pelicules « WordPress.com Tag Feed

Que Rica MIERDA

sunshadow — Sun, 06 Jul 2008 20:32:13 +0000

Estic Molt Cabrejat i amb mal de Panxa.

I es que acabo de venir del Cine. Sí, aquesta cosa que en algun moment algun boig va anomenar "Art". Doncs que sapiguen que l'Art, com l'entenc jo, és per definició una cosa Bella i Agradable. En cap cas ha de provocar el rebuig i la repusió com ho esta fent el Cinema sobre el meu cos amb els seus productes de ínfima qualitat. Parlo de rebuig i repulsió en el sentit més literal de la paraula, doncs els sentiments afloren al meu cos en forma de nàusees i vòmits.

Anem a veure l'argument de la MERDA (és com em referiré a les pelicules que crec dignes de ser anomenades aixi) que vinc de veure:

El Incidente

13 anys Ciencia-Ficcio

Una familia huye de un inexplicable fenómeno que amenaza a la humanidad… y también al más básico de los instintos humanos: el de la supervivencia.

D'entrada no crec que sigui recomanada 13 anys doncs he hagut d'apartar la mirada en varies ocasions. És natural, en ma vida m'he abocat a la tassa del vàter a menjar merda, així que em nego a empassar-la pels ulls. Segon, de ciència-ficció en té el mateix que jo de Stripper o Capellà. Només perquè diguin la paraula "ciencia" repetides vegades en el guio aixo no justifica RES Senyor del magnific mon del Cinema. I finalment... jajaja quina merda de Sinopsi. Bé de fet en fa justicia doncs ens movem en temes escatologics tota l'estona...

Faré una cosa que per alguns sera de mal gust o mal vista pero crec que estic fent un be a la humanitat.

A EEUU apareix "magicament" un brot d'una extranya toxina que provoca el Suicidi (¿¿??) sobre tots aquells que l'inhalen. Aixo el protagonista ho atribueix a un mecanisme de defensa de les plantes contra els humans (WTF) i que de nou "magicament" nomes dura un dia. El temps just per mostrar durant tota la pelicula un munt de morts explicites que no venen gens al cas acompanyades de dosis de violencia gratuita totalment fora de l'argument. Al final el protagonista la seva novia i la filla d'aquest es salven "magicament" i viuen feliços.

Si aquest és el millor recurs cimenatografic que tenen alguns per mantenir una pelicula (1h 30min de la meva vida no es poc!) és que hem arribat al final d'aquest gènere. I és que em queixo d'aquesta però la meva queixa és a un nivell molt més general. Podria encaixar tota la MERDA que es fa posar el nom de CINE DE TERROR en una gran planta de compostatge que podria abastir els pagesos d'aquesta terra fins la fi dels temps. Si s'aixequés Bram Stoker de la tomba (que igual algun dia ho fa qui sap) o Mary Shelley... vomitarien de Fàstic davant de tals muntanyes de MERDA.

I és que això NO ÉS ART senyors del mon del cinema. És un producte que per desgracia s'esta extenen com un CANCER a la societat moderna amb l'unic objectiu d'alimentar els cervellets MALALTS de gent sense sentit del gust, de la bellesa i molt menys de l'Art. Incapaços de controlar sentiments i emocions, segurament propensos a l'autisme i la psicopatia.

A Menjar MERDA que America ho diu!!!

Dos pelicules per avui 20 d'abril

nicedays — Sun, 20 Apr 2008 10:45:04 +0000

Avui 20 d'abril es un dia mol especial fa 15 que va morir Cantinflas i fa 9 anys que uns estudians armats varen matar a 26 persones al institut Nord America de Columbine. Dos coses completament diferents pero que tenen a veure. La masacre de Columbine en la que dos estudiants varen decidir disparar als seus companys sense aparent motiu es fruit de una cultura de la violencia que recorrer els USA i el mon occidental en general. Per veure aixo us recomano la pelicula "Bowling for Columbine" del director Michel Moore. I ara us preguntareu on entra el pobre Cantinflas? Doncs molt senzill, haurien perpretat aquell horripilant acte els dos estudiants nord-americans si totes les pelicules de violencia i d'agresivitat no exercisin una pressio brutal als joves influenciables o si en comptes de mirar tantes pelicules de odi i violencia hagesin mirat en Cantinflas o en Groucho Marx o Tip o Coll haurien fet el mateix? Poder aixis hagesin apres a riure de les coses i no a disparar-los-hi a veure el mon com a amic i no com a enemic. Aixis que vet aqui la relacio i la meva segona recomanació cinematorgrafica: El bolero de raquel.

El bolero de raquel - Cantinflas

Bowling for Columbine - Michel Moore

La ciudad perdida

nicedays — Sun, 30 Mar 2008 10:54:12 +0000

La ciudad perdida es d'aquelles pel·licules que als critics els agrada destripar perque no explica una historia plena de cliches de Hollywood. Es una pel·licula que dona una versió de la epoca pre-castro a Cuba i de com es va gestar desde la prespectiva de una famila de clase mitjana.La prespecrtiva del protagonista es la de el director d'un dels cabarets mes importants de l'Havana. La pel·licula explica com les clases mitjanes de cuba van ser les que varen gestar la revolució contra Batista (Ni Fidel ni el Che ni Camilo Cienfuegos eren treballadors sino estudiants de clase mitjana). Es una bona pelicula per reflexionar sobre les dictadures d'esquerres a America Llatina i per fer una mica de revissió historica. En resum una bona pel·licila que ens parla d'aquella Cuba comvulsionada per les ansies de llibertat del seu poble que si be vivia amb una dictadura, aquesta no va caure per les masses d'obrers unicament ja que cuba al 1957 segons la UNESCO: “Una característica de la estructura social cubana es su gran clase media” o “Los trabajadores cubanos están más sindicalizados (proporcionalmente a su población) que los trabajadores estadounidenses. El salario promedio por una jornada de 8 horas en Cuba en 1957 es mayor que el de los trabajadores de Bélgica, Dinamarca, Francia y Alemania. Los trabajadores reciben el 66,6% del ingreso nacional bruto. En los EEUU esta cifra es de 70%, en Suiza 64%. El 44% de los cubanos están amparados por la legislación social, un porcentaje mayor que en los EEUU”.

Puntuació: 3,8/5

BSO: Molt bona banda sonora del la musica de la illa.

Cita: "La Habana es como una rosa, si te acaricia o te pincha depende de como la cojas."

Trailer:

Ficha tecnica:

Direció: Andy Garcia. Pais: USA. Any: 2005. Duració: 143 min. Génere: Drama. Guió: G. Cabrera Infante.
Interprets: Richard Bradford (don Donoso Fellove), Nestor Carbonell (Luis Fellove), Andy Garcia (Fico Fellove), Dustin Hoffman (Meyer Lansky), Tomás Milian (don Fedrico Fellove), Bill Murray (escritor), Elizabeth Peña (miliciana Muñoz), Inés Sastre (Aurora Fellove).
Estrena a España: 3 Novembre 2006.

American pie

putxinelli — Fri, 28 Mar 2008 16:40:04 +0000

Bueno m'he decidit a parlar sobre aquesta pelicula( o mes ben dit serie de pelicules) perque a partir de la primera ha anat de mal en pijtjor, ja que ara per ara tenen 6 pelicules, la meitat estrenades en DVD, si comptant per fer una pelicula com a minim necesites 6 millions de dolars son 18 milions de dolars enviats a la brossa ja que aquestes pelicules ningu se les comparan.

Si les mires hauras llençat a la paperera unes 5 hores

Transylvania

nicedays — Sun, 09 Mar 2008 10:25:03 +0000

Avui us vull recomanar aquesta pelicula que trascore en la gelida regio de Transylvania com el nom de la la pelicula diu clarament. Es una pelicula en la que el director es capaç de barrejar sentiments musica i paisatge d'una mera brutal i espectacular. La historia tracte sobre una noia Fransesa que es que embrasada de un music Transilva i que viatge fins alla per trovarlo.

En el fin del mundo

gintonight — Sun, 27 May 2007 10:57:00 +0000

Ahir per la nit vaig anar a vore Piratas del Caribe 3. La veritat es que em va agradar però crec que em vaig distraure més amb la segona. En aquesta tercera entrega ha predominat moltissim els efectes especials i el voler fer la peli espectacular (potser algo flipats, perquè hi han algunes coses...poc creibles o poc coherents pero bueno, bé) i des del meu punt de vista ho han aconseguit pero "sacrificant" moltes parides dixes que fan riure a tota la sala.

Com dic, és una peli tan dinàmica i replena de efectes especials que temps per a avorrirte no en tens. Cada minut està passant alguna cosa que afecta a TOTS els personatges de la història. I el problema que li trobe a d'açò és que l'espectador acaba marejat com una tonyina entre tanta acció, tant de personatge, els diàlegs i la música. Quasi no dona temps a assimilar al 100% la peli, pero bueno, al final et vas aclarint!

En quant a les parides... haberlas haylas, pero m'ha paregut que menys que en les dos entregues anteriors i a mi em pareix (conste q no tinc ni punyetera idea de cine) que és degut a que com la peli es desenvolupa paralelament en distints escenaris on passen simultàniament moltes coses, no hi ha molt de temps per a fer broma.

Així i tot, em va parèixer una peli molt entretinguda per a vore i per supost vore a Jack Sparrow/Will Turner (o Elisabeth Swan si eres fan de la xica) en pantalla gran contribuixen a que et quedes estàtica a la cadira i t'oblides de menjar-te els Gusanitos que em vaig comprar, jeje.

Per cert, si aneu a vore-la, xupleu-se tots els crèdits del final, ja que quan acaben (jo ho he vist en les 3 entregues) sempre ix 1 minutet més de peli i mole!