'anomeno ESTUPIDESA

Que potser... i encara així, s'estimen? , Estan enamorats ? Com .... ?

Però a veure : Quin futur li ofereix a Jessy ? , 20 anyets, lolaila, tunera, pircejada, tatuada, buida , caixera del DIA % i casada amb Isma, un nen de 20 anys, lolailo, tuneru, pirceajat, tatuat, buit i cobrant de l'atur i gansejant als seus pobres pares.

Ella, embarassada del primer bebè, netejant la merda del seu marit, que es gasta tota la pasta de l'atur, en una llanta d'aliatge per al seu buga-cotxe, només l li espera un trist panorama, que és el de sortir en algun informatiu, amb els dos peus per davant.