El recordo sent jo un xiquet, que venia molt de tard en tard a casa, a visitar la meua àvia Pilar, germana seua, així que venia de Madrid. Fumava pels descosits i gastava ulleres de cul de got. Per la manera de vestir, es notava que no vivia al poble, que vivia a fora. Uns anys més tard, va jubilar-se i va comprar la casa que familiarment se'n deia del potacari. Per aquella època, va aparèixer una informació al diariet al voltant de la seua activitat artística. Jo sabia per mon pare, fillol d'ell, que era molt aficionat als rellotges de paret. Recordo perfectament el quadre de la font de Sant Vicent que penja al menjador de casa ma padrina Expectación. Sabia que l'havia pintat ell i és una d'aquelles imatges inesborrables de la infantesa. De tota manera, fins a la publicació al diariet, encara als anys 70, no tenia coneixement de la seua dedicació a la pintura.

Bastant més endavant, a començaments dels anys 90, ell va començar a fer exposicions al poble, amb quadres i ventalls. Si temps enrere l'havia vist com una persona excèntrica, no sé si dir bohèmia, per la seua condició de pintor i pel fet de portar una vida fora del poble que em resultava exòtica, la seua perseverança en la pintura una vegada jubilat em va fer canviar aquesta percepció a mesura que les exposicions s'anaven repetint.

Així, el 1999, jo em trobava estudiant la llicenciatura d'Humanitats i havia acabat l'assignatura d'Història de l'Art. Acabava de tornar d'un viatge a Venècia i Florència, on havia anat expressament als Ufficci a mirar pintura renaixentista, i estava imbuït del gust per la pintura. Aquell agost ell muntava la seua cinquena exposició i se'm va ocórrer prendre unes fotografies dels quadres que exposava i fer-li una entrevista, que potser publique algun dia, amb la intenció difusa de fer un petit estudi de la seua obra. Ja en aquell moment, per la productivitat artística que manifestava, va parèixer-me que la seua no era l'obra d'un aficionat que s'hi dedica de tant en tant per matar el temps. Es tractava d'una obra amb una temàtica molt clara, amb un volum més considerable del que pot parèixer a primera vista, i amb un discurs que vinculava art i vida d'una manera molt íntima i sòlida. Cada vegada més, perquè la jubilació li permetia una dedicació plena i perquè el fet de viure a Traiguera li proporcionava la matèria primera amb què omplia els llenços: les oliveres, el paisatge del poble, el paisatge del Maestrat. Ja en aquell moment, vaig publicar a Internet (http://cv.uoc.es/~tossal/num6/galeria.html) algunes de les imatges preses en aquella exposició, juntament amb una ressenya biogràfica.

Uns anys més tard, cap al 2003, em trobava treballant en els materials fotogràfics del projecte Imatge de Traiguera i vaig recórrer a ell i a la seua dona Conxa per replegar informació sobre les primeres dècades del segle XX al poble i sobre un bon nombre d'imatges que pensava que podien ser d'aquell temps i que se'm presentaven difícils d'interpretar. Això va donar peu a una altra entrevista en què la parella va parlar llargament sobre els seus primers temps al poble i sobre la vida de l'època. La visió que transmetien del poble d'aleshores, els anys 20, era la d'un poble sumit en una pobresa extrema, que feia fugir la gent.

Va ser d'aquesta manera que vaig arribar a conèixer personalment la persona, l'artista, més enllà dels vincles familiars. Per a ell, pintar era una manera de continuar actiu, era una manera de viure, tan vàlida com qualsevol altra. Comerciava amb la seua pintura perquè al capdavall és el destí del quadre pintat. Però la seua ambició personal era pintar, és a dir, mantenir una actitud vital que es manifestava mitjançant l'expressió artística. Li resultava inconcebible que la gent, a l'edat d'ell o més jove, abandonés la seua activitat de tota la vida i es limités a veure com passa el temps. Per això va continuar pintant fins allà on va poder.

El 2006, després d'onze exposicions realitzades dins de les festes majors, per circumstàncies diverses, no va poder realitzar la d'aquell any. Juntament amb mon germà Tino vam proposar-nos d'organitzar-li'n una que resultés més remarcable que totes les anteriors. Es tractaria d'una exposició retrospectiva que fos una mostra de tota la seua trajectòria artística i que es basaria en la seua col·lecció particular. La preparació d'aquesta exposició va permetre'm conèixer encara més a fons la trajectòria artística del pintor i el conjunt de la seua obra. Només la seua col·lecció particular comprèn més de 300 peces entre quadres, aquarel·les i dibuixos. També vaig tindre ocasió d'aprofundir en la seua faceta d'il·lustrador. Al diariet dels anys 70 hi ha moltes il·lustracions seues. Els emblemes de la banda i del Club Ciclista són creació seua. Els orígens de la seua activitat artística cal situar-los al voltant de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya, un grup de pintors de Barcelona actiu als anys 50, amb el qual va tindre contacte directe en aquella època. Per tant, encara que a ell li agradava considerar-se un autodidacta, resulta que aquesta condició és relativa, almenys pel que fa als inicis. És cert que no va tindre mai una formació acadèmica, però també ho és que va iniciar-se en el si d'un grup artístic conegut i amb uns patrons formals delimitats.

Crec que la recerca realitzada per a la preparació va ser tota una sort per a mi, que vaig poder conèixer de primera mà tot el conjunt de la seua obra. També crec que l'exposició va ser un èxit perquè vam aconseguir els objectius que vam plantejar-nos: donar a conèixer una mostra antològica que servís com homenatge del seu poble al pintor en els 50 anys de la seua activitat artística. Crec que va ser la millor exposició que se n'ha fet fins al moment, per la qualitat de l'obra exposada, perquè de fet hi ha alguns quadres de la seua col·lecció particular que han esdevingut emblemàtics per als coneixedors de la seua pintura; uns altres s'havien exposat molt poc i són d'una qualitat molt remarcable respecte del conjunt. També va ser un èxit perquè, al meu modest entendre, aquella exposició tancava la seua personalíssima carrera artística. El temps ha demostrat que efectivament és així.

Desapareix l'artista i perdura la seua obra. Perdura la seua obra en les col·leccions particulars. Jo mateix tinc tres quadres seus a casa. Molts traiguerins, de prop i de lluny, i altres gents del Maestrat i del Montsià tenen el gust de comptar amb una obra seua en un espai assenyalat. També empreses i institucions. Una gran part de la seua obra està dispersa en col·leccions particulars. També hi ha la col·lecció particular del pintor. En aquesta qüestió ja vam tindre ocasió de pensar-hi arran de l'exposició del 2006. En aquest sentit, al meu modest entendre, allò que pertoca a les institucions d'un poble en què la cultura en general i el patrimoni en particular són considerats un valor indissociable del seu progrés i de la seua existència és protegir aquest patrimoni com a propi i emprendre les accions amb els recursos adients per fer-ho. Pere Vicent Masià va contribuir amb la seua creativitat formar el gust artístic del poble de Traiguera per la pintura. Una bona part de la seua temàtica pictòrica parla de la identitat del poble. És un llegat que el poble hauria de saber fer seu.

El Ayuntamiento de Sort en colaboración con el de Rialp ha organizado un curso de formación dirigido a los restauradores, hoteleros y demás responsables turísticos de la Vall d'Àssua y el Batlliu que ofrecen algún tipo de servicio a los visitantes. Se trata de un curso de cinco sesiones en las que se les facilita los conocimientos básicos del territorio para poder informar mejor a sus clientes. Este curso se desarrolla dentro del marco del proyecto La Vall d'Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la. Este proyecto quiere dar a conocer la Vall d'Àssua y el Batlliu a través de la literatura.
Entre los conocimientos que se les facilita destaca la historia del Pallars, el valor del patrimonio cultural y arquitectónico de la Vall d'Àssua y el Batlliu o un itinerario de naturaleza. También se darán las recomendaciones básicas que un establecimiento tiene que dar a sus clientes para practicar el senderismo. La clausura al curso la pondrán los escritores Maria Barbal y Jaume Cabré, autores de novelas ambientadas en la Vall d'Àssua. Barbal es autora de libros como Pedra de tartera, País íntim y Mel i metzines y Cabré de Les veus del Pamano. Los dos escritores hablarán de cómo influye la Vall d'Àssua y el Batlliu en el proceso de creación de obras literarias y qué significa para los escritores de esta zona.
Aprovecharán también para explicar la experiencia en la pasada feria del libro de Frankfurt en la que dos de las obras ambientadas en la Vall d'Àssua como Pedra de tartera o Les veus del Pamano fueron dos de las grandes triunfadoras.
El proyecto también contempla la creación de rutas literarias y bibliotecas en los establecimientos turísticos.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 10 de juny del 2008 (enllaç)

Tarragona és patrimoni de la humanitat pel seu passat romà, el millor d'Europa darrera la pròpia Roma. Un amfiteatre, un fòrum, un pretori, el circ, un aqueducte, diverses viles i més coses que em deixo, en donen fe. L'amfiteatre és especialment escènic: situat a la vora del mar, sota el balcó del Mediterrani. Es conserva molt bé. Aneu-hi a fer un volt i passeu tot el dia visitant aquesta ciutat que, a més del patrimoni romà, ofereix un llegat medieval molt important: per exemple la catedral. Passegeu pels carrers de la part antiga deixant-vos sorprendre a cada pas, ara per un palau, ara per una làpida incrustada a qualsevol cantonada.

Tarragona es patrimonio de la humanidad por su pasado romano, el mejor de Europa detrás la propia Roma. Un anfiteatro, un foro, un pretorio, el circo, un aqueducto, varias villas y más cosas que me dejo, dan fe. El anfiteatro es especialmente escénico: situado a orillas del mar, bajo el balcón del Mediterráneo. Se conserva muy bien. Id a dar una vuelta y pasáis todo el día visitando esta ciudad que, además del patrimonio romano, ofrece un legado medieval muy importante: por ejemplo la catedral. Paseareis por las calles de la parte antigua dejándoos sorprender a cada paso, ahora por un palacio, ahora por una lápida incrustada en cualquier esquina.

Tarragona is a patrimony of the humanity for its Roman past, the best of Europe behind Rome. An amphitheatre, a forum, a pretorio, the circus, an aqueduct, several villas and more things that I leave myself, give faith. The amphitheatre is specially scenic: placed on the banks of the sea, under the balcony of the Mediterranean. It remains very well. You can spend the whole day visiting this city that, besides the Roman patrimony, offers a medieval very important legacy: for example the cathedral. You will walk along the streets of the ancient part leaving you to surprise to every step, now for a palace, now for a tablet lodged in any corner. 

"A París, a l’entrada del Passage des Princes (…) una nova classe d’estel urbà brilla ara totes les nits, horrible, aliena a aquest món, molesta per la vista humana, ¡un fanal de malson! Una llum així només hauria d’il·luminar assassinats i crims públics o els corredors dels manicomis, un horror per destacar un altre horror. Mirar-la una vegada és enamorar-se del gas, que dóna un resplendor càlid i domèstic a la vora del qual es es pot menjar. (…) Allà on hi sobreviuen dolces alegries, on les persones s’apleguen per fruir i el filòsof mira somrient i callat, on l’amor i el riure i el vi deificant abunden, allí, si més no, que la vella i tènue lluïssor il·lumini els quefers humans."

El diputat de CiU per Lleida i Alcalde de Sort, Agustí López, ha presentat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya en què insta la Generalitat a posar en marxa un pla per preservar les esglésies del Pirineu.
López va assegurar que, només al Pallars Sobirà, hi ha 15 temples que amenacen ruïna i reclama un programa d'inversions per rehabilitar edificis de les comarques pirinenques durant els anys 2009 i 2010.
El text de la proposta de resolució recorda la «demolició vandàlica» del campanar de l'església de Torre de Buira, a la Ribagorça aragonesa i assenyala que, a Catalunya, «provoca inquietud el llarg llistat de capelles, ermites i esglésies desateses i en estat de ruïna imminent. És a dir, en un estat similar al de l'església de Sant Climent de Torre de Buira».

Font: SEGRE, dimarts 6 de maig del 2008 (enllaç)

La puntata de "L'emigrante" è visibile qui

El mes de novembre de 2007 es va constituir el Col·lectiu en Defensa de Lluc, un col·lectiu liderat per l'Associació d'Antics Blavets, i que compta amb el suport i participació de  ARCA i GOB que neix amb l'objectiu d'evitar el projecte d'urbanització que amenaça Es Guix.

Un projecte de “aldea” que preveu la construcció 165 habitatges plurifamiliars, pretén ser “el nou poble” d'Escorca. Cases plurifamiliars, que donaran cabuda a 771 habitants més, comerços i restaurants són part del projecte que es preveu construir en aquest emblemàtic paisatge de la Serra de Tramuntana.

En data 8 de setembre de 2006, l'Ajuntament d'Escorca va concedir la llicència d'obres per a la construcció de 105 habitatges.

Tot i que les obres es troben cautelarment paralitzades per la Norma Territorial Cautelar del Consell de Mallorca, en pocs mesos s'haurà de determinar el futur definitiu d'aquest entorn que mereix esser preservat. Una NTC a la qual, l'Ajuntament d'Escorca hi ha presentat al·legacions en contra.

Cal recordar que el terme municipal d'Escorca està declarat Paratge Pintoresc (Decret 984/1972), ara, Bé d’Interès Cultural. Aquest fet ha d’impulsar a les administracions a promoure la protecció d'aquest espai emblemàtic i únic de Mallorca.

Tant la urbanització d'Es Guix com la de Son Massip representarien una greu pèrdua per Escorca i per Mallorca sencera. Escorca no necessita un poble nou, ni Mallorca crear nuclis a la Serra de Tramuntana

Gràcies per la teva col·laboració!

Es fa públic les devolucions de les fiances definitives per la responsabilitat que es pogués derivar per la realització de les obres que a continuació es relacionen, amb la finalitat que, en el termini de vint dies hàbils, es puguin formular reclamacions per part de les persones que puguin tenir algun dret sobre els adjudicataris, per raó del contracte garantit. De no formular-se cap reclamació en el termini esmentat es procedirà a la devolució de les fiances dipositades.

Nom de l'empresa: Miquel Rius SA
Concepte: Millora de drenatge i plataforma dels accessos a nuclis del municipi de Llavorsí (tram Cargol-Baiasca)
Import de la fiança: 2.985,96 euros

Nom de l'empresa: Miquel Rius SA
Concepte: Millora de drenatge i plataforma dels accessos a nuclis del municipi de Llavorsí (tram Cargol-Baiasca), 2a fase
Import de la fiança: 1.890,00 euros

Nom de l'empresa: Miquel Rius SA
Concepte: Condicionament de l'accés a Mencui des d'Escós, 1a fase (terme municipal de Soriguera)
Import de la fiança: 4.063,60 euros

Nom de l'empresa: Antoni Añó Pons
Concepte: Realització de dos CDs interactius sobre patrimoni artístic religiós: guia interactiva d'esglésies i ermites del Pallars Sobirà i retaules del Pallars Sobirà
Import de la fiança: 1.191,74 euros

Nom de l'empresa: Antoni Añó Pons
Concepte: Realització d'un audiovisual sobre el romànic a les Valls d'Àneu
Import de la fiança: 1.022,88 euros

Nom de l'empresa: Josep Colom Prió
Concepte: Tranport de viatgers a la demanda de la línia Sort-La Seu d'Urgell
Import de la fiança: 738,12 euros

Nom de l'empresa: Autocars Lladós Montaña SL
Concepte: Transport de viatgers a la demanda de la línia Àreu-Llavorsí
Import de la fiança: 163,30 euros

Nom de l'empresa: Josep Colom Prió
Concepte: Transport de viatgers a la demanda de la línia Enviny-Sort
Import de la fiança: 99,84 euros

Nom de l'empresa: Rabasa-Turístic SL
Concepte: Transport de viatgers a la demanda de la línia Llessui-Sort
Import de la fiança: 401,60 euros

Nom de l'empresa: Joan Bellera Bellera
Concepte: Transport de viatgers a la demanda de la línia Escós-Sort
Import de la fiança: 62,04 euros

Nom de l'empresa: Josep M. Llor Bringué
Concepte: Transport de viatgers a la demanda de la línia Àreu-Sort
Import de la fiança: 372,63 euros

Nom de l'empresa: Jordi Cases Blasi
Concepte: Transport de viatgers a la demanda de la línia Gavàs-Esterri d'Àneu
Import de la fiança: 164,44 euros

Nom de l'empresa: Serveis Turístics Gabriel SL
Concepte: Transport de viatgers a la demanda de la línia Tavascan-Llavorsí
Import de la fiança: 360,61 euros

Nom de l'empresa: Víctor Rey Huguet
Concepte: Transport de viatgers a la demanda de la línia Alòs d'Isil-Esterri
Import de la fiança: 163,41 euros

Nom de l'empresa: Josep Colom Prió
Concepte: Transport de viatgers a la demanda de la línia Rubió-Sort
Import de la fiança: 211,20 euros

Nom de l'empresa: David Roqué Garcia
Concepte: Transport de viatgers a la demanda de la línia Roní-Sort
Import de la fiança: 58,34 euros

Nom de l'empresa: Josep Lladós Callís
Concepte: Transport de viatgers a la demanda de la línia Burg-Sort
Import de la fiança: 128,22 euros

Nom de l'empresa: Imma Rubió Escoda
Concepte: Transport de viatgers a la demanda de la línia Baiasca-Sort
Import de la fiança: 95,04 euros

Sort, 22 de gener de 2008
Signat: El President (il·legible)

Font: BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA, núm. 38, 13/03/2008 (enllaç)

Desde la Plataforma, celebran este premio por su tarea a favor del medio ambiente, por renunciar a urbanizar el entorno al monasterio de Sant Jeroni de Cotalba, declarado Bien de Interés Cultural BIC desde 1994, empleando la empresa de su grupo Vernissa Golf. Todo el mundo es consciente de la importancia de preservar este monumento y que, sin su entorno paisajístico, Sant Jeroni de Cotalba no puede ser interpretado. Por su valía medioambiental incuestionable, el entorno protegido del monasterio haría falta que fuera legalmente protegido (ampliando su perímetro de impacto) y respetado por ayuntamientos, empresas y otros agentes sociales de la Safor.

Fuente L'Avanç

El 8 de febrer es reuniren a la Residencia de la Posada dels Olors 35 persones que decidiren posar en marxa una delegació de l'Obra Cultural Balear a Artà. El proper dia 22 es convocarà la primera assemblea per elegir la Junta Rectora i començar a programar les activitats.

La OCB a Artà treballará en la defensa de la Llengua, la Cultura i el Patrimoni de les Illes Balears.

Des de la Plataforma, celebren aquest premi per la seua tasca a favor del medi ambient, per renunciar a urbanitzar l'entorn del monestir de Sant Jeroni de Cotalba, declarat Bé d'Interés Cultural BIC des de 1994, emprant l'empresa del seu grup Vernissa Golf. Tothom és conscient de la importància de preservar aques monument i que, sense el seu entorn paisatgístic, Sant Jeroni de Cotalba no pot ser interpretat. Per la seua vàlua mediambiental inqüestionable, l'entorn protegit del monestir caldria que fóra legalment protegit (ampliant el seu perímetre d'impacte) i respectat per ajuntaments, empreses i altres agents socials de la Safor.

Font L'Avanç

Per sorpresa meva, van assistir a la presentació unes 70 persones. L'acte es va fer a la sala Eudald Pradell de l'Ajuntament, la sala de plens. Tot s'ha de dir que la sala és ben bonica, però quedà petita. En part per la taula presidencial on, en els dies de plens, els regidors es col·loquen al seu entorn. És una sala perfecte per fer-hi certes “celebracions”, però no per presentar llibres. Els ponents es col·loquen al centre de la taula -que té forma de “U”, és a dir, es col·loquen a la part perpendicular-. D'aquesta manera, s'aconsegueix una important distància entre el públic i els ponents. I fa que l'acte sigui un pèl fred.

Sembla, que a la meva vila s'ha decidit potenciar aquest espai. En desconec els motius. Però es prefereix aquesta sala a una altra: la sala Abat Senjust. És la sala de sempre, on han tingut lloc presentacions, exposicions, conferències i fins i tot l'entrega de cartes als patges reials. Una pared d'aquest espai toca amb el claustre del monestir. Per què no fer l'entrada principal del claustre per aquí? Així “tirem a terra” l'antiga Cúria del vicari del monestir de Santa Maria de Ripoll. Perquè, recordem, sembla que la nostra memòria històrica és selectiva. O potser segueix interessos... privats?

D'altra banda, Ripoll no té molts espais com aquest: sales polivalents, ni grans ni petites, sinó adequades. En falten. Encara recordo les passades eleccions que la CUP volia un espai per fer un acte de presentació i campanya. És trist, però ens vam quedar amb un espai privat. Això vol dir: o que a Ripoll es fan moltes activitats o que ens falten espai. O les dues coses!

Bé, però els ripollesos i ripolleses de tant en tant despertem del somni en què vivim, i un grup de gent ha decidit fer alguna cosa. De moment un manifest. També es recullen adhesions.

Davant les obres de reforma fetes a la sala Abat Senjust

Davant les obres de reforma fetes en les darrers setmanes a la sala Abat Senjust, dins de l'edifici de l'Ajuntament de Ripoll, antiga Cúria del Vicari del monestir de Santa Maria de Ripoll, els sotasignats volem fer arribar la nostra posició contrària a l'actuació realitzada, en la línia de conservar el patrimoni arquitectònic històric ripollès i una de les poques sales dignes per acollir actes civils solemnes amb que compta la vila de Ripoll.

ANTECEDENTS

La sala Abat Senjust ha estat protagonista d'una llarga història.

Inicialment no era més que una columnata, un porxo que donava entrada al claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll. Era la porta principal d'entrada a les dependències monàstiques. Formava part d'un edifici, la Cúria del Vicari o Noviciat, construït per l'abat Francesc de Senjust i de Castre (1616-1621).

Quan el 1842 l'edifici de la Cúria del Vicari fou lliurat a l'Ajuntament de Ripoll per a dependències municipals, dins del procés de desamortització dels béns eclesiàstics, el porxo fou convertit en teatre i sala de ball. Contra aquesta remodelació ja va protestar el 1847 i el 1861 el delegat de la Comissió Provincial de Monuments a Ripoll, Eudald Raguer i Batlle.

Posteriorment, en el mateix espai s'hi construí una presó, una habitatge per al vigilant i aules de l'escola municipal.

Cap al 1877, l'aleshores delegat a Ripoll de la Comissió Provincial de Monuments, Josep Raguer i Fossas, amb la col·laboració del també vocal Josep M. Pellicer i Pagès, va reclamar novament la dignificació i el manteniment de l'accés entre la plaça del Corral i el claustre, adduint un legítim dret de pas i el valor històric de l'espai.

Desprès de restaurat el monestir el 1893 i oberta l'entrada principal per la portada romànica, aquest espai de l'antic monestir va perdre una part de la seva funció. Amb els anys va esdevenir des d’economat militar fins a magatzem municipal.

L'alcalde Pere Jordi Piella, amb una encertada actuació de dignificació del patrimoni ripollès, va remodelar l'espai, convertint-lo en una sala polivalent que ha exercit durant bastants anys com un dels millors llocs existents més adients de Ripoll per la celebració d’actes civils solemnes, presentacions, conferències i exposicions temporals diverses, al servei de les institucions, associacions i entitats ciutadanes.

En els darrers anys aquest espai ha estat una mostra de la voluntat de pervivència del Museu Etnogràfic de Ripoll, a través d’una sèrie d'exposicions temporals.

Davant aquests antecedents:

MANIFESTEM les raons pel nostre posicionament:

1.- Cal respectar al patrimoni arquitectònic històric i el simbolisme que la història ha atorgat a certs espais.

2.- Ripoll té una tradició gens lloable pel que fa a la conservació i la valorització del seu patrimoni monumental, per la qual cosa no és excusable una actuació que suposi continuar pel mateix camí.

3.- Ripoll al llarg dels anys ha anat perdent parts importants del seu patrimoni monumental, arquitectònic i documental. Amputar, encara que sigui mínimament, la Sala Abat Senjust, representa un pas enrera en la dignificació i la preservació del patrimoni de la vila.

4.- El nostre rebuig per la remodelació realitzada en les darrers setmanes en aquest espai, que suposa una regressió dins d'un camí que semblava portar cap a una dignificació d’un espai únic, que forma indubtablement part del patrimoni històric de Ripoll.

5.- La sala Abat Senjust ha esdevingut en els darrers anys una de les sales públiques on més dignament s'han pogut celebrar molts diferents i diversos actes públics a Ripoll, amb una capacitat de cabuda important i una ubicació molt encertada.

6.- Ripoll no compta amb massa espais públics on encabir els actes institucionals o manifestacions cíviques. A vegades hi ha dificultats d'ubicació per dur a terme els diferents actes cívics previstos per les institucions i les entitats.

7.- Ripoll no compta amb gaites espais de la mateixa categoria i excel·lència, amb el simbolisme de la sala Abat Senjust.

8.- Ripoll ha vist perdre en els darrers decennis bastants espais públics. No estem, però, davant una disminució raonable de l'oferta i de la capacitat dels espais públics o davant la reducció d'un espai accessori.

9.- De la mateixa manera que hi ha espais per a la celebració d’actes religiosos solemnes, també n'hi ha d’haver per celebrar actes civils solemnes. La sala Senjust ha complert satisfactòriament aquesta funció.

10.- La sala Abat Senjust, a pesar que no forma part estricta del patrimoni monumental ripollès oficial, no deixa de formar part del seu entorn i va formar part del conjunt monàstic en el seu moment.

11.- Si alguns serveis municipals necessiten espai per desenvolupar la seva funció, cal que ho facin sense detriment del patrimoni arquitectònic i històric.

12.- No és veritat que amb la remodelació realitzada no s'hagi afectat la sala, que sigui una simple i petita reducció del seu volum. Les obres i la reducció de l'espai ha obligat a treure una de les pintures modernistes de Joan Llimona, que havien format part del baldaquí del monestir. Estem davant un conjunt pictòric subjecte a unes condicions d'exposició fefaentment escrites, que ha perdut la possibilitat d'una lectura evocativa i d'estudi conjunt.

13.- Un espai de la sala Abat Senjust té una estructura molt clara, amb un portal amb vistes al claustre, situat al bell mig de la sala. La reducció de la sala no és justificable i suposa un atemptat al conjunt, que perd part de la seva simetria.

14.- Una reducció de l'espai existent suposa una amputació, ja que desapareixen de la vista diverses bigues policromades que tenen el seu valor.

15.- Una reducció d’11 metres quadrats en la superfície de la sala suposa perdre quasi un 14 per cent de l’espai de la sala, d’uns 123 metres quadrats.

16.- La sala Abat Senjust és un espai emblemàtic del poble de Ripoll i, dins la seva modèstia, compleix una funció semblant al Saló de Cent de Barcelona o la sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic, per exemple, que donen prestigi a ambdues ciutats i als actes que s’hi celebren.

En aquest sentit:

DEMANEM

a) La paralització de les obres fetes fins ara i la seva reversió a l'estat inicial, amb la reubicació del plafó de Joan Llimona que es va retirar.

b) Un estudi acurat de les necessitats d'espai públic que té la vila de Ripoll i dels espais per als serveis municipals amb l'adopció de les mesures necessàries per garantir un servei públic eficaç i amb visió de futur.

c) El manteniment de la sala Abat Senjust com a espai públic per a la celebració d’actes civils solemnes, presentacions, conferències i exposicions temporals, al servei de les institucions, entitats i associacions cíviques i dels ciutadans.

d) La sala Abat Senjust mereix una millora i dignificació de les instal·lacions existents, amb el mitjans tecnològics adients.

La Junta Directiva del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès recollirà adhesions a aquest manifest en la seva pàgina web (http://www.cecripolles.org), mitjançant la direcció de correu electrònic info@cecripolles.org, on cal fer constar nom i cognoms i número de Document Nacional d'Identitat (DNI).

Junta Directiva del CECR

Ripoll, 29 de setembre del 2006.

Com que amb aquest tema "tants caps tants barrets" ens seria molt difícil abordar-ho en aquesta secció. Per tant, posem el punt de mira en un element que cobra importància aquests dies però no deixa de ser protagonista al llarg de l'any: els centres comercials. Un element clau en les noves formes de (des)estructurar el territori i que constitueix allò que alguns geògrafs o antropòlegs anomenen no-lloc (en contraposició a la definició moderna de lloc). Un no-lloc es caracteritza per tres elements: que no tenen història, no esdevenen un punt de relació o socialització i no generen identitat.

Article publicat a L'ACCENT 121 - 5 anys!

En una perspectiva similar s'expressa Jordi Navarro, portaveu de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Girona i estudiant de Geografia que parla en el seu bloc de l'Espai Gironès: "un equipament comercial que tant orgull desperta entre les autoritats municipals de Salt". Navarro confessa que no li agraden aquests establiments no pas per les aglomeracions sinó "pels valors que transmeten, la ideologia que traspuen i per l'atmosfera que projecten". Per Navarro centres com l'Espai Gironès "són una nova catedral del capitalisme, un santuari del consumisme acrític i compulsiu...".

Però Navarro ha volgut destacar en la seva bitàcola la perspectiva territorial: "el centre comercial està ubicat al costat de l'AP-7 i els seus gestors ho aprofiten per apostar fort per les tanques publicitàries". "Precisament són aquestes tanques el que més m'ha cridat l'atenció. Estan instal·lades al bell mig de camps de conreu, sense cap mena de criteri estètic i provoquen un impacte visual i territorial digne de les megalòpolis del sud" afirma Navarro. I conclou: "la nova economia terciaritzada no respecta ni l'entorn ni el paisatge, consumeix sòl desordenadament i desplaça activitats agràries i ramaderes. Un exemple més de la vella cultura del territori, aquesta que concep el territori com una mercaderia més.

Per la seva banda a Mataró continua la polèmica per la instal·lació d'un Corte Inglés a l'antiga farinera de Can Fàbregas i de Caralt (veure L'ACCENT 104). En parla Joan Jubany, militant de la CUP de Mataró i membre de la plataforma que defensa aquesta joia del patrimoni industrial de la capital del Maresme. Jubany afirma que "la realitat supera la ficció" i fa referència a un conegut serial de TVC que planteja un cas semblant. "Amb la proposta d'enderroc van posar un peu a la galleda. Amb la reubicació l'altre. I ara, en un tercer intent, es tiren directament a la piscina amb el trasllat integral" afirma el mataroní.

I és que es confirma allò que mesos enrere la CUP havia qualificat de "capgrossada institucional". L'Ajuntament forçat per la mobilització ciutadana en defensa de la farinera ha decidit "conservar-la" després d'esquarterar-la i muntar-la peça a peça a 150 metres del seu emplaçament original. Jubany afirma: "El govern diu que ha mogut fitxa... però ha mogut les de l'adversari". I és que considera "que el consistori juga en l'equip del Corte Inglés (...) que mou Can Fàbregas però que no canvia una rajola dels 50.488 metres quadrats del monstre comercial".

Tot plegat podria crear un precedent gravíssim: "qualsevol dia algú decidirà traslladar les muralles de Tarragona per instal·lar-hi un McDonalds" ironitza Jubany. En tot cas, és evident, que aquests nous temples de la postmodernitat estan per sobre del patrimoni històric, de l'espai públic, del petit comerç de barri... i en definitiva, de la voluntat dels i les veïnes de mantenir la identitat de les seves poblacions.

Notícia relacionada: Mataró es mobilitza per salvar la farinera de Can Fàbrega.

La Creu-Padró de Montardit de Dalt, en el municipio de Sort, retornará a la población tras años lejos de su lugar original. Se cree que en 1921 fue robada, pero hasta hace poco se desconocía su paradero. Tras un inventario de elementos artísticos originarios de la comarca del Pallars Sobirà desaparecidos o ubicados en otros lugares se descubrió que la Creu-Padró de Montardit estaba en el Museu Maricel de Sitges, propiedad de la Diputació de Barcelona.
Fue entonces cuando el Ayuntamiento de Sort solicitó a la Diputació de Barcelona la cesión de la pieza procedente de la colección de Jesús Pérez Rosales. Esta escultura es propiedad de la corporación provincial barcelonesa en virtud de la donación hecha por Pérez Rosales de su colección particular de antigüedades y obras de arte.
El Ayuntamiento de Sort reclamó su cesión para aportar un aspecto más para el desarrollo a nivel de turismo cultural de los pequeños pueblos del municipio. La Diputació coincidió en el interés para recuperar los rasgos característicos de los pueblos del Pallars y decidió formalizar su cooperación a través de un convenio. Este convenio, aprobado ya por la Diputació y publicado en el Boletín Oficial de la Provincia, regula el traslado y la exposición de la pieza gótica a la iglesia de Santa Cecilia, advocación del templo parroquial de Montardit de Dalt.
La Diputació ha preferido que la pieza quede expuesta en la iglesia del pueblo en vez de en su lugar original, ya que no dispone de medidas de seguridad.
La cesión de la pieza al Ayuntamiento de Sort se ha hecho por 3 años prorrogables. Actualmente se está habilitando el espacio donde se colocará en la iglesia con las correspondientes medidas de seguridad.
El convenio entre la Diputació y el Ayuntamiento de Sort estipula que se cede el uso de la cruz para su exhibición y custodia en la iglesia de Santa Cecília de Montardit de Dalt, pero con las adecuadas condiciones de conservación y seguridad.
Agustí López, Alcalde de Sort, destaca de esta actuación la sensibilidad de la Diputació de Barcelona en este aspecto y la colaboración entre ambas instituciones. Actualmente se está editando un folleto en el que se dará a conocer los puntos importantes de los pueblos del municipio de Sort, en el que colabora la Diputació de Barcelona.
Otro de los aspectos a señalar es que el Bisbat d'Urgell haya aceptado y no haya puesto reparos a que la iglesia de Montardit albergue la Creu-Padró.
Se prevé que, a finales de este mes, la Creu-Padró quede expuesta en la iglesia de Montardit de Dalt y el recinto se pueda visitar.
La Creu-Padró es una escultura, del tipo pallaresa, de los siglos XIV-XV (estilo gótico). Las medidas de la figura son 65x27x20 centímetros.

Enviny recuperará el retablo gótico que vendió el cura con una copia

El retablo de Enviny es obra de Pere Espallargues y data del siglo XV. A principios del siglo XX fue vendido por el rector de la iglesia y acabó dividido en 2 museos: en la colección Johnson G. Johnson de Filadelfia y en el fondo artístico del Hispanic Society of America de Nueva York. El Ayuntamiento de Sort ha encargado una copia que permitirá volverlo a contemplar todo entero en Enviny.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, divendres 4 de gener del 2008 (enllaç)

Fotografies de la Colònia Molinou (Campdevànol) // Article publicat a ElRipollès.info (27/12/2007)

En les properes setmanes es farà la presentació de la proposta definitiva de documents als alcaldes del Ripollès. Cal tenir en compte la gran discussió que generen els reaprofitaments de colònies com Llaudet on es debat si el nou polígon ha de ser comarcal o local. En altres municipis com Ribes de Freser, Camprodon, Campdevànol, les Lloses i Ripoll les antigues colònies són un gran actiu avui molt infrautilitzades.

Via La Marfanta.

- Cronologia -

El que haguera sigut si s´haguera inaugurat (a l´esquerra) i el Parc desmuntat amb la supervisió de l´Alcaldessa (a la dreta)

El dia dels enamorats, un 14 de febrer de 2007 coneguerem aquesta iniciativa del aleshores alcalde de Torrent, José Bresó per la denúncia pública d´una recent nomenada candidata a l´alcaldia i quasi desconeguda per molts de nosaltres, Mª José Català. 

La noticia no podia ser més desoladora per al mermat bosc de el Vedat de Torrent, la candidata popular a l´alcaldia denunciava el següent: (copiem del blog CdT)

• El Ayuntamiento de Torrent construirá un parque de aventura en el Vedat, a pesar de que un informe de la sección de Medio Ambiente del Consistorio califica esta instalación como molesta y en un área de clasificación de suelo no urbanizable de especial protección forestal.
  En el proyecto, encargado a una empresa catalana, se especifica que en un espacio aproximado de 20.000 metros cuadrados de bosque se ubicarán instalaciones de carácter aéreo, con cableado de acero 12 milímetros galvanizado, cuerdas de polipropileno, estacas de madera, mallas, redes, tirolinas, lianas y colchones. Para la realización de dichas actividades será necesaria la poda, limpieza y la tala de árboles que impidan la correcta construcción del parque

• “esta propuesta demuestra una vez más el desinterés de Bresó por la protección y conservación de nuestra zona boscosa del Vedat. Si primero fue la creación de una cafetería en la antigua pista de La Tortuga, ahora asistimos a otro despropósito mayor. La zona elegida para la instalación deportiva se verá afectada por el número de participantes que acudan a sus instalaciones, vehículos y contaminación acústica, por no hablar de la pérdida de masa forestal y la fauna que en ella habita”.

• “este hecho demuestra que Bresó quiere desarrollar este proyecto a toda prisa, sin concurso, sin consultar con entidades ecologistas, ni siquiera con el resto de grupos políticos esta propuesta. Pensamos que se trata de una medida electoralista y absolutamente desacertada”.

El pressupost del projecte ascendia a 262.789 euros, més 450.000 euros del segur de responsabilitat civil. Els dies següents a la denúncia pública, tant Mª José Català com Sento Beguer continuaren criticant el projecte. Les seues crítiques se centraren a:

• Català, Partit Popular:

1. Un informe de la secció de Medi Ambient del Consistori qualifica esta instalació com molesta i en un àrea de clasificació del sol no urbanitzable d´especial protecció forestal.

2. La zona elegida per a la instalació esportiva es vorà afectada pel nombre de participants, vehícles i contaminació acústica, pérduda de masa forestal i la fauna que en ella habita.

3. Seria millor elaborar un pla de protecció per a el Vedat, que permitira la conservació de tot l´entorno forestal i no la degradació progresiva del mateix i la destrucció de les seues zones boscoses.

4. El Vedat no dispon a data de hui d´un pla de prevenció d´incendis ni d´un pla d´evacuació i extinció.

5. Instalació del 26 de febrer de 2007 al 31 de març. Demostra que Bresó vol desenrrotllar este projecte a tota presa, sense concurs, sense consultar amb entitats ecologistes, ni tan sevol amb la resta de grups polítics esta proposta

• Sento Beguer, Bloc Nacionalista:

1. Quins interessos personals s´amaguen ocults en la contractació

2. Oculta la inversió als pressupostos

3. No ha habut concurs per a que les empreses interesades haveren participat en les mateixes condicions

4. Cobramnet d´entrada en terrenys públics, entre 7€ i 20€. No n´hi ha taxa que regule el cobrament

5. La ocupació de sol urbà devia d´haver-se abordat en un Ple municipal.

Als dies de tot açò, el Bloc anunciava que gràcies al diputat de Els Verds a les Corts Valencianes, Carles Arnal, arrivaria el polémic parc a les Corts amb una pregunta que faria al conseller d´Adminsitracions Públiques per que paralitzara el parc.

Durant el mes de febrer, març i abril, Parc Aventura va ser el cavall de batalla entre els partits polítics torrentins. Català va portar a Torrent i va visitar les obres amb dos diputats populars que s´oposaren a la construcció del parc i de l´Espai Ambiental. Català durant la seua proclamació oficial a l´Auditori va tornar a denunciar la construcció de l´espai i es va comprometre a fer tot el posible perquè no es construira i si guanyava l´alcaldia, el desmuntaria inmediatament.

Durant una visita d´un regidor popular al parc, va descobrir que s´estava destroçant els arbrets que mesos abans havien plantat els xiquets de la localitat al mateix lloc i un arbre talat. Poc després aparegué un video a internet (per afins al Bloc) on es veia un esquirol mort en una atracció del Parc i les destroçes que estava patint el lloc per a adequar-lo a les necessitats de l´activitat esportiva.

Al mes de març i d´abril, aparegueren davant els mitjans de comunicació, Severino Yago com a portaveu socialista, Jesús Fargallo de Medi Ambient i un tècnic municipal per a defensar la construcció del Parc.

Fargallo va dir:

•  “no es de recibo que el PP se dedique a difundir bulos sobre una instalación que ha cumplido escrupulosamente todos los trámites necesarios para su puesta en marcha. Si no están de acuerdo en su instalación que aporten argumentos y los defiendan, pero entrar en temas de legalidad y cuestionar el trabajo de los técnicos municipales y los de la propia conselleria, no me parece correcto”.

• “que no manipule más y que nos deje trabajar tranquilos para dar servicios a los ciudadanos”. “Y si de verdad creen que estamos actuando en contra de Ley que vaya a los estamentos oportunos y denuncie lo que crea oportuno, pero que deje de una vez por todas de intoxicar con noticias falsas a los ciudadanos”

A fi de calmar els ànims de cara a unes eleccions inminents, al mes de març, l´Alcalde José Bresó va portar-se un grup de dones torrentines per a que veieren les obres de l´Espai Ambiental i pogueren comprovar les bones instal·lacions que tindrien i els beneficis que reportaria al Vedat.

Per la seua part, els veïns del Vedat s´opossaven a les dues instal·lacions, Parc Aventura i Espai Ambiental pels grans perjudicis a la masa boscosa i per el perill que suposaven per al bosc. L´Associació de veïns va afirmar que el Parc fora desmuntable i així si no fora rentable, que el pogueren desmuntar després.

Severino Yago, també va afirmar:

• “únicamente había un árbol totalmente descalzado con signos inequívocos de haber sido arrancado por el viento”. “Durante los últimos años la delegación de Medio Ambiente ha hecho un gran esfuerzo por defender el patrimonio de nuestra ciudad, y se ha protegido El Vedat, la Serra Perenxisa, el barranco, y hasta una especie en peligro de extinción”.

Al mes de maig, la candidata popular a l´alcaldia va fer campanya amb follet inclós de la defensa del Vedat, va muntar una carpa electoral prop del Parc Aventura i es va comprometre novament a desmuntar les instal·lacions si l´elegien Alcaldessa de Torrent. Eixe mes de campanya, els partits van penjar pancartes al Vedat en contra de l´espai esportiu, entre ells, Unió Valenciana que no havia dit res fins eixe moment.

L´ultima setmana de campanya, el PP va denunciar que l´empresa adjudicataria havia sigut l´unica presentada i s´havia constituit poc després de conéixer-se l´aprovació informal del projecte.

El votant del Vedat va donar la seua opinió al respecte el dia de les eleccions. Otorgaven al Partit Popular el recolzament més gran de la seua historia al districte del Vedat i la nova alcaldessa electa, Mª José Català, es va refermar en entrevistes realitzades a diferents mitjans dies després que faria tot el posible per desmuntar el Parc.

Així com també ho va fer el nou regidor de Medi Ambient, Jose Gozalvo:

• “En elecciones nos comprometimos a desmantelarlo y así va a ser. No se ha abierto ni se va a abrir, se va a desmontar en breve, en cuestión de semanas”.

• “Esto era una mejora del servicio de limpieza. Que lo desmonten y lo instalen en otra población. Queremos recibir esa mejora de otra forma”,

• la concejalía de Medio Ambiente está negociando con empresas de prevención de incendios para hacer labores de limpieza de ramas y árboles secos, así como para instalar un sistema de aspersores adaptado a las necesidades del lugar. “Los vecinos estarán más tranquilos el día en que eso esté en funcionamiento”.

Durant la setmana passada s´han dut a terme els treballs de desmuntatge de Parc Aventura, l´Alcaldessa en persona va anar a visitar el lloc per comprovar que a la fi, s´havia acomplit el seu desitg i el dels veïns del Vedat, que no era altra cosa que tornar a veure els 20.000 metres quadrats de bosc, com abans de possar-li ma i penjar tirolines, atraccions, ferros, cordes, etc. 

El Partit Popular ha acomplit la seua promesa electoral, el Partit Socialista torna a defendre que la instal·lació era bona per als xiquets i el Vedat torna a ser un espai de tots, l´espai on anava la instal·lació torna a ser un espai protegit i s´acava la história del polémic Parc Aventura que mai devia d´haver-se-li ocorregut a ningú col·locar-lo en eixe lloc.

(Per redactar aquest article s´hem bassat en articles de diaris i fotografies com Las Provincias, blogs com Ciutat de Torrent, Millor Torrent, BLOC de Torrent i la web de Mª José Català)

-Quedem a l´altura de la font de les granotes-. Aquesta frase és una de les més repetides pels torrentins. Tots hem quedat amb algú, per a anar-hi a comprar, per passetjar, per a festejar, etc. Sempre ha estat ahí i és un dels punts de referència a Torrent i més en concret a l´avinguda.

En realitat, no sempre ha estat ahí, encara que la inmensa majoria de torrentins sempre l´hem vista a l´avinguda entre els carrers Elena Tamarit i Sant Fermí. Aquesta font va veure la llum allà pel 1901 i va ser ubicada a la plaça del Raval (hui Mestre Giner). Al mateix lloc on abans estava el pou d´una ermita erigida a la Mare de Déu del Roser que fou derribada al 1868 després de la Revolució d´aquell any.

Durant 50 anys va estar al Raval, com una veïna més, observant la vida diaria dels torrentins, les dones que anaven a Vora Sèquia a llavar la roba, a comprar al mercat ubicat als porxins de la Torre, fent de seient de converses i moltes més històries que ens podria contar si poguera.

A la dècada del 50, els rectors de Torrent decidiren traslladar-la molt amunt de l´Avinguda, rodejada de tarongers, oliveres que també n´hi havien plantades i xicotetes plantes baixes. Un poquet més amunt només hi havien coves i clots conegut com -les terretes- on s´agafava terra per a escurar.

Des d´aleshores, la font no ha canviat d´ubicació i ha vist tota la transformació que ha patit la nostra ciutat fins el dia de hui. Amb el temps, el vandalisme i la falta de cura, l´emblemàtica font torrentina va perdre els colors de la pedra i les seues granotes que li donàven el nom.

Esta setmana hem vist la font tapada amb una lona negra, la raó és que estan "operant-la". L´Ajuntament ha encomanat  una restauració i la col·locació de les granotes que li donen el nom. Ens anuncien que en un parell de setmanes estarà terminades les tasques de recuperació.

Aquesta és una aposta personal de l´Alcaldessa Mª José Català. Ens sembla que ha volgut fer l´ullet als torrentins amb la protecció d´un dels símbols del poc patrimoni cultural en quant a edificacions ens referim, dels que podem gaudir a Torrent. La felicitem per aquesta restauració.

Només ens queda veure el resultat i gaudir d´una Font que, en breu, lluirà amb tot el seu esplendor del primer dia i dispossada a quedar-se amb nosaltres un segle més sent partícip de la historia de la Ciutat.

Més a El Punt.

Més a El Punt.