Últim film del realitzador alemany, molt recomanable i amb un to menys dur que "Contra la pared".

Personatges solitaris que van de un cantó a l'altre buscant alguna veritat que aporti sentit a les seves vides. És la segona película que veig d'aquest jove director i no ha baixat el seu bon nivell, diuen que la seva propera película serà una comèdia.

Fa poc he descobert a un director d'origen turc, Fatih Akin, he vist la seva pel.lícula "Contra la pared", m'ha causat molt bona impressió, us la recomano, us haig de dir que és una mica dura, però és una bona història ambientada a Istambul.

Juno es una adolescente de Minnesota, aguda como un puñal y que vive de acuerdo con sus propias reglas. Una tarde típicamente aburrida se transforma en algo exactamente opuesto cuando Juno decide mantener relaciones sexuales con el encantadoramente sencillo Bleeker. Enfrentándose a un embarazo imprevisto, ella y su mejor amiga Leah urden un plan para encontrarle al bebé la perfecta pareja de padres. Así, fijan su mirada en Mark y Vanessa Loring, una acomodada pareja de las afueras que desea adoptar a su primer hijo. Por suerte, Juno goza del apoyo de su padre y su madrastra. Pero a medida que Juno se acerca más y más a la salida de cuentas, la idílica vida de Mark y Vanessa comienza a dar señales de estar agrietándose. Mientras va pasando el tiempo, los cambios físicos de Juno reflejan su crecimiento personal. Con un intrépido intelecto muy alejado de la habitual angustia adolescente, Juno resuelve sus problemas de frente, exhibiendo una juvenil exhuberancia tan aguda como inesperada.

- sí, ha guanyat el PSOE i Chikilicuatre va a Eurovisión. Aquestes són les notícies poc importants. (tot i que tinc ganes de veure que passarà entre "l'artiste" del Buenafuente i el pollastre d'Irlanda...) Definitivament Espanya i Europa està "siendo absorvido hacia el interior..."

- Leonardo DiCaprio farà la versió real d'Akira. O_o <-- així és com em vaig quedar més o menys quan ho vaig saber. ^_^"
Us deixo la web amb la notícia.

- A partir del dia 26 estic d'exàmens. S'aproxima l'apocalipsi. u_u

- El dissabte vaig veure per primera vegada, i no és conya, que el símbol de la marca del Carrefour és un rombo amb una C al mig. Us prometo que sempre havia pensat que era una espècie de fletxa sense sentit... :S

- Dijous és el meu aniversari. Abandono un "pato kuak" i arriba un tres.

- Microsoft ha dit que obrirà el codi del nous programes del Vista. Diria que no han tingut gaira vista amb aquest nou sistema operatiu. buah. Passeu-vos tots a linux. :D (o cremeu els pcs)

- He vist que hi ha un ratolí submergible. Algú ha tingut mai la necessitat de rentarlo amb aigua, o és que sóc la única que no té un pc impermeable que em permeti treballar a la dutxa o la piscina? O_o

- El video més vist d'internet: Evolution of dance. (està molt "currat", però crec que té més gràcia la resposta que diu: Evolution of dance for the rest of us)

- i ja per acabar aquesta estupidesa. La novia de l'Orlando Bloom es queixa perquè diu que l'actor està tota la setmana amb els mateixos mitjons. I jo que em pensava que els elfos eren gent neta :S

Aunque la película es del año 2004, hace poco que la ví y me impactó. El film es un buen ejercicio de reflexión sobre los prejuicios raciales en nuestro entorno social global.

SIPNOPSIS:

Incomodidad es lo que más sentirás al ver Crash. Nada que ver con la butaca de tu cine. Nos referimos a ese sentimiento que muy pronto se apodera del espectador, ese reconocerse en el constante cabreo de sus protagonistas, en sus arraigados prejuicios, en su miedo al otro. Crash es un retrato desolador de la ciudad que mejor condensa algunos de estos terribles síntomas del hombre urbano y contemporáneo: Los Ángeles. Paul Haggis ha conseguido crear una película realmente coral, compuesta por un buen número de personajes que únicamente tus preferencias convertirán en protagonistas o no. A Haggis le conocimos como guionista de Million Dollar Baby, pero esta vez, además de escribir la historia, se ha colocado detrás de la cámara. Con un estilo y ritmo que recuerdan al Michael Mann de "Collateral", el director se gana la atención del espectador gracias a un guión de difícil estructura y evidente gancho narrativo.

Racismo y clasismo campan a sus anchas en estos personajes, pero no un racismo de escupitajo y bate de béisbol, sino algo mucho más sutil y soterrado, y por lo tanto más peligroso. La esposa adinerada, los delincuentes de poca monta, los traficantes de personas, el policía amargado y el que aún cree que es posible mejorar las cosas, el político y el tendero, todos flotan en un mar de coches y carreteras infinitas en las que, a veces, chocan. Esta colisión a la que hace mención el título parece despertarles de un limbo pegajoso e injusto. Lástima que esa reacción dure poco, y no lleve a nada. No encontrarás moralejas ni justicia en el destino que espera a cada uno de estos individuos perdidos en las carreteras y calles de Los Ángeles.

Enlaces:
Crash

Lleida, del 25 de Febrer al 2 de Març

Com m'agraden en Burton i en Johnny Depp. n___n"

He entrat a wikipedia per saber una mica més i he llegit que l'havien trobat al terra de casa seva, despullat i entremig de pastilles. Segons el seu pare no és un suicidi, jo no n'estic tant segura... però que hi farem. Us deixo una foto per aquells que no sapiguin qui és, i un parell de pelis per a que el vegueu en acció.

- Brokeback mountain (que no l'he vist... xD)

- El secreto de los hermanos Grimm,

- Destino de caballero...

Ah, també he llegit que l'última pel.lícula que estava rodan, la nova entrega de Batman - The Dark Knight - podria acabar-la l'actor Johnny Depp. A veure que passarà.

Je serai honnête. C'est par nécessité et non par choix que nous avons dû procéder à un remplacement de notre pomme de douche il y a quelques semaines déjà. Nous sommes dotés d'une douche-téléphone et la pomme de douche en place s'est mise à gicler de partout, du jour au lendemain. Nous avons tenté de réparer les dégâts mais ça n'a qu'empiré.

La solution? Câlisser ça dans les vidanges et en acheter une nouvelle.

Soites.

J'adorais mon ancienne pomme de douche. Le jet était puissant et efficace.

Je hais ma nouvelle pomme de douche. Elle ressemble beaucoup à celle qui est sur l'image au début du billet. Je la soupçonne d'être du type écologique. Vous savez, celles qui ont un débit d'eau moins élevé, pour économiser?

Celles que lorsque tu mets le jet au "plus fort", c'est encore la merde. Une chance que je ne travaille pas dans le domaine de la construction parce que laissez-moi vous dire que c'est pas ça qui décrasse en profondeur.

Bref.

Comme vous pouvez le voir à votre droite, j'ai ce qu'on appelle... des cheveux longs. Et cette photo-là a été prise cet été alors ça a encore allongé! (Bah, pas tant que ça mais quand même un peu.)

Avec ma pomme de douche qui décapait le fond de tête, c'était parfait. J'en étais venue à oublier que plus jeune, j'avais des problèmes intenses de pellicules.

Ma nouvelle pomme de douche a contribué à me le rappeler. J'ai beau passer 25 minutes dans la douche où je me consacre majoritairement aux soins de ma tête... Rien à faire. Il en reste tout le temps. Je m'améliore mais... là, je commence à capoter. Ça tue. Des pellicules, même en quantité minime, ça gâche le look de la crinière.

On fait quoi dans ce temps-là?

Je ne vois vraiment pas en quoi c'est supposé être écologique d'avoir une pomme de douche qui débite moins d'eau à la fois si ça résulte à passer le double du temps dans notre douche quotidiennement.

Non, je ne vois pas.

Donc, qu'est-ce que je fais?

J'achète une nouvelle pomme de douche en espérant qu'elle ne donne pas un jet feluette?

Ou je me coupe les cheveux?

Je ne veux pas me couper les cheveux. Je m'étais promis que je ne ferais pas ça avant d'avoir plus ou moins 45 ans, l'âge moyen où une femme doit absolument recourir à la teinture et quand les cheveux sont courts, ça coûte moins cher. (Parce qu'on ne me fera pas croire que si les femmes "mûres" ont toutes les cheveux courts, c'est pour une autre raison que celle-là!)

Commentaires? Suggestions?

*soupirs*

Molt recomanada! Per disfrutar-la amb qui vulguis!

Benvinguts fans de Woody Allen. Jo, el cert és que no sóc una autèntica fan, però estic en procés de descobrir personalment aquest persontage anomentat per la critica popular, com a geni.

Aquí us deixo unes quantes pel·lícules valorades per la crítica.

Cronologia cinematogràfica de Woody Allen:

Bananas (1971)

Todo lo que simpre quiso saber sobre el sexo y no se atrevió a preguntar (1972)

El dormilón (1973)

La última noche de Boris Grushenko (1975)

Annie Hall (1977)

Interiores (1978). Drama: Nominat als Òscars com a millor director i guionista.

Manhattan (1979). Nominació com a guionista.

Recuerdos (1980). Film molt interessant.

La comedia sexual de una noche de verano (1982). Film molt interessant.

Zelig (1983). Film experimental.

Broadway Danny Rose (1984). Brillant.

La rosa púrpura de El Cairo (1985). Obra mestra.

Hannah y sus hermanas (1986). Film magistral, reb un Òscar pel guió.

Días de radio (1987). Molt nostàlgic.

Otra mujer (1988). Drama.

Delitos i faltas (1989). Magistral.

Maridos y mujeres (1992). Un èxit. 

Misterioso asesinato en Manhattan (1993)

Balas sobre Broadway (1994)

Poderosa Afrodita (1995)

Todos dicen I love you (1996)

Desmontando a Harry (1997)

Celebrity (1998)

Acordes y desacuerdos (1999)

Granujas de medio pelo (2000)

La maldición del escorpión de Jade (2001)

Un final made in Hollywood (2002)

Melinda y Melinda (2004)

Match Point (2005)

Scoop (2006). Últim llançament, estrena en cinemes el passat 27 d' octubre.

Més informació: alohacriticon.com

El dia 2 de març del 1974, Salvador Puig Antich, membre militant actiu del Movimiento Ibèrico de Liberación (MIL), es sentenciat a pena de mort mitjançant el "garrot vil". Salvador i una altre jove estranger van èsser els últims executats durant l'època franquista a través d'aquesta tècnica neandertal i inquisidora. La pel·lícula no és un documental gràfic de la vida de Salvador ni del Franquisme, sinó que es basa en la senzillesa o complexitat dels sentiments. En ella l'espectador percep durant tot el llargmetratge una sensació una mica més aprop del que devia sentir Puig Antich en aquells moments, en les seves últimes hores de vida i els intents frustrats del seu advocat i de les seves germanes en intentar treure'l de la Model.

Si voleu saber que és realment un sentiment d'impotència absoluta envers els assessinats ocults del Franquisme, no us podeu perdre aquesta història. Som concients que molt joves de moviments juvenils radicals i sindicals van morir de la mateixa manera que Puig Antich, però també és cert que la seva història va ser la més sonada i per tant el punt de sortida de la revolució del poble aixecant-se contra la puta dictadura.

Només us dic una cosa: tot el cinema plorava, i va ser la única pel·lícula que he vist que al finalitzar la gent es va passar una bona estona aplaudint.

Per mi una de les millors, sobretot si tens arrels en aquesta terra, CATALUNYA.

Aquí teniu la pel·lícula més glamurosa que ja fa dies que volta pels cinemes: El Diablo se viste de Prada. Molts pensareu: "mira, una altra americanada...", doncs la veritat és que....si. Una altra "americanada" però aquesta vegada s'ha vestit de moda. La història gira al voltant d'una noia (Anne Hathaway) que deixa el seu poble, després d'acabar la Universitat, perqué troba una feina en una gran revista de moda que ella justament desconeix. Inquieta, educada, treballadora i sobretot antimoda, deixarà pasmat al públic quant per un moment es deixarà absorvir per frívol i vertiginós món de la moda. El diable (Meryl Streep), en aquest cas representat per la seva "jefa", li farà suar la gota fins que comprengui que ella és la gran dictadora de la moda i que per tant se l'ha de tractar com a tal.

Li posaria 5*****, espero que no guanyi un Òscar, però realment la recomano de gust. És molt divertida. (Basada en el best-seller de Lauren Weisberger). Títol original: The Devil wears Prada.

Secrets compartits: una dona de 37 anys, recent divorciada, coneix a un noi de 23. A partir d'aquí, comença una relació extranya, però amb molta passió que desenboca en l'enamorament dels dos. Ell li explica coses a sa mare sobre la seva nova relació, i ella li explica a la seva fisioterapeuta inclòs intimitats al llit. Al final aquests secrets no són tant secrets i tot queda en família.